Síndrome del túnel carpiano / Menjar pescat ajuda a conservar la memòria / Fumar eleva el risc de patir psoriasis / Entrevista: Josep Maria Farré, psiquiatra de l'Institut Universitari Dexeus
- SÍNDROME DEL TÚNEL CARPIÀ:
/imgs/20080101/salud-3.01.jpg El túnel carpià és un canal situat al canell pel qual passen els tendons flexors dels dits i el nervi mitjà. La síndrome es produeix per la compressió d’aquest nervi, i provoca sensació d’inflor a les mans, formigueig i entumiment. Afecta especialment els dits polze, índex, mitjà i part de l’anular i els seus símptomes són més freqüents durant la nit o en despertar-se. Evitar postures o moviments forçats i tenir adaptat el lloc de treball de manera que afavorisca la relaxació de la mà i del canell són les millors recomanacions per a prevenir-ne l’aparició.
Si amb freqüència oblidem on hem guardat un important document o, de manera recurrent, descobrim que ens hem deixat les claus dins de casa, hauríem de menjar més peix. Un estudi de la Universitat d’Oxford suggereix que la ingesta de peix ajuda a reduir la freqüència d’aquests oblits, i que l’efecte és més gran com més peix es consumeix. L’equip de científics va avaluar la capacitat cognitiva i la quantitat diària mitjana de peix i de marisc que consumien 2.031 homes i dones de 70 a 74 anys de Noruega occidental. Com a resultat es va concloure que prendre fins a 80 grams diaris de peix gras o magre afavoreix, a més de la memòria, la comprensió visual, millora les habilitats motores espacials, l’atenció, l’orientació i la fluïdesa verbal.
Als ja coneguts efectes que té el tabac sobre la salut se’n suma un de nou: el risc de patir psoriasis, una malaltia cutània crònica i inflamatòria que, en la majoria dels casos, forma pegats de pell enrogida amb escates platejades i blanques. Un estudi elaborat per l’Escola de Medicina de Harvard i publicat en l’American Journal of Medicine assegura que els fumadors tendeixen a patir alteracions en algunes cèl·lules immunes, i la psoriasis té l’origen, precisament, en una reacció anormal del sistema immunitari que accelera el recanvi de la pell. Fumar indueix, a més, a la inflamació. Les investigacions suggereixen també que la nicotina i altres substàncies químiques potencialment tòxiques que estan presents en el fum dels cigarrets -òxid nítric, el peroxinitrit i els radicals lliures de compostos orgànics- activen una resposta excessivament agressiva del sistema immune. Segons l’estudi, el reg disminueix de manera gradual poc de temps després de deixar el tabac.
La sexualitat neix amb Freud?
Gràcies a Freud sabem que la sexualitat és clau en el comportament. Però també sabem que, fisiològicament, és possible sobreviure sense impulsos sexuals.
El problema potser és definir què és normal i què no ho és quan es parla de sexe.
És probable que l’única cosa dolenta siga danyar algú o danyar-se un mateix, i això té més a veure amb el control dels impulsos que amb la seua intensitat. Per a un psiquiatre, la frontera entre el que és un trastorn i el que no ho és, és molt difusa. Fins i tot per al voyeurisme, el fetitxisme o l’exhibicionisme, poc acceptats socialment.
Vist així, l’addicció al sexe potser no és una malaltia.
Molts poden pensar que és una sort, més que un problema de salut. Una altra cosa és quan ens referim a persones que veuen perillar la seua estabilitat emocional, les relacions familiars i socials, el treball o els mitjans econòmics per causa d’un impuls impossible de frenar.
Com s’identifica?
En línies generals, es tracta d’individus impulsius i insegurs, amb un cert ‘buit existencial’. Tenen necessitat de practicar sexe de forma repetitiva a través de breus trobades amb persones anònimes.
Hi ha tractament?
Disposem de fàrmacs capaços de compensar la disminució en els nivells cerebrals de beta-endorfines i serotonina; però el que interessa és reforçar el control. La psicoteràpia de grup ofereix molt bons resultats; permet reestructurar les seues vides i adquirir tècniques d’habilitat social i de solució de problemes.