Consells per a comptar amb una assegurança sobre rodes
En l’actualitat, la caiguda en les vendes d’automòbils i la disminució que ja han començat a notar les asseguradores en els seus ingressos ha fet passar a un terreny gairebé anecdòtic la guerra de preus en el ram de l’assegurança de cotxe, de què es parlava fins fa uns pocs mesos. Mapfre, per exemple, la primera asseguradora del sector, ha vist caure la quota de negoci i ha reduït la captació de primes un 0,7% en els primers nou mesos de l’any. A això cal afegir l’entrada en vigor, al gener del 2008, d’una nova directriu d’automòbils, que incrementa les indemnitzacions que ha de cobrir l’assegurança obligatòria. Amb la nova Llei, aquest tipus de pòlisses han de respondre per una quantitat de fins a 70 milions d’euros per sinistre per a atendre els danys personals d’un accident, i fins a 15 milions per a indemnitzar pels danys causats als béns. Ara, més que mai, convé tenir en compte una sèrie de consells pràctics per a contractar una assegurança de cotxe.
L’assegurança tipus per excel·lència en l’àmbit dels cotxes és la de tot risc, que cobreix la responsabilitat civil obligatòria, l’assistència en viatge, la defensa jurídica i l’assegurança del conductor i els danys propis. L’assegurança de tercers, en canvi, cobreix només la responsabilitat civil obligatòria, l’assistència en viatge, la defensa jurídica i l’assegurança del conductor. Al marge d’aquestes cobertures bàsiques, el normal és que les asseguradores incloguen un altre tipus de serveis molt útils en cas de sinistre, però que és necessari conèixer i contractar per no emportar-se enganys en cas de necessitar-les. Quan les cobertures entre diferents companyies són les mateixes caldrà fixar-se no tan sols en el preu del primer any, sinó en el que es pagarà durant els anys següents:
- Accessoris i extres: Una de les cobertures més controvertides i que causa un gran nombre de reclamacions per part dels assegurats són les relacionades amb els accessoris i els extres del vehicle. Generalment, les assegurances inclouen els articles de sèrie del cotxe. En el cas que el conductor desitge afegir-hi nous elements ha de comunicar-ho, i això incrementaria, lògicament, el preu de l’assegurança. Per exemple, un GPS no integrat en el cotxe no estaria cobert per l’assegurança, amb la qual cosa la companyia no estaria obligada a indemnitzar per ell en cas de robatori. Les assegurances a tercers, de la seua banda, no solen incloure cobertures per robatori, incendi i vidres, llevat que el conductor contracte una assegurança de tercers ampliada, en la qual es preveuen aquests serveis.
- Franquícies: Les assegurances més barates són els que presenten franquícia, és a dir, les que obliguen l’assegurat a pagar una quantitat fixada per endavant quan es produeix un sinistre. La resta, fins a cobrir el cost total dels danys, va a càrrec de l’asseguradora. La franquícia pot donar-se tant en assegurances a tercers com en les que són a tot risc i el seu import pot variar. El més normal és que siga de 300 euros, encara que hi ha asseguradores que imposen quantitats de 1.000 euros. En el cas d’interessar-se per la franquícia, abans de firmar el contracte convé valorar-ne bé el cost per a veure si compensa respecte d’una assegurança sense franquícia.
Assegurances per a joves: La major sinistralitat entre els conductors joves fa que les asseguradores apliquen a aquest col·lectiu primes d’assegurances més altes (que poden arribar a ser fins a un 400% per sobre de les d’un altre conductor de més edat). Les companyies asseguradores afegeixen a aquestes raons la falta d’experiència al volant i l’actitud més temerària o agressiva en la conducció. Amb tot i això, s’aprecien diferències notables entre les entitats per a calcular les primes, per la qual cosa convé comparar abans de subscriure l’assegurança. En alguns casos, els joves poden contractar assegurances a preus prou assequibles i per sota de la mitjana si es comprometen a no usar el vehicle per la nit i a no beure. En altres supòsits, algunes companyies exigeixen el pagament d’una sobreprima en el cas que un vehicle haja de ser conduït per l’assegurat habitual i per un conductor novell menor de 25 anys. En canvi, altres vegades, si el conductor té més de 25 anys, encara que siga novell no haurà de pagar diners extres per conduir un vehicle ja assegurat.
Bonificacions i penalitzacions: Un dels reclams més utilitzats per les asseguradores per a captar clients és l’aplicació de bonificacions. En realitat, els descomptes més grans es poden apreciar si es canvia una assegurança d’una entitat a una altra. Ara bé, cal anar alerta perquè poden no ser pòlisses comparables. Generalment, les entitats que anuncien més descomptes són aquelles que comercialitzen assegurances amb franquícia que, comparades amb les pòlisses que no porten associat aquest pagament resulten, inevitablement, més barates, però no ofereixen els mateixos serveis.- En el cas de mantenir una pòlissa en una mateixa entitat, les companyies solen parlar de bonificació, quan en realitat la baixada del preu de la prima sol ser deguda a la pèrdua de valor del vehicle. En general, les entitats parlen en positiu de conductors bonificats que no són penalitzats. Als millors conductors que no han sofert sinistres els últims anys i que tenen una experiència de més de deu anys, no se’ls aplicaran penalitzacions.
Carnet per punts: Amb la posada en marxa del carnet per punts (que va entrar en vigor l’1 de juliol del 2006), algunes asseguradores han ampliat les seues assegurances amb cobertures relacionades amb el nou sistema. Entre aquests serveis poden figurar subvencions temporals durant el temps que no puga conduir l’assegurat, per haver sofert una retirada de carnet, amb el límit de temps que trie: 6, 12 o 24 mesos. Les asseguradores també preveuen compensacions per les despeses de matriculació per a assistir als cursos d’educació vial que permetran rescatar punts, assistència jurídica telefònica, atenció al detingut i defensa en infraccions administratives de trànsit. Això sí, per a gaudir d’aquestes noves cobertures els assegurats han de pagar una sobreprima. En alguns casos, les companyies han incorporat automàticament aquestes cobertures en les seues assegurances, a canvi d’un recàrrec en la pòlissa. Tanmateix, moltes asseguradores no inclouen aquest tipus de serveis en les seues assegurances bàsiques. Els conductors que hi vulguen tenir dret han de contractar una assegurança addicional específica. També hi ha entitats que no ofereixen aquest tipus de cobertures per a fer front a imprevistos relacionats amb el carnet per punts.
Cobertura en cas de sinistre total: Si un vehicle és robat, incendiat o forma part d’un accident greu, moltes vegades les asseguradores declaren l’automòbil com a sinistre total. En aquest cas, les garanties també poden variar molt d’unes societats a unes altres. Una tendència que adquireix cada vegada més interès és la de valorar el vehicle com si fos nou, en cas de sofrir un sinistre o un robatori durant els dos primers anys de vida. Tot i això, generalment, les companyies parlen en les pòlisses d’indemnitzacions d’acord amb el valor de mercat o el valor venal del vehicle. En el primer cas (valor de mercat o de reposició), es fa referència al valor que té el cotxe en cas de comprar-lo en el moment del sinistre, amb les mateixes característiques i amb la seua antiguitat en anys. El valor venal és el valor que té el cotxe en cas de vendre’l en el moment del sinistre, amb les mateixes característiques i amb la seua antiguitat en anys; no importen els quilòmetres que tinga, o si el cotxe està més o menys cuidat. La diferència entre els dos conceptes no és menyspreable, ja que pot vorejar el 20% (la indemnització per a l’assegurat serà més gran si la pòlissa parla de valor de mercat). Per exemple, un cotxe usat es pot intentar vendre per 6.000 euros (valor venal), quantitat que ascendiria a 7.200 euros en el cas que es desitge comprar aquest mateix vehicle en un concessionari.
Percentatge que ha tingut algun contratemps amb el seu automòbil en els últims tres anys, per sexes
Font: UNESPA/IPSOS Publicació General
Font: UNESPA/IPSOS Publicació General
| CC.AA | % |
|---|---|
| Madril | 41,5 |
| Navarra | 35,1 |
| Castella-la Manxa | 30,3 |
| Andalusia | 30,2 |
| Castella Lleó | 30,1 |
| Astúries | 27,8 |
| Extremadura | 27,2 |
| C. Valencià | 25,5 |
| Canàries | 25,2 |
| Catalunya | 25,0 |
| Aragó | 24,1 |
| Balears | 23,4 |
| Rioja | 22,4 |
| Múrcia | 21,8 |
| Galícia | 20,1 |
| Cantàbria | 19,5 |
| País Basc | 13,2 |
Font: UNESPA/IPSOS