Massa proteïnes en la dieta infantil
Tots aquests motius són més que suficients perquè, des d’edats primerenques, es tinga en compte la quantitat justa d’aliments proteics d’origen animal que fan falta, en especial les que aporten els lactis, les carns i derivats, els peixos i els ous. A aquestes cal sumar els grams de proteïna vegetal aportades pels cereals, els llegums i els fruits secs, tenint en compte que moltes d’elles es complementen si es consumeixen diversos vegetals de forma conjunta.
El primer any de vida és crític des del punt de vista nutricional, perquè és en aquesta etapa quan el creixement i el desenvolupament són els més ràpids del cicle vital. En tan sols dotze mesos el bebé triplica el pes que tenia en el moment de néixer i quasi duplica la talla.
Complit un any, el xiquet entra en una etapa de transició entre la fase de creixement ràpid, pròpia del lactant, i el període de creixement estable, que s’estén des de quasi els tres anys fins al començament de la pubertat. Però ja és en el primer any de vida quan s’evidencia l’efecte fisiològic dels nutrients: els sucres i el greix de la llet i dels aliments complementaris que menja el xiquet en aquest temps li proporcionen l’energia necessària per a guanyar pes. Les proteïnes que pren han de ser les suficients per al creixement i el desenvolupament sa de tots els teixits del cos.
En termes generals, el pediatre només té una fórmula per a mesurar la bona nutrició: comparar el pes i la talla del xiquet amb els percentils establerts per a la població infantil segons la zona i l’edat. Si el pes, la talla o els dos són insuficients per a la seua edat, el pediatre examinarà la salut del xiquet i serà qui estimarà si cal complementar la dieta. Si, per contra, el pes és desproporcionat, l’especialista donarà les instruccions precises per a moderar la quantitat d’aliments de la dieta infantil.
Moltes persones no conceben no prendre carn, peix o ou tant al dinar com al sopar. Tenen la sensació que el menú basat en un primer plat d’amanida i un segon a base d’arròs, pasta o llegums, no sacia ni la seua gana ni la dels xiquets. Res més lluny de la realitat. No és sa, per exemple, que un xiquet de dos anys prenga dos petit suisse per berenar, que menge dos talls de llom o dos formatgets de postres perquè estos aliments se sumen al mig litre de llet diària que pren el xiquet, i a l’ou o al tall de peix del sopar. El resultat és una aportació de proteïnes superior als 40 grams i a les 1.200-1.300 calories diàries recomanades per a la seua edat.
Oferir al xiquet quantitats d’aliments proteics superiors de les que necessita és un hàbit tan insà com ho és no insistir que menge fruites, verdures o peix. Des del punt de vista nutritiu, es descompensa l’aportació de proteïnes i calories, i està demostrat que influeix en la gènesi de l’excés de pes i fins i tot de la incipient obesitat infantil.
L’hàbit de consumir com a postres o entre hores aliments proteics (iogurt, formatge, petit suisse, pernil, embotits) desplaça altres aliments igualment saludables i amb tota seguretat més apropiats per a aquest moment. En aquells àpats haurien de tenir cabuda la fruita i els fruits secs, generalment absents.
Les proteïnes proporcionen els aminoàcids essencials per al creixement i el desenvolupament de teixits i òrgans. En els xiquets menuts, els requeriments de proteïna disminueixen progressivament durant els tres primers anys. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que en el primer semestre de vida, el bebè necessita uns 2,2 grams per quilo de pes i dia, quantitat que disminueix a 1,6 g/kg/dia entre el segon semestre i l’any, i a 1,2 g/kg/dia durant els tres primers anys. Aquesta etapa, juntament amb l’adolescència, són els dos moments de la vida en què les necessitats proteiques són superiors a les de les persones adultes, que l’OMS estima en 0,8 g/kg/ i dia.
Un xiquet de dos o tres anys necessita, a diari, 1200-1300 kcal. Les proteïnes han d’aportar el 10-15% del total de calories, percentatge que equival a 130-195 calories. Si un gram de proteïnes aporta 4 calories, el xiquet requereix de mitjana uns 40 g de proteïnes diàries (entre 32,5 i 48,75 g).
La taula mostra els grams de proteïnes que aporten els principals aliments proteics d’origen animal per ració de consum. També s’inclouen dos exemples de menús, un menú equilibrat en proteïna animal i un menú (relativament habitual) que proporciona una quantitat de proteïna animal exagerada per a les necessitats diàries del petit.