Punts de Trobada Familiars per a la convivència
Cada dia és més comú que com a fruit d’aquestes baralles entre l’exparella, els fills es convertisquen en objecte de manipulacions. També pot passar que el progenitor no custodi no acudisca a recollir els fills els dies compromesos, fins al punt que ells mateixos es neguen a relacionar-se amb algun dels pares. El compliment del règim de visites es complica encara més quan pesa sobre un d’ells una ordre d’allunyament respecte de l’antiga parella.
Per garantir i facilitar el compliment de les mesures de visites acordades pels jutjats de família i per les entitats públiques competents en protecció de menors, van sorgir a Espanya al final del 1990 els Punts de Trobada Familiars (PTF). El seu apogeu va arribar a partir del 2003, quan va entrar en vigor la Llei Reguladora de l’Ordre de Protecció de les Víctimes de la Violència Domèstica, i el 2005, quan es van crear els jutjats de violència sobre la dona.
Què són els Punts de Trobada Familiars?
Els Punts de Trobada Familiars (PTF) són espais físics neutrals dotats de personal especialitzat en què poden tenir lloc les trobades amb els fills.
Quan i com es pot recórrer a aquests Punts?
El recurs als PTF es pot produir sempre que les visites generen conflicte o risc i en els casos en què siga el mateix menor qui es negue a relacionar-se amb el progenitor que no tinga la custòdia. També els poden fer servir els pares i mares que no tenen habilitats per a cuidar el menor o que no disposen d’habitatge al lloc del domicili dels fills, o que, tot i disposant-ne, aquest no reuneix les condicions higièniques precises o conviu amb altres persones la influència de les quals és negativa per al menor.
Són centres públics gratuïts als quals s’arriba per recomanació del jutjat o dels serveis d’assistència social, i per un acord entre la mateix família i el PTF. Encara que poden haver-hi diferències en les diverses comunitats autònomes, en la majoria són centres de gestió indirecta per empreses privades o associacions que hi han accedit a través d’un concurs públic.
Què es pot fer quan s’incompleix el règim de visites?
Parlar amb l’advocat i presentar al jutjat un escrit en què es denuncie l’incompliment i se sol·licite l’execució o la modificació de les mesures. A partir d’aquí, el jutjat pot emetre un informe que dictamine sobre els motius de l’incompliment i aconselle l’acció d’un PTF. L’incompliment reiterat del règim de visites tant pel progenitor custodi, obstaculitzant l’entrega, com per l’altre que no acudisca a recollir el fill, el torne a deshora, etc. pot donar lloc a una modificació del règim de guarda i de visites acordat.
Com es desenvolupen les trobades en un PTF?
El menor és lliurat i recollit pel progenitor o familiar autoritzat per la resolució judicial o pel Servei de Protecció a la Infància. Segons les circumstàncies de cada família, la trobada es desenvolupa en el mateix punt de forma tutelada, amb personal present, o sense tutela, i sense que els pares tinguen contacte personal directe en el cas que hi haja un conflicte entre ells. Sempre que no s’aprecie cap risc per al menor es pot quedar amb el progenitor que corresponga en un simple ‘punt de lliurament i recollida’, i desenvolupar la visita fora del PTF.
Quin és l’equip tècnic d’un PTF?
Se sol treballar amb un equip multidisciplinar, habitualment format per psicòlegs i treballadors socials.
Quines avantatges i inconvenients ofereixen els Punts de Trobada Familiars?
A més de facilitar el compliment de les resolucions del jutjat, amb la qual cosa s’afavoreix el dret dels fills a relacionar-se amb els seus pares, permeten al progenitor a qui han atorgat la custòdia disposar d’informació sobre el desenvolupament de les visites i una garantia més gran que els fills estaran ben atesos, alhora que a l’altre pare se li faciliten les relacions amb el seu fill. Tots dos disposen d’assessorament i mediació en aquests centres per a esmenar qualsevol conflicte.
Es poden entendre els Punts de Trobada com un negoci?
Molts punts són gestionats per associacions sense ànim de lucre. Les principals denúncies recauen en l’escassetat dels recursos destinats a aquests centres i en la connexió o relació deficient entre el jutjat i el PTF per a la gestió de les visites. Fins i tot s’han donat casos de demores a iniciar la prestació del servei per falta de mitjans o per tràmits burocràtics. En el model valencià es va firmar un conveni entre institucions públiques i col·legis professionals per a la gestió dels PTF, sense adjudicar la gestió a entitats privades, que sembla que està donant millors resultats.