L’absència permanent de núvols amb pluja en els mapes que vostè utilitza cada nit és un fenomen preocupant. A banda de la dansa de la pluja i les rogatives, què es pot fer per lluitar contra la sequera?
Als anys 50 ja es van fer proves per a crear pluja artificial, però no van anar bé i en l’actualitat tampoc s’ha trobat la fórmula adequada.
Llavors, quin és el futur que espera al nostre país?
Als anys 50 ja es van fer proves per a crear pluja artificial, però no van anar bé i en l’actualitat tampoc s’ha trobat la fórmula adequada.
Llavors, quin és el futur que espera al nostre país?
Aquest és un altre tema més que complex. Em pregunta pel canvi climàtic.
Sí, un concepte sobre el qual, per cert, vostè es mostra escèptic.
No sé si la paraula escèptic és l’adequada. Per començar, a mi l’expressió de canvi climàtic em sembla incorrecta perquè des de fa 4.600 milions d’anys que hi ha la terra, el clima sempre ha estat canviant, sempre, de forma permanent. Per tant, hauríem de parlar més aviat de la influència de l’home en el canvi del clima. Els experts del Panell del Canvi Climàtic donen un 90% de probabilitats que l’escalfament global, que d’això sí que no hi ha dubte, és conseqüència de la industrialització. Cal prendre mesures? Per descomptat. Ara bé, d’aquí que siga el problema més gran de la humanitat, això no ho compartisc. Em sembla que es fa massa tremendisme.
Això no és el políticament correcte.
Potser el no políticament correcte per a alguns polítics, no crec que per a tots.
Però sembla que és moda.
Creu que es fa molta demagògia amb aquest assumpte?
Jo crec que tot ha eixit de mare, sense que jo diga “no hi estic d’acord”. Sí que hi estem incidint, però no vull ser tan tremendista ni dir que és el problema més gran que té el món.
Per cert, què porta un físic com vostè a presentar el temps?
És que jo, després d’estudiar Físiques, vaig fer oposicions al cos facultatiu de meteoròlegs. Com que la meua vocació frustrada és l’aviació, i llavors Meteorologia pertanyia al Ministeri d’Aviació…
S’ha perdut llavors un gran pilot i s’ha guanyat un gran home del temps?
Un gran home del temps no s’ha guanyat…
Però ha pogut pilotar alguna vegada?
Sí, perquè em vaig treure el títol de pilot civil i he pilotat avionetes.
Continua pilotant?
No, em va tallar les ales la meua dona fa anys.
Per la seua professió, vostè deu ser un expert en converses de l’ascensor.
Per descomptat que sí. Al barri no em pregunten tant, però a casa sí.
I els amics i familiars, li donen molt la tabarra?
Bé, en el meu entorn no gaire, però sí que tinc amics agricultors que em telefonen moltes vegades, i em pregunten si han de regar ja o no?
I per a altres qüestions com la celebració de bodes…
Uii, també, també. Bodes i batejos.
A més, la seua dona també pertany al gremi.
Sí, és meteoròloga. Les meues filles, quan van a algun esdeveniment, de viatge o fins i tot d’un dia per a un altre, em pregunten pel temps que farà.
Per què va escollir vostè la televisió?
Jo ja escrivia en diaris, durant 26 anys he explicat l’oratge a Radio Vitoria, també parlava a Radio Intercontinental a Madrid. Havia fet un programa, anomenat ‘Gol y al Mundial 82’, que no tenia res a veure amb el temps, l’any 1982. Però jo era el capità d’aquell equip i aquí em van conèixer una mica en televisió i, en un moment determinat, aquí feia falta algú. Perquè durant tres anys, a TVE no va haver-hi “home del temps”. Quan ja es crea la televisió matinal, a un membre de la casa li encarreguen que viatge pel món i veja com es fan els matinals. I una de les coses que porta apuntades és que hi ha una cara físicament explicant el temps, no un mapa, sinó algú perquè la gent diga després: “aquest s’ha equivocat”… llavors decideixen restaurar per al matinal algú explicant el temps, i algú va donar el meu nom. Així de casual és la meua presència a TVE. Vaig fer una prova i vaig pensar que m’hi estaria uns dies o uns mesos, i m’hi he tirat tota una vida.
Llavors, ho feia bé davant la càmera?
Això van creure ells.
I la seua família, què li va dir quan el va veure per primera vegada per televisió?
Home, al principi se sorprenia, però a casa no posen el temps si estic jo, perquè ja m’hi tenen massa vist. Igual tenen posada una altra cadena?
Li demanen el temps fins a la Setmana Santa de Sevilla. Es pot dir que en aquest cas vostè té altes pressions divines.
Sí, sí. La gent vol saber el temps que farà per Setmana Santa un mes abans, i això és impossible. La previsió màxima és de deu dies, però pot canviar d’un dia per a un altre, més encara en uns dies tan inestables com són els de l’època de Setmana Santa.
A més, vostè és confrare.
Sí, i em tenen de meteoròleg de capçalera.
I es refien de vostè
Sí, sí. Porte tres anys en què, amb núvols negres al cel, calia prendre la determinació de sortir o no, i ells em pregunten. Hi ha una junta de govern de cada germandat, que és lliure de sortir o no. La meua és la Virgen de la Soledad de la Plaza de San Lorenzo, que està al costat del Gran Poder, i és l’última de la Setmana Santa. Si sortim a les 7 i a les 6 la cosa està enrevessada, el germà major de la confraria diu pel micròfon de l’església: “Els components de la junta, que acudisquen a la sagristia, que es reunirà en el Capítol, preguem que vinga també el nostre germà José Antonio Maldonado”. I llavors vaig jo i m’explique. Quan done la meua explicació marxe de la junta i ells voten. Fins ara, les tres vegades hem decidit sortir i les tres vegades hem tingut sort, si no igual jo ja no estava aquí. Quan es decideix sortir, el que faig és no vestir-me de natzarè, vaig de carrer, de blau fosc, i vaig amb el mòbil darrere del pas parlant amb els meus companys de l’Institut de Meteorologia, que em fan el favor d’estar sobre el radar, que és l’única cosa que et pot donar una previsió del moment. Si veiem que d’aquí a mitja hora pot ploure, igual ens resguardem en una església abans que ploga, per a sorpresa del públic, o si estem arribant a l’església, com va passar fa tres anys més o menys, que es veia que en mitja hora havia de ploure i ens quedaven unes tres quarts per a arribar. Doncs jo vaig dir al germà major que al cap de mitja hora plouria, i llavors agafem la directa, a córrer i cap a l’església que hi falta gent.
Parlant de Sevilla i del temps, vostè, com Audrey Hepburn a My fair lady, assaja recitant “la lluvia en Sevilla és pura maravilla?
No, no, però hi estic molt d’acord. Jo, com que sóc un enamorat de la meua terra, em sembla molt bé: la pluja a Sevilla és pura meravella.
Ja que li agrada tant l’esport, pregunta obligada. Betis o Sevilla?
Aquesta pregunta fins i tot em molesta, sevillista fins a la mort!, però no sóc antibètic, entre altres coses perquè vaig jugar en el Betis juvenil.
Què té la informació del temps que aconsegueix que tots, pares, fills, joves i grans, n’estiguen pendents?
És un assumpte que interessa perquè repercuteix en infinitat de camps. Intervé en l’economia i en la salut, per començar. I a partir d’aquí podem ramificar. En l’aviació és fonamental, com en el mar i en el transport per carretera. Està demostrat que, després d’una baixada brusca de pressió en el pas d’un front, hi ha un nombre més gran d’infarts entre les persones predisposades.
Per tant, la responsabilitat és gran.
Jo entenc que sí, que és gran, però potser em pose més tens quan faig una conferència per a 100 persones que quan mire una càmera, perquè si pensés que estic parlant per a cinc milions de persones no parlaria, em quedaria mut.
Què cal fer per a ser nomenat el millor presentador europeu d’informació meteorològica?
No ho sé. Em van nomenar però no sé per què. A algú li ho haurien de donar i es van recordar de mi. Crec que hi ha moltes persones millors que jo.
Encara que vivim en l’era dels “triunfitos”, vostè va començar amb 42 anys. Una mica tard, no?
Jo crec que ara comencen massa prompte. Bé, m’explique. Jo vaig arribar a TVE sent un meteoròleg completament fet. I ara busquem gent i no en trobem…
Quants meteoròlegs hi ha a Espanya?
La plantilla és de 196.
No hi ha gaire on triar.
Bé, per a substituir-me a mi sí que busquem algú en la llista, però per a presentadors i per al canal 24 hores no busquem meteoròlegs, ja ens conformem que siguen periodistes.
Recorda com va ser la seua estrena?
Aquell dia no és que tingués por escènica, tenia pànic. La cinta que ho mostra està per aquí. I jo em veig malament, però també m’he vist malament altres vegades. La veritat és que a mi no m’agrada veure’m perquè sempre pense que ho podria haver fet millor.
No se li ha fet difícil assenyalar durant 20 anys una pantalla en què no apareix res?
Això no té cap dificultat, és com agafar una cullera per a menjar.
Vostè és un dels afectats per la prejubilació a TVE. Què trobarà a faltar, la informació del temps o els seus temptejos a Telepasión?
Bé, en aquells programes ens ho passàvem molt bé gravant, però ja es va acabar. Però crec que sí que trobaré a faltar el meu treball actual.
La seua carrera en TVE ha transcorregut amb mar en calma, marejol, mar desfeta…?
Home, mar en calma en 22 anys és impossible, però ha sigut una travessia plaent. Mai hi ha hagut mar grossa, potser marejol amb ratxes de marejada.
El moment més assolellat que recorda es…
Bé, el fet d’estar aquí m’ha donat moltes oportunitats que un altre no ha tingut, com ara anar a les olimpíades per a informar sobre el temps.
I moments borrascosos?
No he tingut grans problemes i he tingut la immensa sort de tenir com a company Paco Montesdeoca, que això és un luxe.
Parlant de borrasques, ha rebut moltes queixes per prediccions fallides?
Bé, em recorde de la Setmana Santa de l’any 1998. Es va veure que havia de ser dolenta, quan des de feia un mes hi havia un anticicló molt gran i seguia el temps bo. Llavors, el divendres anuncies que la Setmana Santa serà dolenta i l’hoteleria del nord es va enfadar i ens van donar pals grossos grossos. Aquell sí que va ser un moment borrascós, i aquí sí que em vaig emportar un disgust. Ens van donar prou també el Diumenge de Rams i el Dilluns Sant. Però ja el dilluns va començar a canviar i va caldre posar cadenes a Despeñaperros.