"Hi ha massa tremendisme amb el canvi climàtic"

Als anys 50 ja es van fer proves per a crear pluja artificial, però no van anar bé i en l’actualitat tampoc s’ha trobat la fórmula adequada.

Als anys 50 ja es van fer proves per a crear pluja artificial, però no van anar bé i en l’actualitat tampoc s’ha trobat la fórmula adequada.

Aquest és un altre tema més que complex. Em pregunta pel canvi climàtic.

No sé si la paraula escèptic és l’adequada. Per començar, a mi l’expressió de canvi climàtic em sembla incorrecta perquè des de fa 4.600 milions d’anys que hi ha la terra, el clima sempre ha estat canviant, sempre, de forma permanent. Per tant, hauríem de parlar més aviat de la influència de l’home en el canvi del clima. Els experts del Panell del Canvi Climàtic donen un 90% de probabilitats que l’escalfament global, que d’això sí que no hi ha dubte, és conseqüència de la industrialització. Cal prendre mesures? Per descomptat. Ara bé, d’aquí que siga el problema més gran de la humanitat, això no ho compartisc. Em sembla que es fa massa tremendisme.

Potser el no políticament correcte per a alguns polítics, no crec que per a tots.

/imgs/20080101/entrevista02.jpgBé, jo amb el senyor Al Gore no combregue en absolut. Jo, amb un senyor que té un jet privat, que consumeix energia al màxim i que siga el profeta, l’adalil de tot això, doncs no. Que organitzés aquella convenció a Sevilla, a la qual em van invitar però no hi vaig anar, en la qual demanaven que donesses 10 conferències a l’any gratis, en les quals no podies sortir-te en absolut del guió, això no és professional. I després Gore cobra més de 200.000 euros per conferència. No m’explique que a aquest home se li puga donar el premi Nobel de la Pau.

Jo crec que tot ha eixit de mare, sense que jo diga “no hi estic d’acord”. Sí que hi estem incidint, però no vull ser tan tremendista ni dir que és el problema més gran que té el món.

És que jo, després d’estudiar Físiques, vaig fer oposicions al cos facultatiu de meteoròlegs. Com que la meua vocació frustrada és l’aviació, i llavors Meteorologia pertanyia al Ministeri d’Aviació…

Un gran home del temps no s’ha guanyat…

Sí, perquè em vaig treure el títol de pilot civil i he pilotat avionetes.

No, em va tallar les ales la meua dona fa anys.

Per descomptat que sí. Al barri no em pregunten tant, però a casa sí.

Bé, en el meu entorn no gaire, però sí que tinc amics agricultors que em telefonen moltes vegades, i em pregunten si han de regar ja o no?

Uii, també, també. Bodes i batejos.

Sí, és meteoròloga. Les meues filles, quan van a algun esdeveniment, de viatge o fins i tot d’un dia per a un altre, em pregunten pel temps que farà.

Jo ja escrivia en diaris, durant 26 anys he explicat l’oratge a Radio Vitoria, també parlava a Radio Intercontinental a Madrid. Havia fet un programa, anomenat ‘Gol y al Mundial 82’, que no tenia res a veure amb el temps, l’any 1982. Però jo era el capità d’aquell equip i aquí em van conèixer una mica en televisió i, en un moment determinat, aquí feia falta algú. Perquè durant tres anys, a TVE no va haver-hi “home del temps”. Quan ja es crea la televisió matinal, a un membre de la casa li encarreguen que viatge pel món i veja com es fan els matinals. I una de les coses que porta apuntades és que hi ha una cara físicament explicant el temps, no un mapa, sinó algú perquè la gent diga després: “aquest s’ha equivocat”… llavors decideixen restaurar per al matinal algú explicant el temps, i algú va donar el meu nom. Així de casual és la meua presència a TVE. Vaig fer una prova i vaig pensar que m’hi estaria uns dies o uns mesos, i m’hi he tirat tota una vida.

Això van creure ells.

Home, al principi se sorprenia, però a casa no posen el temps si estic jo, perquè ja m’hi tenen massa vist. Igual tenen posada una altra cadena?

Sí, sí. La gent vol saber el temps que farà per Setmana Santa un mes abans, i això és impossible. La previsió màxima és de deu dies, però pot canviar d’un dia per a un altre, més encara en uns dies tan inestables com són els de l’època de Setmana Santa.

Sí, i em tenen de meteoròleg de capçalera.

Sí, sí. Porte tres anys en què, amb núvols negres al cel, calia prendre la determinació de sortir o no, i ells em pregunten. Hi ha una junta de govern de cada germandat, que és lliure de sortir o no. La meua és la Virgen de la Soledad de la Plaza de San Lorenzo, que està al costat del Gran Poder, i és l’última de la Setmana Santa. Si sortim a les 7 i a les 6 la cosa està enrevessada, el germà major de la confraria diu pel micròfon de l’església: “Els components de la junta, que acudisquen a la sagristia, que es reunirà en el Capítol, preguem que vinga també el nostre germà José Antonio Maldonado”. I llavors vaig jo i m’explique. Quan done la meua explicació marxe de la junta i ells voten. Fins ara, les tres vegades hem decidit sortir i les tres vegades hem tingut sort, si no igual jo ja no estava aquí. Quan es decideix sortir, el que faig és no vestir-me de natzarè, vaig de carrer, de blau fosc, i vaig amb el mòbil darrere del pas parlant amb els meus companys de l’Institut de Meteorologia, que em fan el favor d’estar sobre el radar, que és l’única cosa que et pot donar una previsió del moment. Si veiem que d’aquí a mitja hora pot ploure, igual ens resguardem en una església abans que ploga, per a sorpresa del públic, o si estem arribant a l’església, com va passar fa tres anys més o menys, que es veia que en mitja hora havia de ploure i ens quedaven unes tres quarts per a arribar. Doncs jo vaig dir al germà major que al cap de mitja hora plouria, i llavors agafem la directa, a córrer i cap a l’església que hi falta gent.

No, no, però hi estic molt d’acord. Jo, com que sóc un enamorat de la meua terra, em sembla molt bé: la pluja a Sevilla és pura meravella.

Aquesta pregunta fins i tot em molesta, sevillista fins a la mort!, però no sóc antibètic, entre altres coses perquè vaig jugar en el Betis juvenil.

És un assumpte que interessa perquè repercuteix en infinitat de camps. Intervé en l’economia i en la salut, per començar. I a partir d’aquí podem ramificar. En l’aviació és fonamental, com en el mar i en el transport per carretera. Està demostrat que, després d’una baixada brusca de pressió en el pas d’un front, hi ha un nombre més gran d’infarts entre les persones predisposades.

Jo entenc que sí, que és gran, però potser em pose més tens quan faig una conferència per a 100 persones que quan mire una càmera, perquè si pensés que estic parlant per a cinc milions de persones no parlaria, em quedaria mut.

No ho sé. Em van nomenar però no sé per què. A algú li ho haurien de donar i es van recordar de mi. Crec que hi ha moltes persones millors que jo.

Jo crec que ara comencen massa prompte. Bé, m’explique. Jo vaig arribar a TVE sent un meteoròleg completament fet. I ara busquem gent i no en trobem…

La plantilla és de 196.

Bé, per a substituir-me a mi sí que busquem algú en la llista, però per a presentadors i per al canal 24 hores no busquem meteoròlegs, ja ens conformem que siguen periodistes.

Aquell dia no és que tingués por escènica, tenia pànic. La cinta que ho mostra està per aquí. I jo em veig malament, però també m’he vist malament altres vegades. La veritat és que a mi no m’agrada veure’m perquè sempre pense que ho podria haver fet millor.

Això no té cap dificultat, és com agafar una cullera per a menjar.

Bé, en aquells programes ens ho passàvem molt bé gravant, però ja es va acabar. Però crec que sí que trobaré a faltar el meu treball actual.

Home, mar en calma en 22 anys és impossible, però ha sigut una travessia plaent. Mai hi ha hagut mar grossa, potser marejol amb ratxes de marejada.

Bé, el fet d’estar aquí m’ha donat moltes oportunitats que un altre no ha tingut, com ara anar a les olimpíades per a informar sobre el temps.

No he tingut grans problemes i he tingut la immensa sort de tenir com a company Paco Montesdeoca, que això és un luxe.

Bé, em recorde de la Setmana Santa de l’any 1998. Es va veure que havia de ser dolenta, quan des de feia un mes hi havia un anticicló molt gran i seguia el temps bo. Llavors, el divendres anuncies que la Setmana Santa serà dolenta i l’hoteleria del nord es va enfadar i ens van donar pals grossos grossos. Aquell sí que va ser un moment borrascós, i aquí sí que em vaig emportar un disgust. Ens van donar prou també el Diumenge de Rams i el Dilluns Sant. Però ja el dilluns va començar a canviar i va caldre posar cadenes a Despeñaperros.