Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

: La immigració és cosa de tots

El conjunt de la societat també pot col.laborar en la disminució de les dificultats que afronten els qui arriben d'altres països a la recerca d'un futur millor

/imgs/20080101/informe01.jpgEl pitjor ja ha passat! Aquesta expressió, tan comuna entre els immigrants que arriben a Espanya, té poc a veure amb la realitat. Les dificultats, ben lluny d’acabar, es transformen. Una vegada ‘instal·lats’, els principals problemes de les persones que vénen al nostre país a la recerca d’un futur millor (superen ja els 3,7 milions, el 8,4% de la població) són cinc: aconseguir un habitatge i un treball, obtenir la targeta sanitària, escolaritzar els fills i reconèixer el reagrupament familiar.

Habitatge

A les dificultats generals (preus astronòmics de compra i lloguer de pisos, hipoteques eternes i interessos pels núvols), s’hi suma de vegades el recel, quan no el rebuig, per part dels propietaris d’aquests immobles i els problemes, en especial idiomàtics, per a disposar d’una informació adequada sobre el mercat immobiliari. Comptar amb una residència fixa i estable és un requisit bàsic perquè els immigrants inicien el seu camí al nou país. Cal no oblidar que, fins i tot des d’un punt de vista jurídic, és un element imprescindible per a accedir a les garanties d’un estat de dret.

/imgs/20080101/informe02.jpgApressats per la urgència de buscar un allotjament, molts immigrants es veuen obligats a desemborsar grans sumes de diners per un habitacle que, amb freqüència, és insalubre i, a més, està situat en barris marginals. No obstant això, i segons un estudi de la Universitat de Barcelona, un de cada quatre immigrants té casa pròpia a Espanya i els titulars del 33% dels préstecs per a l’adquisició d’un habitatge que es formalitzen al nostre país són estrangers, en la majoria immigrants llatinoamericans.

La desconfiança i les reticències dels propietaris de les cases es manifesten en el temor al mal ús i el deteriorament de l’habitatge, problemes amb els eïns, desvalorització de l’immoble si la zona arriba a ser catalogada socialment com “d’immigrants”, etc. Això es tradueix, principalment, en dues actituds: el ebuig a llogar a immigrants sense conèixer-los, o bé arrendar-los un habitatge però aplicant-hi un sobrepreu que compense els riscos mitjançant fórmules com cobrar pel nombre de persones que habiten o fraccionar el temps de cobrament de forma inusual.

Com hi podem col·laborar?

El primer pas per a desterrar aquest tipus de creences i actituds és no eneralitzar i tractar d’ajudar en la mesura que puguem. Heus ací algunes fórmules:

  • Facilitar a la persona immigrant el telèfon de l’Ajuntament de la localitat de residència. Allí l’informaran dels diversos programes d’ajuda per a l’habitatge i, si no estan encara en vigor, el desviaran a altres departaments on sí que el podran ajudar.
  • Acompanyar a una immobiliària el company de treball immigrant, el conegut o la persona contractada o que ajuda a casa o cuida familiars malalts per traduir-li’ aspectes tan importants com la comissió que es queda l’agència immobiliària i els termes del contracte.
  • Moltes ONG poden facilitar habitatge als immigrants durant els primers dies fins que troben un treball i puguen llogar-lo pels seus propis mitjans.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions