L'oficina a casa
El primer que cal decidir quan ens plantegem el teletreball és el tipus d’aparell amb què treballarem. La mobilitat és important, però també ho és la comoditat. Així, si pensem a establir una oficina fixa a casa, per exemple, un ordinador de sobretaula és una bona opció pel preu i les prestacions. Els portàtils també són interessants i cada vegada més assequibles, però hem de pensar que a igualtat de preu respecte als de sobretaula, perdrem capacitat de disc dur, de velocitat de treball, de grandària de pantalla i de comoditat de teclat. En canvi, si ens hem de desplaçar amb certa regularitat resulten ideals. En qualsevol cas, no és una mala opció connectar-hi un monitor i un teclat convencionals quan treballem a casa.
Les opcions per a teletreballar no es queden en el tipus d’ordinador: moltes vegades el treball no consisteix a escriure llargs textos, sinó a apuntar dades, instruccions o donar ordres; per a aquesta comesa es recomanen les agendes PDA amb capacitat de connexió a Internet i els telèfons Blackberry. Aquestes dues tecnologies, en els seus models més avançats, permeten escriure, fer servir arxius i taules i enviar correus electrònics. Per descomptat, també serveixen per a parlar per telèfon, fins i tot de forma gratuïta a través d’Internet gràcies a programes com la versió per a Pocket PC de Skype.
El següent aspecte que s’ha de tenir en compte és la connectivitat. Disposar d’una bona connexió de banda ampla (ADSL o cable, principalment) és fonamental. Si aquesta s’instal·la amb una IP fixa (una mena de matrícula que ens identifica a Internet) serà més senzill habilitar canals de comunicació segurs. No tots els proveïdors ofereixen IP fixa, i l’habitual és que cobren per tenir-ne.
Si treballem amb un portàtil o una agenda PDA, necessitarem a més una connexió sense fils wifi per moure’ns amb llibertat per casa sense pensar en les clavilles del telèfon. Altres opcions quan desitgem mobilitat són les targetes de telefonia mòbil de tercera generació (3G o UMTS), que ofereixen connexió de banda ampla a preus acceptables, uns 40 euros mensuals. Així, la connexió viatjarà al costat de l’equip allà on anem.
Per compartir documents amb la resta de l’equip de treball, hi ha diverses opcions que mantenen la informació emmagatzemada en els servidors de la xarxa. Un FTP ens permetrà intercanviar arxius molt grans, però un “wiki” serà més eficaç si desitgem que diverses persones accedisquen a textos o fulls de càlcul i els modifiquen en el mateix servidor de manera conjunta. El sistema sempre guarda una còpia de cada versió i modificació feta, per si cal fer revisions. Totes aquestes aplicacions funcionen amb estrictes protocols de seguretat que impedeixen l’accés d’usuaris no autoritzats a la informació.
Les aplicacions per al teletreball a penes es diferencien de les utilitzades en el treball d’oficina quotidià. Al cap i a la fi, no és estrany que encara que treballem en una oficina, molts companys estiguen en altres delegacions distants físicament.
- Ofimàtics: En aquesta categoria estan els anomenats “paquets ofimàtics”, conjunts de programes destinats a escriure textos, dissenyar gràfics i presentacions, fer càlculs o elaborar taules i estadístiques. El paquet més conegut és Microsoft Office, que és de pagament. També hi ha alternatives gratuïtes pràcticament igual de bones com OpenOffice, que es descarrega d’Internet.
- Per fixar documents: El principal és Acrobat Reader, de la marca Adobe. Es tracta d’una eina que elabora documents en un format que no permet ser alterat per qui el rep o llegeix. És una opció molt usada per a documents importants com ara factures o contractes. Es tracta d’un programa que es pot descarregar de la xarxa, encara que cal pagar per tenir-lo.
- Per enviar i rebre correu: Encara que alguns poden ser instal·lats a l’ordinador com un compte d’escriptori, el més lògic és donar-se d’alta en un o més comptes de correu web (webmail) de pàgines importants. Yahoo!, per exemple, permet obrir-ne gratis tants com vulguem i ofereix 1 Gigabyte de memòria per a emmagatzemar els missatges. Google, en el seu servei Gmail, ofereix 3 Gigabytes de memòria, encara que cal accedir-hi amb invitació d’un altre usuari.
- Per compartir informació: Una alternativa és obrir un “wiki” en acord amb els companys de treball; es tracta d’un tipus de pàgines que permeten publicar textos i taules en Internet, amb la qual cosa els altres usuaris que hi tinguen accés podran llegir-les immediatament després de ser publicades, i fins i tot podran modificar-les si ho creuen necessari.
- Per comunicar-se instantàniament: Són els coneguts com “clients de missatgeria instantània”. La majoria ja incorporen la possibilitat de fer trucades de veu a altres usuaris de forma gratuïta (cal disposar d’uns auriculars amb micròfon). Els més populars són MSN Messenger, Yahoo! Messenger, Skype i Google Talk. Tots són gratuïts i es descarreguen d’Internet.