De deixalla a matèria primera
L’augment de població i el desenvolupament de la societat de consum plantegen un dels problemes actuals més grans: la generació creixent de residus sòlids urbans i la necessitat de reciclar-los i de reduir-los. Cada espanyol llança 500 quilos de deixalles domèstiques a l’any, una mitjana una mica inferior a l’europea, que voreja els 550 quilos. Aquest és el trajecte que permet la transformació de deixalles en matèria primera.
Aconseguir la màxima valoració i recuperació de la matèria inerta reciclable depèn d’una selecció domèstica eficient. L’augment de la quantitat de residus domèstics recau en la matèria no orgànica, és a dir, susceptible de ser reciclada. Però encara avui separem molt poc: del quilo i mig diari, un escàs 15% (en algunes comunitats aquesta xifra arriba al 25%, però en d’altres no sobrepassa el 10%) es deixa preparat per a reciclar. Als països nòrdics, gairebé la meitat dels residus són reciclables, i la quantitat de deixalles generades per habitant és significativament menor (no arriba als 400 quilos a l’any).
El camió retira el contenidor que li correspon en cada ruta (envasos, paper-cartró, residus orgànics o vidre). Aquests residus són transportats fins a algun dels 83 centres de tractaments de residus urbans distribuïts per tot el país, que estan integrats en dues àrees de tractament diferenciades: planta de reciclatge i abocador controlat.
Descàrrega
El camió bolca en una nau els productes reciclables, que són classificats en grups: paper i cartró (37%), vidre (15%), plàstic (14%), metall i envasos en bric(8%). Un 26% és rebutjat. Cada residu entra en el procés de selecció de manera individualitzada. La primera tria la fan operaris que separen la matèria orgànica en una cabina de triatge inicial. En aquest espai s’està implantant, en un gran nombre de plantes, robots que seleccionen els residus d’acord amb paràmetres visuals, tot i que encara és present només en un 10% dels centres espanyols.
Selecció mecànica: trómel (separació rotativa)
Després d’aquesta selecció, les deixalles passen per un trómel que separa, gràcies a l’acció conjunta de l’aire i d’imants, els residus que no pertanyen a la cadena en curs. Per exemple, si s’està seleccionant plàstic, s’eliminen els brics i la resta de residus, que passaran de nou pel procés en el seu torn.
Triatge manual
A la cabina de triatge i selecció principal, nombrosos operaris separen les deixalles. Alguns materials seran rebutjats per a la planta i es portaran a la zona d’abocament. Els altres se separen en els seus contenidors corresponents. D’allà, passaran per una aspiradora, en què camps magnètics obtindran els metalls que es destinen al seu contenidor corresponent. El vidre, el paper, la ferralla, el bric i el plàstic estan preparats per a ser empaquetats.
Material reciclat, matèria primera
Una vegada seleccionats i empaquetats per naturaleses, els diferents productes són preparats per a ser transportats a empreses que els aprofiten com a matèria primera per a crear nous articles. El 48% del paper que va entrar a la planta servirà per a elaborar de nou paper. El 56% dels envasos de cartró seran de nou envasos. El 40% de vidre tornarà a ser botelles. El 100% del metall prendrà de nou el seu curs. El 7% del plàstic ho serà de nou, i el 3% dels brics serà útil.
Descàrrega de matèria orgànica
Els residus orgànics arriben a la zona d’abocament, que està dividida en cel·les. Es tracta d’espais d’uns 2.000 metres quadrats que, una vegada plens de deixalla, es tapen amb terra a fi de facilitar la fermentació anaeròbia de la matèria orgànica.
Conversió en gas
Cada cel·la disposa de drenatge per a la canalització de lixiviats (líquids resultants del procés de dissolució de metalls) fins a la xarxa de col·lectors. Aquest sistema centralitzat d’extracció i conducció fa que aquests gasos siguen energèticament aprofitables. Generen energia suficient, en funció de les característiques de la planta, per a convertir-la en autosuficient. A més, aconsegueixen eliminar les possibles afeccions per olors o incendis.