Per a evitar situacions desagradables, el millor és testar

Ancians que ho deixen tot al gos, pares que donarien el que fos per desheretar un fill, parelles que no tenen dret a res a la mort del seu company, un parent desconegut que reclama els béns del seu oncle-avi. Tots ells formen part de la realitat quotidiana teixida al voltant de les herències, un episodi de la vida familiar tan poc desitjat com temut, del qual treuen profit no només els hereus, sinó també les notaries i Hisenda.

Deixar-ho tot ben lligat en vida amb un testament costa entre 36 i 60 euros. Aquest document exerceix un paper essencial en les herències. Un simple paper, no gaire car, que no comporta gran dificultat, ja que la seua elaboració queda en mans del notari, però que gran part de la població espanyola es resisteix a fer, ja que testar significa reconèixer el nostre propi futur morts, una qüestió que a tots ens costa assumir.

/imgs/20060901/img.informe.01.jpg Siga quina siga la nostra situació patrimonial i personal, els advocats sempre recomanen l’elaboració d’un testament per a estalviar temps i, sobretot, problemes als familiars.

No fer testament equival a deixar els familiars davant els tràmits de la successió intestada, que s’han de fer davant un notari o, en alguns casos, davant un jutge, i a posar enterament en mans de la llei el repartiment dels béns. La diferència de cost entre les dues opcions és considerable. Una successió intestada té un cost tres vegades més alt que una feta amb testament, al voltant de 150 euros. Si és necessari arribar a una declaració judicial per a aclarir l’herència, el preu es dispara, i pot arribar als 6.000 euros en cas d’una herència de 200.000 euros.

Generalitats sobre testaments i herències

Qui pot fer testament? La Llei permet testar a qualsevol persona més gran de 14 anys. La limitació bàsica que estableix la Llei es refereix a la necessitat que el testador es trobe sa mentalment.
Quins béns s’inclouen en una herència? L’herència d’una persona morta i casada està integrada pels seus béns privatius i per la meitat dels guanys, en el cas que aquest siga el seu règim economicomatrimonial. Els béns privatius són aquells adquirits per part del mort per qualsevol títol abans de casar-se, així com els rebuts posteriorment per herència o donació, encara que la Llei preveu determinades circumstàncies per les quals altres béns també poden ser considerats privatius. /imgs/20060901/img.informe.02.jpgEls guanys són aquells que han sigut adquirits per compra per part del mort una vegada contret el matrimoni o mitjançant qualsevol altre contracte de caràcter onerós (que requereix que qui l’adquirisca ha de donar, fer o no fer alguna cosa com a contraprestació), excepte prova en contrari. Els diners existents en el moment de la mort es presumeixen a guanys, llevat que es puga demostrar que eren de caràcter privatiu d’un dels cònjuges.
Què és el dret d’usdefruit, i quant de temps dura? El dret d’usdefruit permet al titular utilitzar una cosa aliena sense ser-ne el propietari. El titular també pot apropiar-se dels rendiments que aquest bé aliè puga produir (les rendes si l’usdefruit s’adquireix sobre un immoble que es troba llogat, els fruits si es tracta d’una explotació agrícola, etc.). Tot i això, l’usufructuari no pot vendre el bé ni gravar-lo per constituir, per exemple, una hipoteca, perquè no li pertany.
L’usdefruit pot pactar-se per una duració determinada (per exemple, 30 anys) o ser determinable (mentre visca el beneficiari).
Qui hereta quan no hi ha testament? En el cas que el mort tinga fills, l’herència es divideix entre aquests a parts iguals. Si el mort estava casat el cònjuge percep l’usdefruit d’un terç de l’herència i la meitat dels guanys. En el cas que el mort no tinga fills, l’herència correspon als pares, i al cònjuge vidu l’usdefruit de la meitat dels béns. En cas de la defunció d’una persona que no tinga pares ni fills, el cònjuge n’és l’hereu principal. I en el cas que no hi haja tampoc una parella civil, els hereus poden ser els germans i nebots del mort. Si una vegada oberta la successió “legal” no es troben hereus, és l’Estat qui hereta tots els béns.
Cada línia tanca el pas a les altres. És a dir, si hi ha descendents ja no hereta ningú més, excepte el cònjuge vidu que té sempre un dret d’usdefruit.
Com es pot saber si una persona morta va fer testament i davant quin notari? Cal sol·licitar un certificat al Registre d’Actes d’Última Voluntat mitjançant un imprès d’Últimes Voluntats, que es pot adquirir en un estanc o en el mateix Ministeri de Justícia. L’imprès s’ha d’acompanyar de la partida del certificat de defunció, haurà de ser original o fotocòpia degudament compulsada, expedida pel Registre Civil corresponent a la localitat en què la persona haja mort, i hi haurà de constar necessàriament el nom dels pares del mort. El certificat s’ha de sol·licitar després de quinze dies hàbils a partir de la data de defunció.

La legítima

/imgs/20060901/img.informe.03.jpgEn quantes parts es divideix una herència? El cabal hereditari es divideix per disposició legal en tres terços: la “legítima”, la “millora” i el “terç de lliure disposició”. La legítima és la part dels béns de l’herència de la qual el testador no pot disposar lliurement, encara que desitge fer-ho, perquè per llei es reserva a determinats hereus anomenats forçosos, llevat que el testador decidisca desheretar-los expressament. L’abast de la legítima està en funció de les persones que participen en l’herència. De la seua banda, el terç de millora es pot utilitzar per a afavorir en especial algun o alguns fills o descendents; si no es disposa sobre aquest expressament, s’entén que incrementa la quantia de la legítima. Amb el terç de lliure disposició el testador podrà fer el que crega convenient.
Per què cal fer la partició de l’herència i quan s’ha de fer? Es pot donar el cas que el testador no s’haja limitat a anomenar hereus en el testament, sinó que també haja fet en aquest testament un repartiment o partició dels béns entre els hereus, assignant a cadascun d’aquests béns concrets en paga de la seua quota hereditària. És l’anomenat testament particional. En aquest cas, els hereus hauran d’ajustar-se al que ha ordenat el testador en el testament amb vista al repartiment dels seus béns, quan no perjudique la legítima dels hereus forçosos. També és possible que el testador, en atenció a la conservació de l’empresa o en interès de la seua família, vulga preservar indivisa una explotació econòmica o bé mantenir el control d’una societat de capital o un grup d’aquestes. En aquest cas, pot usar aquesta facultat, disposant que es pague en metàl·lic la legítima als altres interessats.

L’herència no és lliure

El testador és lliure de deixar els seus béns a qui vulga? No. Hi ha l’obligació legal de deixar una part -la legítima- als descendents, ascendents i cònjuge, segons els casos, denominats per això hereus forçosos. Però cal tenir en compte que les normes no són iguals a tot Espanya. Hi ha determinats territoris que tenen uns drets especials, històrics, anomenats “Drets Forals”, que regulen de forma diferent tot el que es refereix al testament i a les herències.

Quant cal deixar als hereus forçosos?

Als fills i descendents (néts, besnéts, etc.), dos terços de l’herència. Un dels terços s’ha de dividir en parts iguals entre els fills, i l’altre terç (l’anomenat de millora) es pot distribuir lliurement entre ells o deixar-ho a un sol descendent.
Si no es tenen fills ni descendents, els ascendents (pares, avis, etc.), heretant en primer lloc els progenitors, tenen dret a la meitat de l’haver hereditari dels fills i descendents, excepte el cas en què concorreguessen a l’herència amb el cònjuge vidu del causant, en el supòsit que la legítima dels pares o ascendents siga d’una tercera part de l’herència.
El cònjuge vidu també és un dels hereus forçosos del mort, i té dret a l’usdefruit del terç destinat a millora si concorre a l’herència amb fills o descendents; si no hi haguessen descendents, però sí ascendents, tindrà dret a l’usdefruit de la meitat de l’herència. Si no hi ha descendents ni ascendents, el cònjuge sobrevivent tindrà dret a l’usdefruit dels dos terços de l’herència.

Poden els pares desheretar un fill? El testador no pot desheretar sense més al seu capritx. En la llei s’estableixen quines són les causes de desheretació, i fora d’aquestes causes no es pot donar aquesta. Si així i tot té lloc la desheretació, i no se n’expressa la causa, no es prova o és diferent de les que s’estableixen legalment, pot ser anul·lada pels tribunals.

Repudiar, revocar i impugnar

/imgs/20060901/img.informe.04.jpgEs pot repudiar una herència? Tant l’acceptació com la repudiació de l’herència són actes lliures. Segons la llei, poden repudiar una herència tots els qui tenen la lliure disposició dels seus béns, però han de fer-ho plenament, no ho poden fer en part, a terminis o subjecta a condicions. La repudiació ha de fer-se davant Notari, o per escrit davant el Jutge competent. Cal tenir en compte que si es repudia l’herència, i es tenen creditors propis, aquests poden demanar al Jutge que els autoritze a acceptar l’herència en nom d’un.
Es pot revocar un testament? La normativa vigent no obliga en cap cas a fer testament, i permet que, una vegada atorgat, sempre hi haja la possibilitat de modificar-lo o canviar-lo per un altre, encara que el mateix testador assenyalés en el testament anterior que la seua intenció era que aquest testament fos definitiu. En el cas del testament tancat es presumirà revocat si aquest aparegués al domicili del testador amb les cobertes trencades o esborrades, raspades o amb la signatura esmenada; en canvi, serà vàlid quan es prove que aquests desperfectes han ocorregut sense la voluntat o el coneixement del testador, o quan aquest es trobés en estat de demència.
Qui pot impugnar un testament? Estan legitimats per a sol·licitar que es declare la nul·litat del testament viciat els qui, en principi, puguen ser afavorits per l’anul·lació del testament, és a dir, els hereus legals, els hereus o legataris afavorits en un testament anterior, etc. En canvi, no podran exercitar l’acció de nul·litat d’un testament els qui expressament o tàcitament n’haguessen reconegut la validesa.

Qui hereta si el testador…

	Amb testament	Sense testament
… deixa vídua amb fills?	La vídua té per llei dret en usdefruit l’ús i el gaudi del terç de millora. A més, pot rebre el terç de lliure disposició si així ho hagués testat el mort. En aquest últim cas, els fills gaudirien de dos terços de l’herència a parts iguals (legítima i millora). Però també pot utilitzar la millora per afavorir-ne un d’aquests.	Tota l’herència es divideix a parts iguals entre els fills. Tot i això, la mare té dret a l’usdefruit d’un terç de l’herència.
… deixa vidu sense fills i té els dos pares?	Ha de deixar la legítima als pares a parts iguals. Els dos terços restants els pot deixar a qui vulga. Si els dóna a una institució o a terceres persones, el vidu té dret a l’usdefruit de la meitat de l’herència.	Tota l’herència passa als pares de la morta. El cònjuge té dret a la meitat de l’herència en usdefruit.
… deixa vidu sense fills i no té pares?	Pot deixar l’herència a qui vulga (vidu, nebots, etc.), però el vidu té dret per llei a dos terços de l’herència en usdefruit vitalici.	Tots els béns passen a propietat del marit.
… deixa un fill de la seua primera esposa i vídua amb dos fills seus?	El terç de la legítima passa a parts iguals als tres fills. Pot afavorir-ne un d’ells amb el terç de millora, o deixar-los-ho a parts iguals. El de lliure disposició el pot deixar a qui vulga. En qualsevol cas, la vídua rep l’usdefruit del terç de millora.	Tota l’herència és per als tres fills a parts iguals. La segona esposa (vídua) gaudirà d’un terç de l’herència en usdefruit.
… deixa parella (de fet, o no) amb un fill? ^*	Els terços de la legítima i la millora són per al fill. El de lliure disposició pot ser per a la parella.	El fill ho hereta tot. En no estar casats, la parella no té dret d’usdefruit.
… deixa parella (de fet, o no)? ^*	Els terços de legítima i millora són per als pares. Si aquests han mort, heretarien els germans o els nebots. El de lliure disposició pot ser per a la seua parella.	Els pares o ascendents ho hereten tot. En no estar casats, la parella no té dret d’usdefruit.
… deixa dos fills, un de biològic i un altre d’adoptat?	Els terços de legítima i millora passen a parts iguals als seus dos fills, sense distinció. El de lliure disposició el pot deixar a qui vulga.	Els fills ho hereten tot.
… deixa dos fills, un dels quals mor, nét del testador?	Els terços de legítima i millora passen a parts iguals al fill viu i al nét per dret de representació. (dret a substituir el seu pare mort en tots els drets sobre l’herència de l’avi). El de lliure disposició el pot deixar a qui vulga.	El fill i el nét ho hereten tot.