Un futur gens negre

Un futur gens negre

En un món dominat pel petroli, el carbó s’associa a una cosa obsoleta, pròpia d’una altra època. Tot i això, aquest mineral pot convertir-se en un dels principals recursos energètics als pròxims anys. De fet, el carbó, lluny de trobar-se jubilat, comença a viure una segona joventut. Els experts asseguren que als pròxims 25 anys el consum de carbó es triplicarà a escala mundial, davant l’encariment del petroli i el gas. L’Associació Espanyola de la Indústria Elèctrica (UNESA) ha calculat que al 2030 les centrals tèrmiques continuaran sent les principals productores d’energia, per la qual cosa el carbó serà cada vegada més important.

/imgs/20060901/img.medioambiente.01.jpgAquesta estimació està vinculada amb dues dades. D’una banda, queden prop de 40 anys de petroli barat i 60 anys de gas natural, segons l’Institut Nacional del Carbó (INCAR), mentre que el carbó podria continuar consumint-se durant més de dos segles. D’altra banda, el petroli i el gas tenen les reserves principals en uns pocs països, generalment zones conflictives que suposen un perill creixent per a l’abastiment mundial. El carbó, en canvi, es troba repartit per tot el planeta i els seus preus són més baixos i estables. A més, suposa una font de riquesa i de creació d’ocupació.

Principals tecnologies netes de carbó

Des de la dècada dels 80 es desenvolupen les anomenades “tecnologies netes de carbó”, guiades per un doble desafiament: el de produir energia de manera econòmica i el de respectar el medi ambient. En aquest esforç s’ubica la “gasificació integrada amb unitats de fraccionament de l’aire”. Aquest sistema posa el carbó en contacte amb vapor i oxigen, fet que genera un gas combustible, format principalment per monòxid de carboni i hidrogen, que quan es crema pot ser usat per a turbines de gas.

Aquest procés aconsegueix una eficiència energètica del 80% en la transformació del carbó, redueix en un 75% l’emissió de CO2 i elimina gairebé en la seua totalitat la resta de contaminants químics. De la seua banda, alguns sistemes de “cicle combinat híbrid”, que uneixen les millors característiques de les tecnologies de gasificació i combustió, aconsegueixen eficiències superiors al 50%.

Un altre exemple de les tecnologies netes en l’ús d’aquest mineral són les “centrals de combustió de llit fluid”. En aquestes el carbó es crema aplicant un corrent d’aire sobre un llit de partícules inertes, com, per exemple, de pedra calcària, fet que millora el rendiment de la combustió del carbó i disminueix l’impacte ecològic.

A llarg termini, les tecnologies de captura i d’emmagatzemament de CO2, que eviten l’expulsió a l’atmosfera d’aquest gas d’efecte hivernacle, tenen un potencial enorme: tant és així que el carbó podria convertir-se en un element fonamental d’una economia futura basada en l’aprofitament energètic de l’hidrogen.

Les investigacions al voltant dels combustibles líquids a partir de carbó, que ja es fan a Sud-àfrica, als Estats Units i en diversos països europeus, també representen opcions de futur.

Objectiu estratègic de la UE i la Xina

La Unió Europea és conscient del valor estratègic del carbó. L’Executiu de Brussel·les finança projectes per a aquest tipus de tecnologies i per a enguany preveu ajudes per valor de gairebé 12 milions d’euros.

Alguns països europeus comencen a prendre’s cada vegada més seriosament el carbó. A Alemanya és el principal generador d’electricitat, i en alguns països com la Gran Bretanya es torna a veure amb interès després de les repetides pujades del petroli, mentre que Itàlia està passant al carbó algunes de les seues plantes alimentades per petroli. A Espanya, les centrals tèrmiques de carbó mantenen una tecnologia antiquada, i això obliga a cedir el protagonisme al petroli i el gas.

La Xina és el país que amb major fermesa aposta per aquest mineral. Es tracta del major productor i consumidor de carbó del món -el 70% de l’energia que alimenta al país-. A fi de tractar d’assegurar-se el subministrament energètic, el govern xinès ha anunciat per als pròxims 15 anys inversions de gairebé 4.000 milions d’euros en l’exploració de les seues reserves carboníferes.

Les autoritats xineses s’enfronten al repte d’aprofitar les seues riques reserves de carbó i complir com a signants del protocol de Kyoto -la Xina és el segon emissor més gran de gasos contaminants, després dels Estats Units-. Per això, des del govern es dóna suport al desenvolupament de tecnologies pròpies i a la participació en projectes internacionals per aconseguir aprofitar el carbó de manera més neta i barata.