Continua havent-hi deficiències, però millora la seguretat dels autobusos escolars
CONSUMER EROSKI s’ha acostat al grau de seguretat amb què els escolars del nostre país es traslladen als seus centres acadèmics. Els resultats, encara que notablement millors que els de l’informe semblant que va publicar aquesta revista al 2000, reflecteixen encara diverses deficiències en el transport escolar. Per començar, el 2% dels 323 autobusos escolars estudiats incompleix la llei per estar matriculats fa més de 16 anys. I el 4% no han de circular aquest curs 2006-2007 perquè superarien aquesta barrera. De la consulta feta per CONSUMER EROSKI a les 110 empreses els autobusos de les quals es van incloure en aquest informe, la mitjana d’edat dels autobusos s’establia en 5 anys. Amb tot, la prova pràctica d’aquesta revista va oferir una mitjana superior: 6,5 anys.
El cinturó de seguretat, que es convertirà en obligatori en els vehicles que es matriculen des del 2007 cap endavant, continua sent un element de seguretat poc habitual: només el 8% dels autobusos estudiats tenien cinturó de seguretat en totes les places. I respecte a la prevenció, només el 22% de les empreses fan els sempre recomanables simulacres d’accident. Quant al responsable del pati o de l’operació de sortida i entrada a l’autobús dels estudiants, en la meitat dels centres escolars ningú no acompleix aquesta funció. I encara que la figura de l’acompanyant s’ha generalitzat als autocars, el 53% de les empreses desconeixen l’experiència o la titulació (per exemple, de monitor de temps lliure) dels acompanyants adults. No és obligatori, però seria desitjable.
L’equipament dels autobusos, d’altra banda, també és millorable. Només el 24% d’aquests estaven tan sols mínimament adaptats (rampes d’accés) per a usuaris en cadira de rodes. I, encara que molts escolars afronten trajectes d’una hora o més de duració, el lavabo es va veure només en l’11% dels autobusos, quatre punts percentuals menys que fa sis anys. Finalment, la tarifa mitjana de l’autobús escolar, 73 euros al mes, s’ha encarit un 30% des del 2000. Criden l’atenció les enormes diferències de preu pel servei d’autobús escolar, i ho fan tant entre les diverses ciutats (des de 51 euros al mes fins a 100 euros al mes, parlant de mitjanes de cada ciutat) com en la mateixa ciutat: a Barcelona, es va registrar una diferència de fins a 130 euros al mes entre una empresa i una altra, a Madrid de 104 euros i a València de 75 euros. La qualitat del servei, per cert, no sempre és millor quan els preus són superiors.
El que diuen les empreses...
Segons les empreses de transport escolar, el 98% dels seus vehicles tenen incorporat el sistema de seguretat d’arc antibolcada (en l’estudi de 2000 era del 55%). Aquest dispositiu aporta més estabilitat al vehicle i protecció per als passatgers.
Els frens ABS i el “retarder” són un element més que habitual, afirmen les empreses: tots els autocars, a excepció de tres, en disposaven (al 2000 el 69% dels autobusos disposava de frens ABS i el 80% de frens “retarder”).
El nivell d’equipament dels autobusos ha millorat respecte de l’estudi anterior: el 24% dels autocars estudiats estaven adaptats correctament (amb rampes d’accés en la majoria) per a escolars amb algun tipus de discapacitat (al 2000 aquesta xifra a penes arribava al 7 %). Descendeix, en canvi, la xifra d’autobusos que disposen de lavabo, més necessari com més llarg siga el trajecte a recórrer: a penes l’11 % incorporen lavabo, quan fa sis anys aquesta xifra era del 15 %.
No obstant això, CONSUMER EROSKI ha comprovat en quina mesura les empreses de transport coneixen la titulació i l’experiència de les persones responsables de controlar els menors en els trajectes als centres escolars. Segons la legislació, tot acompanyant ha d’estar acreditat per l’entitat organitzadora del servei de transport i ha de conèixer el funcionament dels mecanismes de seguretat del vehicle. Només la Comunitat d’Aragó obliga que tots els acompanyants tinguen una formació específica i exigeix que posseïsquen la titulació de Monitor de Temps Lliure o equivalent. Potser per això totes les empreses enquestades a Saragossa asseguren que tots els acompanyants d’autobusos escolars disposen de la titulació de Monitor de Temps Lliure. Aquesta dada contrasta amb l’obtinguda de mitjana en les empreses de la resta de ciutats: el 53% afirmen desconèixer l’experiència o la titulació dels monitors que acompanyen els xiquets en els autocars escolars.
D’altra banda, quatre de cada deu companyies de transport afirmen no conèixer si els màxims responsables dels xiquets als autocars tenen o no coneixements de primers auxilis, mesura més que recomanable i preventiva en cas de possibles accidents. Tot i això, segons la legislació, tampoc és obligatori que els acompanyants disposen d’aquesta formació.
Quasi no s’efectuen simulacres (proves d’evacuació dels autocars davant possibles incendis, prevenció davant accidents, etc.) als col·legis i amb la presència i la participació dels xiquets usuaris dels autobusos: un escàs 22% de col·legis ho fan, segons les empreses enquestades. L’ús del cinturó de seguretat és probablement una de les assignatures pendents principals. La normativa europea que va entrar en vigor el passat 9 de maig assenyala que els nous autobusos matriculats a partir de l’octubre del 2007 hauran d’instal·lar cinturons de seguretat en tots els seients. Després d’enquestar 110 empreses, CONSUMER EROSKI ha comprovat que els resultats obtinguts són molt millorables: només el 8% de les empreses afirmen que sempre fan ús del cinturó de seguretat i la meitat de les firmes dedicades al transport escolar asseguren que només col·loquen el cinturó quan hi ha escolars asseguts als seients centrals de l’última fila i enfrontats al corredor, on, segons la normativa, és obligatori portar cinturons de seguretat, per considerar-se places més perilloses que les altres.
Segons la normativa vigent des del 2000, aquests autobusos no poden superar els 16 anys d’antiguitat. Amb tot i això, en la prova pràctica duta a terme per CONSUMER EROSKI es va comprovar que 7 dels 323 autobusos observats (un 2,2%) superen “l’edat” màxima autoritzada per a prestar el servei de transport escolar. Es van veure vehicles de fins a 19 anys que efectuaven aquest tipus de servei. A més, uns altres 14 autobusos (el 4,3% dels observats) no haurien de ser utilitzats en aquest curs escolar 2006/2007 que acaba de començar, ja que estan en la barrera dels 16 anys.
Tanmateix, la situació ha millorat respecte de l’estudi del 2000: l’edat mitjana dels 323 autobusos observats és de 6,5 anys (en l’estudi del 2000 era de 8,6 anys). Així, més de la meitat de la flota d’autobusos observada (el 54%) té entre 3 i 10 anys d’antiguitat (el 36% en l’estudi del 2000), mentre que el 22% té menys de tres anys, xifra semblant a l’anterior estudi. Un altre 22% dels autobusos tenen entre 10 i 16 anys (al 2000 n’eren el 36%). Finalment, cal afegir que les 110 companyies consultades van informar que els seus autocars tenien una mitjana de 5 anys d’antiguitat, encara que la prova pràctica dels tècnics de CONSUMER EROSKI la va elevar fins als 6,5 anys.
On paren els autobusos
A penes un 23% dels centres escolars estableixen la parada dels autobusos dins el recinte escolar (normalment al pati), la millor mesura per a evitar accidents o perills innecessaris quan els xiquets baixen o pugen a l’autobús.
En el 77% dels col·legis la parada era al carrer, encara que les diferències són substancials: en l’11% d’aquests col·legis els xiquets es veuen obligats a creuar el carrer, però en tots els casos s’ha comprovat que ho fan guiats, acompanyats i vigilats per l’acompanyant adult de l’autobús. En la resta, la parada era a la vorera dreta de cada col·legi, prop de la porta i sense necessitat que els xiquets es vegen obligats a creuar.
Al maig d’aquest mateix any ha entrat en vigor la Directriu Europea que obliga que tots els autobusos que es matriculen a partir del 2007 disposen de cinturó de seguretat. Tot i això, tal com ha comprovat CONSUMER EROSKI, amb prou feines dos de cada deu autobusos utilitzats per al transport escolar disposen de cinturó de seguretat o es va veure que els xiquets l’usaven. Per ciutats destaquen la Corunya i Múrcia: en el 80% i el 70% respectivament es va observar que els autobusos comptaven amb aquest mecanisme de seguretat i la majoria dels menuts se’l cordaven. En canvi, cap dels autocars analitzats de Valladolid, Sevilla, Santander, Sant Sebastià, Granada, Bilbao, Barcelona i Alacant incloïa aquest element de seguretat.
És obligatòria la presència a l’autobús d’una persona adulta, diferent del conductor, encarregada de l’atenció dels menors, quan almenys la meitat d’aquests siguen menors de 12 anys. Ara bé, el text adverteix que aquesta mesura es pot aplicar de forma progressiva fins al curs 2007/2008.
CONSUMER EROSKI ha comprovat que només en el 8% dels autobusos no hi havia un adult (a més del conductor) a càrrec dels menors. Es tractava, però, d’autobusos en què el nombre de viatgers menors de 12 anys era inferior a la meitat del passatge. D’altra banda, segons la normativa, cada menor ha de disposar de la seua pròpia plaça de seient, de forma que no podran viatjar tres alumnes en dos seients. Només en el 2% dels autobusos es va observar que tres xiquets ocupaven dues places sense que l’acompanyant o el conductor fessen res per evitar-ho.
Les tarifes del transport escolar als centres privats i concertats (als col·legis públics el transport és gratuït) no són precisament assequibles: ascendeixen, de mitjana, als 73 euros per mes i alumne (en l’estudi fet per CONSUMER EROSKI al 2000 la mitjana va ser de 51 euros, un 30% menys). A més hi ha enormes diferències de ciutat a ciutat: els 51 euros de Vitòria i Sant Sebastià contrasten amb els 100 de Barcelona i València. Però aquestes diferències són més grans fins i tot entre col·legis de la mateixa ciutat, especialment a les localitats més grans: a Barcelona es va constatar una diferència de fins a 130 euros entre el que es cobra al col·legi més car i al més barat; a Madrid, 104 euros de diferència, i a València, 75 euros. En canvi, a Santander, Saragossa i Múrcia els preus són més homogenis i les diferències molt menors (no superen els 20 euros).
Però, ¿pagar més significa que el viatge és més segur i que el servei d’acompanyant és de més qualitat que en un transport més barat? Convé recordar que els autobusos de transport escolar més vells són més susceptibles de sofrir algun accident. Comprovada l’edat mitjana de la flota dels autobusos estudiats, es conclou que València és la que més bé queda per ser la ciutat amb més autocars de menys de 3 anys d’antiguitat. I a Alacant es compleix la regla: es paga més, però també es garanteix una flota renovada i, per tant, més segura. En canvi, Barcelona, tot i ser una de les capitals amb el transport escolar més car, és la que disposa de menys autobusos amb menys de tres anys d’antiguitat.
A més de l’antiguitat de la flota, una altra variable que defineix la relació preu-qualitat del servei és la figura de l’acompanyant. Encara que la presència d’un adult responsable de controlar els menors en els desplaçaments és generalitzada, encara hi ha algunes deficiències: segons van comprovar tècnics de CONSUMER EROSKI a Màlaga, el 46% dels autobusos observats no portaven acompanyant adult, i això que és una de les ciutats amb un transport escolar més car (tarifa mitjana de 90 euros mensuals per alumne). El cas contrari el protagonitza Saragossa, una de les més barates (57 euros de mitjana mensuals per alumne) i amb un servei excel·lent de responsables d’autobús: tots els autobusos observats en les parades dels col·legis portaven acompanyants i, a més, tots posseïen titulacions específiques (com a Monitor de Temps Lliure). Fins i tot gairebé sis de cada deu autobusos tenien entre tres i deu anys d’antiguitat. Per tant, es pot concloure que pagar més no garanteix un servei millor.
Consells i recomanacions
El 90% dels accidents del transport escolar tenen lloc, segons les Nacions Unides, quan els xiquets pugen i baixen del vehicle. Per això, és fonamental que els pares i els mateixos infants sàpiguen en tot moment com actuar i els aspectes que han de tenir en compte per a una seguretat més gran.
Per als xiquets
- Camineu sense presses i eviteu riscos. Cal arribar a la parada amb temps suficient, almenys cinc minuts abans de l’hora a què passa l’autobús.
- Creueu amb atenció. El carrer s’ha de creuar sempre per davant l’autobús i s’ha de caminar per la vorera. Si no hi ha vorera, camineu per la vora de la carretera fins a arribar a una distància gran (almenys de 3 metres) per davant l’autobús, però abans de creuar assegureu-vos que el conductor us ha vist i entén que voleu creuar. Recordeu que heu de mirar, sempre, primer a l’esquerra, després a la dreta i després, una altra vegada, a l’esquerra.
- Mantingueu la distància de seguretat. Quan s’acosta l’autobús heu de mantenir-vos almenys a dos metres de distància. No camineu per darrere l’autocar, és possible que el conductor no us veja i pot atropellar-vos si fa marxa enrere.
- No recolliu els objectes que us caiguen prop de l’autobús. Demaneu al conductor o a l’acompanyant que els recullen per vosaltres.
- Heu de fer sempre cas de l’acompanyant. Dins l’autobús no s’ha de cridar ni esvalotar.
- Els senyals i altres elements de seguretat del vehicle no són per a jugar. A més, no s’ha de distreure el conductor. No es pot menjar a l’autobús escolar. És obligació de qui usa l’autobús escolar donar un bon tracte als seients i cuidar i mantenir net el vehicle.
- Convé pujar i baixar còmodament. Utilitzeu els agafadors per evitar caigudes i vigileu que la roba amb tirants i les motxilles o bosses escolars no s’enganxen als passamans o amb les portes de l’autocar. Quan pugeu al vehicle, no espenteu els altres xiquets i asseieu-vos a la vostra plaça ràpidament.
Per a pares i mares
Correspon a pares i mares, com a principals responsables de l’educació dels seus fills, ensenyar-los a comportar-se amb seguretat com a vianants i a respectar les regles bàsiques a l’autobús.
- Siguem uns vianants correctes. Els nostres fills aprendran a ser-ho també i caminaran molt més segurs.
- Reclamem un comportament cívic. Els xiquets han de fer sempre cas dels responsables -conductor i acompanyant- de l’autobús. Aquest vehicle és un lloc més de convivència en què és necessari exigir-los un bon comportament en tot moment, per ells mateixos i pels altres.
- No deixem de parar atenció. Convé que els progenitors es posen d’acord amb altres pares i mares, de manera que hi haja sempre un adult en la parada de l’autobús, especialment quan es tracte de xiquets menors de 9 anys. Si els escolars són més grans d’aquesta edat, convé que vagen en grup a la parada perquè resulten més visibles pels conductors dels vehicles.
- Procurem que el xiquet tinga la motxilla preparada. Anar amb presses pot ser perillós perquè fa oblidar les mesures de precaució bàsiques. A més, correspon als pares eliminar, acurtar o reemplaçar els sistemes de subjecció de la roba o els accessoris que puguen enganxar-se en els aparells de joc del pati, en les tanques, les portes o les barres i passamans de l’autobús.
- Aparquem el cotxe al costat del carrer en què para l’autobús. Evitem aparcar al costat contrari de la parada de l’autocar perquè obligaria el menor a creuar el carrer.
- Avisem si decidim recollir nosaltres mateixos el nostre fill. S’aconsella deixar un escrit al centre en què conste que sota la nostra responsabilitat, no utilitzarà aquell dia el transport escolar.
- Espais més amplis i estructura indeformable. L’habitacle garanteix que, en cas de bolcada lateral, l’estructura de la carrosseria no es deforme i mantinga un espai de seguretat per als passatgers, a més d’absorbir millor l’impacte frontal.
- Un autobús més estable. Es millora el nombre i la posició dels eixos, la localització del centre de gravetat i l’eix de balanceig, la suspensió, el comportament de torsió de l’estructura, etc. A aquest sistema s’afegeixen altres dispositius com l’arc antibolcada, els frens ABS i el “retarder”, entre d’altres.
- Mesures que eviten l’incendi. Els materials del dipòsit permeten que si hi ha una col·lisió, no es produïsca un efecte “esprai” amb el combustible, sinó que es trenque i caiga sobre la carretera. S’usen materials ignífugs i es persegueix que el fum que es genera en un incendi no siga tòxic o opac.
- Ergonomia del lloc de conducció. El conductor es troba més còmode i controla millor els diferents sistemes. La seua posició és més alta que la dels passatgers. L’habitacle és més ampli per a garantir la seua seguretat.
- Cantells i materials interiors menys agressius.
- Seients que amorteixen els cops. Els seients han de resistir el doble esforç de l’estrebada del passatger que va ancorat al seient, per mitjà del cinturó de seguretat, i l’impuls del passatger que viatja al seient posterior, si no el porta cordat.
- Finestres més petites i sortides d’emergència.
- Cinturons de seguretat per a xiquets. L’autobús més segur disposa de cinturons en cada plaça, regulables a l’altura dels xiquets i que s’ajusten al seu pes. Es recomanen els que consten de dos punts d’ancoratge (dues bandes per sobre dels muscles que es corden a la cintura.)
- Compartiments especials per a les motxilles. Calaixos sota els seients on el xiquet introdueix la motxilla per evitar que es desplace pel corredor.
Com es va fer. Tots les dades
Es van efectuar entrevistes a 110 responsables d’empreses de transport escolar; així mateix, es van estudiar in situ 323 autobusos a la seua arribada a 202 centres escolars de la Corunya, Alacant, Barcelona, Bilbao, Còrdova, Granada, Madrid, Màlaga, Múrcia, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià, Santander, Sevilla, València, Valladolid, Vitòria i Saragossa. Es van analitzar diverses variables, entre les quals destaquen l’antiguitat i la seguretat del vehicle, si hi viatja un adult acompanyant diferent del conductor i la despesa que suposa per a les famílies el transport escolar.
| Ciutat | Tarifa mitjana | Tarifa màxima | Tarifa mínima |
|---|---|---|---|
| La Corunya | 62euros | 80euros | 48euros |
| Alacant | 79euros | 100euros | 67euros |
| Barcelona | 100euros | 170euros | 40euros |
| Bilbao | 67euros | 82euros | 49euros |
| Còrdova | 72euros | 95euros | 60euros |
| Granada | 70euros | 90euros | 62euros |
| Madrid | 88euros | 160euros | 56euros |
| Màlaga | 90euros | 100euros | 72euros |
| Murcia | 71euros | 80euros | 62euros |
| Oviedo | 62euros | 90euros | 36euros |
| Pamplona | 55euros | 74euros | 35euros |
| S. Sebastià | 51euros | 70euros | 35euros |
| Santander | 67euros | 68euros | 65euros |
| Sevilla | 79euros | 105euros | 62euros |
| València | 100euros | 145euros | 70euros |
| Valladolid | 64euros | 88euros | 45euros |
| Vitòria | 51euros | 75euros | 34euros |
| Saragossa | 57euros | 63euros | 50euros |
| Mitjana | 73euros | 170euros | 34euros |
(*) Dades recollides d’enquestes telefòniques fetes a 222 col·legis.