Entrevista: Vicenç Torregrosa, servei de Nefrologia / Videojocs per a emergències / Espermatozoides amb nas / Massa analgèsics / Aliments amb memòria
“Qui tema pels seus ossos, que pense en els seus ronyons”
Una part gens menyspreable de les patologies òssies tenen l’origen en desordres de tipus metabòlic. En alguns d’aquests, el mal funcionament dels ronyons n’és el responsable principal per l’associació de tres elements clau que han de mantenir-se en equilibri: la vitamina D, el fòsfor i el calci.
De què depèn l’equilibri del metabolisme ossi?
La paratiroide, un conjunt de minúscules glàndules situades al coll, controla la formació de vitamina D, essencial per a assegurar el fluix de calci i fòsfor als ossos. Part d’aquest mecanisme depèn del funcionament correcte dels ronyons. Per tant, qui tema pels seus ossos, que pense en els seus renyons.
Per tant, a beure aigua.
És millor vigilar l’excés de fòsfor en la dieta. A l’estiu recorrem a aliments preparats que tenen quantitats de fòsfor molt elevades. Poden suposar una amenaça per a persones amb una salut renal delicada.
Llavors, a consumir productes frescos i integrals.
Sí, però amb cura, perquè el pa integral té molt més fòsfor que el pa blanc i el rovell d’ou en té fins a 40 vegades més que la clara. Si hi ha un excés de fòsfor, el calci que circula en la sang s’adhereix als gots sanguinis i compromet la salut cardiovascular.
O siga, que no només les dones postmenopàusiques han de preocupar-se pels seus ossos.
En absolut és exclusiva de les dones grans. L’osteoporosi no és l’única complicació del metabolisme ossi. La incapacitat del ronyó per a metabolitzar vitamina D i sintetitzar calci, visible en el raquitisme o l’osteomalàcia, provoca que les glàndules paratiroides roben calci als ossos, i els causen una fragilitat inusitada.
Les tècniques bàsiques de reanimació cardiopulmonar disposen d’una nova eina d’aprenentatge. Una de les últimes propostes és un videojoc de mòbil anomenat Emergència 112. L’objectiu és formar els jugadors en l’aplicació de mesures encaminades a mantenir les funcions vitals. El joc proporciona nocions sobre la respiració boca a boca, el massatge cardíac, la maniobra d’Heimlich, la posició lateral de seguretat o l’ús del desfibrilador per a revertir l’aturada cardíaca.
No tots els espermatozoides tenen les mateixes habilitats. Se sap que molts dels que intenten fecundar l’òvul es queden a mig camí o són incapaços de travessar la grossa capa que el protegeix. El fet que només un entre milions aconseguirà l’objectiu sembla estar relacionat amb alguna cosa semblant a un nas, un paquet de receptors bioquímics que guia l’espermatozoide al seu destí, i a un motor biològic que activa el moviment de la seua cua just quan el nas identifica el punt per on acabarà introduint la seua càrrega genètica. Totes dues troballes, publicades recentment, suposen avanços en l’aplicació de tècniques de reproducció.
L’automedicació i una menor capacitat individual per a suportar el dolor expliquen, almenys en part, que des del 1997 el consum d’analgèsics per al tractament de dolors lleus o moderats haja crescut a Espanya a un ritme del 20% anual. Però també hi ha altres factors: en els mals de cap, per exemple, el consum regular d’analgèsics acaba sent un pegat temporal. Encara que aconsegueixen eliminar la molèstia, els mateixos analgèsics generen un mecanisme de resposta que n’exigeix una nova dosi. És a dir, amb el temps el sistema acaba retroalimentant-se.
La visió o l’olor d’un menjar abellidor genera normalment desig, però també pot provocar repulsió. Els metges solen atribuir aquesta resposta a al·lèrgies o a intoleràncies alimentàries, encara que la raó, explica la investigadora de la universitat Rockefeller Cornelia Bargmann, podria ser ben diferent. Segons publica en la revista Nature, un mecanisme d’aprenentatge primitiu que s’ha conservat al llarg de l’evolució activaria els circuits de serotonina, un neurotransmissor comú.
La serotonina també la segreguen les cèl·lules intestinals. La secreció activa respostes al cervell que s’associen a la qualitat del menjar. En situacions de fort estrès físic o mental, o en tractaments amb quimioteràpia, s’observa una major secreció, fenomen que també s’associa a nàusees i vòmits. La investigadora conclou que aquests malalts, o persones amb greus alteracions fisiològiques, haurien d’abstenir-se durant el seu tractament de menjar aliments que normalment els causen plaer perquè, de forma inconscient, aprenen que el que mengen és perjudicial.