La televisió a la butxaca
La televisió a la butxaca no és una utopia a Corea i al Japó, i ja està deixant de ser-ho a Europa i als Estats Units. De fet, a Àsia s’emeten en aquests moments nombrosos programes per a mòbils de tercera generació (els anomenats 3G). És ben cert que a Occident ja s’han dissenyat canals especials per a mòbil, però això sí, només en alguns dels aparells més sofisticats.
En el cas europeu, un aprofitament de les antenes que localitzen i distribueixen el senyal dels telèfons mòbils -en l’actualitat, el sistema 3G- ha permès crear la xarxa DVB-H, que té la missió de portar el senyal de televisió als mòbils. Aquesta xarxa és una modificació del senyal que distribueix la televisió digital terrestre, la TDT. Això significa que si els usuaris disposen d’un receptor adequat (qualsevol telèfon de la gamma 3G de Nokia, i d’altres marques que usen el seu sistema operatiu, com ara LG) podran rebre en la modalitat de reproducció en temps real (“streaming”, sense que quede gravat en el mòbil) els programes de la cadena de televisió a què s’hagen subscrit.
Alerta amb les bateries
Dit això, és convenient adonar-se que els programes de televisió, com els videojocs i qualsevol animació en moviment, consumeixen molta energia, fins al punt que la bateria del mòbil es pot descarregar en menys d’una hora. Per solucionar aquest inconvenient s’ha dissenyat la tecnologia “time-slicing”, un mecanisme de silenci en la recepció del senyal del mòbil que permet dedicar-lo completament a programació televisiva i així estalviar energia. Amb aquest sistema es pot reduir la despesa d’energia i, una vegada vistos els espais televisius desitjats, disposar de bateria suficient per a altres usos.
No obstant això, convé aclarir que el “time-slicing” no evita que abans o després la bateria es descarregue. Per això es recomana la compra d’una bateria de recanvi amb l’objectiu exclusiu de veure la televisió, com fan molts usuaris al Japó i a Corea. Aquesta bateria es combina amb la d’enviar i rebre telefonades.
La mida de la pantalla importa
El principal avantatge de poder gaudir de la televisió al mòbil és la possibilitat de fer-ho en qualsevol lloc, més enllà de la pròpia casa. Ara bé, en aquest revolucionari sistema ja s’aprecien altres tipus de limitacions fonamentals, com és la cobertura que puguen tenir les xarxes en zones rurals. No és el mateix viure en un entorn urbà, ple de terrats amb antenes, que al camp obert, on aquestes escassegen. La qualitat del senyal, per tant, variarà molt.
L’altra gran limitació que se suma a la despesa de bateria és la pantalla. O, més en concret, a la resolució i la mida d’aquesta. Són factors que estan determinats tant per la tecnologia com pel disseny del mòbil. El més habitual és que la imatge, comprimida perquè es puga veure en una petita pantalla, oferisca una qualitat molt menor de la que es pot esperar si es projecta en una pantalla de 20 polzades o més. Fins i tot es dóna la paradoxa que en els telèfons amb més qualitat de pantalla, les imperfeccions de la compressió de la imatge s’aprecien més.
A Europa serà necessària una nova generació de mòbils amb pantalla tàctil, com l’iPhone d’Apple, perquè la televisió per mòbil tinga èxit. El motiu és que la pantalla tàctil permet que aquesta ocupe tota la superfície del dispositiu i així es guanye un espai que ja permet oferir la imatge sense tanta compressió, i per tant, molt més nítida.
Els serveis que ja estan en marxa
De moment, només l’operadora Vodafone ha llançat un veritable servei de televisió per al mòbil, el ‘Vodafone Live TV’, que ofereix tres alternatives per a contractar paquets de canals. Una és el ‘Paquet Digital + Mòbil’, amb 27 canals com Canal+ Móvil, Cuatro, C+ Cine, Comèdia i Esports, CNN+ o Viajar.
L’altra és el ‘Paquet Vodafone Live TV!’, que permet veure una trentena de canals: des de generals -com La Sexta o Antena 3- fins a canals de pagament en plataformes digitals com ara Discovery Channel Mobile, Canal Historia o Calle 13.
La subscripció a cada un d’aquests paquets té una tarifa plana de 6,96 euros al mes, amb IVA inclòs, encara que no inclou la navegació per Internet, que es comptabilitza com a tràfic de dades.
La condició per a poder veure els canals que ofereix ‘Vodafone Live TV’ és la instal·lació de l’aplicació TV Zapping. En alguns models ja està preinstal·lada, però no en tots. D’altra banda, també es pot descarregar sense cap cost des del Menú de Vodafone Live!, en la secció Televisió.
Una vegada activada l’aplicació i contractat el paquet de canals, és senzill accedir-hi. Els continguts són molt variats: es pot escollir entre els oferts en directe, igual que si es veiessen en la televisió tradicional, i els dissenyats específicament per al mòbil, on l’usuari pot triar el programa que vol veure, però no des del començament, llevat que coincidisca que comence en aquell mateix instant. En aquest segon cas, cada programa forma part d’un bucle que es repeteix durant 24 hores.
Orange també ha assegurat que al llarg d’aquest any posarà en marxa un servei de televisió per al mòbil, però de moment només té activat el servei Animax, de descàrrega d’episodis de sèries de dibuixos japonesos “manga”.