El Fum Ambiental de Tabac també perjudica la salut
Una d’aquestes és la mateixa llei, que no ha establert la prohibició total de fumar en bars i restaurants, fet que discrimina els treballadors que han de respirar l’aire contaminat durant la jornada laboral. L’altre colador de fum és el domicili particular, on el membre de la família que fuma exposa els altres al fum tòxic.
Hi ha dos tipus de fumadors passius: els adults -que han de ser conscients dels seus riscos, conèixer els seus drets i reclamar-los- i els xiquets -que no poden defensar-se i per la salut dels quals han de vetllar els pares i cuidadors-. Però, quina és la dimensió del problema? Quina proporció de població fuma sense voler? A Espanya, es calcula que un 35% de la població és fumadora, mentre que el 65% està exposada al fum del tabac en un lloc o un altre, segons l’últim estudi de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), efectuat sobre 2.500 persones adultes de tot Espanya.
Els fumadors passius sovint no són conscients d’estar exposats al fum tabàquic. Amb tot, quan s’efectua un mesurament de la cotinina (metabòlit de la nicotina que es troba en la saliva i la sang), es comprova que moltes persones són fumadores sense saber-ho, en especial els xiquets. Més del 50% dels infants espanyols són fumadors passius, segons dades de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC).
El tabaquisme passiu no només afavoreix el desenvolupament de malalties, sinó que també mata. L’exposició involuntària al fum del tabac, tant a la llar com als centres de treball, causa un mínim de 1.228 morts a l’any a Espanya per malalties cardiovasculars i càncer de pulmó. Però aquesta és una estimació a la baixa, ja que es calcula que podrien arribar a les 3.237 defuncions anuals si s’analitzessen altres factors i les morts ocasionades pel tabaquisme passiu als llocs d’oci.
Amb independència que cada vegada es coneguen millor quines són les greus conseqüències del tabac per als fumadors passius, l’única mesura eficaç per a eliminar-ne els riscos és evitar exposar-se al FAT. I com que no es disposa de cap revisió efectiva per a fumadors passius que detecte de forma precoç un possible càncer de pulmó o altres malalties, la regla d’or és evitar l’exposició a un ambient contaminat.
A la Unió Europea, on cada any moren més de 19.000 persones a causa del tabaquisme involuntari, la protecció dels drets dels fumadors passius és una prioritat, una qüestió de salut pública. I, amb aquesta finalitat, ha impulsat la iniciativa ?Help, per una vida sense tabac. En la mateixa línia, CONSUMER EROSKI ha elaborat l’escola del consumidor per a DEIXAR DE FUMAR.
Tal com es reflecteix en aquesta escola, ventilar l’habitació en què haja estat un fumador no serveix tan sols ni per a netejar l’aire. Sí que es disminueix l’olor originada pel fum, però els components químics tòxics només s’eliminen de manera parcial. L’aire de l’estança es queda viciat fins i tot molt de temps després que el fumador l’haja abandonat i, amb això, els potencials efectes perniciosos que té per a les persones que l’ocupen.
Nombrosos països han aprovat lleis molt més restrictives que l’espanyola. Així, prohibeixen fumar als espais públics, inclosos els locals d’hostaleria, com ara Irlanda i Itàlia, entre d’altres. Alguns països com els EUA, Austràlia i Nova Zelanda, conscients d’aquests perills del tabac a la llar, han convidat, a través de campanyes publicitàries, a l’autoregulació de l’hàbit tabàquic a casa. Encara que no el prohibeixen, sí que animen que s’acorden alguns límits als domicilis. A Espanya, aquesta invitació a l’autoregulació en l’àmbit privat encara no està massa treballada. El repte dels fumadors passius és consensuar certes normes -la seua pròpia llei- a casa.
L’etiqueta de ser un fumador passiu implica més efectes, i més greus, que els derivats de la mala olor que s’estén per casa o a la roba. L’aprovació de lleis per a protegir la població no fumadora i preservar els espais comuns lliures de fum es fonamenta en nombrosos i poderosos pilars que tenen a veure amb conseqüències nocives per a la salut.
El 85% del fum dels cigarrets es produeix entre calada i calada. El fum que emana el cigarret dipositat al cendrer o sostingut entre els dits produeix fins i tot més substàncies tòxiques que les que inhala el mateix fumador, segons un document de la iniciativa HELP, per una vida sense tabac, de la Unió Europea. Com a exemple, es calcula que un cambrer exposat al FAT en l’horari laboral registra uns nivells de nicotina equivalents a la persona que fuma entre tres i cinc cigarrets al dia i, per tant, també es contagia dels riscos corresponents a la inhalació d’aquestes dosis de tabac. La nicotina que conté el FAT actua sobre el sistema nerviós central com una droga i hi crea addicció, la qual cosa explica la dificultat d’abandonar-ne l’hàbit.
Però la nicotina no és la substància responsable de l’acció més perjudicial. El fum que desprèn un cigarret conté 4.000 components tòxics, dels quals al voltant d’uns 20 s’han identificat com a carcinògens tòxics per a l’ésser humà (altres 20 són perjudicials per als animals), segons l’Agència Internacional d’Investigació sobre el Càncer (IARC), que depèn de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Entre els carcinògens presents en el FAT figuren les nitrosamines, el quitrà o els benzopirens. A aquesta llista cal afegir-ne d’altres com ara la 2-Naftalina, el 4-Aminobifenil, l’arsènic, el cadmi, el clorur de vinil i el crom, tal com detalla l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC).
A causa de l’extensa llista de tòxics, el FAT no solament pot generar càncer de pulmó, sinó també de boca, laringe, faringe, esòfag i, fins i tot, d’altres òrgans allunyats del tracte respiratori com ara el pàncrees o la bufeta urinària. Els components del tabac viatgen a través de la sang i són capaços d’arribar a òrgans més distants. A més, es discuteix si el FAT també podria estar implicat com un factor de risc en part del càncer d’estómac i de còlon en la població general, i en el càncer de mamella en les dones joves. S’acaba de demostrar que els fumadors passius tenen un 80% més de risc, respecte dels no fumadors, de desenvolupar càncer de pulmó i de sofrir infarts.
Però el càncer no és l’única conseqüència negativa del tabac per a la salut. Aquest pot danyar els pulmons i causar patologies respiratòries no tumorals com la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), que es manifesta entre els cinquanta anys i els seixanta, de forma progressiva, irreversible i que genera grans limitacions en els qui la pateixen.
Un altre grup important de malalties que poden estar provocades pel tabac són les cardiovasculars i cerebrovasculars: angina de pit, infart agut de miocardi o infart cerebral. El tabac exerceix una acció inflamatòria directa que danya les parets (endoteli) dels vasos sanguinis i afavoreix l’arterioesclerosi (estretiment de les artèries), de manera que actua de forma conjunta amb diversos dels components nocius per al sistema cardiovascular, com ara l’alcohol o la hipertensió, i propicia l’increment del risc d’accidents cardiovasculars i cerebrovasculars.
Sempre que una persona deixa de fumar o d’estar exposada al fum del tabac, el risc sobre el sistema cardiovascular es redueix i torna als nivells dels no fumadors. Per contra, no ocorre el mateix amb el càncer de pulmó: una persona exfumadora d’anys pot presentar malaltia oncològica al cap de deu anys o més, ja que el període d’inducció és més llarg.
Alguns sectors de la població són especialment vulnerables al fum del tabac, com ara els lactants, els xiquets i les embarassades. L’impacte sobre la seua salut pot ser greu i, fins i tot, letal. En el cas dels lactants, hi ha estudis que demostren que el tabaquisme dels pares és un dels factors que pot desencadenar l’anomenada mort sobtada del lactant.
En xiquets de més edat exposats al fum del tabac dels seus cuidadors (pares, cangurs, avis i altres familiars), la prevalència d’otitis i de malalties respiratòries és més alta (els xiquets asmàtics poden sofrir més episodis que la resta). Quant a les dones embarassades i, alhora, les fumadores passives, s’enfronten al mateix risc que les gestants fumadores de parir bebès prematurs, amb malformacions i amb baix pes a causa de l’exposició involuntària al fum del tabac.
- Cal prendre consciència dels perjudicis que el tabac ocasiona a la salut.
- La norma d’or és evitar l’exposició al fum del tabac sempre que es puga.
- Sempre que s’intuïsca que un fumador vol encendre un cigarret, se li pot demanar educadament que no ho faça.
- Als llocs on està prohibit fumar, segons la llei, és necessari reclamar que no es fume.
- En el cas que els fumadors no respecten els seus drets, cal denunciar l’incompliment de la llei a l’organisme pertinent: l’Ajuntament o les autoritats sanitàries.
- Acordar normes a casa, com ara delimitar les zones per a fumar al balcó, en una finestra o a la cuina, o bé permetre fumar només en certes hores, per protegir així els menors.