Els funerals gairebé han duplicat el preu els últims deu anys
Al final de febrer, CONSUMER EROSKI es va posar en contacte amb 100 empreses de pompes fúnebres, totes de titularitat privada, que operen en 18 províncies de tot el país, per sol·licitar-los les tarifes, a partir de les quals es va confeccionar el cost d’un funeral modest, el més barat dels que oferien sempre que inclogués els serveis descrits. Els pressupostos més onerosos van superar els 3.000 euros, si bé els més econòmics no van arribar a 900 euros, diferència difícilment comprensible tractant-se de sepelis tan semblants. L’encariment dels serveis funeraris els últims deu anys ha sigut del 90%, gairebé el triple que l’IPC acumulat, el 36%. Un sepeli semblant a aquest costava el 1998 només l’equivalent a 1.040 euros de mitjana (encara no havia arribat l’euro, eren 173.000 pessetes), tal com va concloure l’informe publicat llavors per CONSUMER EROSKI.
Els serveis funeraris més cars es paguen avui a Madrid (2.566 euros de mitjana), València (2.466 euros), Múrcia (2.181 euros ), Alacant (2.175 euros) i Sevilla (2.105 euros); i els més barats, a Barcelona (1.604 euros), Màlaga (1.650 euros), Valladolid (1.705 euros) i Còrdova (1.755 euros). Però convé consultar preus: dins de cada província i de cada ciutat, les tarifes que regeixen són molt diferents segons la funerària de què es tracte. A Alacant, aquest sepeli modest pot costar des de 843 euros fins a 3.066 euros, i a Madrid, des de 1.269 fins a 3.040 euros, i no són casos aïllats: en tretze de les divuit províncies comparades la diferència entre el funeral més barat i el més car superava els 800 euros, una possibilitat d’estalvi que sembla justificar l’esforç de visitar diverses funeràries, tal com va fer aquesta revista. És cert: el moment del dol per la desaparició d’un ésser estimat no és el millor moment per a posar-se pràctic i fer comptes, però sempre es pot encarregar de l’assumpte el familiar o l’amic a qui menys desagraden aquest tipus de gestions.
Cal indicar aquí que la tasca no resultarà senzilla: aquest no és un sector que facilite les coses a qui busca informació. Per aconseguir les tarifes de la mostra necessària, un centenar de funeràries, CONSUMER EROSKI va haver de posar-se en contacte amb més de 900 d’aquestes empreses: la negativa va ser la resposta majoritària tot i que en la sol·licitud se’ls garantia que l’informe no donaria el nom de cap funerària. A més, en aquest cost dels sepelis a Espanya no s’inclou el de la concessió temporal d’un nínxol o sepultura en un cementeri. I es va evitar fer-ho perquè l’oferta és tan diversa i les taxes municipals tan diferents, que la comparació en termes homologables era gairebé impossible.
La llicència per a la cremació o incineració de les restes (el permís, igual que en el cas de l’enterrament, s’obté també en el Registre Civil) és el primer pas que cal fer si s’opta per aquesta fórmula, que en l’actualitat es tria en el 20% de les defuncions. A més de les despeses generals, en la cremació se suma la de la incineració mateixa i la de l’urna per a dipositar-hi les cendres, encara que s’eviten els desemborsaments de l’enterrament i de l’adquisició o concessió de la sepultura, fossa o nínxol, que solen ser considerables.
El cost mitjà de la cremació i l’urna (també s’ha fixat l’opció més econòmica) és de 470 euros, un 13% més que fa cinc anys. Les tarifes més elevades s’han trobat a Almeria (843 euros de mitjana), Alacant (703 euros), Madrid (666 euros) i Valladolid (600 euros). I les més econòmiques a Còrdova, Saragossa i Sevilla (no arriben als 335 euros). Hem d’assenyalar que en el cas de la cremació també s’utilitza fèretre (en aquest cas, consta d’una caixa exterior més una altra caixa amb tapa a l’interior de material adequat per a ser eliminada en la cremació). La caixa exterior pot ser reutilitzada i sol ser semblant al fèretre comú.
Els diversos serveis que ofereixen les funeràries
Els primers tràmits després de l’òbit són els burocràtics. Els poden gestionar els mateixos familiars o bé encomanar-los a l’empresa funerària, encara que aquesta opció té un sobrecost. Consisteixen en l’obtenció del certificat mèdic de defunció i la inscripció de la mort en el Registre Civil (gestió que cal fer en les 24 hores posteriors a la mort). A més, és indispensable aconseguir la llicència d’enterrament o incineració, en el cas que s’opte per aquesta en comptes de per la incineració o cremació (vuit de cada deu famílies ho fan així). Les despeses de gestió varien tant en el preu com en la forma de calcular-les, ja que algunes empreses cobren una taxa percentual (al voltant del 5%) del cost total del sepeli. Les empreses funeràries cobren una mitjana de 135 euros per la gestió d’aquests tràmits administratius, amb diferències entre els més de 220 euros de mitjana que cobren les empreses funeràries de Saragossa o Àlaba, o els poc més de 75 de les de Granada o Barcelona.
Una vegada obtinguts els permisos, la família ha d’afrontar l’adquisició del fèretre, que suposa, de mitjana, una tercera part de la despesa, per la qual cosa es tracta de l’aspecte que millor explica l’enorme diferència entre els sepelis d’unes funeràries i altres i entre les d’unes províncies i les altres. El preu mitjà del fèretre més barat se situa en els 660 euros, un 61% més que en l’estudi de fa deu anys. La província més cara en aquest apartat és Madrid, amb un cost mitjà de 883 euros, i la més barata Barcelona, amb 462 euros. També resulten cars els preus a Alacant, Sevilla i Saragossa (per sobre dels 800 euros o prop d’aquests). A més de Barcelona, els fèretres més barats es van oferir a Còrdova (500 euros de mitjana), Àlaba (512) i Biscaia (523). Si es comparen totes les funeràries analitzades, el fèretre més barat es va trobar a Barcelona, a només 203 euros (el més car dels econòmics en aquesta província costava gairebé 5 vegades més), i el més car, a Alacant, en què una funerària ofereix el seu fèretre ?més assequible? a gairebé 1.500 euros.
El cost mitjà del transport del cadàver amb cotxe fúnebre (el més econòmic de cada funerària) és de 144 euros. Tan sols Biscaia s’hi situa molt per sobre, amb una mitjana per sepeli de 253 euros. També per sobre de la mitjana apareixen les funeràries consultades a Almeria (186 euros), Saragossa, Múrcia i Madrid (entre 165 i 175 euros). Entre les tres més barates, el desplaçament del cadàver amb cotxe fúnebre és realment econòmic: a Navarra suposa de mitjana 78 euros, i a Granada i Guipúscoa, 93. En general, el desplaçament amb cotxe fúnebre més barat s’oferia en una funerària de Barcelona (48 euros) i el més car, en una de Biscaia (451 euros), gairebé deu vegades més.
Quant al cost del condicionament sanitari del cadàver, algunes funeràries (en concret un 6%) l’inclouen en el preu del fèretre. De totes maneres, la mitjana representa 91 euros (16 euros més que el 2003, un 22% d’augment) i en algunes províncies aquesta tasca representa una despesa mitjana important: Àlaba (126 euros), Madrid (119 euros) i Alacant (114 euros). Els costos mitjans més econòmics es van registrar a Biscaia, Almeria i Navarra (entorn dels 65 euros, és a dir, la meitat que a Àlaba).
No per prescindible és menys habitual la despesa en flors i en esqueles en premsa, igual com els possibles oficis religiosos per a acomiadar el mort d’acord amb les seues creences. El preu mitjà de la corona de flors més comunes (amb clavells, crisantem, algun gladiol, alguna rosa, etc.) en les 100 funeràries que formen part de l’estudi és de 131 euros (està condicionat tant per l’època de l’any com per les varietats florals escollides), un 49% més que fa deu anys. Igual que en aquella ocasió, el preu més alt s’ha trobat en les funeràries de Navarra (187 euros de mitjana) i Àlaba (175 euros) i el més barat en les de Granada i Còrdova (a penes 103 euros). El cost mitjà era també considerable a Saragossa, Astúries i Barcelona (prop de 150 euros). La corona de flors més barata es va trobar en una empresa de pompes fúnebres de Guipúscoa (a 60 euros) i la més cara (convé remarcar que es tractava de la més econòmica en cada funerària) en una de Navarra, a 214 euros.
El desplegament de serveis oferts per les empreses de pompes fúnebres del nostre país ha augmentat de forma considerable els últims anys: des de les tècniques de tanatoplàstia o tanatoestètica (destinades a retocs estètics per a la perfecta conservació del cadàver) fins als serveis per a preservar la memòria dels morts (per exemple, àlbums amb fotos en què es recull també una breu descripció del mort i una crònica periodística sobre com s’ha desenvolupat la cerimònia del seu comiat), passant per l’acompanyament de música per a la vetlla (amb intèrprets), cotxes de comitiva, autobusos per al trasllat de familiars o amics, lloguer de limusines, etc.
- Comparem preus. Aquestes empreses estan obligades a exposar un cartell visible amb tota la informació relativa a les tarifes, les formes de pagament i els serveis oferts. La consulta dels preus pot fer-se, a més, telefonant a les funeràries.
- Serveis socials. En absència de familiars del difunt o per falta de recursos econòmics, els ajuntaments ofereixen serveis funeraris gratuïts.
- Pressupost per escrit. Sempre que siga possible, el més encertat és sol·licitar amb temps un pressupost detallat i per escrit.
- La lletra petita. En el pagament pels serveis funeraris s’inclou l’IVA, però si engloba altres conceptes com ara suplits (és a dir, que els proporciona una altra empresa), la funerària no ha d’aplicar aquest impost.
- Total llibertat. No estem obligats a pactar tots els serveis amb una mateixa funerària encara que, en aquests moments delicats, sol resultar més còmode. Fins i tot si el difunt compta amb una assegurança de decessos, els familiars poden optar per una altra empresa de pompes fúnebres diferent de la que tinga ja concertada l’asseguradora.
- Calma i reflexió. El millor en aquests casos és, si pot ser, reunir-se amb la resta de familiars i decidir, després d’haver estudiat amb calma totes les possibilitats, quina és l’empresa que millor s’adapta a les nostres necessitats i condicions econòmiques. Parlar amb una persona que no estiga afectada de manera directa per aquesta mort pot ajudar a veure-ho tot d’una forma més objectiva. Una decisió encertada pot reduir l’elevada despesa que suposa el sepeli.
- Alerta amb les tàctiques agressives. No ens deixem endur pels oferiments que els comercials de les empreses funeràries ens faran a l’hospital en el mateix moment de la mort del nostre ésser estimat. La falta d’escrúpols d’alguns d’aquests ?professionals? pot fer que arribem a acordar serveis de forma impulsiva, encara que no siga el que necessitem o desitgem.
- Condicions higièniques. Exigim sempre que els serveis que ens oferisquen complisquen les mesures sanitàries obligatòries i que el tracte del personal d’aquesta funerària siga en tot moment adequat i respectuós, tal com requereix el moment.
- Inhumació. Si optem per enterrar el difunt, hem d’informar-nos bé del límit temporal dels lloguers de nínxols i de sepultures en el cas que, transcorregut el termini, siga necessari abonar una altra quantitat perquè les restes del nostre familiar es continuen conservant en aquest lloc.
- Autòpsia. Quan es tracta d’una mort no natural, aquest tràmit mèdic no té cap cost
L'esquela en el diari
La inserció d’una esquela informativa en el diari suposa un desemborsament important (representa el 14% de la despesa). Les de grandària més habitual en els diaris de major audiència de cada província costen, de mitjana, uns 277 euros, encara que la pujada respecte als preus del 1998 es limita a un 35%, semblant a l’augment de l’IPC acumulat els últims deu anys.
El preu mitjà més car s’ha localitzat a la Corunya (463 euros de mitjana per esquela), Madrid (435 euros) i València (416 euros). També per sobre de la mitjana es troben Biscaia (361 euros), Barcelona i Navarra (al voltant dels 335 euros). Les més econòmiques es publiquen en els diaris de Sevilla (110 euros de mitjana), Valladolid (134 euros) i Màlaga (165 euros). A més del diari i de la grandària escollida per a l’esquela, ha de tenir-se en compte que la publicació en diumenge és un 25% més cara que en la resta dels dies de la setmana.
Els tanatoris al nostre país es van consolidant com a espais habilitats per a vetllar la persona difunta, en els quals s’ofereix un entorn més amable per als moments de dol amb el cos del difunt present, encara que suposa un altre desemborsament més. El preu d’aquest servei, en el concepte més bàsic (utilitzant només la sala, sense comptar amb altres serveis com ara minibar, dutxes, etc.), suposa una despesa mitjana de 325 euros (un 33% més que fa cinc anys), i representa, després del fèretre, el segon import més alt del cost global del sepeli. No obstant això, les dades varien de forma considerable entre unes províncies i unes altres: des dels 500 euros de Múrcia, els 479 de Sevilla i els 447 de València, fins als econòmics 180 euros de mitjana dels tanatoris de Màlaga o els 220 de Barcelona.
L’última prestació del sepeli establert per CONSUMER EROSKI és el servei religiós, opció requerida per més del 90% de les famílies al nostre país. En l’actualitat, la majoria de les empreses funeràries ofereixen sales multiconfessionals per a aquests actes. El preu de l’ofici religiós sol situar-se al voltant dels 73 euros, encara que aquesta quantitat pot variar. Els costos del servei religiós més car s’ofereixen a la Corunya (115 euros de mitjana), mentre que els més econòmics són a Navarra i a Barcelona (al voltant dels 40 euros de mitjana). El servei religiós l’inclouen en el 92% de les funeràries contactades. A més, en un 18% es disposa de la possibilitat d’instal·lar una taula de signatures. Les funeràries que cobren aquest servei a banda (un 48%) exigeixen una mitjana de 43 euros.
Al cementeri
El desemborsament notable de les despeses funeràries i les molèsties inherents als tràmits que cal afrontar després de la mort d’un familiar són les principals raons per a contractar una pòlissa de decés. Al voltant de 20 milions d’espanyols (l’únic país europeu en què es comercialitzen aquest tipus de productes) estan coberts en l’actualitat per una assegurança de decessos, per la qual les asseguradores assumeixen l’obligació de garantir la prestació dels serveis funeraris a canvi d’una prima anual. Com que es tracta, per regla general, d’una pòlissa de caràcter familiar, s’hi inclouen diversos assegurats. Les dues fórmules més comunes per a fer front a aquesta pòlissa són renovar tots els anys la prima, que anirà pujant en funció de l’edat, o abonar, en una sèrie curta d’anys (entre 3 i 5) les despeses que suposa un funeral.
L’objecte de l’assegurança de decés és que la seua cobertura siga suficient per a fer front als costos de funeral i enterrament, les flors, els desplaçaments, les esqueles, etc. Generalment, cada assegurat ha de pagar entre 90 i 175 euros a l’any, quantitat que depèn de diversos factors com són els serveis que se sol·liciten, la població de residència o l’edat dels beneficiaris (com més edat, més cara serà la prima).
Entre les principals objeccions a aquest producte, destaca la deficiència informativa als assegurats sobre l’abast de les prestacions i el cost total de les primes d’aquest tipus d’assegurances. Estudis recents indiquen que la proporció entre el total de primes satisfetes per l’assegurat mitjà i el cost de la prestació dels serveis funeraris és de 3 a 1.
Abans de contractar una assegurança de decessos i taula comparativa
- Si gaudim d’una economia sanejada o tenim subscrita una assegurança de vida que empare els nostres parents després de morir, potser no ens interessa una assegurança d’aquestes característiques.
- La recomanació principal és valorar el cost que una assegurança d’aquest tipus pot suposar al llarg del temps de subscripció, i considerar alhora altres possibilitats de finançament d’un sepeli.
- Sol·licitem pressupost en diverses asseguradores. Comparem-ne la relació
qualitat-cobertura-preu i sospesem els avantatges i els desavantatges de cada una. Estudiem en profunditat què ens ofereix cada asseguradora, inclosa la lletra petita. - Concretem si la pòlissa és de prima natural (l’import augmenta amb l’edat de l’assegurat per l’increment de risc de mort) o de prima anivellada (es manté invariable durant la
vigència del risc). - Llegim amb atenció la pòlissa, preguntem sobre els termes del contracte que no coneguem i demanem una explicació de les clàusules que no entenguem.
- Recordem que quan paguem una assegurança de decessos per cobrir les despeses que generen els serveis funeraris, el que contractem és una prestació de serveis i no els d’una companyia en concret, per la qual cosa tenim total llibertat per a escollir la funerària que preferim, encara que l’asseguradora tinga concertats els serveis amb una determinada empresa.
- Assegurem-nos que conste per escrit que si el cost del servei ha sigut menor al capital assegurat en la garantia de decessos, es tornarà als beneficiaris la quantitat sobrera.
- Si disposem d’una assegurança de decessos, informem els nostres familiars del número de pòlissa o de la companyia on han de telefonar.
- L’increment de la prima ha de ser notificat al client per escrit i almenys dos mesos abans del venciment de la pòlissa.
- S’han d’estudiar les preteses millores en els serveis contractats que al·leguen les asseguradores per a justificar l’augment de la prima, i valorar si compensen la pujada. Les pràctiques abusives per part de les companyies asseguradores són denunciables davant de la Direcció General d’Assegurances.