Entrenar-se i estrenar-se en la inversió borsària
Els primers passos del club
Els clubs d’inversió són una vertadera escola d’iniciació per a molts estalviadors que no s’atreveixen a entrar en el mercat en solitari. Els seus membres compartiran una cartera de valors, elegida entre tots i finançada també amb capital comú. En el repartiment dels guanys, cada membre rep una quantitat proporcional a l’aportació de cada soci al patrimoni del club, que no té per què ser idèntica.
El primer requisit és que els membres compartisquen la passió per la Borsa i les ganes d’aprendre les interioritats del mercat. No cal, ni de bon tros, ser un expert en el mercat de renda variable. De fet, un dels seus objectius és promoure la formació financera de les persones que els componen. Per a formar un club d’inversió no cal més que reunir un petit capital i posar-se en contacte amb uns quants amics disposats a aprendre.
Els tràmits
Perquè el club d’inversió tinga validesa jurídica haurà de complir diversos tràmits. El més important de tots és que haurà de donar-se d’alta en la Delegació d’Hisenda que corresponga al domicili social del club, amb la qual cosa rebrà el NIF corresponent. Els clubs operen amb un patrimoni propi, configurat jurídicament com una comunitat de béns. Així haurà de figurar en l’Acta de Constitució que hauran de redactar els socis del club. En aquesta, figuraran les dades personals de cada u (noms, cognoms i DNI), la seua quota de participació al capital i altres aspectes com el nom del club, l’objecte i el domicili social. Aquesta acta ha de ser firmada per cada un dels socis.
A més, els socis del club hauran de redactar uns estatuts, que seran les disposicions, pactes o clàusules pels quals es regirà el club. En aquests haurà de figurar el nom de l’intermediari financer que mitjançarà en la compra de valors, és a dir, una societat o agència de valors que serà la que compre i venga en nom dels socis les accions que ells desitgen. Cal tenir en compte que no tan sols aquests intermediaris estan autoritzats a executar directament la compravenda d’accions.
Per a constituir-se, els clubs han de comptar amb cinc socis com a mínim, però no és recomanable que superen els 50 membres. Quant a les aportacions, tant les que es fan al començament com les addicionals hauran de quedar limitades en els Estatuts. La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), que és l’organisme que vetlla pel correcte funcionament de la Borsa, suggereix que l’import total de les aportacions individuals no sobrepasse els 12.000 euros.
Per on es comença a invertir?
Una vegada constituït el club, els membres poden començar a efectuar les primeres operacions d’inversió. En principi, els clubs inverteixen en accions, encara que també, segons la seua especialització i els seus coneixements, poden operar en altres productes financers més complexos, com són els derivats (opcions, futurs, warrants…). L’objectiu és constituir a poc a poc una cartera de valors que es podrà modificar amb la freqüència que es desitge. En realitat funcionen com un fons d’inversió a petita escala. Per decidir en quins valors han d’invertir, els membres del club hauran de reunir-se de forma periòdica i xerrar sobre la situació de les borses, els sectors i els valors més interessants.
Tot i la seua inexperiència, els socis d’un club sí que solen ser persones interessades per la marxa de l’economia, lectors de premsa econòmica o de publicacions especialitzades, assistents a seminaris… Les reunions del club es converteixen així en un ric fòrum per a intercanviar informació. També resulta molt útil comptar amb el testimoni i l’experiència d’un expert de la societat o agència de valors amb què opera el club, qui, com a especialista, pot oferir arguments d’inversió interessants. Al final de cada reunió, els socis hauran de prendre decisions sobre els nous valors en què invertiran, en quins han de desfer posicions i en quins han de mantenir els diners.
En principi, el club funciona com una escola d’aprenentatge de tots els membres, de manera que el més recomanable és que es liquiden els guanys quan tots hi estiguen d’acord. La liquidació aniria associada a la dissolució del club. No obstant això, en qualsevol moment i si així es recull en els Estatuts, els socis poden decidir el repartiment d’una part dels beneficis, que serà sempre proporcional a les aportacions realitzades per cada un d’ells.
A qui interessa formar un club d’inversió
En principi, formar part d’un club d’inversió interessa a totes les persones amants de la Borsa que no s’atreveixen a invertir de forma individual i que estimen que se sentirien més còmodes operant en companyia d’altres. De fet, prendre decisions en conjunt permet comptar amb diversos criteris i també redueix el treball de recerca d’informació econòmica que és aconsellable tenir abans de llançar-se a invertir en un valor.
El més freqüent és que els clubs estiguen formats per estudiants de carreres relacionades amb el món dels negocis, com ara Empresarials o Econòmiques, que s’uneixen amb l’objectiu de posar en pràctica la teoria que han après a les aules i intentar, a més, obtenir uns diners extra dels seus estalvis. A més d’aquests, els clubs també els formen grups d’amics, empresaris, mestresses de casa o jubilats.
Fiscalitat de les operacions
No es requereix una tributació especial per a les operacions efectuades pels clubs d’inversió. D’acord amb l’última reforma de l’IRPF, que va entrar en vigor al gener del 2007, les pèrdues i els guanys registrats per valors comprats a través d’un club tributen de la mateixa manera que les inversions individuals. És a dir, cal pagar impostos per un 18% dels guanys generats. El pagament es reparteix proporcionalment en funció de la participació que posseïsca cada un dels socis al club.
Potser el més avorrit i tediós de formar un club d’inversió són tots els tràmits burocràtics i administratius que cal fer per a inscriure’l correctament. Tot seguit resumim els que no s’han de passar per alt:
Amb l’Acta de Constitució firmada (original i còpia) i fotocòpies dels NIF dels partícips i els Estatuts, un membre del club haurà d’adquirir en una delegació de l’Agència Tributària que corresponga al domicili social del club un imprès denominat “Model 036 – Declaració Censal”. Després d’emplenar-lo correctament, caldrà presentar-lo de nou a l’Agència Tributària, en la secció de Censos, on es facilitarà un CIF provisional durant sis mesos.
Posteriorment, en la Direcció General de Tributs caldrà presentar la documentació anterior i emplenar un nou imprès anomenat “Model 600 – Operacions Societàries”. Amb tots els documents segellats i etiquetats caldrà tornar a l’Agència Tributària, a la secció de Censos, per a poder accedir al CIF definitiu del Club d’Inversió.
A més, els membres del club hauran d’acudir a la Societat Rectora d’una de les quatre borses espanyoles (Madrid, València, Barcelona o Bilbao) perquè la seua comunitat siga inclosa en la base de dades de clubs, fet que els permetrà accedir a tots els beneficis establerts per a aquest tipus d’entitats.
A més de la possibilitat de compartir coneixements i aprendre més sobre el mercat de valors, ser membre d’un d’aquests grups implica una altra sèrie d’avantatges que el fan atractiu enfront de la inversió de forma individual. Algunes d’aquestes són les següents:
- Comissions d’intermediació més baixes: la pertinença a un club permet gaudir de tarifes més baixes en la compravenda de valors. Els brokers amb què treballen els clubs solen fixar honoraris més baixos als clubs que als inversors individuals, sobretot quan efectuen un alt nombre d’operacions.
- Assessorament gratuït: en molts casos, els mateixos intermediaris financers envien als clubs d’inversió informes borsaris amb recomanacions de valors de forma gratuïta.
- Cursos i seminaris: els intermediaris financers i les places borsàries (borses de Madrid, Barcelona, València o Bilbao), en les quals també poden registrar-se els clubs, ofereixen la possibilitat d’assistir a cursos i seminaris de Borsa de forma gratuïta.
En les operacions efectuades a través d’un club d’inversió tant es pot guanyar com perdre. La borsa no és matemàtica, amb la qual cosa ningú no pot saber del cert quines són les accions guanyadores en un període de temps. En el cas que el club es dissolgués i la cartera estigués en pèrdues, els socis perdrien diners (cada un en la proporció d’acord amb les aportacions efectuades).
No obstant això, la idea amb què s’ha de crear el club és invertir amb vista a llarg termini per a no perdre. L’idoni és estar-se en el club un període de temps ampli (a llarg termini està comprovat estadísticament que la borsa és l’actiu d’inversió més rendible). Així i tot, els socis han de saber que poden incórrer en pèrdues. Ara bé, si es prenen diverses precaucions (diversificar, apostar per valors grans, alta rendibilitat per dividend), pot ser més fàcil reduir el perill.