Capa d'ozó, un forat vingut a menys
La disminució d’aquest filtre gasós, present en l’estratosfera a uns 25 quilòmetres d’altura, comporta un pas més gran de la radiació ultraviolada solar. D’aquesta manera, es produeixen diversos efectes negatius, com ara càncer de pell o cataractes, reducció de la resposta del sistema immunitari i afecció en el creixement del fitoplàncton oceànic.
Conscients del greu problema a què s’enfrontava el planeta, a la primeria dels anys 70 els científics van descobrir que els clorofluorocarbons (CFC), uns gasos molt utilitzats en la indústria del fred i en els aerosols d’ús quotidià (desodorants, laques, etc.), podien exercir un paper fonamental en la destrucció de l’ozó. El 1987, el protocol de Montreal, firmat en l’actualitat per 191 països de tot el món, prohibia el consum i fabricació dels CFC.
Més de vint anys després, el compromís internacional sembla que dóna els primers fruits. Els responsables de les indústries d’aquests sectors van buscar immediatament substituts per als CFC i els van aconseguir, a més, sense grans repercussions en els seus comptes de resultats. Així, des de començaments de la dècada actual, els mesuraments de l’instrument Total Ozone Mapping Spectrometer (TOMS), instal·lat en un satèl·lit de la NASA per fer el seguiment del forat d’ozó sobre l’Antàrtida, manifesten una clara tendència de la seua reducció.
Precisament, la NASA ha assenyalat que l’any 2007 el forat d’ozó sobre la regió antàrtica, de la grandària d’Amèrica del Nord, s’ha reduït un 15% respecte de l’any anterior. Per la seua banda, l’Agència Espacial Europea (ESA), basant-se en les estimacions fetes pel satèl·lit Envisat, ha afirmat que fins i tot aquesta xifra podria arribar al 30%, la qual cosa suposaria que la pèrdua d’ozó va aconseguir un màxim de 27,7 milions de tones, enfront dels 40 milions del 2006.
Per això, l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) adverteixen que la capa d’ozó podria tornar a nivells previs al 1980 per a l’any 2049 en gran part dels cinc continents, si bé aquesta recuperació podria retardar-se fins al 2065 a l’Antàrtida. Per la seua banda, les previsions de la NASA assenyalen que fins al 2060 no s’aconseguiran els nivells anteriors al 1980.
A Espanya, segons el Laboratori de Climatologia de la Universitat d’Alacant, el problema fonamental no és la capa d’ozó de l’estratosfera, com a l’Antàrtida, sinó l’acumulació d’ozó troposfèric, més pròxim a la superfície terrestre, que en determinades èpoques de l’any registra valors elevats, fonamentalment a l’estiu, i que provoca la irritació de les mucoses i els teixits pulmonars.
Amb tot, l’OMM recorda que aquestes xifres optimistes no han de relaxar les mesures que aquests bons resultats sembla que donen, ja que encara falten algunes dècades per a la seua recuperació, per la qual cosa les espectaculars millores registrades el 2007 han de valorar-se amb cautela.
Després de diverses dècades de bons resultats, l’any 2006 va haver-hi una dada negativa en què el forat va tornar a ser sorprenentment gran, i va arribar als 29,5 milions de km2 (una mica més del doble de l’extensió de l’Antàrtida). D’aquesta manera, si comparem les dades amb les registrades el 2007, que van tornar a ser positives de nou, la millora sembla tan significativa.
Els científics assenyalen que aquesta reducció del forat es deu, en gran part, a les variacions naturals de temperatures i de dinàmica atmosfèrica. Asseguren que les erupcions volcàniques en les pròximes dècades podrien ajornar la recuperació de l’ozó diversos anys i el canvi climàtic també hi podria tenir el seu impacte, retardant-ne o accelerant-ne la recuperació.
D’altra banda, l’Agència d’Investigació Ambiental, una ONG londinenca, subratlla que encara hi ha un excés de producció i comerç de CFC. Els seus responsables assenyalen alguns països del tercer món, on empreses multinacionals estarien fabricant aquests CFC pel seu cost menor de fabricació.
La importació il·legal d’aquestes substàncies és més barata que el seu reciclatge legal. S’estima que el mercat negre de substàncies que danyen l’ozó podria moure a tot el món entre 20.000 i 30.000 tones cada any. Des del Laboratori de Climatologia alacantí no es té constància real d’aquestes afirmacions, però en qualsevol cas recomanen als organismes internacionals que no abaixen la guàrdia.
Què poden fer els consumidors
Els consumidors poden contribuir a la recuperació de la capa d’ozó evitant l’ús de productes que continguen CFC o un altre tipus de substàncies que la perjudiquen. A més dels CFC, hi ha una llista de més de cent productes, com ara els HCFC, els halons, el bromur de metil, el tetraclorur de carboni o el metilcloroform, que també contribueixen a la disminució de l’ozó estratosfèric.
Tots els ciutadans han de ser conscients de la necessitat de protegir-se dels raigs del sol, en especial a partir del maig i fins a l’octubre, amb cremes protectores, sempre que es prenga el sol a la platja o al camp i, en qualsevol cas, evitar-hi l’exposició prolongada.
-
/imgs/20080401/medioambiente.03.jpg Els increments en la radiació ultraviolada ja s’observen en diferents parts del planeta, per la qual cosa es tracta d’un fenomen global. De la mateixa manera, els CFC es reparteixen de forma homogènia. - Nacions Unides pronostica que amb pèrdues anuals del 10% d’ozó durant diverses dècades, l’augment en casos de càncer de pell podria vorejar els 250.000 per any.
- El “forat” en realitat no és tal, sinó que és un aprimament en la capa de l’estratosfera que té lloc en determinades èpoques de l’any. Els científics han observat que descendeix durant la primavera a les regions polars i es recupera durant l’estiu. El problema és més significatiu a l’Antàrtida a causa de les condicions meteorològiques extremes que sofreix aquest continent.