La imatge es fica al xat
La consolidació del mercat de les càmeres de vídeo per a ordinadors, conegudes com ‘webcam’ o càmeres web, ha comportat el descens dels seus preus fins a imports assequibles a qualsevol butxaca. En aquests moments es pot adquirir un model de rang mitjà per menys de 18 euros. D’altra banda, aquest baix cost ha propiciat que la càmera web s’haja convertit un accessori de fàbrica en qualsevol portàtil, per la qual cosa la proporció d’usuaris amb càmera web a l’ordinador augmenta a gran velocitat. Aquests dos factors han obert les portes a nombrosos serveis que possibiliten l’ús de la videocàmera com un element més en la comunicació entre internautes.
El servei de missatgeria instantània de Microsoft, elWindows Live Messenger, i també el de Yahoo!, el Yahoo! Messenger, faciliten, a més de mantenir converses de veu, la contemplació en viu per part dels usuaris a través de petites pantalles obertes als seus ordinadors. Es tracta de serveis senzills i gratuïts: només requereixen estar donat d’alta en el servei i la instal·lació d’una càmera web a l’ordinador.
La utilitat d’aquesta tecnologia depèn de les intencions de cada internauta, però més enllà de la pura comunicació amb familiars i amics, són diverses les aplicacions pràctiques que s’han trobat en aquests serveis de vídeo. Per exemple, la pàgina web ‘componemos‘ ofereix cursos d’aprenentatge de diversos instruments en què s’utilitza el Windows Live Messenger com a mitjà per a impartir classes presencials. Així, mestre i alumne es veuen cara a cara amb els seus instruments i poden practicar sense necessitat de recórrer a complexes explicacions de text per a definir la forma en què s’utilitza una guitarra, un saxo o un violí.
La pàgina Guitar2000 també té un servei de classes de guitarra per mitjà de vídeo en viu, a més d’oferir un butlletí amb ‘videollliçons’ setmanals de posició dels dits, diversos punteigs, etcètera… Fins i tot en l’aprenentatge d’idiomes amb professors natius s’utilitza el vídeo en viu. Aquest tipus de classes es paguen en línia mitjançant transferències amb serveis de micropagaments com ara PayPal. Encara que també hi ha comunitats gratuïtes com Italki, on a canvi d’ensenyar el nostre idioma podem practicar amb parlants natius.
Els llocs web d’emissió en directe poden incloure altres aplicacions professionals interessants. Per exemple, algunes empreses tecnològiques utilitzen serveis que presten l’ample de banda gratis als directius perquè aquests puguen transmetre les reunions laborals a un grup selecte de contactes externs als quals es permet, a més, aportar les seues opinions. D’aquesta manera s’aconsegueix obrir les reunions corporatives a consellers eventuals que puguen donar solucions a determinats problemes.
Una altra utilitat prou útil és la d’emetre conferències o cursos magistrals a través d’aquests llocs, amb la qual cosa s’amplia l’audiència amb els qui no poden desplaçar-se al lloc de la xerrada. Aquestes persones només han d’accedir a una pàgina web creada per emetre la conferència i així poden veure la imatge. D’altra banda, els emissors decideixen si desitgen que la seua transmissió siga d’accés lliure o exclusiva per als contactes seleccionats.
Però la imatge en directe en Internet no se centra només en la diversitat d’utilitats professionals o de formació, també és un mitjà per a explicar de forma desinteressada la pròpia vida a altres internautes que no coneixem. L’objectiu, en aquest cas, és crear-se una personalitat a la xarxa i establir relacions amb altres usuaris. Cada vegada neixen més serveis on predomina l’usuari que emet la seua vida quotidiana a la comunitat, tant en vídeos gravats com en transmissions en directe. És el que es coneix amb el nom de canals de ‘televisió personal’.
En aquests serveis, en general gratuïts, n’hi ha prou de donar-se d’alta mitjançant una adreça de correu electrònic i una contrasenya per a començar a emetre des de la càmera web allò que es desitge. Molts són els internautes que utilitzen aquests serveis amb un propòsit social, mostrant la seua imatge mentre treballen o naveguen per Internet. Altres narren els seus pensaments davant de la càmera alhora que inicien sessions de música o es fan la manicura. I no són pocs els seus seguidors!
- Stickam: Es tracta d’un lloc web que permet veure les emissions d’altres usuaris i efectuar-ne les pròpies triant l’opció d’oferir-les a tota la comunitat o només a determinades persones. Els usuaris poden xatejar amb l’emissor del vídeo, fer-lo partícip de la seua opinió o votar-lo en una classificació de les millors emissions. Stickam és gratuït i requereix donar-se d’alta amb un compte de correu per a començar a emetre des de la càmera web pròpia.
- BlogTV: El seu funcionament és molt semblant al de Stickam, però amb l’afegiment que permet crear canals personals que funcionen des de la pàgina de l’usuari en el servei. A més, facilita la unió en la mateixa pantalla de les imatges televisives dels contactes que observen l’usuari, amb els quals es pot comunicar. D’aquesta manera es poden organitzar reunions multibanda en les quals tots els participants es veuen i dialoguen entre ells.
- Qik: És un servei pensat per a l’emissió en directe amb un telèfon mòbil connectat a Internet. Aquesta prestació només s’activa des d’un mòbil amb el sistema operatiu Symbian (de les marques Nokia, Sony Ericsson o Samsung) i rep les imatges que aquest va captant. A partir d’aquí, les envia per la xarxa telefònica a la pàgina web de Qik, on s’emeten per la tècnica de ‘streaming’ (les imatges van passant i no es queden gravades) per a ser vistes. Els vídeos emesos inclouen un codi que els permet ser vistos en qualsevol altra pàgina web o bloc.
- Mogulus: Es diferencia dels altres perquè permet mesclar vídeos amb emissions en directe, com faria el realitzador d’una televisió, per la qual cosa l’estil que s’aconsegueix és més professional i d’acord amb el concepte de televisió. L’usuari pot comentar algun vídeo que haja vist a la xarxa, emetre després un altre vídeo que haja elaborat amb la seua càmera i, finalment, sortir en directe i comentar els dos vídeos.