Nutrició i genètica

Dietes genètiques, més promeses que realitats

Menjar el que necessitem segons el dictat dels gens és l'última gran frontera en alimentació, per bé que l'adaptació de la dieta a un perfil genètic individual encara no és possible
1 Juliol de 2008
Img alimentacion listado 495

Dietes genètiques, més promeses que realitats

/imgs/20080701/alimentacion1.jpgUna mostra de saliva. Segons la teoria i l’anunci d’algunes empreses distribuït per Internet, és l’única cosa que cal per a determinar quina dieta s’ajusta més a les necessitats de cada persona. A partir d’aquesta mostra s’efectua una prova genètica que es contrasta amb indicacions d’estil de vida i, d’aquesta forma, es personalitzen els aliments i els nutrients que més convenen al nostre organisme. El que no diuen els anuncis promocionals és que aquestes anàlisis genètiques, per les quals es demanen al voltant de 1.000 euros, és que es basen en uns pocs gens (la xifra no arriba als 30) i que no tots tenen relació amb aspectes nutricionals ni metabòlics. Es pot parlar, per tant, d’una veritat a mitges.

L’establiment d’una orientació sobre quins aliments són els més adequats d’acord amb la lectura del nostre codi genètic no és una quimera. Però ni el procés és senzill ni la informació que els científics són capaços d’extraure ofereix, de moment, les dades suficients com perquè un especialista puga prescriure una dieta tan personalitzada com es pretén. La Nutrigenòmica, la ciència que tracta d’entendre com interaccionen els nutrients i altres components actius dels aliments amb els gens, encara no es troba en posició d’oferir un servei d’aquestes característiques de forma generalitzada.

Però tampoc s’està tan lluny com es podria pensar. Després de la publicació del primer esborrany del genoma humà, al juny del 2000, s’ha recorregut un enorme camí. En aquest temps s’han seqüenciat els gairebé 25.000 gens que s’estima que conté el codi genètic, s’ha constatat que un gen pot donar lloc a múltiples proteïnes i, sobretot, s’han començat a identificar gens amb funcions i, per consegüent, amb elements que poden modificar la seua acció. Entre aquests, els components dels aliments. Encara que no es pot parlar de certesa ni d’evidència científica suficient, se sap que alguns compostos poden incidir en el desenvolupament de malalties o, per contra, en la seua prevenció.

L’objectiu final de la Nutrigenòmica és dissenyar dietes adaptades a la genètica de cada individu. Per fer-ho, combina tecnologies sofisticades com els xips d’ADN, la bioinformàtica, la biologia molecular i la biomedicina juntament amb tècniques epidemiològiques, bioquímiques i nutricionals. Els experts asseguren que aquesta ciència serà la pedra angular per a desenvolupar nous aliments funcionals que tinguen en compte, en el cas de l’obesitat, l’impacte de determinats nutrients sobre el complex sistema de control del pes corporal.

Dietes a mida?

A la llum de l’avanç de la investigació en aquest camp i sota la gran receptivitat de diferents sectors de consumidors, diverses companyies han començat a inundar el mercat de la Nutrigenòmica. Pel que sembla, dissenyar dietes “en línia” a partir d’un test que defineix el perfil genètic, sense cap mediació facultativa, s’ha convertit en un negoci abellidor. Per Internet es pot aconseguir el lot complet per a obtenir les mostres biològiques a casa (mitjançant saliva), que s’envien per correu després de pagar uns 1.000 euros. Amb això es rep l’informe amb les recomanacions dietètiques i d’estil de vida, a més de suggeriments de suplements nutricionals que s’ajusten al presumible quadre genètic del consumidor.

La realitat és que la tecnologia que fa possible una cosa semblant a aquest estudi està ja disponible, però només per a certes aplicacions i a un preu molt més alt. Seqüenciar un genoma, que no és el mateix que identificar els gens, es pot aconseguir avui en laboratoris científics en menys d’una setmana (el primer genoma va tardar 15 anys a ser desxifrat) per uns 10.000 euros (en el primer es van invertir 10.000 milions d’euros).

Als EUA, el Goverment Accountability Office (òrgan d’auditoria dels comptes públics del govern federal) ha cridat l’atenció a diverses companyies com Sciona, Genelex, Market America i Suracell Personal Genetic Health per donar informació confusa als consumidors, elaborar prescripcions ambigües, sense sentit i poc rigoroses des del punt de vista mèdic. La llista amenaça d’expandir-se davant d’un mercat ansiós per aconseguir el remei perfecte (la consultora Business Insight apunta que el 44% de la població nord-americana està obstinada a perdre pes).

A Espanya, algunes empreses ja estan preparant l’elaboració de dietes i programes per a combatre i frenar l’envelliment, amb recomanacions de pautes de vida relacionades amb la nutrició i l’exercici. En l’oferta poden entrar paquets ‘Antiaging’, ‘Wellness’ i ‘Fitness’ que es dissenyen a partir de la identificació genètica procedent de mostres de saliva i que es poden aconseguir en centres d’aprimament, centres esportius, a través d’Internet o mitjançant sol·licitud telefònica.

La punta de l’iceberg

/imgs/20080701/alimentacion2.jpgSegons l’European Nutrigenomics Organization (NUGO), l’aplicació de la Nutrigenòmica com a prevenció i tractament de malalties mitjançant la nutrició personalitzada, podria tardar més d’una dècada a desenvolupar-se. En aquests moments ja es pot obtenir un perfil genètic, però encara falta molt de camí per recórrer fins a poder-lo interpretar.

Experts britànics han iniciat una investigació sobre la relació dels gens i la predisposició a desenvolupar obesitat. Fins al moment, han aïllat i analitzat 430 gens relacionats amb els fenotips humans de l’obesitat. Els estudis s’han centrat en els adipòcits, les cèl·lules grasses del cos. El problema és que altres investigacions parlen d’almenys 600 gens implicats en l’obesitat. I la realitat és que el nombre de gens i les interaccions amb la dieta que es coneixen és molt petit. Ni tan sols la punta de l’iceberg.

Horitzons llunyans

Tot i això, hi ha nombrosos estudis que estableixen vincles entre nutrients i gens. Per exemple, en la malaltia celíaca, la hipercolesterolèmia familiar, la diabetis, les malalties cardiovasculars, l’obesitat, el càncer i l’osteoporosi. En la majoria dels casos es persegueix determinar quins gens estan relacionats en els diversos processos nutricionals i com aquests es relacionen amb malalties. Això significa que en un futur es podran precisar dietes en funció dels requeriments específics de cada persona a partir d’informació continguda en el seu genoma, i es podrà determinar una nutrició òptima per a poblacions amb característiques comunes, grups particulars o individus.

Malgrat l’auge comercial, encara són escassos els estudis que abonen la validesa clínica dels marcadors nutrigenètics específics i les seves diverses interrelacions, tant amb altres gens com amb factors ambientals. La raó: és necessari un gran esforç i anys d’investigació. Per tant, traslladar aquesta informació al consumidor en l’actualitat sembla quasi aventurat.

A l’espera que arribe aquest moment, el més coherent seria gaudir d’uns hàbits alimentaris sans, sota el criteri acceptat per organismes acreditats i seguir les seues recomanacions. No obstant això, és molt probable que algun dia, potser no gaire llunyà, la investigació faça un pas definitiu cap a la prevenció i la curació de malalties a través de la nutrició personalitzada. L’objectiu és que cada u, amb el seu carnet genètic a la mà, puga adquirir al supermercat els aliments que necessita per a prevenir malalties o gaudir d’un bon estat de salut.

Projecte europeu NUGO

/imgs/20080701/alimentacion3.jpg

Europa té una xarxa de 23 centres d’investigació -organismes institucionals, universitats i empreses alimentàries- de 10 països que s’han organitzat sota el nom d’European Nutrigenomics Organization” (NUGO). Part de la seua tasca se centra a establir normes i directrius ètiques per a la investigació genòmica nutricional. Defineix, així mateix, tres objectius d’investigació fonamentals:

  • Associació gen-malaltia. L’objectiu és establir quin gen o família de gens estan associats a una incidència major d’una determinada malaltia.
  • Interacció gens-nutrients-malaltia. Una vegada identificats els gens ‘responsables’ de la malaltia, s’estudia l’acció dels nutrients o altres compostos bioactius dels aliments sobre el grau d’expressió d’aquests gens: des de diabetis o malalties coronàries fins a altres amb una relació menys evident com ara certs tipus de càncer i síndromes neurodegeneratives.
  • Aliments dissenyats per a dietes segons el perfil genètic. Desenvolupament d’aliments i dietes adequades per a cada situació, les veritablement anomenades ‘dietes personalitzades a la mesura del perfil genètic.