El canvi de banc, una opció incòmoda però barata

Un nombre creixent de consumidors es planteja traslladar els diners a una altra entitat davant l'augment de la competència entre bancs, que ofereixen més rendibilitat i menys comissions
1 Juliol de 2008
Img economia listado

El canvi de banc, una opció incòmoda però barata

El sentiment que s’experimenta és semblant al del canvi de casa. La primera reacció davant la possibilitat de canviar-se de banc és la de mandra i apatia. Encara que cada dia s’estén l’ús de la banca per Internet i les visites a les sucursals es redueixen, els estalviadors espanyols se senten més còmodes quan coneixen els directors o comercials de les seues oficines bancàries. La simpatia i l’atenció personalitzada són dos dels factors que dilueixen l’interès d’un client per canviar de banc, encara que creix el nombre de consumidors que es plantegen traslladar els diners a una altra entitat. La competència bancària actual és molt forta i, moltes vegades, pot resultar beneficiós abandonar el banc actual a la cerca de millors condicions per a l’estalvi i els productes d’inversió. En l’actualitat, les entitats ofereixen regals i altres incentius, com ara no pagar comissions per rebre comptes corrents o carteres de valors, fons d’inversió o de pensions d’altres bancs o caixes. De totes formes, convé valorar els avantatges i els inconvenients d’emprendre un traspàs bancari.

Traspàs de comptes corrents
/imgs/20080701/economia1.jpg

El traspàs del compte corrent d’una entitat a una altra és una operació que pot fer qualsevol estalviador, en general, sense assumir cap cost. Fa uns anys, les entitats aplicaven una comissió per cancel·lació total de comptes, però en l’actualitat aquesta pràctica ha desaparegut i ja són poques les entitats que cobren per això. Amb tot, convé assegurar-se’n abans d’emprendre la mudança. Si l’entitat imposa algun tipus de comissió, l’estalviador pot decidir treure tots els diners i deixar el compte a zero. En aquest cas, el banc o caixa en qüestió pot reclamar-li al cap d’un temps les comissions corresponents pel manteniment del compte. No obstant això, nombroses vegades el Banc d’Espanya ha criticat el que considera una mala pràctica bancària després d’assenyalar que cap entitat ha de cobrar comissions quan el compte no conté saldo.

  • Quan s’ha de traspassar: un dels motius que poden moure un estalviador a canviar-se de banc és aconseguir una rendibilitat més alta per als seus diners. Si en l’actualitat la remuneració del nostre estalvi és nul·la (moltes entitats ofereixen un interès en el compte del 0,1%), podem optar per traspassar els estalvis a una altra entitat que ens oferisca més rendiment. Els millors comptes estan a Internet i arriben a oferir tipus d’interès del 5,5% TAE.
    Una altra raó de pes sol estar en el pagament de comissions. Generalment, les entitats tradicionals, amb oficines físiques, solen carregar comissions per operacions bancàries bàsiques com ara efectuar transferències, cobrar xecs, custodiar els estalvis en compte… En canvi, la banca en línia ha suprimit el pagament d’aquestes tarifes. Un usuari de banca tradicional abona cada any uns 154 euros de mitjana en comissions, xifra que es redueix a zero en les entitats que operen a través d’Internet.
  • Com es pot traspassar: el traspàs d’un compte corrent d’un banc a un altre és una operació senzilla. N’hi ha prou de dirigir-se a la nova entitat a obrir el compte perquè el procés s’inicie sense problemes. La nova entitat s’encarregarà de gestionar el canvi de domiciliació dels rebuts. L’usuari, però, haurà de comunicar a l’empresa el canvi de compte on desitja ingressar la nòmina.

Traspassar un fons d’inversió
/imgs/20080701/economia1.jpg

Més de set milions d’espanyols tenen contractat un fons d’inversió amb l’objectiu de rendibilitzar al màxim els seus estalvis. No obstant això, molts d’aquests no s’han aprofitat mai d’una de les característiques exclusives d’aquest vehicle financer: la possibilitat de canviar de fons d’inversió sense la necessitat de tributar. Des de l’any 2003, la llei financera permet traspassar l’estalvi invertit d’un fons d’inversió a un altre, fins i tot de gestores o entitats diferents, sense haver de pagar a Hisenda per això (només caldrà rendir-hi comptes quan es rescaten de forma definitiva els diners). Des de llavors, cada trimestre, uns 15.000 milions d’euros invertits en fons d’inversió canvien de producte.

El principal criteri per a prendre aquesta decisió ha de ser la rendibilitat i l’exempció fiscal. L’oferta de fons d’inversió és molt àmplia i engloba productes de molt diverses categories: uns inverteixen en borsa, altres en renda fixa, altres ofereixen rendibilitats garantitzades? El traspàs és molt oportú quan el producte no rendeix tot el que desitjàvem, quan ho faça pitjor que la mitjana de la seua categoria, quan el moment de mercat aconselle canviar de segment d’inversió o quan les comissions del producte contractat siguen molt més altes que les de la mitjana del sector. Per exemple, en moments de borsa alcista, és convenient sol·licitar el traspàs d’un fons de renda fixa a un de renda variable. Si el fons d’un estalviador perd i, de mitjana, la seua categoria s’anota guanys, també és adequat canviar de producte.

No obstant això, abans d’anunciar el traspàs, convé fixar-se si el producte antic aplica comissions de reemborsament. Els fons que solen cobrar-les són els garantits i poden comportar el pagament de fins a un 5% del capital que es té invertit, de manera que pot no resultar interessant decretar el traspàs. De fet, un dels inconvenients dels fons garantits es troba en l’alta comissió de reemborsament que apliquen, per la qual cosa no sol ser recomanable traspassar l’estalvi invertit en aquest producte. En aquest cas, sol ser millor mantenir la inversió fins que acabe la vida del fons garantit.

Per contra, no convé traspassar l’estalvi d’un fons a un altre quan en aquell moment s’està en pèrdues. En aquest cas és més aconsellable liquidar el fons i tractar de compensar les minusvàlues (pèrdues) amb guanys generats amb altres productes (accions o altres fons d’inversió).

Tràmits necessaris. En primer lloc, cal dirigir-se a l’entitat que ofereix el nou producte escollit i emplenar un document amb les dades personals. L’entitat assumirà les gestions necessàries per al traspàs. Amb aquest imprès, la nova oficina disposa d’un dia hàbil per a sol·licitar el traspàs a l’entitat antiga, a la qual haurà d’indicar les dades del nou compte on haurà d’abonar l’estalvi i els interessos generats amb el fons antic.

L’entitat antiga haurà de fer les comprovacions que estime oportunes en els dos dies hàbils següents. Els diners hauran d’estar ingressats en la nova entitat gestora, com a molt tard, tres dies després de sol·licitar el canvi. El traspàs entre fons és una operació senzilla que inclou un únic tràmit. La nova gestora s’encarregarà d’efectuar el transvasament sense que siga molest per a l’estalviador.

Traspassar un pla de pensions
/imgs/20080701/economia3.jpg

Qualsevol estalviador pot canviar de pla de pensions, en qualsevol moment i sense cap cost fiscal ni de comissions. El procés, en aquest cas, sol ser una mica més lent que amb els fons d’inversió, ja que aquests productes tenen liquiditat, és a dir, es poden vendre i rescatar els diners en qualsevol moment, mentre que els plans de pensions no en tenen. És per això que a l’estalviador tampoc li ha d’urgir tant el traspàs del seu pla de pensions. En aquest cas, la normativa obliga que el traspàs d’un pla a la nova entitat es porte a terme en un termini màxim de quinze dies.

Abans d’ordenar un traspàs, convé ser molt selectiu en l’elecció d’un nou pla de pensions. És important no caure en la temptació d’invertir només en productes que oferisquen un regal. És necessari valorar qüestions com la tasca de la gestora, el resultat del fons en períodes llargs de temps… I triar el que millor s’adapte al perfil de risc i sobretot a l’edat de cadascú. A Espanya, totes les entitats financeres, bancs i caixes, a més de les asseguradores, inclouen en la seua oferta plans de pensions. En total hi ha més de 900 productes registrats, que s’estructuren en sis categories en funció de la tipologia dels actius que formen les seues carteres (renda fixa a curt termini, renda fixa a llarg termini, renda fixa mixta, renda variable, renda variable mixta i garantits). Segons el temps que falte fins a la jubilació o fins al cobrament de la prestació, és més o menys convenient optar per un pla pertanyent a una categoria o a una altra.

Com que es tracta d’un producte contractat per al llarg termini, el canvi de pla de pensions sol ser molt interessant per a anar adequant el risc al mateix temps que quede per a rescatar els diners. Així, un jove de 35 anys hauria d’invertir en un pla de pensions de renda variable, però a mesura que es vaja acostant als 65 ha d’anar canviant l’estalvi cap a productes més conservadors. L’objectiu serà, sempre, acumular guanys.

Des del gener d’aquest any, a més, es permet canviar els diners d’un pla de pensions a un Pla de Previsió Assegurat (PPA) i viceversa. Aquest últim producte interessa als estalviadors més conservadors, ja que assegura un tipus d’interès mínim durant tota la vida del producte, amb la mateixa atractiva fiscalitat dels plans de pensions. En aquests moments, pot ser interessant traslladar l’estalvi d’un pla de pensions a un Pla de Previsió Assegurat per a superar la incertesa actual del mercat. Com en els fons, un estalviador pot traspassar els seus diners d’un pla de pensions a un altre o a un PPA tantes vegades com vulga al llarg de la seua vida. En aquest cas, no s’ha de pagar cap comissió.

Tràmits: Per a fer efectiu el traspàs, el client només ha d’acudir a la nova entitat, triar el pla de destinació i emplenar un senzill formulari amb les seues dades personals i el nom de la gestora i del seu pla de pensions actual. El traspàs serà més ràpid quan no es canvie d’entitat, sinó només de producte. En aquest cas, les gestores fins i tot permeten ordenar el canvi des d’Internet i sol ser efectiu en menys d’una setmana.