La prudència, el millor sistema d'alarma
Encara que les estadístiques no recullen el nombre de llandes robades, de lectors de CD, bosses de mà i carteres furtats de les guanteres dels cotxes, aquests petits robatoris també són molt comuns. L’única cosa que ha variat amb els anys és el grau de sofisticació dels objectes robats: igual com va ocórrer fa tres dècades amb els radiocassets, ara els GPS s’han convertit en l’objectiu prioritari dels lladres, per als quals, juntament amb les peces de roba, els dispositius de mans lliures o els sofisticats equips de música constitueixen les seues principals troballes. La forma d’aconseguir aquests objectes es concreta en dos tipus d’actuació: forçar els panys i trencar els vidres i, sobretot, aprofitar les distraccions dels propietaris que es deixen les portes o les finestres obertes. Per això, l’atenció i la prudència són tan importants o més que les eines tecnològiques per a evitar els robatoris.
Al marge de la tasca de vigilància i de control policial, hi ha algunes empreses privades que es dediquen a la localització de vehicles robats. Operen tant a nivell internacional, com és el cas de Robatori, com nacional (Aid-Car Coche Robado) o regional (Brújula), i es nodreixen d’una àmplia xarxa de col·laboradors entre els quals es troben taxistes, jubilats, missatgers i qualsevol ciutadà interessat a formar part d’aquest equip. Per a aconseguir l’objectiu es valen de llistes a Internet, anuncis en premsa nacional, petites targetes repartides a gran escala… Moltes vegades, l’èxit depèn de la recompensa que s’oferisca pel vehicle desaparegut. En tot cas, el servei d’alta del vehicle i la publicació de les dades bàsiques (matrícula, marca, color) a Internet sol ser gratuït. Després d’un desemborsament d’entre 10 i 50 euros anuals, es pot afegir en el detall del vehicle una forma de contacte directe o qualsevol altra dada o informació complementària.
Evitar robatoris i furts a l'interior
- Sempre que circulem per ciutat, mantinguem totes les portes bloquejades, de manera que no es puguen obrir des de l’exterior. N’obrim del tot les finestres.
- No portem la bossa de mà al seient del copilot o als seients posteriors, és una temptació per a molts lladres. El millor lloc és col·locar-la entre els seients del davant.
- Quan aparquem el vehicle evitem deixar a la vista el GPS, la ràdio o qualsevol objecte de valor o embalum (jaquetes, paquets, etc.) susceptible de ser robat. Si no volem “carregar-los”, guardem-los al maleter, però fem-ho abans d’arribar al lloc on aparcarem.
- Cada vegada que sortim del vehicle, fins i tot quan vulguem posar gasolina o hàgem sofert un petit cop, traiem la clau de contacte, deixem el volant bloquejat i tanquem bé les portes.
- Si entrem en un lloc públic, no deixem mai les claus a la barra d’un bar, al taulell d’una botiga o en altres llocs semblants.
- Quan circulem per ciutat, mantinguem totes les portes bloquejades, de manera que no es puguen obrir des de l’exterior. N’obrim del tot les finestres.
- No portem la bossa de mà al seient del copilot o als seients del darrere, és una temptació per a molts lladres.
- Gravem als vidres de les finestres i al parabrisa el número de matrícula del cotxe. En cas de robatori, facilitarà la identificació del vehicle. Hi ha fabricants d’automòbils que ofereixen aquest servei en l’entrega del cotxe, i també cases especialitzades que s’hi dediquen.
- Si aparquem al carrer, procurem deixar el vehicle en un estacionament vigilat o, almenys, en un lloc ben il·luminat. Si optem per un pàrquing, no deixem mai dins del cotxe el tiquet.
- En cas de deixar el vehicle en un restaurant o sala d’oci amb aparcadors de cotxes, demanem-los un justificant que garantisca l’entrega del vehicle i les claus.
- Quan deixem el cotxe en un aparcament públic o de pagament, no entreguem en cap cas el tiquet d’entrada en el supòsit de desaparició del vehicle.
- Extremem la precaució en els aparcaments públics, són els llocs preferits pels lladres, sobretot els aeroports en zona internacional, estacions de tren i hospitals.
- Després de l’ensurt, i una vegada comprovat que el vehicle no ha sigut retirat per la grua, comuniquem el robatori en una oficina de policia o de la Guàrdia Civil, i facilitem-los totes les dades possibles per a la seua identificació.
- També hem d’informar la nostra asseguradora del succés.
- Cal acudir a la Direcció Provincial de Trànsit i sol·licitar la baixa temporal de l’automòbil. És recomanable fer el mateix a l’Ajuntament. Així, no continuarem pagant imposts pel nostre cotxe, i si algun agent el veu i comprova la matrícula, descobrirà de seguida que ha sigut robat.
- En l’estacionament evitem les àrees de descans a les autopistes, on són nombrosos els camions, automòbils, caravanes i autocaravanes que hi pernocten. Els intents de robatori són freqüents en aquestes zones. Sortim de l’autopista i busquem un lloc tranquil en una zona habitada de les proximitats.
- En les grans ciutats fugim de les zones fosques, poc il·luminades i solitàries. Busquem zones d’estacionament, preferiblement vigilades i de pagament.
- Si deixem la caravana o l’autocaravana estacionada durant un temps, obrim les portes d’armaris, calaixos i compartiments perquè es veja que no hi ha res a dins.
- No serà sobrer col·locar, al sostre de la caravana o l’autocaravana, una placa cridanera amb la matrícula. Davant d’un robatori, els lladres no la veuran, però potser algun helicòpter de la policia sí que ho farà.
- Paranys per a rodes. Immobilitzen la roda i impossibiliten el moviment de la caravana o l’autocaravana. Preu. Entre 90 euros i 180.
- Caragols antirobatori per a les rodes. Són un bon complement per als paranys de les rodes, ja que incrementen la dificultat de desmuntar la roda completa.
- Immobilitzadors d’estabilitzador. Sistema de tancament que impedeix que el capçal de l’estabilitzador de la caravana puga ser obert, i, per tant, enganxar-la a un automòbil. Preu. Entre 50 euros i 150.
- Tancaments de seguretat. Eviten l’obertura de portes i finestres. Preu. Entre 40 euros i 50.
Sistemes antirobatori
/imgs/20080701/informe5.jpg Dispositius antirobatori mecànics. Els models són molt diversos, i el preu va dels 12 euros als 80:- Sistemes que uneixen i bloquegen els pedals amb el volant.
- Sistemes que bloquegen la rotació del volant mitjançant una barra que fa de topall amb el panell de comandaments, el seient
- les cames del conductor.
- Sistemes que uneixen i bloquegen la palanca de canvis amb el fre de mà.
- Sistemes que bloquegen qualsevol moviment dels pedals.
- Immobilitzador electrònic. Aquest sistema fa necessària una intervenció expressa del conductor per a poder engegar el vehicle, ja siga de forma manual en un teclat, mitjançant una clau, amb un comandament a distància o amb una clau amb transmissor. Quan s’utilitza una clau de contacte no utoritzada, l’immobilitzador bloqueja l’engegada del vehicle. Gairebé tots els automòbils moderns porten equipat aquest dispositiu de sèrie.
/imgs/20080701/informe6.jpg Alternatives econòmiques. Una opció barata (n’hi ha des d’1 euro) per a dissuadir els lladres és posar un adhesiu d’avís d’alarma en els vidres com a element dissuasori. Una altra possibilitat és col·locar un díode lead intermitent, que imite el d’una alarma, al tauler de control. Alguns cotxes incorporen aquest sistema de sèrie, però en podem comprar un per uns 5 euros.
- Encara que hàgem de fer una gestió de cinc minuts no ens limitem a bloquejar el manillar, col·loquem sempre el sistema antirobatori. Una moto sense cadenat i sense bloqueig de direcció es pot robar mentre l’amo compra el pa.
- Lliguem-la sempre a algun element fix amb cadenats en forma de U. Entre dues o tres persones poden carregar-la amb rapidesa i ficar-la en una furgoneta encara que la direcció estiga bloquejada i tinga un cadenat articulat o de disc. Aquesta acció és impossible de fer si la moto està subjectada a un fanal, una tanca o un arbre.
- Ancorem la moto pel xassís o per algun punt que siga difícil de desmuntar (els tubs i els amortidors es desmunten amb facilitat). Si no arribem amb un cadenat, utilitzem-ne dos. Intentem que el pany quede fora de l’abast per a dificultar-ne la manipulació. Si la moto té bloqueig de direcció, utilitzem-lo.
- Si disposem d’una plaça de garatge, fixem una argolla al terra o a la paret, ja que com ocorre al carrer, si la moto no està ancorada de poc serveixen tots els cadenats que li col·loquem.
- Si anem al cine, a la discoteca o semblants, no aparquem al costat del local on hàgem de passar unes hores, deixem la moto una mica retirada.
- De disc. Bloquegen el disc de fre. Immobilitzen la moto, però com que no està ancorada a cap element fix, sempre es pot alçar, amb el risc que això suposa. És recomanable utilitzar-lo en combinació amb algun altre complement. En concret, hi ha un sistema que abraça el disc i el bloqueja en la part interior i un altre compost per dues peces amb tancament frontal. L’efecte que s’aconsegueix és el mateix. Preu. Entre 20 euros i 180.
- Les “U”. Arc d’acer d’alta resistència en forma de U que va acompanyat d’un mecanisme de tancament blindat. Per a augmentar-ne l’efectivitat és recomanable posar-la per sobre del disc de fre i abraçant les barres del ganxo. Preu. Entre 30 euros i 250.
- Els sistemes articulats (cadenats pitó). Cables d’acer amb ròtules d’acer cementat, amb sistema de tancament blindat i preparat per a l’atac amb rossinyols o trepants. Preu. Entre 10 euros i 100.
- Cadenes. Va ser el primer sistema antirobatori. En l’actualitat les anelles són més grossos i de més resistència. Preu. Entre 25 euros i 200.
- Com podem protegir les motos. S’activen quan la moto es mou i bloquegen el motor. Preu. Entre 20 euros i 200.
- Triem un dispositiu antirobatori que siga prou llarg per a lligar la moto a un punt fix. Tinguem en compte les característiques del vehicle: amplària dels cilindres de forquilla, diàmetre dels discs de fre, presència de punts fixos prop del possible lloc d’estacionament, presència d’un punt d’amarrament a la moto, etc.
- Lliguem la moto a un punt fix. No ens limitem a passar el dispositiu antirobatori per un radi de la roda o en un braç de la forquilla. A la roda del davant, l’ideal és agafar els dos braços de la forquilla, un radi de la roda i passar el conjunt per sobre dels estreps dels frens. A la roda del darrere, cal agafar el basculant i un radi, o almenys passar-ho per la cadena o el disc de fre. Col·locar-ho sense més a la roda no serveix de res, perquè es pot moure la moto.
- No transportem mai el dispositiu antirobatori a la motxilla o a la butxaca. En cas de caiguda o xoc, el pes i la rigidesa que té poden produir danys importants a la columna vertebral. Utilitzem suports caragolats a la moto en algun lloc resistent, lligat sota la graella o a la maleta.
Sistemes d'avís de robatori
- Sirena. És el tipus d’alarma més senzill i bàsic. El consumidor en té una gran varietat a l’abast: des de les més comunes que emeten un to estàndard fins a les més modernes, amb la sirena de policia. Les més noves disposen fins i tot de tons personalitzats. Preu. Entre 5 euros i 80.
- Via SMS mòbil. S’avisa l’usuari des de la centraleta directament al seu telèfon mòbil, bé mitjançant telefonada o amb missatge, que indica el tipus d’alarma produïda i l’estat del vehicle. En alguns models més sofisticats s’inclou la velocitat del cotxe i el carrer i número de la seua posició. Preu. Localitzador: Entre 130 i 500 euros. Servei de localització: des de 12 euros/mes.
- Via GPS (Sistema de Posicionament Global)/GSM (Sistema Global de Comunicacions per a Mòbils). Aquest sistema es basa en la localització via satèl·lit del vehicle. Indica el punt exacte en què es pot trobar el cotxe. Els models més complets ofereixen opcions com el tall de l’engegada, sensors de xoc i antialçament del vehicle, o immobilització del cotxe. Preu. Entre 500 i 900 euros
- Més enllà del mètode d’alarma que triem, és molt important que compte amb un sistema d’autoalimentació.
- Davant de la perspectiva de comprar un cotxe nou i d’instal·lar-hi una alarma, sol·licitem-la al concessionari.