Al·lèrgies a la feina

Més de 300 substàncies poden causar al·lèrgia al lloc de treball, però aquestes patologies contiuen infradiagnosticades
1 Juliol de 2008
Img salud listado 557

Al·lèrgies a la feina

L’al·lèrgia al treball és una idea més o menys graciosa, però l’al·lèrgia a la feina és un problema real que s’aguditza, a més, pel fet que molts dels qui la pateixen l’oculten per por de perdre el treball. Les malalties ocupacionals d’origen al·lèrgic o irritatiu afecten diversos sectors professionals, des de treballadors de la construcció, pintors, forners, fusters, perruquers, personal de neteja o sanitaris fins a investigadors.

Asma, rinitis i dermatitis

/imgs/20080701/salud1.jpgLa inhalació o manipulació de diverses substàncies presents en l’entorn laboral pot derivar en malalties ocupacionals al·lèrgiques. Entre aquestes figuren patologies respiratòries com ara l’asma i la rinitis, i les dermatitis de contacte. L’asma ocupacional és la primera causa de patologia respiratòria d’origen professional. S’estima que pot representar entre el 10% i el 25% de tots els casos d’aquesta malaltia. A més, es calcula que el 50% dels casos que s’inicien en l’adult són d’origen ocupacional, segons dades d’un estudi europeu sobre més de 7.000 pacients dirigit per Manolis Kogevinas, de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM) de Barcelona, publicat el 2007 a The Lancet.

No obstant això, en aquests moments el debat i la controvèrsia estan oberts, ja que part de la comunitat científica considera asma ocupacional el que s’origina a la feina, mentre que una altra part inclou sota aquesta denominació els casos d’asma que s’agreugen a causa de les condicions laborals.

La rinitis al·lèrgica és una malaltia que es caracteritza per la inflamació de la mucosa nasal, obstrucció dels conductes nasals, esternuts, picor, secrecions, degoteig nasal i, de vegades, pèrdua de l’olfacte. Si també afecta els ulls s’anomena rinoconjuntivitis. La rinitis al·lèrgica sol anar associada a l’asma; de fet, entre el 20% i el 40% dels pacients amb rinitis pateixen d’asma, mentre que entre el 30% i el 50% dels asmàtics pateixen de rinitis, segons un estudi de Joaquim Mullol, coordinador de la Unitat de Rinologia de l’Hospital Clínic de Barcelona.

La dermatitis de contacte és una reacció de la pell que es manifesta en forma d’èczemes, erupcions, inflamació de la pell, enrogiment, picor (pruïja), formació de butllofes i, en els casos més greus, fins i tot d’úlceres. Segons l’últim informe Alergológica 2005, de la Societat Espanyola d’Al·lergologia i Immunologia Clínica (SEAIC), els casos de dermatitis ocupacional s’han duplicat l’última dècada a Espanya, i s’ha passat d’una prevalència del 2,4% el 1992 a una del 4,2% el 2005.


Origen al·lèrgic o irritatiu

/imgs/20080701/salud2.jpg
L’al·lèrgia és una reacció desmesurada de l’organisme davant de certes substàncies que la causen, és a dir, els al·lergògens, que es poden inhalar, tocar, ingerir o que es poden injectar. Tant l’asma o la rinitis al·lèrgica com la dermatitis de contacte poden ser d’origen irritatiu o al·lèrgic. Són al·lèrgiques si es produeix una reacció del sistema immunològic de l’organisme amb l’augment d’un tipus d’immunoglobulina, la IgE. Les diverses immunoglobulines són anticossos o defenses del nostre cos que ataquen microbis i bacteris.

De totes les immunoglobulines, la IgE es dirigeix contra paràsits i mints (tipus de cucs) i sempre apareix en nivells més alts quan es produeix una reacció al·lèrgica. De fet, en el sèrum de les persones al·lèrgiques, els seus nivells augmenten entre un 70% i un 80%. Quan no es produeix aquesta reacció immunològica, l’asma, la rinitis i la dermatitis són d’origen irritatiu, és a dir, s’originen pel contacte directe amb les substàncies tòxiques a les quals és sensible una persona.


Les causes de l’asma i la rinitis ocupacional

Les causes de l’asma i la rinitis ocupacional són les mateixes. S’han identificat més de 300 agents capaços de causar asma ocupacional, segons un estudi coordinat per Ramon Orriols i publicat a Archivos de Bronconeumología, la revista oficial de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR). Entre els al·lergògens potencials es troben:

  • /imgs/20080701/salud3.jpg
    Els isocianats, presents en alguns plàstics, pintures i matalassos de goma escuma de la indústria automobilística; solen afectar pintors i manipuladors industrials del sector.
  • Les farines poden causar al·lèrgia a forners i pastissers per la presència d’àcars, l’enzim alfa-amilasa i, fins i tot, la soja.
  • L’àcid plicàtic de la fusta pot provocar al·lèrgia entre els fusters.
  • El pèl dels animals de laboratori, com ara rates, ratolins i conills, també pot causar al·lèrgia als investigadors que hi treballen.
  • Els aerosols i productes de neteja són grans fonts de desenvolupament de l’asma ocupacional. Un estudi europeu, publicat el 2007 a l’American Journal of Respiratory and Critical Care Medicine, va detectar que aquesta exposició és la responsable d’asma ocupacional en un de cada set adults.
  • I les sals de persulfats, que contenen els tints de perruqueria, i altres agents colorants, com ara l’henna roja i l’henna negra, són responsables de l’asma ocupacional en professionals de perruqueria. Aquests productes estan considerats entre la tercera o quarta causa d’asma ocupacional.


Les causes de la dermatitis ocupacional

S’han identificat més de 250 substàncies que poden causar dermatitis ocupacional. Els treballadors més vulnerables són els que estan en contacte amb pols o líquids, en concret, els empleats d’empreses metal·lúrgiques que treballen amb metalls com el cobalt, el níquel o el mercuri, a més dels de la indústria conservera.

Així mateix, s’ha detectat que els treballadors que manipulen productes més agressius poden sofrir dermatitis més primerenques. És el cas dels perruquers al·lèrgics als components dels tints de perruqueria. En canvi, els obrers de la construcció que treballen en contacte amb el ciment poden desenvolupar dermatitis ocupacional més tard.


Al·lèrgia al làtex

Una qüestió diferent és l’al·lèrgia al làtex, un problema que afecta unes 800.000 persones a Espanya, segons l’Associació Espanyola d’Al·lèrgics al Làtex. S’han censat més de 40.000 objectes de làtex o que en poden contenir algun dels components.

El sector més afectat és el sanitari. Guants, sondes, tiretes, maneguins de tensió arterial, màscares de reanimació i d’oxigen, esparadrap o taps de medicaments contenen aquesta substància. Diversos estudis situen la hipersensibilitat al làtex entre el 12% i el 16% en personal sanitari, mentre que en la població general la situen entre l’1% i el 3%.

El diagnòstic

/imgs/20080701/salud4.jpg
El diagnòstic d’una malaltia respiratòria ocupacional al·lèrgica ha d’incloure una història clínica detallada amb informació de la vida laboral i les condicions de treball de l’afectat. Així mateix, el pacient s’ha de sotmetre a una bateria de proves per a determinar els nivells d’immunoglobulines totals i les específiques per a diversos antígens, com ara àcars, fongs, pòl·lens i gat i gos. Amb aquesta bateria de cinc antígens ja es pot saber si una persona és al·lèrgica. Una opció diagnòstica addicional és sotmetre l’afectat a una prova de provocació bronquial específica, que a Espanya només efectua la Fundació Jiménez Díaz (Madrid) i el Servei de Pneumologia de l’Hospital Vall d’Hebron (Barcelona). La prova s’efectua per encàrrec de mútues d’accidents del treball i malalties professionals.

El diagnòstic de la rinitis ocupacional segueix el mateix esquema que en l’asma: història clínica exhaustiva, anàlisi de sang, proves cutànies i proves de provocació controlades. El diagnòstic es pot completar amb una rinomanometria, una prova per a comprovar com s’obstrueix el nas, o un Peak-flow nasal, per a observar si el fluix d’aire passa bé o no pel nas.

En el de la dermatitis de contacte, el diagnòstic s’efectua en funció de l’aparença de la pell, mitjançant la investigació dels antecedents d’exposició del pacient a un al·lergogen i sotmetent-lo a una prova epicutània, que consisteix a aplicar-li pegats amb diversos al·lergògens per determinar quina és la reacció al cap d’uns dies.

Obligacions de l’empresa

  • Etiquetar correctament tots els productes que comporten un risc. En l’etiquetatge és obligatori indicar quins són els components tòxics, càustics o explosius que contenen, així com adjuntar instruccions que detallen de forma exhaustiva com s’han de manipular i conservar.
  • Proporcionar al treballador mesures preventives, com ara cascs, guants, uniformes (fins i tot ignífugs, si són necessaris) i botes, depenent del tipus de treball i el sector i d’acord amb les normatives vigents segons els organismes nacionals i internacionals de seguretat a la feina.
  • Inspeccionar i esmenar, si és possible, les causes de l’al·lèrgia ocupacional d’un treballador, mitjançant la cerca d’altres casos semblants relacionats amb el mateix producte i posar fi a contaminacions, fugues, mala neteja o a una extracció deficient que hagen pogut propiciar-la.
RECOMANACIONS PER AL TREBALLADOR AL·LÈRGIC
  1. Davant d’una sospita d’asma, rinitis o dermatitis per contacte a la feina, cal acudir a l’al·lergòleg o al pneumòleg per al diagnòstic i tractament.
  2. Una vegada estabilitzada l’al·lèrgia, si es comprova que l’al·lergogen causant del problema es troba en el medi laboral, caldrà sol·licitar un canvi de lloc, dins de la mateixa empresa, on no hi haja exposició a la substància identificada.
  3. Complir les mesures de protecció que l’empresa establisca per a evitar el problema, com ara l’ús de guants, màscares, casc o determinats hàbits d’higiene.
  4. Llegir l’etiquetatge dels productes que s’han de manipular, com ara els de neteja i altres compostos irritants, i prendre les precaucions adequades.
  5. Si som al·lèrgics al làtex, convé portar a sobre una polsera o medalla que indique aquesta condició, a més de comunicar-ho davant de qualsevol exploració mèdica o cirurgia, i evitar manipular objectes de làtex i tots els de goma elàstica.
  6. Si totes aquestes mesures preventives no resolen el problema i es demostra que la malaltia és professional, cal abandonar aquesta feina, intentar canviar de sector i, quan no hi haja una altra solució i depenent del cas, tramitar una incapacitat i la indemnització corresponent.