L'autoestima: un equilibri necessari, però complex
El valor que cada persona s’atorga a si mateixa és de vital importància per al propi benestar i per a les relacions personals. Un judici poc realista i negatiu pot ocasionar decepcions reiterades que no faran més que mantenir un ànim decaigut. Si, per contra, s’aconsegueix donar valor a les pròpies qualitats, sense atendre en excés els defectes personals, és possible millorar la forma d’afrontar tant les situacions favorables com les adverses. A més, si s’aconsegueix canviar la comunicació amb un mateix i amb els altres de forma que ningú acabe perjudicat, el benestar està garantit.
La nostra pròpia valoració
L’autoestima és la valoració que fa cada persona de si mateixa. Té molt a veure amb l’autoconcepte, que és la forma en què cada un es percep. Aquest “autoconcepte” es construeix a través del temps mitjançant la informació que arriba dels altres i que s’afegeix al concepte que es té d’un mateix. És per això que una bona autoestima sol provocar un efecte positiu en cadena en la vida de les persones i els diversos processos a què s’ha de fer front s’encaren amb seguretat, motivació i una dosi extra d’optimisme. És obvi pensar que, amb aquests elements, els qui gaudeixen d’una autoestima elevada tenen més probabilitats per a triomfar en la vida laboral, familiar i social.
Per contra, els efectes d’una baixa autoestima solen ser negatius. La persona que no està satisfeta de si mateixa rarament afrontarà la vida amb la decisió i l’optimisme necessaris. Aquest dèficit desemboca en falta de confiança i es converteix en un motiu més per a reforçar la valoració negativa que una persona fa de si mateixa. És el que es coneix com “la profecia d’autocompliment”, un efecte que es produeix quan algú no es valora en excés, rendeix per sota de les seues possibilitats i genera un circuit tancat d’esdeveniments en què la baixa autoestima es manté per sota del que és normal, ja que els “mals” resultats confirmen la mala opinió que un individu té d’ell mateix.
L’autoestima forma part important de la comunicació humana. De fet, la confiança que desprèn un individu amb una bona autoestima és vital per al manteniment de relacions socials sanes, ja que no només s’aconseguirà el respecte dels altres, sinó que a més servirà per a conservar un bon autoconcepte. També la falta de confiança en les relacions causada per una baixa autoestima es fa evident davant dels altres: les relacions són desiguals, de baixa qualitat i es crea un cercle que es retroalimenta i es manté en el temps.
Es pot modificar l’autoestima?
Per tal que l’autoestima d’un mateix siga més gran, és necessari fer un exercici d’autoavaluació realista. Això pot ser tan senzill com escriure una llista de les qualitats personals en la qual s’incloguen també alguns defectes. A l’hora de fer-la , és aconsellable relaxar-se, buscar un moment tranquil sense que cap estímul extern distraga l’atenció.
Una vegada feta la llista, cal guardar-la com si tingués molt valor, perquè convé conscienciar-se que les qualitats personals són les eines de què disposa una persona per a afrontar els diversos esdeveniments, tant els positius com els negatius. La inclusió d’alguns defectes també és necessària perquè és important acceptar-los com a part d’un mateix. No hi ha la “persona sense defectes” i, per aquesta raó, han de ser tolerats i compresos, però sense que arriben a prendre protagonisme. La llista serveix, a més, per a recordar les bondats que hi ha en un mateix i utilitzar-la cada dia com la part més important.
Cal tenir en compte que l’autoestima es construeix amb l’experiència de cada un i és la que permet la valoració de l’autoconcepte, que influeix en el que ens diem a nosaltres mateixos i que es coneix com l’autoparla. Les persones amb baixa autoestima solen mantenir una autoparla negativa sobre si mateixes, qualifiquen les seues accions per sota del que és normal i de forma poc realista. Prestar atenció a les afirmacions que cada persona fa de si mateixa i de les accions que porta a terme és de vital importància per a identificar aquelles en què preval la perspectiva negativa del seu autoconcepte. Enunciacions com “no puc” o “és impossible” s’han de canviar per d’altres de positives com “podria” o “ho intentaré” per a no tancar la ment a possibilitats més optimistes.
El mateix ocorre amb l’opinió sobre els defectes propis, que apareixen com a sentències que autoavaluen de forma negativa. És aconsellable modificar-les per d’altres de més positives que realcen les qualitats més que no pas els defectes. No obstant això, si es fa massa difícil substituir-les, es pot recórrer a col·locar un “però” al final de la frase per a introduir-hi alguna de les qualitats personals que ajudarà a l’optimisme: “Em costarà aconseguir-ho, però mantindré la constància per a intentar-ho.”
Una de les condicions per a reforçar l’autoestima passa per atendre com es desenvolupa la comunicació amb els altres. Si s’exercita el que anomenem assertivitat (capacitat d’autoafirmar els propis drets, sense deixar-se manipular ni manipular els altres) per a la comunicació interpersonal, l’autoestima augmenta i la comunicació millora. Si s’aconsegueix respecte cap als valors i les opinions propis sense sentir-se culpable, sense imposar cap criteri i sense menysprear el punt de vista aliè, la sensació de benestar amb un mateix en relació als altres no tardarà a aparèixer.
Si s’afegeix, a més, un to segur i ferm, però no ofensiu, s’aconseguirà que les altres persones accepten de bon grat altres opinions i iniciatives, cosa que redundarà de manera beneficiosa en l’autoconcepte. Així, es millorarà l’autoestima personal sense que ningú se senta inferior i s’evitarà el propi menyspreu.
Però, què passaria en el cas contrari?
Per tant, mantenir una bona autoestima és molt sa, i es fa indispensable cuidar-la i mantenir-se en un estat òptim. No obstant això, en excés pot causar efectes nocius, semblants als que poden sofrir les persones amb un dèficit. I és que no s’ha de confondre una bona autoestima amb una actitud envanida, que sí que pot induir incomoditat en els altres i generar relacions desiguals que acaben perjudicant el benestar propi i el de l’entorn.
A més, qui s’estima en excés no n’és molt conscient, i encara ho és menys dels problemes que això li ocasiona. Per aquest motiu, és important atendre l’opinió dels altres. La sobreestimació d’un mateix pot causar una actitud defensiva i intolerant, fins i tot hostil.
Una persona que se sobreestima, al seu torn, menysté els altres i això li provoca més conflictes en les seues relacions. En aquest cas, serveix de poc intentar convèncer-la que s’equivoca actuant d’aquesta manera. Amb tot, es pot fer el mateix exercici de comunicació que amb l’autoestima baixa: practicar l’assertivitat. Així, es pot mantenir un punt de vista ferm però sense causar danys ni conflictes innecessaris. Encara més, l’assertivitat despertarà en els altres el respecte i l’admiració que la persona desitja, però d’una forma sana i controlada.