Altres informacions sobre Alimentació

Programa de nutrició / Calories que aporta una llesca de 4 dits / Menú per a un bronzejat durador / Hi ha alguna forma de cuinar les patates fregides perquè tinguen menys calories? / Per a què serveixen els emulsionants? / com ho aconsegueixen?

1 Juliol de 2008
Img alimentacion 2 listado

Programa de nutrició / Calories que aporta una llesca de 4 dits / Menú per a un bronzejat durador / Hi ha alguna forma de cuinar les patates fregides perquè tinguen menys calories? / Per a què serveixen els emulsionants? / com ho aconsegueixen?

Actualitat
programa de nutrició en persones d’edat avançada

L’última avaluació del programa de nutrició en la tercera edat, impulsat als Estats Units en el marc dels seus programes d’assistència alimentària, aporta dades que inviten a la reflexió: el 48% dels ancians enquestats pel servei nord-americà es trobaven en risc de desnutrició moderada; el 58% van manifestar consumir la meitat o més de les seues necessitats calòriques diàries; i l’11% dels ancians van informar que no sempre tenien prou diners per a comprar menjar.

L’objectiu essencial del programa és millorar la qualitat de la ingesta diària del grup format per les persones grans i, en conseqüència, millorar el seu estat nutricional i la seua qualitat de vida, vist el nombre creixent d’ancians i la devaluació de l’estat nutricional associat a l’edat. Els serveis del programa s’orienten als grups de població amb menors recursos econòmics o més necessitats socials, en especial els qui viuen en àrees rurals i les minories.

Una de les línies d’actuació del programa és garantir “menjar a domicili” a totes les persones majors que ho necessiten. En l’actualitat, més de tres milions de persones reben assistència nutricional als Estats Units.

Els menjars servits han de proporcionar, almenys, una tercera part de l’energia i dels nutrients recomanats per a aquest grup de població. A més del menjar a domicili, les persones grans poden rebre altres serveis com ara suplements nutricionals, avaluació de l’estat nutricional i consells dietètics adaptats a diverses malalties com la hipertensió o la diabetis.

La dada: 100

/imgs/20080701/alimentacion21.jpgSón aproximadament les calories que aporta una llesca de 4 dits de pa de barra (40-50 grams). Aquesta quantitat es considera una ració de consum de pa, i és equivalent en calories a un cassó de pasta o d’arròs (30 grams en cru). En nutrició es fa servir el terme “racions equivalents” d’aliments. Permet variar més els menús sense que es modifiquen de forma substancial les calories de la dieta.

Menú tipus
Per a un bronzejat durador

  • Desdejuni: Macedònia de fruita fresca: préssec, meló, kiwi, poma i suc de taronja. Daus de formatge fresc o iogurt. Infusió.
  • Esmorzar: Una pastanaga. Coques de blat moresc.
  • Dinar: Cuscús amb carabassa. Bonítol amb tomata. Pa integral i síndria.
  • Berenar: Pa de llavors de gira-sol o nous amb formatge.
  • Sopar: Ensalada de tomata, remolatxa i ceba. Pastís de pastanaga i carabasseta. Pa integral i iogurt.

El consell: El betacarotè és el pigment taronja, groc intens o rogenc dels vegetals. L’organisme el transforma en vitamina A, substància que a més de nodrir la pell, la protegeix dels radicals lliures del sol (és antioxidant) i li proporciona, amb els dies, el tan anhelat bronzejat./imgs/20080701/alimentacion22.jpg

Consultori nutricional

Hi ha alguna forma de cuinar les patates fregides perquè tinguen menys calories?

Les patates fregides poden arribar a tenir fins a cinc vegades més calories que la mateixa quantitat de patates cuinades al vapor, bullides o al forn. Alguns trucs culinaris permeten reduir aquesta quantitat, com ara cuinar les patates al microones: es tallen com si fossen patates fregides, es couen lleugerament al microones, se salten i es deixen torrar a la paella amb una mica d’oli ben calent. Amb aquest cop de calor adquireixen una textura semblant a les patates fregides, però amb menys calories, perquè a penes es requereix oli. Una altra tècnica consisteix a tallar les patates en llesques molt fines, gairebé transparents, escampar-les acuradament en una plata de forn i cuinar-les a temperatura forta cobertes amb paper sulfuritzat. Queden molt cruixents i sense una caloria de més, ja que només necessiten un petit raig d’oli. Si optem per fregir-les de la manera tradicional, poden deixar-se reposar en paper absorbent perquè perden l’excés d’oli i siguen més sucoses i digestives. L’oli més recomanable per a fregir les patates és el d’oliva, perquè és el que millor resisteix les altes temperatures i menys impregna l’aliment.

Per a què serveixen els emulsionants?

/imgs/20080701/alimentacion24.jpgEn tecnologia dels aliments els emulsionants (també anomenats emulgents) són reconeguts perquè permeten que les barreges entre els ingredients grassos i les solucions aquoses es mantinguen estables en el producte final. Són additius molt utilitzats per la indústria alimentària, ja que formen part de nombrosos productes elaborats, en especial dels productes de rebosteria, galetes i pastissos. La llista s’ha ampliat els últims anys. Cada vegada més productes porten afegit algun additiu emulsionant, com ara diferents tipus de pans, margarines, sopes, caramels, gelats, postres làcties, xocolates o cacau en pols, entre d’altres. En definitiva, qualsevol procés que requerisca barrejar ingredients de forma excepcional, com ara el greix i l’aigua, requereix d’emulsionants i estabilitzants que conferisquen i mantinguen la consistència desitjada en aquests aliments. Permeten que el seu aspecte es mantinga encara que passen diversos dies o setmanes des de l’elaboració fins al consum.
L’ús dels emulsionants com a additius en aliments processats està regulat per la Unió Europea, i és per això que en els aliments apareixen amb la lletra E i un número d’identificació, a més del nom comú que correspon a la substància. Per exemple, E 322, lecitina de soja. Els més usats en la indústria alimentària són els anomenats “monoglicèrids i diglicèrids dels àcids grassos”, que corresponen als númers E 471 i E 472, a més de la lectitina. Altres emulsionants que es troben sovint entre la llista d’ingredients de galetes, confiteria i cereals de desdejuni en substitució de la llet són els caseïnats. En l’àmbit domèstic, un dels aliments de poder emulsionant és l’ou, que conté lecitina concentrada en el rovell.

Les ensalades de bossa no s’enfosqueixen si estan tallades, encara que no estiguen envasades al buit. En la llista d’ingredients no se citen additius conservants; com ho aconsegueixen?

/imgs/20080701/alimentacion23.jpgÉs cert que no porten additius. La novetat és el sistema de conservació, denominat “atmosfera modificada” o “atmosfera protectora”, tal com s’indica en l’etiquetatge. Es tracta d’una combinació de gasos en què es disminueix la concentració de l’oxigen i s’augmenta la d’un altre gas (nitrogen, diòxid de carboni). El diòxid de carboni retarda el creixement dels microorganismes que creixen a temperatures de refrigeració i inhibeix la respiració del producte. El nitrogen és un gas inert que reemplaça altres gasos i en redueix la concentració. D’aquesta manera, a més de retardar el creixement microbià, s’evita l’ennegriment enzimàtic dels vegetals, la principal causa del seu deteriorament, i que en causa l’enfosquiment al cap de poc de tallar-los. Amb tot, aquest sistema de conservació no substitueix la refrigeració. Per això, aquestes ensalades s’han de conservar sempre en fred, encara que la bossa estiga segellada.