Viatjar amb assegurança: una petita inversió per a una gran tranquil·litat
Els ajusts també arriben a les vacances. Malgrat l’amplada no desitjada de milers de butxaques, convé no precipitar-se en els retalls de despeses en aparença prescindibles. Una de les temptacions pot ser renunciar a l’assegurança de viatge. Tanmateix, fer-hi un buit a la maleta o a la motxilla és una bona idea quan es viatja a destinacions exòtiques o llunyanes on l’assistència sanitària o una prolongació obligatòria de l’estada poden sortir molt cares. Enguany, a més, altres problemes com la grip A incrementen l’interès per aquesta mena d’assegurances. Però, quines són les destinacions cap a les quals convé desplaçar-se amb una bona pòlissa? Què ha d’oferir una bona assegurança per a resultar útil?
Les cobertures més valorades d’aquests productes per part dels clients es resumeixen en tres: l’assistència sanitària, la pèrdua d’equipatges i la indemnització per cancel·lació del viatge. Des de fa uns anys s’ha incrementat la demanda d’assegurances exclusives d’anul·lació, principalment en serveis aeris, ja que el viatger és conscient que una vegada emès el bitllet (excepte tarifes especials) no li tornaran els diners si no pot viatjar. Però aquestes assegurances de cancel·lació no són útils quan es viatja a l’estranger. En aquest cas, convé contractar una assegurança de viatge complet (no només d’anul·lació) que inclogui també les esmentades cobertures d’assistència sanitària i pèrdua d’equipatge. A més, les assegurances de viatge integrals contenen una altra sèrie de prestacions com ara indemnització per despeses en què hagi d’incórrer el viatger per a la compra d’articles de primera necessitat en cas de retards en el viatge; indemnitzacions per demora, despeses de repatriació per malaltia, accident o mort durant el viatge, gestions per a anul·lar les targetes perdudes o robades o fins i tot serveis d’intèrprets.
De mitjana, les assegurances que s’ofereixen a Espanya cobreixen al voltant de 600 euros per equipatge, uns 60 euros per a cobrir despeses per a la compra d’articles de primera necessitat, 60 euros més per a despeses com la substitució de documents de viatge per pèrdua, robatori o obertura i reparació de la caixa de seguretat per perdre la clau. Quant a les demores, les asseguradores paguen uns 90 euros per hora de retard en la sortida del viatge, amb un màxim de 300 euros. Si no es pogués viatjar per sobrereserva, la indemnització arribaria a 90 euros. Per mort, la cobertura és de 6.000 euros i la repatriació, també per malaltia greu, està coberta; les despeses corresponents són il·limitades i anirien a càrrec de l’asseguradora.
Si bé totes les prestacions anteriors són útils i necessàries, la cobertura més valorada és, de bon tros, l’assistència sanitària. En principi, la pèrdua de la maleta té el mateix cost per a l’usuari (si no disposa d’assegurança), independentment de la destinació escollida: reposar la roba i altres objectes personals anirà a càrrec del mateix usuari i dependrà d’ell. D’altra banda, la cancel·lació del viatge pot representar, com a molt, la pèrdua dels diners avançats a l’entitat. En canvi, no comptar amb una pòlissa que cobreixi les despeses mèdiques pot originar, a més d’un important trastorn econòmic, un agreujament del problema de salut físic que s’hagi contret i fins i tot desequilibris psicològics.
La factura en assistència sanitària pot ser molt diferent en funció de l’emplaçament escollit. Si es viatja per Espanya, aquesta assegurança no és imprescindible perquè el nostre sistema de la Seguretat Social cobreix totes les despeses derivades d’un possible accident o malaltia. Per contra, a Europa i, sobretot, fora del nostre continent, són molts els països que no tenen un sistema sanitari públic i el viatger és el responsable de costejar l’atenció rebuda, les consultes i els tractaments. Aquesta circumstància explica que, si de mitjana només un 20% dels viatgers subscriuen una assegurança, el percentatge s’eleva al 60% si la destinació escollida és un lloc fora d’Espanya.
- Estats Units. Una consulta mèdica en territori nord-americà costa, de mitjana, 100 dòlars i la factura en medicaments no baixa dels 60 dòlars. Assegurar una estada als Estats Units d’una setmana pot costar 83 euros de mitjana, un preu semblant al que es pagaria per una única consulta amb un professional.
- Canadà. El seu sistema públic de salut només és disponible per als residents amb una estada superior als tres mesos. Per a visitants o turistes, l’atenció de la salut és cara, sobretot les medicines. Per tant, si es viatja a aquest país convé protegir-se amb una assegurança de viatge completa. Igual com als Estats Units, una estada de cinc a deu dies pot assegurar-se per 83 euros de mitjana. Si el viatge es prolonga d’11 a 16 dies, el cost de la pòlissa de viatge variarà entre els 105 i els 112 euros.
- Orient llunyà. Gaudir d’unes vacances en llocs com Tailàndia, Birmània o el Vietnam atreu cada any més espanyols. Són destinacions exòtiques en què es combina la naturalesa amb l’art i una cultura molt diferents. Tanmateix, la seva sanitat no és equiparable a l’espanyola, element que se suma a les barreres idiomàtiques. En aquestes destinacions, més que el cost en sanitat, el que es valora de l’assegurança de viatge utilitzada en aquestes regions és la tasca de l’asseguradora en la gestió, la cerca i el contacte amb el servei, el metge, el tractament i els medicaments adequats. Quan es viatja a aquests països és de gran utilitat la contractació d’una pòlissa que cobreixi, a més, un servei d’intèrpret. Tant per a aquestes destinacions com per al Canadà i els Estats Units, el cost màxim que cobreix l’assegurança se situa entre els 25.000 euros i els 50.000.
- Europa. La necessitat de contractar una d’aquestes assegurances és menor en relació amb altres llocs. Tots els països de la Unió Europea gaudeixen d’un servei d’assistència sanitària de forma gratuïta, ja que s’han firmat convenis de col·laboració amb la Seguretat Social espanyola, de manera que un espanyol pot recórrer tot Europa amb la targeta sanitària europea. Una assegurança per a viatjar per algun país europeu costa 37 euros per a estades de cinc a deu dies, o 50 si les vacances duren entre 11 i 16 dies. Quant a la cobertura màxima, la franja va dels 6.000 euros als 15.000.
Com que el nostre país compta amb la Seguretat Social, la cobertura sanitària i les assegurances de viatge per a cobrir unes vacances per Espanya són més barates que si es viatja fora de les nostres fronteres. Generalment, una assegurança de viatge completa per a cobrir una estada a Espanya parteix dels 25 euros. La cobertura sanitària inclou despeses d’urgència i de trasllat, ja que qualsevol altra despesa mèdica important és atesa per la sanitat pública. Els límits de despesa en la cobertura sanitària es mouen entre els 1.500 euros i els 2.000 euros.
Són nombroses les preguntes que es plantegen els viatgers quan necessiten assistència mèdica fora del seu país d’origen. A continuació es resumeixen les més importants:
Si s’ha contractat una assegurança de viatge i en algun moment de l’estada es necessita recórrer-hi, cal sol·licitar en primer lloc assistència per telèfon. Amb aquesta finalitat, el turista ha de telefonar als números proporcionats per l’asseguradora (o per l’agència de viatges on s’hagi contractat el paquet vacacional). El més habitual és que el client disposi de dos telèfons: un d’espanyol i un altre d’internacional als quals pot trucar amb cobrament a destinació (el cost el pagarà l’asseguradora). Per tramitar els serveis sol·licitats, l’usuari haurà d’indicar el nom, el número de pòlissa, el lloc, el número de telèfon on es troba i la descripció del problema. L’assistència telefònica es presta les 24 hores del dia durant tots els dies de l’any.
En aquest cas el client haurà d’abonar les despeses i, ja de tornada al país d’origen, amb el comprovant de les factures, l’asseguradora corresponent li farà efectiu el reemborsament de totes les despeses fins al límit que indiqui la seva pòlissa.
Les reclamacions relatives a equipatges, accidents, demores o responsabilitat civil s’han de fer en tornar del viatge. Cal dirigir-se a la direcció de la companyia d’assegurances.
Si hi ha una situació de sinistre, l’assegurat haurà de redactar un escrit en què constin detalladament els fets ocorreguts. No s’ha d’acceptar, negociar o rebutjar cap reclamació sense l’expressa autorització de la companyia d’assegurances.
Generalment, no. La cobertura de repatriació sanitària i la de repatriació funerària són il·limitades.