Les grans caixes reforcen els seus fons de reserva a costa de l'obra social
El destí dels beneficis de les caixes d’estalvi es bifurca en dues vies: la de la garantia de solvència i la de la solidaritat. Així ho marca la llei. Quan la confiança i els resultats positius imperen, els diners flueixen amb més facilitat per la via de les obres socials. Quan la incertesa i la inquietud brollen en el compte de resultats, la prudència, la pressió institucional i la dels mateixos clients limiten la vessant filantròpica. Aquesta és precisament la direcció que han pres les principals caixes d’estalvi del nostre país, tal com ha comprovat CONSUMER EROSKI després de l’anàlisi de la quantia i les característiques de l’obra social de 21 de les 46 entitats espanyoles. Si es comparen les dades amb les obtingudes en un estudi semblant elaborat el 2004, s’observa una realitat amb dues cares. D’una banda, el creixement de la inversió social en termes quantitatius és més que notable: de 677 milions d’euros a 1.654 milions (1.338 milions d’euros si només s’hi inclouen les 15 entitats avaluades fa cinc anys). En canvi, si es pren com a referència el percentatge sobre beneficis, es comprova una tendència descendent generalitzada, comportament que s’accentua en les dues grans entitats del país: La Caixa i, sobretot, Caja Madrid. En aquesta última, la proporció de resultats per a l’obra social el 2008, un 8,7%, és tres vegades inferior a la del 2003, un 26,9%. A La Caixa, el percentatge s’ha reduït a la meitat, del 37,6% del 2003 al 18,7% del 2008. Una altra dada: la suma dels beneficis de les dues entitats el 2008 representa el 58% del total de les 21 caixes analitzades. Tanmateix, en el total de despesa d’obra social, el percentatge es redueix a un 43% (28% de La Caixa i un 15% de Caja Madrid).
Per tant, el creixement de la inversió de les caixes d’estalvi en iniciatives socials s’ha produït de manera fonamental per l’augment dels beneficis i no pel creixement dels percentatges dedicats a aquests fins, afectats per la necessitat de reforçar les reserves de les entitats. Segons dades de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi (CECA), les 46 entitats espanyoles que s’aglutinen en aquesta associació, entre les quals es troben les 21 seleccionades per a aquest informe, van dedicar l’any passat 2.060 milions d’euros (1.941 milions procedeixen de la inversió de les mateixes caixes i els 117 milions d’euros restants corresponen als ingressos generats per activitats i subvencions) per a sufragar activitats d’interès social, de les quals es van beneficiar més de 142 milions de persones. D’aquesta quantitat, el 80% correspon a la despesa efectuada per les caixes d’estalvi incloses en la mostra de CONSUMER EROSKI (1.654 milions d’euros). La llista està formada per Caja Cantabria, Caja Rioja, Bilbao Bizkaia Kutxa (BBK), Kutxa, Caja Vital, Caixanova, Caixa Galicia, Caixa Catalunya, Caja Sur, Unicaja, Caja de Ahorros de la Inmaculada (CAI), Ibercaja, Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM), Caja Murcia, Caja España, Caja Duero, Caja Madrid, Cajastur, La Caixa, Bancaixa i Caja de Ahorros de Navarra (CAN). Se’n van consultar les memòries i els comptes anuals i es van enviar qüestionaris tancats als responsables de l’obra social de cada entitat. Convé matisar que en les caixes d’estalvi, per acordar el pressupost destinat a obra social d’un any, es tenen en compte els beneficis obtinguts l’exercici anterior; així, les iniciatives socials del 2008 es financen amb una part dels beneficis del 2007. En el cas dels bancs, els diners destinats a activitats filantròpiques s’estimen basant-se en els beneficis d’aquell mateix any. L’única excepció en aquest darrer cas és el BSCH, que funciona com una caixa d’estalvis.
A diferència de les caixes, els bancs no estan obligats a reservar part dels seus dividends per a fins socials. No obstant això, la major conscienciació ciutadana i el valor creixent de la responsabilitat social de les empreses reverteixen en un compromís social més gran del sector bancari. Malgrat això, i segons les dades recollides per CONSUMER EROSKI en tres dels grans bancs del país, BSCH, BBVA i Banco Popular (Bankinter i Banc Sabadell no havien tancat en el moment de l’elaboració de l’estudi les dades requerides), l’aposta, almenys en termes percentuals, és molt limitada. Mentre que les caixes d’estalvi van dedicar el 2008, de mitjana, un 26% dels seus beneficis anuals (entre el 42% de Caixa Galicia i Caja Rioja i el 8,7% de Caja Madrid) a activitats i iniciatives d’índole social, la mitjana dels bancs amb prou feines va superar l’1,7%. Una distància que, en comptes de reduir-se, s’ha vist incrementada lleugerament en comparació amb les xifres de fa cinc anys, quan les caixes d’estalvi hi destinaven gairebé deu vegades més diners que els bancs.
La crisi també ha incidit en l’orientació de l’obra social. A diferència de l’estudi de fa cinc anys, en què la meitat dels recursos es dirigien a l’àmbit de cultura i temps lliure, el principal destí dels fons recau ara en l’atenció social i sanitària, amb un 39%, un 63% més que el 2004. Les iniciatives de cultura i temps lliure passen de representar un 52% a un 35% i, darrere d’aquestes, apareixen les vinculades amb educació i investigació (17%) i les de recuperació del patrimoni historicoartístic i el medi ambient (11%).
La inversió en obra social de les caixes d’estalvi ha anat modificant-se amb el pas de les dècades, i ho ha fet seguint el ritme dels canvis i les demandes de la societat. Així, des de començament del segle passat fins a les acaballes dels anys 60, aquesta tasca se centrava en la cobertura de les necessitats bàsiques de la població més desfavorida. Tasques benèfiques i assistencials, com ara l’atenció sanitària, el repartiment d’aliments per a indigents, la rehabilitació de mutilats… Es tractava de facilitar l’accés de gran part de la població a les necessitats bàsiques que l’Estat, per si sol, no cobria.
A partir de la dècada dels 70 i els 80, amb l’arribada del denominat Estat de benestar, el paper assistencial i benèfic de les caixes d’estalvi perd força i gran part de la dotació d’obra social s’encamina cap als àmbits cultural i educatiu (construcció i manteniment de col·legis, biblioteques, sales d’exposicions, reconstrucció d’edificis històrics o rehabilitació d’obres d’art, entre d’altres). Els últims cinc anys, i en especial arran de la crisi econòmica, s’assisteix a una tornada a les iniciatives de marcat caràcter assistencial i sanitari, especialment cap als col·lectius socials més vulnerables (immigrants, discapacitats, desocupats…) i per a la tercera edat. En la majoria de casos, les caixes d’estalvi complementen les accions socials organitzades des de l’Administració pública.
Percentatge que es destina a reserva i a obra social
La normativa, vigent des del 1992, exigeix a les caixes d’estalvi dedicar, com a mínim, la meitat dels seus beneficis al fons de reserves a fi de garantir-ne la solvència i el futur econòmic. El 2008, el percentatge mitjà de reserva va ascendir al 74%, dos punts per sobre de les dades de fa cinc anys. Entre les entitats que es troben per sota d’aquesta mitjana i que dediquen una major part dels seus beneficis a fons socials destaquen Caixa Galicia i Caja Rioja. En els dos casos, més del 42% dels seus beneficis van anar a parar a obra social. Després d’aquestes figuren Kutxa (un 37,5% el 2008 contra el 21% del 2003), Caja Sur (36,2%), Caixanova i Caja Vital, aquestes dos per sobre del 35% dels seus beneficis per a accions d’índole social.
En la banda contrària es troben Caja Madrid (que dedica el 91,3% a fons de reserva i el 8,7% a obra social), la CAM (d’un 23% per a iniciatives socials en 2003 ha passat al 12,7% actual), Caixa Catalunya, Cajastur i La Caixa (entre un 17% i un 19%). La resta de caixes incloses en l’estudi es mouen en una franja entre el 20% i el 30%. D’aquestes dades es desprèn que entitats com Caja Rioja o Caixa Galicia van destinar a projectes socials una proporció dels seus beneficis gairebé cinc vegades més gran que la que hi va dedicar Caja Madrid.
En nombres absoluts, les dues caixes amb major volum de negoci aporten també les quantitats més elevades: La Caixa va dedicar a la seva obra social 465 milions d’euros (gairebé el triple que fa cinc anys) dels gairebé 2.500 milions que va guanyar el 2007; i Caja Madrid 250 milions d’euros (un 84% superior al muntant facilitat el 2003) dels seus 2.861 milions de beneficis. Els segueixen entitats com ara Bancaixa (84 milions d’euros dels 369 bestiars en 2007), Caixa Galicia (83,4 milions de 198) i Caixa Catalunya i BBK, les dues amb una despesa social de 82 milions d’euros durant l’exercici passat (els seus resultats van ser de 487 i 307 milions d’euros respectivament). Quantitats, totes aquestes, molt per sobre dels vuit milions d’euros de Caja Rioja (el 2007 va guanyar 19 milions d’euros), els 11 de Caja Cantabria (56 milions de beneficis) o els 25 milions d’euros que hi van destinar tant Caja Vital (71 milions de guanys) com la CAI (86 milions de resultats).
Pel que fa als bancs, la proporció de fons destinats a iniciatives socials també ha descendit, i de forma notable. S’ha passat del 2,4% de l’informe anterior a l’1,7% del 2008, gairebé una tercera part menys. El percentatge més alt correspon al Banco Popular, que va contribuir amb l’1,9% dels seus beneficis del 2008 a accions socials (l’any 2003, aquesta proporció era més alta: un 4,3%). A continuació, el BBVA (un 1,7%, que incrementa lleugerament l’1,5% de fa cinc anys) i el BSCH (un 1,4%, que redueix el 2,7% dels seus beneficis destinat el 2003).No obstant això, és el Santander el que va hi destinar més diners, 126 milions d’euros, seguit del BBVA, amb 85 milions d’euros, i el Banco Popular, amb 20 milions d’euros.
El desenvolupament d’activitats de caràcter social dels bancs i de les caixes d’estalvi genera debats i controvèrsia sobre el seu objectiu final. D’una banda es troben els qui posen l’accent en el benefici social que ofereixen. D’una altra, els qui cataloguen aquestes iniciatives com a accions de rentat d’imatge en què l’altruisme és la disfressa per a aconseguir una posició més competitiva en el mercat i assolir així millors rendiments.
No és un secret que la crisi actual, iniciada en el sector financer, ha fet mal a la imatge de la banca i de les caixes d’estalvi, els constants i abundants beneficis de les quals, almenys fins a dates recents, contrastaven amb els ajusts i les dificultats dels consumidors per a afrontar o aconseguir els préstecs personals i hipotecaris. La millora d’aquesta imatge corporativa s’ha convertit en una necessitat per a les entitats financeres. Un dels aspectes que el consumidor valora més és la seva contribució a activitats socials, laborals, ambientals i culturals; és a dir, el que es coneix com a responsabilitat social corporativa (RSC).
L’Informe Anual sobre la Responsabilitat Social Corporativa a Espanya publicat el 2008 per la Fundación Alternativas indica que tot allò relacionat amb aquest nou concepte està generant canvis importants en les àrees de màrqueting i comunicació de les empreses, que aposten per introduir missatges de RSC amb l’objectiu de generar confiança entre consumidors i altres grups d’interès.
Qualsevol que sigui l’estratègia de comunicació i imatge de les entitats bancàries, aquestes no comptaran en aquesta època de crisi amb la mateixa inversió que anys enrere. Tampoc no disposaran dels mateixos recursos per a obra social. Segons dades de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi (CECA), el benefici d’aquestes entitats ha caigut un 23% el primer trimestre del 2009. L’import destinat a obra social es preveu que es reduirà un 16% respecte del 2008.
Apartats a què es dediquen aquests diners
Gairebé tres quartes parts de la inversió en obra social de les caixes d’estalvi (un 72%) té com a destinació els apartats d’assistència social i sanitària i de cultura i temps lliure (un 39% i un 33%). Encara que la proporció és semblant en tots dos casos, la veritat és que la dotació per a cultura s’ha reduït de forma considerable en comparació amb les dades de fa cinc anys (del 50% al 33%) a favor de l’atenció social i sanitària, amb una major demanda i un reconeixement més gran per part dels ciutadans en temps de dificultats econòmiques. En l’apartat sanitari, els centres hospitalaris són els que s’emporten la major part de les ajudes, mentre que en la part social destaquen els projectes amb discapacitats, tercera edat i infància.
Per entitats, La Caixa és la que es va centrar més en aquest epígraf, ja que va destinar el 64% de la seva obra social per a activitats d’aquestes característiques (en concret, 297 milions d’euros). En proporcions semblants es mouen Caja Madrid (el 60%, 150 milions d’euros) i Kutxa (el 57%, 46 milions d’euros). Entre les que menys destinen a aquesta partida es troben la CAI (14,8%), Caja Rioja (15,5%) i el 20% de Caja Vital. La resta de caixes van dedicar proporcions d’entre un 24% i un 43%.
L’apartat de cultura manté el seu pes específic en entitats com Caixanova, Caja Rioja, Caja Duero i Unicaja, en les quals representa la meitat o més de la despesa total anual d’obra social. Gran part d’aquests diners cobreixen la creació i el manteniment de sales d’exposicions, museu, espais polivalents i biblioteques. Una altra partida important serveix per a sufragar les despeses ocasionades per representacions musicals i teatrals i l’organització de congressos, esdeveniments, mostres, seminaris, etc. Pel que fa al temps lliure, són els majors d’edat els qui reben més atencions.
Els dos últims apartats en importància, educació i investigació i patrimoni i medi ambient, són els que van rebre l’aportació més baixa: un 17% (dos punts més que el 2003) per al primer i un 11% per al segon (incrementa el 8,6% de fa cinc anys). En educació i investigació, destaquen les inversions de Bancaixa (29%), Ibercaja (24,36%), la CAI i Caja Madrid (les dues amb un 23%), Caixa Galicia (22%) i Caja España, Caixanova i Kutxa, que comparteixen un 20%. Per contra, Caixa Catalunya va dedicar un 2% a aquestes accions.
D’altra banda, les entitats amb més aportacions a activitats de recuperació del patrimoni historicoartístic i el medi ambient van ser la CAM (36%), Caja Vital (24%), Caja España i Caixa Galicia (les dues amb un 18%), la CAN, La Caixa i Ibercaja (coincideixen en un 14%). Proporcions molt allunyades de l’1,5% que van reservar Bancaixa i BBK a aquests programes. //
Projectes més destacats i taules comparatives
El fi de l’obra social de les caixes d’estalvi és respondre a les demandes ciutadanes. Les necessitats assistencials guanyen protagonisme quan es multipliquen les famílies que compten amb menys recursos. Aquest comportament es trasllada també a la distribució dels recursos per a fins socials d’aquestes entitats. El 2008, l’organització d’activitats per a col·lectius socials amb dificultats d’inserció social, els programes de cooperació al desenvolupament, l’ajuda a la tercera edat o el finançament d’infraestructures sanitàries han acaparat bona part dels recursos disponibles.
Aquest és el cas de l’Instituto Oncológico de San Sebastián, iniciativa sufragada per Kutxa i que ha representat la meitat del seu pressupost anual per a obra social (41 milions d’euros); els gairebé set milions d’euros atorgats per La Caixa en forma de beques per a la inserció laboral d’interns de centres penitenciaris; altres dos milions amb què la Caja de Ahorros de Navarra (CAN) cobreix les despeses del Colegio Isterria, un centre d’educació especial, o la xifra d’1,3 milions d’euros amb què Caja Vital finança el programa “Vitalquiler”, amb el qual s’ofereix una bossa de pisos de lloguer subvencionats per a joves. La cultura també s’ha beneficiat dels fons de l’obra social de les caixes. Aquests diners són destinats a la creació i el manteniment de sales, museus, espais polivalents i biblioteques; al suport de representacions musicals i teatrals; i a l’organització de congressos, seminaris o exposicions. Entre les iniciatives de les caixes estudiades destaca, per l’èxit recollit, l’exposició “Sorolla. Visión de España”, patrocinada per Bancaixa, amb parades a Barcelona, Sevilla, Bilbao, Màlaga, València i Madrid i una afluència de públic de gairebé un milió de visitants. Altres iniciatives d’interès són el Festival Internacional de Cine d’Osca, a càrrec de la CAI, o el II Premio Logroño de Novela, dotat amb 90.000 euros, i organitzat per Caja Rioja en col·laboració amb l’Ajuntament de la ciutat i l’editorial Anaya.
Educació-investigació i conservació del patrimoni i el medi ambient van ser els dos epígrafs que van obtenir les proporcions més baixes en relació amb el pressupost total d’obra social de les entitats d’estalvi. Aquesta tendència no impedeix que destaquin projectes com els 12,2 milions d’euros destinats per BBVA a l’educació de 50.000 nens i nenes a l’Amèrica Llatina, el desemborsament de 800.000 euros com a part de les beques Caja España (per a universitaris, alumnes de formació professional o aprenentatge d’idiomes), els més de tres milions d’euros per a la restauració de l’Antic Reial Conservatori María Cristina de Màlaga per part d’Unicaja o el programa “CAM Aigua”, basat en accions de sensibilització i formació dirigida a la comunitat escolar per a l’ús i la gestió sostenible de l’aigua.