Un estiu lliure de picades
La calor i l’escassetat de pluges generen cada estiu la proliferació de tota mena de fiblons que trepen la pell d’estiuejants per mar i aire. Mosques, mosquits, vespes o meduses, entre d’altres, fan l’agost en aquesta època. L’efecte de les seves picades es mou entre la molèstia, la picor insuportable o fins i tot els problemes de salut. Només l’acció d’abelles i vespes causa entre deu i vint morts cada any a Espanya per la reacció al·lèrgica al verí inoculat per aquests insectes.
- Les vespes tenen el fibló llis, per la qual cosa poden picar més d’una vegada. La majoria de les seves picades es produeixen a l’estiu i fins al final de la tardor.
- El fibló de les abelles disposa d’unes dents que n’impedeixen la sortida una vegada clavat. La major incidència de picades d’abelles es dóna des de la primavera fins al final de la tardor.
- Tant les abelles com les vespes només piquen com a defensa.
- Dolor, picor i inflor de pocs mil·límetres són les manifestacions habituals de la fiblada d’abelles i vespes. Aquests símptomes són el resultat d’un fenomen tòxic no immunològic causat per una reacció local que remet al cap de poques hores després d’haver rebut la picada.
- Si la picada té lloc a la boca, al nas o a la gola cal actuar amb rapidesa, ja que la inflor provocada pel verí pot arribar a tancar les vies respiratòries.
- Si després d’una picada pateix mareigs, urticària, hipotensió, broncoespasme, debilitat o pèrdua de consciència potser ha desenvolupat al·lèrgia als components del verí d’aquests insectes, una al·lèrgia que pot ser de major o menor grau i que fins i tot pot causar la mort.
- Segons la Societat Espanyola d’Al·lergologia i Immunologia Clínica (SEAIC), cada any moren a Espanya entre 10 i 20 persones per l’al·lèrgia al verí de vespes i abelles, i la meitat de les reaccions requereixen atenció en urgències.
- Si vol gaudir d’un dia a l’aire lliure eviti portar roba de colors lluents, cremes amb perfum i colònies fortes.
- No porti menjar ni refrescs a llocs on abundin les abelles o les vespes. En cas que se li acostin procuri quedar-se immòbil, perquè qualsevol moviment brusc pot ser interpretat com una amenaça i, per tant, acabar en picada.
- En cas que li piquin, allunyi’s de la zona per a evitar noves picades, ja que les feromones que alliberen després de picar atreuen nous insectes.
- Si el fibló està clavat a la pell, extregui’l. No estrenyi ni pessigui la zona, l’únic que aconseguirà és disseminar el verí.
- Netegi l’àrea afectada amb aigua i sabó, desinfecti-la amb un antisèptic i apliqui-hi gel per a evitar la inflor.
- Si el dolor no remet pot prendre un analgèsic i un antihistamínic per a alleujar la picor.
- Si té una reacció al·lèrgica i sofreix dificultats per a respirar o empassar, truqui al telèfon d’emergència 911.
- Els mosquits són una altra espècie molesta i al mateix temps portadora de greus malalties. Es crien en zones d’aigua estancada, canals i rases, i entren a les cases per alimentar-se.
- Els mosquits comuns aprofiten la nit per a atacar les seves víctimes. La seva picada produeix una lleu inflor amb una picor no gaire intensa, però sí molesta i duradora. Els efectes desapareixen al cap d’unes hores i no hi cal cap tractament amb medicament. Per a alleujar la picor pot recórrer als fàrmacs antipruriginosos en forma de gel o barra, que refresquen i calmen la pell irritada.
- Com a mesura preventiva, a partir del vespre porti camises i pantalons de màniga llarga.
- Un dels recursos més utilitzats per a combatre mosques i mosquits són els insecticides en esprai. Si n’ha d’utilitzar dins de casa polvoritzi suaument i repetidament l’ambient i les zones pròximes al lloc d’on provenen els insectes i, a continuació, tanqui les habitacions perquè faci efecte. No dirigeixi el producte sobre llocs on hi hagi menjar exposat.
- Una altra modalitat són els insecticides elèctrics. Per a prevenir els possibles oblits i deixar el difusor connectat, en el mercat s’ofereixen alguns models amb temporitzador en què s’especifiquen les hores d’encesa i desconnexió.
- Las locions repel·lents d’insectes són una alternativa que cal tenir en compte especialment en el cas d’infants o si viatja a l’estranger, ja que els mosquits de països càlids i humits transmeten malalties com el paludisme o la febre groga.
- Si prefereix una solució casolana, el vinagre i els olis essencials de llimona o lavanda diluïts en aigua i aplicats sobre la pell són un repel·lent eficaç contra els molests mosquits. Una altra opció molt natural és col·locar tests d’alfàbrega o menta prop de portes i finestres. L’olor que desprenen evitarà que els mosquits s’hi acostin.
- Si hi ha nens a casa afegeixi oli essencial de lavanda a qualsevol oli o crema corporal i apliqui’ls-ho sobre el cos.
- Las caparres es fixen a la pell per xuclar la sang. Abunden als boscs, a les plantes de gran mida com les falgueres i a les pastures altes. Els amos de gossos o animals de granja i les persones assídues als paratges naturals corren un risc més gran de patir-ne la picada i, per tant, de contreure alguna de les malalties que transmeten.
- Com que són gairebé indolores, les picades passen desapercebudes, però en el 5% dels casos poden desenvolupar-se quadres infecciosos o tòxics molt greus, que poden posar en perill la vida dels afectats si no són tractats correctament o es demora el tractament.
- Les caparres poden transmetre malalties com l’Ehrlichiosis, la febre botonosa mediterrània o la malaltia de Lyme.
- Al cap d’una setmana de la picada apareix una inflamació superficial de la pell amb una taca negra central i un augment dels ganglis limfàtics pròxims a la lesió.
- Els símptomes són dolor, febre i malestar general i, quan pica al cap, la reacció origina una alopècia que tarda mesos a curar-se.
- Si li pica un d’aquests artròpodes, humitegi’s la pell amb alcohol o gasolina per a facilitar que la caparra es desenganxi. Si és necessari extreure-la, faci-ho cap amunt i perpendicularment a la pell. Després, renti la zona amb aigua i sabó i desinfecti-la. Si les molèsties no desapareixen consulti el metge.
- Les meduses s’han convertit en la nova plaga de les costes espanyoles. Arriben fins a les platges per les altes temperatures del mar, i arrossegades per les marees. El 95% d’una medusa és aigua, d’on ve la seva transparència, que els serveix per a camuflar-se.
- El contacte amb meduses, vives o mortes, o amb restes seves, produeix un dolor i un picor intens i immediat a la zona afectada. Pot causar reaccions locals amb enrogiment, inflamació i vesícules petites, entre d’altres. Menys comuna és la simptomatologia de caràcter general: nàusees, vòmits i rampes musculars. Els casos més greus poden ocasionar pèrdua de consciència, amb risc d’ofec si la persona afectada és a l’aigua.
- Sàpiga que si ha tingut contacte previ amb una medusa pot estar-hi sensibilitzat, i una segona picada podria provocar-li una reacció més severa.
- Quan les meduses apareixen a les platges, la millor prevenció és quedar-se fora de l’aigua.
- L’ús correcte de cremes solars, a més de filtrar les radiacions solars, actua com una capa aïllant davant els tentacles de meduses i altres espècies o substàncies tòxiques que suren a l’aigua.
- Tingui en compte que les meduses no ataquen, sinó que piquen quan es contacta amb els seus tentacles de forma accidental, per la qual cosa si detecta la presència d’alguna no s’espanti ni es deixi portar pel pànic, i surti lentament de l’aigua sense fer moviments bruscs per a evitar atreure’n els tentacles. Si la té molt a prop, posi el palmell de la mà a la zona més gelatinosa, l’ombrel·la, i aparti-la lateralment i molt lentament. Els tentacles seguiran aquest desplaçament i no el picaran.
- No toqui mai una medusa, encara que sigui fora del mar i sembli morta, ja que les cèl·lules urticants dels seus filaments poden seguir actives i desprendre’s de l’animal.
- Si en pateix una picada netegi la zona afectada amb aigua salada o amb sèrum fisiològic, no utilitzi mai aigua dolça ni la fregui amb sorra ni amb la tovallola perquè només aconseguirà que la irritació sigui més gran.
- Apliqui fred sobre la zona afectada durant uns quinze minuts amb una bossa de plàstic que contingui gel per a afavorir la desnaturalització del verí (que en perdi l’efecte), així evitarà que arribi al reg sanguini i que pugui generar complicacions posteriors.
- Si hi ha cap resta de tentacle adherit a la pell, no faci moviments bruscs per a desprendre-se’n. Retiri’l utilitzant unes pinces.
- Així mateix, s’ha d’aplicar una crema que contingui un analgèsic, un antihistamínic o un corticosteroide.
- Si el dolor és molt intens o l’estat de la víctima empitjora, haurà d’acudir a un centre mèdic immediatament.
- Els eriçons, més que picar, punxen.
- En cas de punxada, extregui de seguida les pues. Com que són calcàries, si es queden incrustades pot intentar estovar-les amb vinagre perquè es dissolguin. Després, renti bé la zona i apliqui-hi un antisèptic.
- Els escorpins marins estan mig enterrats en la sorra, claven les pues de l’aleta dorsal als peus dels banyistes i produeixen molt de dolor.
- Extregui les pues amb unes pinces i renti la zona afectada amb aigua salada.
- Sàpiga que el verí d’aquests animals és termolàbil (s’altera amb facilitat per l’acció de la calor), per la qual cosa ha de submergir de seguida el peu, o la part afectada, en aigua calenta.