La batalla del pol·len
Hi ha dos tipus de rinitis al·lèrgica:
- l’estacional o de temporada. Apareix en les èpoques de pol·linització (a Espanya, al maig i al juny) i sol dependre també de la pluviositat. Així, com més ha plogut al març i a l’abril, més pol·linització hi ha. Per sobre dels 1.500 metres d’altura la pol·linització és escassa. Les manifestacions clíniques de la rinitis empitjoren amb els anticiclons i milloren amb les borrasques. La seua estacionalitat varia en funció de l’al·lergen i de la zona geogràfica.
- la perenne o permanent. Es dóna durant tot l’any, generalment produïda pels àcars de la pols, els epitelis (caspa, pèl i plomes) i les excrecions (orina i excrements) dels animals domèstics, la floridura i els al·lèrgens ocupacionals, que es generen al lloc de treball.
Els símptomes que produeix la rinitis, que a més és un factor de risc d’asma, són:
- Pruïja (picor) nasal, que pot produir-se també en ulls, paladar i gargamella
- Rinorrea aquosa, esternuts en salves
- Congestió i obstrucció nasal
També poden acompanyar aquests altres símptomes:
- Tos irritativa, respiració sibilant (amb xiulets al pit)
- Respiració bucal
- Roncs, hipersomnia
- Astènia, mal rendiment escolar
- Infeccions freqüents d’orella
El diagnòstic de la rinitis al·lèrgica es basa fonamentalment en la simptomatologia típica, en l’estacionalitat, en els antecedents familiars d’al·lèrgia i de dermatitis atópica i en les proves específiques d’al·lèrgia. La més habitual és la tècnica del prick-test. Consisteix a posar en contacte la dermis amb l’al·lergen a través d’una punxada molt superficial. Si hi som al·lèrgics es produeix una reacció inflamatòria local.
L’establiment del diagnòstic correcte és fonamental no tan sols per al tractament específic, sinó també perquè hi ha altres rinitis no al·lèrgiques, prou freqüents, que poden ocasionar símptomes semblants. Hi ha, a més, un altre tipus de rinitis inflamatòries, com l’eosinofílica, la neutrofílica, la hipertròfica, la mastocitària, l’atròfica o ocena, i la infecciosa, que tenen símptomes diferents dels anteriors i per descomptat tractaments específics per a cada tipus.
En les èpoques de pol·linització (en l’actualitat, es compta amb informació sobre l’índex de pol·linització a l’atmosfera) convé:
- Tancar finestres
- Tenir les finestretes tancades al cotxe
- Reduir al mínim les activitats a l’aire lliure, especialment a primera hora del matí (entre les 5,00 i les 10,00 hores, emissió alta de pol·len) i a la nit (de 17,00 a 22,00 hi ha un descens del pol·len suspès en l’ambient pel refredament de l’aire)
- No penjar la roba a l’aire lliure perquè s’eixugue perquè el pol·len s’hi diposita i s’hi acumula
- En cas d’utilitzar aire condicionat, cal netejar els filtres molt freqüentment, ja que el pol·len s’hi reté i s’hi acumula
- Si la causa de l’al·lèrgia són epitelis i/o excrements animals, generalment mascotes domèstiques, la forma més eficaç d’evitar-ho és simplement no tenir-ne a casa. Si això no és possible, és aconsellable banyar amb freqüència l’animal, raspallar-lo amb assiduïtat fora de casa, procurar que dorma sempre al mateix lloc, la seua cistella, i no en qualsevol lloc de la casa, netejar immediatament els seus excrements, no utilitzar catifes, perquè és difícil extreure’n els pèls, la caspa… Per descomptat, totes aquestes cures les ha de fer un familiar, un amic, però no un al·lèrgic.
- La floridura d’interiors creix a les àrees humides de la casa, per tant cal evitar humitats i ventilar la casa sovint
- Si es localitzen focus d’humitat és necessari fer una neteja amb detergent i una mica de lleixiu i assecar-ho bé per ajudar a eliminar-los
- En el cas dels àcars, animals microscòpics que es troben per tota la casa, especialment en zones on s’acumulen les cèl·lules mortes (caspa) dels humans, cal eliminar els elements que n’afavorisquen el dipòsit: catifes, matalassos de ploma i llana (cal substituir-los per fibra sintètica i folrar-los amb fundes antial·lèrgens), excés de mobles i prestatgeries plenes de llibres, així com tot element que puga acumular pols, ja que els àcars hi van.
- Mantenir el nivell d’humitat de la casa per sota del 50%
Els preparats inhalats tenen l’avantatge de poder alliberar altes concentracions en la mucosa nasal i evitar així els efectes sistèmics. Hi ha una extensa farmacopea destinada a inhibir i neutralitzar la histamina i a combatre la inflamació.
- Els antiH1, inhibidors de la histamina, són efectius amb la rinitis al·lèrgica estacional, i no tant amb la perenne.
- Els corticoides tòpics o d’acció local són molt eficaços per a millorar l’obstrucció nasal, la rinorrea, l’esternut i la picor, i s’usen en la rinitis estacional severa i en la perenne. Es poden utilitzar també en xiquets llevat de l’acetònid de triamcinolona i la beclometasona, per la possibilitat de retards del creixement. En els xiquets cal evitar l’ús de descongestius nasals i els corticoides per via sistèmica.
- El cromogligat, estabilitzador de membrana, per la seua seguretat té aplicació en embarassades i xiquets.
- Els descongestionadors i vasoconstrictors usats més de 4-5 dies poden produir rinitis medicamentosa i efecte de ?rebot?. Els descongestionadors orals com l’efedrina, pseudoefedrina o fenilpropanolamina, encara que no tenen efecte rebot, sí que produeixen insomni, irritabilitat, taquicàrdia i pujades de pressió arterial.
- En el tractament de la rinitis al·lèrgica hi ha medicaments prometedors: els inhibidors de mediadors lipídics, els anticossos anti-IgE, els anticossos monoclonals, els inhibidors de les kinases?