Separacions sense traumes econòmics

Separacions sense traumes econòmics

/imgs/20070301/img.derechos.01.jpg Les separacions i els divorcis no només solen ser una conseqüència de desencontres. També pot ser una font cabalosa d’enfrontaments. I les qüestions econòmiques ocupen un dels primers llocs. Tal com recull el Codi Civil, els cònjuges d’un matrimoni han d’actuar en interès de la família, compartir les responsabilitats domèstiques i l’atenció dels fills o altres familiars al seu càrrec. Amb tot, la dedicació exclusiva o superior d’un dels membres de la parella a les necessitats domèstiques de la casa, dels fills i de l’altre cònjuge, pot suposar la pèrdua de les seues expectatives laborals en benefici de la promoció de l’altre. Una situació que s’agreuja en moments de crisi de la parella, on les desavinences es multipliquen fins a arribar, moltes vegades, al divorci. En casos de separació matrimonial i divorci, la llei regula aquesta compensació a través d’una pensió. En canvi, quan la convivència és “de fet” el procés pot complicar-se.

Com es compensa l’altre membre de la parella?

Per mitjà d’una pensió, la compensatòria, per pal·liar el descens del nivell de vida que puga patir un dels cònjuges després d’una separació legal o divorci. El cònjuge que sofrisca un desequilibri econòmic o un empitjorament respecte a la seua situació anterior en el matrimoni té dret a una pensió que es fixarà en la resolució judicial, on s’imposarà el pagament a qui gaudisca de la posició més sanejada.

La dona sempre té dret a rebre la pensió compensatòria?

No. Aquesta pensió busca compensar el cònjuge que queda desprotegit, independentment del sexe. Qualsevol dels cònjuges podria tenir-hi dret o cap d’ells. Depèn d’una sèrie de factors:

• Edat i estat de salut.
• Qualificació professional i possibilitats d’accés a un lloc de treball.
• Dedicació passada i futura a la família.
• Col·laboració amb el seu treball en les activitats mercantils, industrials o professionals de l’altre.
• Duració del matrimoni i de la convivència conjugal.
• Riquesa, mitjans econòmics i les necessitats dels dos.

Quin és l’import de la pensió?

És molt variable. Cal tenir en compte la dedicació a la família, l’edat, la possibilitat de trobar un treball, etc. Com que l’objectiu no és equiparar les posicions econòmiques dels excònjuges, és difícil calcular la quantitat exacta, encara que pot oscil·lar, per regla general, entre un 15% i un 40 % del salari. Tanmateix, de vegades pot ser del 50%.

Quan no hi ha acord, el jutge serà el responsable de valorar les circumstàncies i de determinar l’import.

Com es cobra?

La sentència assenyalarà la forma de pagament, per mesos i mitjançant ingrés en compte bancari del beneficiari. Anualment s’actualitza amb l’IPC.

I si no paga?

Cal interessar-se pels motius. Si no hi ha intenció d’abonar la pensió, cal anar de nou al jutjat per sol·licitar l’embargament del salari de l’obligat al pagament.

La pensió és fixa per a tota la vida?

No necessàriament. El dret a la pensió compensatòria no és il·limitat, poden fixar-se límits temporals. El jutge, atenent les circumstàncies de cada parella, pot assenyalar-la per uns anys o amb caràcter vitalici.

Una vegada fixada la pensió compensatòria, el seu import també pot ser objecte de revisió quan es produeix un canvi en la fortuna del pagador o del destinatari, i es pot extingir abans de termini si cessa el desequilibri econòmic. Si el beneficiari de la pensió s’uneix a una altra persona, per nou matrimoni o de fet, també s’extingeix el dret a la pensió.

I si mor el pagador?

El dret a la pensió no s’extingeix per la mort del deutor. Amb tot, els hereus podran sol·licitar del jutge la reducció o supressió de la pensió si amb l’herència no es pogués satisfer la pensió.

Parelles de fet

Encara que la realitat social és que les convivències de fet estables són cada vegada més nombroses i tenen el reconeixement de ser una modalitat de família en el règim jurídic del matrimoni i del divorci, la pensió compensatòria no es trasllada automàticament a aquestes, fet que no impedeix, però, que les parelles ho acorden per escrit en el moment d’iniciar la convivència. Quan aquesta qüestió es planteja en els tribunals, les solucions són molt diverses, fins i tot hi ha vegades en què es reconeix el dret a ser reparat econòmicament perquè un membre de la parella s’ha enriquit injustament a costa de l’altre. En qualsevol cas, primer ha d’acreditar-se judicialment l’existència i la duració de la convivència estable, qüestió que se simplifica quan la parella està inscrita en un Registre de Parelles de Fet o els dos membres estan empadronats en el mateix domicili.