La prevenció, el millor detector
/imgs/20070301/img.consejos.02.jpg Instal·lem a casa un detector de fum, donarà l’alarma d’incendi amb el temps suficient per a despertar-nos i fugir abans que siga massa tard. La instal·lació és senzilla i a penes necessita manteniment. El millor lloc per a col·locar-lo és el corredor, on es pot sentir des de tot l’habitatge. Al mercat en podem trobar una àmplia gamma que comprèn des dels icònics -sensibles davant els fums invisibles-, els termovelocímetres -sensibles davant els canvis de temperatura-, els òptics -sensibles als fums visibles- i, finalment, els detectors que actuen davant la presència de flames. També són útils els detectors tèrmics que avisen quan s’arriba al màxim de temperatura fixat prèviament. Tots els detectors han d’estar complementats amb indicadors com llums d’avís o sirenes.- Tinguem un extintor portàtil a casa i aprenguem a usar-lo. Podem evitar que un foc petit es convertisca en un gran incendi. Col·loquem-lo en un lloc visible i fàcil d’arribar-hi. Assegurem-nos del seu funcionament i que estiga sempre carregat.
- Els xiquets menuts senten una curiositat natural pel foc. El que comença com una exploració natural pot acabar en tragèdia. Segons l’organisme per a incendis dels Estats Units, la tercera part dels incendis als domicilis que causen morts infantils estan originats per xiquets que juguen amb encenedors o un altre tipus de materials inflamables.És important no deixar sols a casa els més petits, ni tan sols per intervals breus de temps.
- Revisem la instal·lació elèctrica i canviem els cables espatllats. No fem entroncaments provisionals.
- No sobrecarreguem els endolls amb aparells electrodomèstics. El pas del corrent produeix calor i un augment excessiu pot arribar a inflamar el plàstic que recobreix els lladres, ja siguen els de paret o els que porten incorporats un tros de mànega, i es pot produir un incendi.
- No posem mai un mocador sobre els llums per atenuar la llum, pot provocar un incendi.
- Si sentim olor de cremat, revisem i localitzem l’origen, pot tractar-se d’un sobreescalfament de la instal·lació elèctrica que originarà un curtcircuit perillós o un incendi.
- Si usem calefactors elèctrics procurem no utilitzar cables allargadors. No els utilitzem per a assecar roba o el calçat ni els col·loquem prop de cortines, mobles i altres materials combustibles.
- No ens posem roba amb mànega llarga o roba ampla quan cuinem. Es pot agafar al foc o tombar recipients i provocar cremades.
- Mantinguemu neta la campana extractora. L’acumulació de pols i greix als filtres s’encén amb facilitat si arriba a produir-se un foc petit.
- Si s’incendia una paella, apaguem la campana extractora i tapem-la amb un drap humit o una tapadora. La falta d’oxigen farà que s’apague sola. No intentem apagar-la mai amb aigua.
- Extremem les precaucions si emmagatzemem líquids inflamables com gasolina, acetona, benzè, thinner (dissolvent per a rentar), alcohol, aiguarràs, ciment de contacte o querosè. Aquests líquids formen vapors invisibles explosius que poden encendre’s per una espurna a una distància considerable del recipient. S’han d’emmagatzemar fora de la casa, allunyats de fonts de combustió, lluny dels xiquets, en envasos ben identificats, que no siguen de vidre i que estiguen ben tancats.
- Conservem, a més, les sortides de fums i entrades d’aire ben netes, i lliures de greix.
- Si encara utilitzem una estufa catalítica que funciona amb gas i escalfa mitjançant una combustió produïda pel gas butà i l’oxigen de l’ambient, hem de saber que mentre l’aparell funciona l’oxigen disminueix, cosa que pot portar en casos extrems a l’asfíxia si la deixem encesa durant la nit o no ventilem adequadament l’habitació on es troba.
- Si es produeix una fuga de gas no encenguem ni apaguem llums, obrim les finestres, ventilem el recinte, i tanquem la font de la fuga (bombona de butà, clau de pas en instal·lacions de gas ciutat). Si fos impossible fer-ho, per exemple en casos de ruptures de conducció i desallotjaments de l’habitatge, cal cridar els bombers.
- Si estem fumant (la reacció immediata pot ser llançar el cigar a terra) mantinguem el cigar enlaire i anem a una altra habitació per apagar-lo. No el llancem mai a terra perquè la major concentració de gas es troba precisament arran de terra, ja que el butà és més pesat que l’aire. Evitem els corrents d’aire a la cuina que poguessen apagar el gas.
- Si fumem, utilitzem cendrers grans i profunds -millor amb aigua- i no ens oblidem d’apagar els cigars, mullant les burilles abans de llançar-les a les escombraries. Procurem no fumar al llit o estirats al sofà.
- Truquem al telèfon d’emergències (112).
- Només intentem apagar el foc si és petit i controlable, situant-nos sempre entre l’incendi i la via de fuga.
- Utilitzem l’extintor, si en disposem, però no llancem mai aigua sobre un incendi en què hi haja greix, instal·lacions elèctriques o líquids inflamables perquè el foc s’estendria més.
- Si el foc està fora de control no intentem apagar-lo, sortim de la casa (abans cal tallar el subministrament d’energia elèctrica amb l’interruptor general).
- Tanquem portes i finestres perquè l’absència d’oxigen ofegue el foc.
- Si no ens podem escapar, posem teles o tovalloles mullades al voltant de les portes, per bloquejar l’entrada de fum. Tot seguit, arrosseguem-vos cap a les finestres, obrim-les i cridem per demanar ajuda, agitant un mocador per cridar l’atenció.
- Si els cabells o la roba se’ns han incendiat cobrim-los amb una tovallola, una manta o un altre material gros i rodem per apagar les flames, però no ens posem mai a córrer.
- No ens quedem drets al mig del fum, intentem escapar gatejant i amb la boca tancada.