Oci en soledat
Molts xiquets ja no juguen, sinó que “consumeixen” productes manufacturats d’entreteniment (televisió, videojocs, etc.), una solució senzilla per a omplir les hores d’oci. És la globalització de l’entreteniment. En la societat actual la tecnologia és cada vegada més potent i l’oci és, en aquests moments, electrònic. Els xats i l’enviament de missatges curts pel telèfon mòbil estan modificant la forma de relacionar-se i comencen a arribar a les consultes mèdiques els primers ciberaddictes, xiquets i joves que no poden deixar de jugar a videojocs o abandonar les sales de conversa en línia.
El tercer estudi d’Audiència Infantil/Juvenil de Mitjans a Espanya 2004, publicat per l’Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació (AIMC), destaca que els xiquets d’entre 8 i 13 anys canvien els tradicionals peluixos de les habitacions per equips de música (46,4%), televisors (36,2%) i ordinadors (22,1%). Quant als videojocs, el 73,7% en tenen, i dediquen 172 minuts de mitjana setmanal a jugar-hi. Entre els jocs preferits dels xiquets/joves destaquen els d’aventura, els esportius i els d’acció. Un terç tenen telèfon mòbil per a l’ús personal. A més de fer servir el mòbil per parlar i enviar missatges, entre un 80 i un 82% l’utilitzen també per jugar (51%).
En els nous hàbits d’oci dels nostres fills cada vegada tendeix més a l’aïllament, al joc individual i sedentari. Segons un estudi de l’empresa Ikea Ibérica SA, la majoria dels xiquets juguen sols (60%) enfront dels qui prefereixen fer-ho amb amics (35%) o amb familiars (únicament el 3%), sense variacions destacables entre xiques i xics. El lloc d’esbargiment preferit és l’aire lliure (68%), però en l’elecció d’un altre lloc de joc, el preferit és la pròpia habitació (46%), perquè és on tenen les seues coses i poden estar tranquils.
L’alternativa més comuna a aquest “oci en soledat” és el centre comercial, el sancta sanctorum per als adolescents. Aquí tenen cobertes totes les necessitats: pistes de bitlles, recreatius, establiments de llepolies i menjar ràpid, cine?
Dret a jugar
Aquestes són algunes de les reflexions incloses en un estudi elaborat per la Universitat de Granada, en què s’aprofundeix sobre l’evolució de les tècniques de joc i la importància de l’activitat lúdica en el desenvolupament dels xiquets. Els experts coincideixen que l’excés d’activitats extraescolars i l’abús de videojocs amenacen una de les activitats més educatives però menys valorades de la infància: el joc espontani, en què els xiquets creen les seues normes i poden desenvolupar la imaginació i la creativitat.
En una societat que està marcada per un ritme de vida precipitat i unes agendes sobrecarregades, tant d’adults com de xiquets, el temps que pares i fills tenen per a fer activitats junts es redueix. Els pares tenen poc de temps per als fills, fins al punt d’arribar a extrems com el d’aquells “xiquets clau” que surten del col·legi i van sols a casa, on més o menys “es busquen la vida”.
Un informe publicat per l’Acadèmia Americana de Pediatria (AAP) en l’últim número de la revista Pediatrics destaca que el joc permet als xiquets expressar la seua creativitat i desenvolupar la imaginació, la destresa manual i les aptituds físiques, cognitives i emocionals, per la qual cosa és important per al desenvolupament saludable del cervell. Entre les virtuts del joc no estructurat destaca que quan s’ajunten diversos xiquets aprenen a treballar en grup, a compartir, a negociar, a resoldre conflictes i a defensar els seus punts de vista. I quan tenen ocasió de jugar amb els pares, els xiquets perceben que els adults els presten tota l’atenció i contribueix a construir relacions duradores. El joc duplica la capacitat de concentració i de memòria del xiquet, per la qual cosa l’aprenentatge resulta més senzill quan practica aquest tipus d’activitat, segons un estudi del Col·legi de Pedagogs de Catalunya.
L’impacte de les noves tecnologiesde la informació i la comunicació (TIC) en la vida social ha provocat un canvi profund en els comportaments i els hàbits d’oci dels xiquets i joves respecte als de les seues generacions precedents. El temps que els joves dediquen a xatejar, entretenir-se amb els videojocs i navegar per la xarxa augmenta any rere any a un ritme espectacular. A Espanya, el cas dels adolescents és encara més simptomàtic: bona part es passen més de sis hores diàries exposats a les noves tecnologies (Internet, mòbils, videojocs, reproductors mp3, etc.).
Els experts coincideixen a afirmar que les TIC no són dolentes ni bones en si mateixes. L’abús dels jocs en línia, per exemple, pot crear addicció, problemes ergonòmics i fins i tot visuals, però l’ús racional pot servir com un element rehabilitador (per exemple, per a l’estimulació de determinades funcions psicomotrius i d’agilitat de reflexos). La clau està en l’ús que es faça d’aquests nous mitjans d’informació i oci.
Videojocs
Així, un 69% dels menors enquestats juga de manera habitual. Per sexes, juguen amb videojocs el 85% dels xics menors d’edat, enfront del 52% de les xiquetes i adolescents. Quant al temps que dediquen a aquesta activitat, el 23% juga més de dues hores diàries durant el cap de setmana i només un 9% afirma no jugar gens durant els caps de setmana. Encara que els videojocs responen moltes vegades a un concepte d’oci grupal, en la majoria dels casos (52%) els menors juguen sols.
Un altre estudi recent, aquest de la Universitat de Navarra, destaca que els temes preferits són l’aventura i l’acció; el 38% pensa que redueixen la seua dedicació a l’estudi i el 18% reconeix que poden resultar-los violents. Segons aquest informe, el focus de conflicte més gran entre pares i fills se centra en el nombre d’hores que dediquen a les pantalles, la influència sobre el rendiment escolar, el son o la salut, i no en la qualitat dels continguts o en la conveniència. Així, el 45% dels xiquets que usen videojocs admet que discuteix amb els pares pel temps de consum; en el cas d’Internet aquesta variable representa el 16,5% de les discussions, i en els mòbils, el 7,5%.
- Els videojocs poden formar part de l’oci infantil com un element enriquidor, sempre que s’integren en una oferta àmplia i diversa, i així ho han de percebre els xiquets. Usar els videojocs com un instrument per a mantenir-los entretinguts durant hores s’ha d’entendre com un defecte dels pares, no dels fills.
- Convé conèixer les classificacions dels jocs i les declaracions de privacitat, i revisar els termes d’ús acceptable dels webs de joc en línia.
- S’aconsella observar els jocs amb què s’entretenen els fills i amb qui ho fan. Per fer-ho, és millor que l’equip o la consola de joc estiga en un lloc des del qual es puga supervisar fàcilment l’activitat.
- És millor l’ús de videojocs que permeten la participació de més d’un jugador.
- Es recomana limitar el temps de l’ús dels videojocs (de 30 a 60 minuts per dia, descansant cada 20 o 30 minuts, depenent de l’edat del xiquet).
- És bo animar a jugar en grup i, si és possible, entre els membres de la família.
- El joc i els seus recursos han de variar, per tant l’adult procurarà que el xiquet diversifique el joc i els seus objectes de joc.
- Convé no utilitzar televisors grans, ja que en aquests la intensitat de les fogonades dels videojocs és més gran.
Internet
L’any 2003, l’estudi “Internet Segura” de la Fundació Catalana per a la Recerca incidia en el risc que suposa aquesta situació per als menors, vista la preferència que tenen pels xats. Submergits en les converses escrites dels xats, podria resultar-los difícil identificar amb precisió la identitat real de l’interlocutor, i fins i tot podrien traslladar a la vida real aquesta comunicació virtual amb resultats impredictibles.
L’estudi de la Universitat de Navarra sobre els hàbits i les preferències del públic infantil posa en relleu que en l’entorn digital en què viuen els xiquets, la televisió és el medi menys atractiu perquè no té interactivitat. El nou oci electrònic més interactiu menja terreny a la petita pantalla entre els més joves.
Els xiquets espanyols han reduït el consum de televisió en 18 minuts als últims vuit anys per dedicar-los a altres pantalles alternatives com Internet, les consoles de videojocs o els mòbils, que tenen com a punt fort la interactivitat. El passat 2006 es va consolidar la tendència de baixada d’audiència entre el públic més jove per tercer any consecutiu.
Segons dades de Corporación Multimedia, al 2006 els xiquets d’entre 4 i 12 anys van veure la televisió una mitjana de 140 minuts (dues hores i vint) al dia per xiquet, xifra que suposa dos minuts menys que l’any anterior i 18 en relació a vuit anys abans. Els adolescents, però, mantenen el nivell de consum televisiu, i malgrat tot, hi ha xiquets que passen més temps en companyia del “cangur catòdic” que d’amics i familiars.
El llibre blanc sobre “L’educació en l’entorn audiovisual”, elaborat pel Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), conclou que els xiquets passen a l’any l’equivalent a 23 dies del curs escolar seguint els seus programes favorits -dirigits en la majoria al públic adult-. Veuen una mitjana diària de 40 minuts de televisió en horari prime time /em>(de 21 a 24 hores). Presencien uns 2.000 actes violents a l’any en la petita pantalla. A 15 anys un xiquet ha passat ja 17 mesos de la seua vida enganxat a la “tele”.
Un de cada tres menors té aquest electrodomèstic a l’habitació, i el 62 % no està vigilat pels seus progenitors quan l’usa (sorprenentment, la meitat dels pares creu que els seus fills veuen poc o molt poc la televisió). A més, com més baix és el nivell econòmic, més temps es dedica a veure la televisió, ja que hi ha menys alternatives d’oci.
Si a les 19 hores setmanals dedicades a veure la televisió s’afegeix el temps destinat als videojocs i l’ordinador, el resultat és que el menor passa una mitjana de 30 hores setmanals davant d’una pantalla. Aquest consum audiovisual es fa majoritàriament fora de qualsevol control adult.