Compensen les d'inducció
El preu de les vitroceràmiques analitzades oscil·la entre els 296 euros de Balay 3ET713X fins als 402 euros de Bosch PKF651E01E, i les d’inducció van des dels 644 euros de Teka IT644 fins als 739 euros de Bosch PIE651T01E. Les d’inducció han demostrat escalfar l’aigua el doble de ràpid, gasten menys electricitat (fins a un 30% menys), són més fàcils de netejar i més segures perquè la seua superfície no s’escalfa. El més probable és que una família que faça un ús habitual d’aquest electrodomèstic n’amortitze l’adquisició al llarg de la seua vida útil. Per això, la millor relació qualitat-preu d’aquest estudi és per a Balay d’inducció, de les més barates entre les d’inducció i que va registrar uns bons resultats. Una altra opció interessant si l’usuari prefereix una placa vitroceràmica (per poder utilitzar qualsevol tipus de joc de cassoles o perquè no desitja efectuar una despesa inicial més gran) és la vitroceràmica Balay, la més barata.
Totes les plaques analitzades tenen els comandaments en els mateixos fogons, per tant la seua instal·lació no comporta la del forn. La botonera és tàctil i digital i permet regular la intensitat de cada focus. Per evitar accidents, per exemple amb xiquets, les vuit es poden bloquejar. Fagor d’inducció és l’única en la qual cada focus és programable, i això resulta molt còmode perquè el foc s’apague en un període prefixat.
La grandària d’aquests electrodomèstics no és estàndard. La més gran (Teka, 600×510 mm) i la més petita (Balay vitroceràmica, 575×505 mm) difícilment encaixaran en el mateix forat. Per això, si es tracta de substituir la placa actual, la persona interessada ha de fer els mesuraments oportuns per a garantir que la nova cuina entra en l’espai de l’anterior.
Aquests electrodomèstics són grans consumidors d’electricitat, especialment les plaques d’inducció, que arriben als 7.200 W de potència. Disposen de quatre calefactors, de diverses mides i potències. Són comuns els focus de 210 mm i de 180 mm de diàmetre. Però en els dos focus més petits sí que hi ha disparitat, ja que van des dels 145 mm fins als 160 mm en el quart focus i des dels 145 mm fins als 180 mm en el tercer.
La primera prova de laboratori amb les plaques va ser escalfar litre i mig d’aigua i calcular el temps i la potència elèctrica que necessitaven. Per fer-ho es va usar el fogó de 180 mm de diàmetre (el segon més gran, present en totes les plaques) programat amb la màxima intensitat. L’aigua estava inicialment a 15 ºC i la prova acabava quan arribava als 90 ºC. Totes les cuines d’inducció van ser més ràpides que les vitroceràmiques: Fagor d’inducció hi va invertir només 4 minuts i 49 segons. Les altres tres d’inducció van tardar un minut més a completar la prova.
Balay i Bosch vitroceràmiques van necessitar més de 8 minuts, mentre que Fagor i Teka, les més lentes, van arribar als 10 minuts i 20 segons. Quant a la despesa energètica en aquest temps, es va situar sobre els 170 W en les d’inducció i al voltant dels 233 W en les vitroceràmiques. Per tant, en aquest test les vitroceràmiques van ser, de mitjana, un 75% més lentes i van necessitar un 40% més d’electricitat.
A més d’escalfar ràpid, és important que aquestes cuines controlen i mantinguen una temperatura uniforme. Per calcular-ho, es va mesurar quant de temps necessitaven per a escalfar litre i mig d’oli de gira-sol des dels 23 ºC fins als 250 ºC, de nou amb el focus de 180 mm i a la màxima potència. Les plaques d’inducció van necessitar entre sis i set minuts, i les vitroceràmiques, entre els 11 minuts de Balay i Bosch i els 17 minuts de Fagor i Teka. La prova es va repetir escalfant la mateixa quantitat d’oli durant 30 minuts a potència mitjana. Fagor d’inducció va ser la millor, l’única que amb aquesta potència va arribar als 250 ºC, seguida de la vitroceràmica Bosch, que es va quedar en 212 ºC. Els dos models de Teka van ser els que van obtenir un resultat més discret (sobre els 160 ºC). Aquesta prova es va realitzar per tercera vegada per comprovar com es comportaven ?al mínim”. Fagor i Teka escalfen l’oli fins a 70 ºC (pitjor, perquè un usuari pot ser que desitge cuinar a una temperatura inferior), mentre que Teka d’inducció no va passar de 46 ºC. La resta es va moure sobre els 50 ºC.
Per comprovar la calor residual (el temps que la cuina continua emetent calor una vegada apagada) es va escalfar un altre litre i mig d’oli de gira-sol en el focus de 180 mm a màxima potència fins als 80 ºC. Quan s’aconseguia aquesta temperatura s’apagava l’equip, però no es retirava del foc. Tot el que pugés la temperatura per sobre dels 80 ºC era conseqüència de la calor residual i, per tant, negatiu. Les vitroceràmiques van ser, com es preveia, les que més energia van perdre (entre tres i quatre vegades més que les d’inducció). El malbaratament de calor en aquestes plaques va ser considerable: des dels 42 ºC de més de Fagor fins als 53 ºC de Bosch. Però entre les d’inducció també va haver-hi diferències: Teka va guanyar 9 ºC i Bosch va aconseguir 17 ºC més. La millor solució per a evitar la pèrdua d’aquesta despesa inútil de calor i energia és apagar el foc uns minuts abans d’acabar la cocció, principalment en les plaques vitroceràmiques.
Per conèixer l’eficiència que tenen en la fregida es va mesurar el nombre de racions de patates que poden fregir en 45 minuts a la màxima potència en el fogó més gran (210 mm). Cada fregida (de 500 grams de patates en tres litres d’oli) durava exactament set minuts. La tanda següent de patates no s’introduïa en el recipient fins que l’oli no tornava a estar a 180 ºC. Si dues plaques fregien el mateix nombre de racions, la millor valoració corresponia a la que acabava abans l’última tanda. Durant la prova, els tres focus restants van estar escalfant aigua per simular la màxima intensitat en què poden treballar aquests equips. Les quatre vitroceràmiques només van fregir dues tandes i les d’inducció van arribar a quatre, excepte Fagor d’inducció, que es va quedar en tres fregides (la qual cosa pot ser deguda, segons els tècnics, al fet que els altres fogons estaven encesos, i això li hauria restat potència a causa de la seua configuració).
Quant als accessoris inclosos, les plaques vitroceràmiques ofereixen una ganiveta de neteja, que només falta en Fagor. Teka d’inducció també n’inclou una, tot i que no resulta tan necessària en aquest tipus de cuines. De nou Fagor es desmarca de la resta per ser l’única d’inducció sense imant, accessori pràcticament necessari per a saber si un recipient és apte o no per a aquesta classe de focs.
Tres usuaris habituats a aquests electrodomèstics van provar les plaques de cuina i en van valorar diferents apartats. Els vuit equips són fàcils d’usar, però els de Teka es queden en un “correcte” perquè no disposen d’un senzill comandament de regulació de “més” i “menys” (+/-), sinó que per a canviar la potència cal fer tres operacions. Les instruccions més completes i clares són les dues de Balay, les dues de Bosch i les de Fagor i Teka d’inducció. El manual de Teka vitroceràmica va suspendre perquè explica diferents sistemes de comandament, fet que confon l’usuari. Quant a la facilitat de neteja, en tots és molt més senzilla que amb les cuines de gas, però els usuaris van destacar amb un “excel·lent” Balay i Fagor d’inducció i els dos models de Bosch.
Les cuines d’inducció són més modernes. Utilitzen un mecanisme de camps magnètics que escalfa directament el recipient, no el vidre ceràmic intermedi, que es manté fred. Això fa que per a netejar-les n’hi haja prou de passar-hi un drap humit. Aquestes plaques, però, no serveixen per a cuinar amb qualsevol cassola o paella. Les cassoles de fang, les d’alumini i qualsevol recipient en què no s’adherisca un imant no s’escalfen amb aquests camps magnètics. Les cassoles han de tenir, a més, un fons pla, llis i gros.
En síntesi i taulas comparativas
En síntesi
- S’han analitzat quatre vitroceràmiques i quatre plaques d’inducció amb controls tàctils i que es poden instal·lar independentment del forn. Les d’inducció són el doble de cares (685 euros de mitjana enfront dels 334 euros de les vitroceràmiques).
- Les vitroceràmiques funcionen escalfant una resistència elèctrica, que al seu torn escalfa la superfície de vidre ceràmic. Quan s’apaguen continuen desprenent calor durant uns minuts. Les d’inducció funcionen mitjançant camps magnètics que escalfen directament el recipient (no la placa), fet que minimitza les pèrdues de calor. Això sí, requereixen un joc de cassoles específic.
- Les proves han demostrat que les d’inducció són un 75% més ràpides que les vitroceràmiques a l’hora d’escalfar litre i mig d’aigua, necessiten un 37% menys d’electricitat, controlen millor la temperatura, perden menys energia una vegada apagades i són capaces de fregir el doble de quantitat de patates.
- Fagor va ser la que va tenir un comportament millor en les diferents proves, però no és tan bo com la resta per a fregir patates amb tots els focus encesos (l’energia es reparteix entre aquests).
- Els usuaris van valorar millor les dues de Bosch, Balay d’inducció i Fagor d’inducció. Teka vitroceràmica va ser la que menys va agradar, fins i tot va suspendre en la claredat de les instruccions.
- En vista dels avantatges de la tecnologia d’inducció, la millor relació qualitat-preu és per a Balay d’inducció, de les més barates de la seua categoria i amb uns bons resultats en les diferents proves. Una altra opció interessant per als qui no desitgen fer un desembossament inicial tan gran o vulguen utilitzar qualsevol tipus de cassoles és la placa vitroceràmica de Balay, la més barata.
| MARCA MODEL | Balay3ET713X | TekaTT620 | FagorVT64PDMP | BoschPKF651E01E |
|---|---|---|---|---|
| Tecnologia de cocció | Resistència | Resistència | Resistència | Resistència |
| Preu (euros) | 296 | 304 | 333 | 402 |
| Marc | Inoxidable | Inoxidable | Inoxidable | Bisellat |
| Dimensions exteriors (mm x mm) | 575×505 | 600×510 | 580×510 | 590×505 |
| Potència (W) | 6600 | 6500 | 6300 | 6600 |
| Temporització | No | No | No | No |
| Característiques dels calefactors (diàmetre en mm) | 210 180 145 145 |
210 180 160 145 |
210 180 145 145 |
210 180 145 145 |
| APTITUD PER A ESCALFAR AIGUA | ||||
| Temps transcorregut en l’escalfament (minuts) | 8″50″ | 10″20″ | 10″26″ | 8″28″ |
| Consum de energia durant aquest temps (W) | 237,7 | 226,8 | 229,6 | 239,2 |
| CAPACITAT PER A CONTROLAR LA TEMPERATURA | ||||
| Temps fins a 250 ºC oli, màx” potència (minuts) | 11″30″ | 16″47″ | 17″21″ | 11″03″ |
| Temperatura de l’oli, 30 min a potència mitjana (ºC) | 196 | 160 | 194,5 | 212,4 |
| Temperatura de l’oli, 30 min a potència mínima (ºC) | 51,6 | 69,6 | 64,8 | 49,4 |
| TEMPERATURA RESIDUAL | ||||
| Temperatura residual (nombre de ºC que puja per sobre de 80) 1 | 47,5 | 46 | 41,8 | 52,5 |
| APTITUD PER A FREGIR | ||||
| Nombre de racions en 45 minutss | 2 | 2 | 2 | 2 |
| Temps invertit (minuts) | 42″15″ | 43″20″ | 41″38″ | 42″10″ |
| PROVA D’ÚS | ||||
| Claridad de las instrucciones | Bé | Insuficient | Correcte | Bé |
| Facilitat d’ús | Bé | Correcte | Bé | Bé |
| Facilitat de neteja | Bé | Bé | Bé | Molt bé |
| Accessoris subministrats | Ganiveta | Ganiveta | Res | Ganiveta |
| MARCA MODEL | Balay3ET920L | TekaIT644 | Fagor6IFT4S1 | BoschPIE651TO1E |
|---|---|---|---|---|
| Tecnologia de cocció | Inducció | Inducció | Inducció | Inducció |
| Preu (euros) | 656 | 644 | 701 | 739 |
| Marc | Bisellat | Inoxidable | Bisellat | Bisellat |
| Dimensions exteriors (mm x mm) | 590×510 | 600×510 | 580×510 | 590×510 |
| Potència (W) | 7200 | 6800 | 7200 | 7200 |
| Temporització | No | No | Sí | No |
| Característiques dels calefactors (diàmetre en mm) | 210 180 180 150 |
210 180 180 145 |
210 180 180 160 |
210 180 180 150 |
| APTITUD PER A ESCALFAR AIGUA | ||||
| Temps transcorregut en l’escalfament (minuts) | 5″54″ | 5″57″ | 4″49″ | 5″46″ |
| Consum de energia durant aquest temps (W) | 168,6 | 170,0 | 173,5 | 167,4 |
| CAPACITAT PER A CONTROLAR LA TEMPERATURA | ||||
| Temps fins a 250 ºC oli, màx” potència (minuts) | 7″03 | 6″48 | 5″56 | 6″59 |
| Temperatura de l’oli, 30 min a potència mitjana (ºC) | 179,8 | 157,4 | 250 | 184,1 |
| Temperatura de l’oli, 30 min a potència mínima (ºC) | 54,9 | 46,4 | 49,6 | 53,5 |
| TEMPERATURA RESIDUAL | ||||
| Temperatura residual (nombre de ºC que puja per sobre de 80) 1 | 15 | 8,9 | 13,9 | 17 |
| APTITUD PER A FREGIR | ||||
| Nombre de racions en 45 minutss | 4 | 4 | 3 | 4 |
| Temps invertit (minuts) | 42″45″ | 43″10″ | —— | 42″10″ |
| PROVA D’ÚS | ||||
| Claridad de las instrucciones | Bé | Bé | Bé | Bé |
| Facilitat d’ús | Bé | Correcte | Bé | Bé |
| Facilitat de neteja | Molt bé | Bé | Molt bé | Molt bé |
| Accessoris subministrats | Imant | Ganiveta | Res | Imant |
1. S’escalfa oli a 80º, s’apaga l’equip i es deixa el recipient sobre el focus” Tot el que puge la temperatura de l’oli des d’aquest moment es considera calor perduda.
Una a una
Una a una, 8 plaques de cuina
Balay 3ET920L
- 656 euros la unitat.
- D’inducció. La millor relació qualitat-preu de tota la comparativa. Bisellada. Dins de les plaques d’inducció, obté un bon comportament en totes les proves realitzades. Subministra un imant com a accessori.
- En la prova d’ús, obté un “bé” en la claredat de les instruccions i facilitat d’ús i un “excel·lent” en la facilitat de neteja.
Teka IT644
- 644 euros, la més barata de les d’inducció.
- Marc d’acer inoxidable. La més gran. La que menys energia malgasta una vegada apagada la placa. L’única d’inducció que inclou una ganiveta.
- Prova d’ús: “bé” en claredat d’instruccions i facilitat de neteja i un “correcte” en facilitat d’ús.
Fagor 6IFT4S1
- 701 euros.
- D’inducció. Bisellada. L’única amb temporitzador. La més ràpida i la que millor controla la temperatura. La d’inducció que necessita més energia per a escalfar aigua (174 W). El focus gran perd intensitat si s’usen al mateix temps els altres tres fogons. Sense l’imprescindible imant per a esbrinar l’aptitud del joc de cassoles.
- Prova d’ús: “bé” en la claredat de les instruccions i en facilitat d’ús i un “excel·lent” en facilitat de neteja.
Bosch PIE651TO1E
- 739 euros, la més cara.
- D’inducció. Bisellada.
- Prova d’ús: “Bé” en la claredat de les instruccions i facilitat d’ús i un “excel·lent” en facilitat de neteja.
Balay 3ET713X
- 296 euros, la més barata.
- Vitroceràmica. La millor relació qualitat-preu entre les vitroceràmiques. Amb marc d’acer inoxidable. La més petita. De les que més energia necessita per a escalfar aigua (238 W).
- Prova d’ús: “bé” en claredat d’instruccions, facilitat d’ús i facilitat de neteja.
Teka TT620
- 304 euros la unitat.
- Vitroceràmica. Marc d’acer inoxidable. La més gran (600 x 510 mm2). De les més lentes (tarda més de 10 minuts a escalfar litre i mig d’aigua) i de les que més temps necessita per a estabilitzar la temperatura. La vitroceràmica que menys energia necessita per a escalfar aigua (227 W).
- Prova d’ús: claredat d’instruccions “insuficient”, facilitat d’ús “correcta” i “bé” en facilitat de neteja.
Fagor VT64PDMP
- 333 euros.
- Vitroceràmica. Marc d’acer inoxidable. De les més lentes (tarda més de 10 minuts a escalfar litre i mig d’aigua) i de les que més temps necessita per a estabilitzar la temperatura. La vitroceràmica que menys calor residual perd. Sense ganiveta, imprescindible per a netejar-la.
- Prova d’ús: en claredat d’instruccions “correcta”, i rep un “bé” en facilitat d’ús i facilitat de neteja.
Bosch PKF651E01E
- 402 euros; la més cara de les vitroceràmiques.
- Vitroceràmica. Bisellada. De les que més energia consumeix per a escalfar aigua. La que més energia perd una volta apagada.
- Prova d’ús: “bé” en claredat d’instruccions i facilitat d’ús i “excel·lent” en facilitat de neteja.