Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Analitzats 102 parcs de 18 ciutats del país : Zones verdes: no milloren en quantitat i els seus usuaris perceben falta de seguretat

L'equipament i els serveis acumulen les deficiències principals, mentre que el manteniment i la netedat es cataloguen com a satisfactoris. Les diferències entre les ciutats són notables

/imgs/20070301/img.temaportada.01.jpgEls espais verds públics són alguna cosa més que un reducte de tranquil·litat en l’atrafegada vida urbana. Així ho creu l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que recomana que les ciutats disposen, com a mínim, de deu a quinze metres quadrats d’àrees verdes per habitant. A més d’ajudar que respirem aire fresc i net (20 arbres reciclen el carboni de 100 quilòmetres recorreguts per un automòbil), les zones verdes constitueixen llocs d’esbargiment i d’oci, espais propicis per a fomentar les relacions socials. També contribueixen a fer les ciutats més habitables, aspecte rellevant en un país com el nostre, en què un de cada dos ciutadans viu en les 18 àrees metropolitanes més desenvolupades, i un terç ho fa en les cinc més importants: Madrid, Barcelona, València, Sevilla i Bilbao.

Per aquesta raó, CONSUMER EROSKI ha visitat 102 parcs o jardins emblemàtics de 18 ciutats: 8 a Madrid i Barcelona, 7 a València, Sevilla, Saragossa i Màlaga, 6 a Alacant, Bilbao, Còrdova, Múrcia i Valladolid i 4 a la Corunya, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià i Vitòria. S’han valorat aspectes relacionats amb l’estat de manteniment, de netedat i de conservació dels parcs, el nivell d’equipament, la informació a l’usuari, el grau d’accessibilitat i la seguretat. La investigació s’ha completat amb una enquesta a 2.040 usuaris d’aquestes zones verdes urbanes per conèixer l’opinió que tenen sobre aquests aspectes. A més, s’ha comprovat quina és la proporció de zones verdes per habitant en les diverses capitals.

La conclusió principal és que hi ha poques zones verdes a les nostres ciutats (la majoria no aconsegueixen la recomanació de l’OMS) i la sensació d’inseguretat que perceben els qui les utilitzen, a més de no disminuir respecte a una investigació semblant realitzada fa cinc anys per aquesta revista, està molt lluny de ser minoritària: el 40% de les més de 2.000 persones enquestades en zones verdes i parcs urbans consideren que no són segurs, si bé la situació, igual que ocorre amb la quantitat de superfície destinada a zona verda, és ben diferent entre unes ciutats i les altres. Prenem com a exemple Pamplona i Vitòria, en les quals corresponen a cada habitant 26 i 23 metres quadrats de zones verdes, respectivament, mentre que al ciutadà resident a Múrcia, Alacant, Bilbao, Màlaga, València i Granada a penes li toca en aquest repartiment verd 5 metres quadrats.

D’altra banda, de la visita feta per tècnics d’aquesta revista a 102 parcs urbans de 18 ciutats, es pot deduir que l’estat de manteniment i de netedat de les zones verdes urbanes és satisfactori i que la informació proporcionada a l’usuari, així com l’accessibilitat per a discapacitats i la seguretat (entesa com a presència de personal de seguretat i absència de risc d’accidents i d’objectes perillosos) són, llevat d’excepcions, suficients. Amb tot, l’equipament i els serveis disponibles d’aquestes zones verdes (espais de jocs per a xiquets, taules i cadires de tipus picnic, àrees per a gossos, mobiliari urbà, fonts?.) són, també en general, escassos.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions
Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte