Recuperar la confiança en la carn de vaca
Aquest Nadal, a més de felicitar-vos les festes i desitjar-vos el millor, hem de tractar el tema estrella de les últimes setmanes. Amb l’aparició al nostre país d’algun cas aïllat de vaques amb encefalopatia espongiforme bovina, ha saltat l’alarma social i s’ha estès, entre molts consumidors habituals i ocasionals de carn de vaca, el temor a contreure la malaltia de Creutzfeldt-Jakob, que pot causar la mort no solament al bestiar, sinó també als éssers humans. Aquest ambient d’incertesa, por i desconfiança ha provocat una dràstica disminució en el consum de carn de vacum a Espanya, a imitació del que ha passat al Regne Unit i a França, que van acusar abans i en una dimensió molta més gran l’efecte del problema.
La veritat és que, afortunadament, la situació al nostre país dista molt de ser preocupant: no s’ha registrat cap cas d’aquesta malaltia en persones i només s’ha detectat (fins a finals de novembre) en dues vaques. Una cosa similar passa en altres països europeus, com Dinamarca. Això és el que hi ha, de moment. Hem d’interpretar aquesta realitat serenament, sense magnificar la importància d’aquesta nova crisi alimentària. El cert és que el risc que comporta menjar carn de vaca és mínim i es descarta que la carn neta pugui transmetre la malaltia. Si es tracta de vedella, el risc és nul ja que en els animals joves aquesta malaltia no s’arriba a produir: no se’n coneix cap cas a la UE.
Ara bé, mesures que es pensen adoptar com la prohibició dels pinsos amb component carni (origen de la transmissió d’aquesta malaltia, pròpia de les ovelles), el sacrifici en tota la UE de les vaques majors de 30 mesos que no superin un test exigent de salubritat, l’eliminació dels teixits i òrgans de risc en tot el bestiar boví que arriba als escorxadors i el control analític massiu per a la detecció d’animals malalts, són del tot necessàries malgrat l’elevat cost que tenen. I ho són tant per minimitzar la possibilitat que aquesta malaltia afecti les vaques i es transmeti a les persones, com perquè el consumidor torni a confiar en la carn de vaca i la pugui incloure en la seva dieta sense més preocupació.
Com a consumidors, necessitem recuperar la confiança en la seguretat dels aliments i hem d’exigir que totes les parts involucrades en la producció de carn i en el seu control sanitari assumeixin la part de responsabilitat que els correspon. També sembla inajornable la creació i consolidació d’institucions científiques independents, tècnicament qualificades, rigoroses i fiables, que estudiïn primer i expliquin després l’abast de qualssevol crisis alimentàries, els seus motius reals i el que s’ha de fer per superar-les. Implantar (en tota la cadena de producció i distribució) la traçabilitat de la carn, que permet d’identificar l’origen de la carn en cada peça a la venda pot servir també de gran ajuda.
Avui, amb les mesures que s’estan adoptant i amb les que vindran, la carn de vacum està sotmesa a més controls de qualitat i tenen més garantia sanitària que mai. I malgrat que el risc zero no existeix ni en la carn ni en cap altre aliment, és el moment de tornar a confiar en ramaders i autoritats sanitàries, els quals, al seu torn, han de proposar solucions que garanteixin la seguretat d’aquest aliment que tradicionalment ha format part de la nostra dieta i que resulta tan interessant des d’un punt de vista nutritiu.