La fragilitat de la biodiversitat, denominada d'atenció al desenvolupament sostenible
Anem als orígens: el terme biodiversitat el va començar a utilitzar el biòleg nord-americà Edward Wilson l’any 1988 per denominar la riquesa biològica d’una zona determinada del planeta. Des de llavors, s’ha adaptat a tots els idiomes per referir-se a la varietat de la vida, comprenent la diversitat de cada espècie, la diversitat entre les espècies i la diversitat dels ecosistemes.
Segons les últimes estimacions científiques, el nombre d’espècies vegetals i animals diferents podria estar comprès entre els 5 i els 30 milions, encara que tan sols hi ha 1.400.000 classes d’éssers vius identificats o dels quals es compta avui amb algun tipus de descripció. Es recorre també a càlculs del fet que cada any desapareixen de la Terra unes 17.500 espècies d’animals i plantes, moltes d’elles -s’especula que potser més del 50%- sense que ni tan sols l’ésser humà les arribi a conèixer. Seguint amb aquests mals auguris, segons un informe de l’Agència de Medi Ambient nord-americana, projeccions a llarg termini auguren que la destrucció afectarà l’any 2050 gairebé el 40% del patrimoni natural que existeix avui al planeta.
Si bé és cert que l’home, des dels inicis de la història, s’ha servit de la natura per subsistir, mai s’havia arribat a la paradoxa que l’abús que se’n fa obligués a adoptar simultàniament mesures que en garantissin la protecció. Les mateixes empreses que contaminen, dissenyen sistemes de qualitat mediambiental; les polítiques que busquen potenciar la indústria, diuen intentar al seu torn el respecte a les lleis de protecció de la natura; i, per acabar, els mateixos ciutadans sensibilitzats pel deteriorament del medi ambient obvien que també és a les seves mans treballar pel desenvolupament sostenible. I encara que la pèrdua de diversitat biològica o de la varietat de formes de vida ha estat un procés natural des del principi dels temps (per exemple, a la Península Ibèrica les pintures rupestres de les Coves d’Altamira posen de manifest que el bisó era una espècie comuna fa 12.000 anys), l’era industrial ha deixat darrera seu uns nivells de destrucció que la Natura no pot reparar. L’exemple més aclaridor de com l’home ataca el medi el tenim a les selves tropicals, que concentren la major diversitat biològica de tot el planeta i que estan sent devastades en les dues últimes dècades. Temudes i gairebé inaccessibles fins als anys 70, els estudiosos i investigadors van començar a apreciar amb detall tot el potencial de vida d’aquestes selves tropicals gairebé al mateix temps que les multinacionals començaven a consumar la destrucció i l’explotació dels seus recursos naturals, en una escala mai abans registrada en una altra regió del món.
En contra del que es pogués pensar, l’explotació de l’agricultura ha estat el factor que ha incidit més negativament en la pèrdua de biodiversitat. Però el manteniment de la biodiversitat ja no només és transcendental en el camp agroalimentari (d’unes 75.000 espècies vegetals comestibles, l’home només n’usa 3.000) també ho és en sectors com la salut, la indústria i l’energia. Segons estimacions de l’OMS, tres quartes parts de la població del planeta se serveixen directament de les plantes per a la cura de malalties. Als països més avançats, la meitat dels medicaments tenen els seus principis actius en substàncies extretes de les plantes.
D’altra banda, la diversitat biològica no només contribueix al nostre benestar des de l’àmbit de l’alimentació i la salut. Nombroses substàncies i productes industrials deriven en primera o última instància del regne natural: gomes d’enganxar, tints, pasta de paper, resines, pel·lícula fotogràfica, conservants o combustibles com el carbó i el petroli són, al cap i a la fi, resultat de la descomposició orgànica de boscos sencers de diversitat biològica durant milions d’anys.
La Península Ibèrica, amb un nombre total d’espècies de flora i fauna entre 55.000 i 60.000, compta amb el potencial més alt de riquesa ecològica de tot Europa occidental. Es calcula que existeixen 8.000 espècies de plantes superiors, 100 de mamífers, 460 d’aus, 43 de rèptils, 22 d’amfibis, 40.000 d’insectes i 5.000 de papallones. Però com passa a la resta del món, l’ecosistema de moltes zones sobreviu sota serioses amenaces.
- Utilitzar paper reciclat, fer servir els dos costats dels fulls de paper i evitar el consum de paper blanquejat amb clor. Potenciar l’ús del paper reciclat a l’escola, oficina, associació de pares, veïns o consumidors, ONG, sindicat…
- Evitar els productes de paper d’un sol ús, d’usar i tirar, com gots i plats de paper, sotagots, filtres de cafè, bosses de cel·lofana (es pot anar a comprar amb les bosses de la compra anterior).
- Evitar l’excés d’embalatges i el paper de regal.
- Reutilitzar les fotocòpies i els papers en brut.
- Separar el paper i dipositar-lo als contenidors selectius, no només a casa, també a l’oficina, a l’escola i a la fàbrica. S’ha de tenir en compte que el bric, el paper tèrmic de fax i el paper encerat o plàstic no són reciclables.
- Evitar comprar productes que continguin o emprin gasos de clor o brom, destructors de l’ozó: CFC, HCFC, metil-cloroform, bromur de metil.
- Si es necessita un nou frigorífic o congelador, cal escollir-ne un, si és possible, de tecnologia greenfreeze.
- Evitar els aires condicionats. Per refrescar-se respectant el medi ambient, que és de tots, es poden emprar ventiladors de sostre o sistemes de condicionament d’aire per evaporació o absorció.
- A les cases, evitar aïllants d’escuma sintètica. En lloc d’aquests es poden emprar aïllants naturals: arlita, arliblock, perlita, llana mineral, suro, grava.
- Utilitzar extintors amb base d’aigua, nitrogen, gas carbònic o argó, no els de gas haló.
- Consumir espècies pescades amb arts selectives, menys invasives i empobridores del mar.
- Informar-se de les talles mínimes legals de cada espècie. Consumir peix fresc de talla legal. No comprar “pezqueñines”.
- Exercir la pressió que ens atorga la condició de clients perquè no es venguin peixos immadurs o espècies pescades amb arts no selectives (com les xarxes de deriva).
- Complir, si s’és caçador o pescador, la normativa que regula les activitats cinegètiques.
- No menjar caça fora de temporada, llevat que es tracti d’espècies de viver.
- No abusar d’animals que estan en el límit de l’equilibri, com els percebes, ocellets…
- Denunciar la venda d’animals d’espècies protegides en ocelleries o en qualsevol altre lloc.
- No alterar l’entorn salvatge dels animals, respectant caus, nius, abeuradors…
- Respectar els boscos, els camps i les platges, i no deixar escombraries ni cap rastre que hi hem estat.