Cortisona / Tabac i pell / Tai-txi / Gossos i al·lèrgies / Besos / Trasplantament d'úter / Entrevista: Luis Pulpón
Fumar no és un hàbit saludable i provoca nombroses malalties, però a més causa efectes devastadors sobre el nostre aspecte. La revista British Journal of Dermatology va publicar al gener el treball d’un equip d’investigadors espanyols sobre les conseqüències nocives del tabac. Els científics van analitzar 69 voluntaris: els fumadors i exfumadors tenien, respecte dels no-fumadors, més fibres elàstiques per àrea de pell examinada, però disposades desordenadament, fet que condueix a una força elàstica menor i a un envelliment precoç. Els autors van concloure que les alteracions quantitatives i qualitatives de les fibres elàstiques, verificades en les persones exposades al tabac, són semblants a les provocades per l’exposició de la pell a un excés de radiació solar.
Els xiquets menuts que viuen en cases on hi ha gossos poden tenir menys probabilitats de desenvolupar al·lèrgies. És la conclusió d’un estudi d’investigadors de la Universitat de Cincinnati, publicat a la revista Journal of Allergy and Clinical Immunology. Els científics van observar que els petits que vivien amb dos gossos o més tenien un terç menys de probabilitats de desenvolupar crisis al·lèrgiques respiratòries pel fet que a les seues cases hi ha un nivell elevat d’endotoxines (components naturals produït per bacteris) dosificat en la pols ambiental, i això estimula el seu sistema immunitari.
El refredat no es transmet per la saliva, i no pot contagiar-se pels besos. Especialistes de l’Associació Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR) han determinat que el refredat pot ser transmès per 200 tipus de virus diferents, però no a través de la saliva. El contagi és possible, en canvi, si una persona sana es posa els dits al nas després de tocar un objecte contaminat.
Un equip de metges del New York Downtown Hospital està desenvolupant la tècnica per a practicar el primer trasplantament d’úter, que beneficiaria dones estèrils per malaltia o accident. Per fer-ho s’utilitzarien úters de dones mortes, tal com es fa en altres trasplantaments. S’han efectuat proves en rates, porcs, conills i una mona i, per evitar el rebuig, els experts proposen implantar artèries més grosses al costat de l’úter, òrgan que es retiraria a la dona una vegada que concebés i donés a llum per evitar la ingesta de fàrmacs contra el rebuig durant tota la seua vida.
Si tot el món mengés bé i s’exercités, desapareixerien els infarts?
-N”hi hauria molts menys, però continuarien havent-n’hi. Cal no oblidar que un dels factors principals de risc és l’envelliment, i es calcula que al 2011 cada dia compliran 65 anys ni més ni menys que 200.000 persones.
No podem evitar ser vells, però sí que podem evitar estar obesos o portar una vida sedentària. Per què no ho fem?
-El dràstic descens de la mortalitat els últims quaranta anys ha instal·lat la idea que un ja no es mor per un infart i que la medicina proveeix solucions per a gairebé tot… Aquest missatge obvia que el cost de sobreviure a un infart és caríssim i arribarà un moment en què la seguretat social no podrà pagar més. Si haguéssem de pagar les conseqüències de l’obesitat o el sedentarisme de la nostra pròpia butxaca potser seríem més responsables.
Un valor mal encaixat en el nostre sistema social de valors?
-Un dèficit cultural quant a salut cardiovascular. Només el 20% dels pacients amb infart en reconeix els símptomes i es posa en contacte amb un metge. La meitat no acudeix a l’hospital, i un 40% mor dins de la primera hora… L’infart, per tant, continua sent una cosa molt seriosa.
Urgeix, per tant, educar.
-Moltes dones continuen pensant que els infarts són cosa d’homes i són poc donades a la prevenció. Relacionen el tabac amb un risc potencial de càncer de mamella i no, en canvi, amb la malaltia cardiovascular, que és la que mata més dones.
Sort que fins el pa o la llet han sigut reformulats per a combatre l’excés de colesterol…
-Sense educació, la mesura cau en sac foradat. Estudis recents han demostrat que els àcids omega-3, l’àcid fòlic o les vitamines només resulten beneficiosos en el context d’un bon hàbit de vida… No serveix de res menjar cada dia un garrí per dinar i prendre llet amb omega-3 per esmorzar; o evitar fer exercici sota la premissa que es pren molta fibra o moltes vitamines.