Saludables i segures
A l’estiu i quan es practica exercici, hem de beure més aigua i sense esperar que la set la reclame. També convé saber que les dietes riques en greixos i proteïnes requereixen més líquid per a eliminar les restes metabòliques. Així mateix, els qui pateixen de càlculs de ronyó, sorra o infeccions urinàries han de beure més líquid del que es recomana a una persona que no sofreix d’aquests problemes.
L’aigua mineral s’obté de fonts (naturals o creats per l’ésser humà), que arriben a la superfície normalment a través de perforacions realitzades a l’efecte. El que diferencia les minerals d’altres aigües potables és la naturalesa mineral i la puresa original, ja que l’origen subterrani de l’aigua protegeix l’aqüífer de contaminacions químiques o bacterianes. En concret, l’aigua mineral natural es defineix com a “aigües bacteriològicament sanes extretes de jaciments subterranis i que neixen d’una font en un o diversos punts de naixement naturals o perforats”. La legislació només permet dues actuacions en l’aigua mineral natural, les dues per millorar la qualitat sense variar sensiblement la composició inicial; una és l’eliminació de compostos naturals inestables com ara el ferro i el sofre (per evitar un color, una olor o un sabor no desitjables), i l’altra la modificació del contingut en gas carbònic (per aconseguir “aigües amb gas”). El tipus i la quantitat de substàncies dissoltes en l’aigua depenen de les característiques geològiques de la zona on flueix la font. Així, de les capes profundes surten preferentment aigües riques en minerals i carbonatades. Si en el seu camí l’aigua es filtra per pedra calcària, s’originen aigües dures (amb un contingut elevat en sals de calci i magnesi); si ho fa per sorra compacta, l’aigua serà semidura; i si es filtra per granit i basalt, sorgiran aigües toves. Aquestes substàncies solubles també determinen el sabor de l’aigua: les riques en sodi i clorurs tenen un gust lleugerament salat; les sals de calci i magnesi proporcionen un sabor dur i terrós, i els sulfats aporten un gust lleugerament amarg.
La denominació de venda ha de ser “Aigua mineral natural” i inclourà el nom de la font i el lloc d’explotació; a més, ha d’indicar la composició analítica de l’aigua i, si s’escau, els tractaments que ha rebut. En cas necessari, advertirà de possibles contraindicacions a determinats sectors de la població. A més, es prohibeix incloure mencions relatives a propietats de prevenció o curació de malalties. I també es prohibeix inscriure les dades obligatòries en precintes, taps i altres parts que s’inutilitzen en obrir l’envàs. Pot figurar en l’etiqueta la temperatura de l’aigua en el punt de sortida, la data en què la font va ser declarada com a mineral natural o d’utilitat pública, i una descripció de l’aigua, com ara la següent (en funció del contingut global en minerals):
- Aigües de mineralització molt dèbil: residu sec (minerals totals) de fins a 50 mg/l
- De mineralització dèbil: residu sec (minerals totals) de fins a 500 mg/l
- De mineralització forta: residu sec (minerals totals) superior a 1.500 mg/l
- Aigües bicarbonatades: més de 600 mg/l de bicarbonat
- Aigües sulfatades: més de 200 mg/l de sulfats
- Clorurades: més de 200 mg/l de clorur
- Càlciques: més de 150 mg/l de calci.
- Magnèsiques: més de 50 mg/l de magnesi
- Fluorades: més d’1 mg/l de fluorurs
- Ferruginoses: més d’1 mg/l de ferro bivalent
- Carbòniques o amb gas o acidulades: més de 250 mg/l de CO2 lliure
- Sòdiques: més de 200 mg/l de sodi
- Indicades per a dietes pobres en sodi o hiposòdiques: fins a 20 mg/l de sodi
Les nou mostres ofereixen tota la informació exigida, però Alzola informa de la composició analítica només en èuscar quan ha de figurar també en castellà. I en Solán de Cabras i Font Vella el lot i la data de consum preferent (gravades sobre els envasos) a penes es poden llegir. Solán de Cabras, Alzola, Insalus i Solares es declaren “Aigües mineromedicinals”; per dir-se’n, han de comptar amb un informe favorable del Ministeri de Sanitat i superar controls químics i biològics supervisats per les autoritats autonòmiques. D’altra banda, les mostres inclouen diverses mencions en els etiquetatges, que respecten en tots els casos les directrius de la legislació. Les frases “Indicades per a la preparació d’aliments infantils” i “Pot ser diürètica” estan permeses, però no s’estableixen condicions per a complir. Una altra indicació, en tots els envasos, són les instruccions de conservació: lloc net, fresc i sec, protegit d’olors agressives (els envasos són permeables a les olors) i de la llum solar. L’aigua envasada no és estèril, conté flora natural d’origen, que podria proliferar exposada a temperatures elevades. L’envàs de Solán de Cabras és blau i afirma protegir l’aigua de la llum.
Les anàlisis químiques van revelar diferències en el contingut mineral de les nou aigües. El residu sec va anar des dels 37 mil·ligrams per litre fins als 569. Aquest valor, que informa del contingut global en minerals, indica que Bezoya és l’única de mineralització molt dèbil (37 mg/l); Evian (317 mg/l), Solán de Cabras (254 mg/l), Aquabona (264 mg/l), Alzola (312 mg/l), Lanjarón (162 mg/l) i Font Vella (211 mg/l), amb menys de 500 mg/l de residu sec, són de mineralització dèbil; mentre que Insalus (569 mg/l) i Solares (506 mg/l) sobrepassen els 500 mg/l però no arriben als 1500 mg/l que es fixa com a mínim perquè siguen de mineralització forta. El que importa és que els continguts registrats en el laboratori coincideixen amb el que indiquen els etiquetatges de les nou aigües.
El pH indica el caràcter més àcid o més alcalí d’una aigua. La norma exigeix a l’aigua sense gas un pH no inferior a 4,5. El pH mitjà de les nou aigües va ser de 7,5, i per tant, són lleugerament alcalines. El més baix es va apreciar en Lanjarón (6,2), lleugerament més àcida que la resta d’aigües.
La duresa total de l’aigua reflecteix la mineralització, que ve donada fonamentalment per la quantitat de calci i de magnesi, sals majoritàries de l’aigua. La més dura va ser Insalus (42 GHF) i la menor, Bezoya, 1,7 GHF. El contingut en bicarbonats va ser rellevant en Evian (362 mg/l), Solán de Cabras (284 mg/l) i Aquabona (275 mg/l), i molt baix en Bezoya (16 mg/l). Cap no es pot denominar bicarbonatada, ja que per ser-ho ha de tenir més de 600 mg/l d’aquesta substància. Una aigua és baixa en sodi si conté menys de 20 mg/l i rica en sodi si aporta més de 200 mg/l. Les aigües sòdiques estan desaconsellades en els més petits i en persones amb problemes de ronyó. Només Solares (92 mg/l) i Alzola (46 mg/l) no són aptes per a dietes pobres en sodi. El potassi no aconsegueix en cap aigua els 2 mg/l i en Bezoya no se’n va detectar. El calci i el magnesi, alcalinoterris, són les sals més abundants en aquestes aigües i un contingut més alt es tradueix en una duresa superior. Insalus (139 mg/l) i Aquabona (91 mg/l) són les que aporten més calci i Evian i Solán de Cabras (les dues, 26 mg/l) les que tenen més magnesi. Cap no es pot denominar ?càlcica? o ?magnèsica?, ja que no superen els 150 mg/l de calci ni els 50 mg/l de magnesi. Els clorurs, en grans quantitats, proporcionen a l’aigua un sabor desagradable però el seu contingut va ser baix: 32 mg/l de mitjana, si bé hi van destacar Solares (144 mg/l) i Alzola (68 mg/l). Cap aigua no va superar els 200 mg/l de clor, per això no són clorades. La que menys, Bezoya. En sulfats els 270 mg/l d’Insalus (podria denominar-se “Aigua sulfatada”, però no ho fa), la situen molt per sobre de la mitjana (51 mg/l). En Bezoya no en van aparèixer. Quantitats petites de fluor poden prevenir la càries, però les aigües fluorades (més d’1 mg/l de fluorurs) estan desaconsellades en els xiquets: aquest mineral s’acumula en els ossos i pot produir fluorosi. Només tres contenen fluorurs, i molt pocs. Només dues mostres contenien ferro, en quantitats ínfimes. I únicament Solares contenia alumini, però en una quantitat molt inferior a la permesa. El manganès es va detectar en quatre mostres, en quantitats admeses per la norma.
Les nou mostres es comercialitzen en botelles PET, plàstic derivat del petroli que pot contenir compostos indesitjables, com l’antimoni (metall pesant), que en determinades condicions podrien migrar a l’aigua. Aquest metall es va detectar en totes les mostres, però els continguts van ser ínfims i no suposen cap risc per a la salut; la mitjana (0,16 µg/l) va ser 26 vegades inferior al màxim permès. En la fabricació del PET s’utilitzen additius i colorants, com ara els ftalats, que podrien migrar de l’envàs a l’aigua. Es van efectuar anàlisis per detectar quatre tipus de ftalats, i només se’n va anotar la presència d’un, dietilftalat, per al qual la norma no estableix cap límit. De totes maneres, els continguts (no es va detectar en Evian ni en Font Vella) van ser extremament baixos.
L’aigua mineral natural és pura, però en la superfície de la terra pot haver-hi contaminació, microbiana i química; per aquesta raó, en el punt de sortida una aigua mineral presenta certa flora. És per això que la recollida de l’aigua s’ha de fer en condicions que en garantisquen la qualitat bacterológica original. A més, l’emmagatzemament s’ha d’efectuar en condicions que en garantisquen la conservació, i els envasos han de guardar-se protegits de la llum solar i de les olors agressives, i en un lloc fresc i sec. L’anàlisi microbiològica va demostrar que les nou aigües presentaven un estat higienicosanitari correcte.
Arsènic, bari, bor, cadmi, coure, plom, níquel, seleni i hidrocarburs policíclics aromàtics es consideren substàncies no desitjables o, almenys, components que no és adequat que es troben per sobre del límit legislat. Els hidrocarburs esmentats no van aparèixer, mentre que els metalls ho van fer en algunes mostres, sempre en valors molt inferiors als admesos.
D’altra banda, en les nou aigües es va anotar la presència de nitrats, però molt per sota dels 50 mg/l que permet la norma; la mitjana va ser de 4 mg/l. Els nitrits poden sorgir per la reducció dels nitrats i s’admeten en petites quantitats, però en les aigües estudiades no es va detectar aquesta substància.
En síntesi i taula comparativa
En síntesi
- S’han analitzat nou mostres d’aigua mineral natural en botelles de plàstic PET d’1,5 litres. Les més cares van ser Evian (surt a 0,76 euro/litre) i Solán de Cabras (0,44 euros/litre); van destacar per barates Alzola (0,23 euros/litre), Aquabona (0,25 euros/litre) i Solares (0,26 euros/litre).
- L’aigua és imprescindible per al nostre organisme: un adult sedentari ha de beure almenys dos litres diaris d’aigua. L’aigua no engreixa (independentment del moment en què es bega), ja que no aporta calories.
- L’aigua mineral natural s’obté de fonts i es caracteritza per la puresa original, química i microbiològica.
- Les nou aigües oferien en les etiquetes tota la informació exigible, per bé que Font Vella, Solán de Cabras i Alzola incompleixen la norma per qüestions poc rellevants. L’estat higienicosanitari de les nou mostres va ser correcte, i cap no contenia substàncies contaminants en quantitats superiors a les permeses.
- Bezoya és de mineralització molt dèbil (residu sec inferior a 50 mg/l); Evian, Solán de Cabras, Aquabona, Lanjarón, Alzola i Font Vella són de mineralització dèbil. Finalment, Solares i Insalus (residu sec superior a 500 mg/l però inferior a 1.500 mg/l), poden considerar-se de mineralització mitjana. Cap mostra és de mineralització forta (més de 1.500 mg/l de residu sec).
- Les aigües aptes per a dietes baixes en sodi han de tenir menys de 20 mil·ligrams de sodi per litre. De les nou estudiades, només Alzola (46 mg de sodi/litre) i Solares (92 mg/litre) no ho són.
- Les que més van agradar en el tast van ser Insalus i Aquabona. La resta van ocupar posicions intermèdies excepte Bezoya, que va quedar una mica pitjor que totes les altres.
- La millor relació qualitat-preu correspon a Aquabona, una de les preferides en el tast, de mineralització moderada i bon preu (0,25 euros/litre). Entre les de major mineralització, Solares (0,26 euros/litre) és una opció interessant.
Aiguas minerales naturales envasadas
| Producto | Va- lores legis- lados | Aquabona | Solares | Alzola | Bezoya | Insalus |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Descripció | Aigua mineral natural | Aigua mineral natural. Minera- lització débil. Indicada per a dietes pobres en sodi | Aigua mineral natural | Aigua mineral natural. Minera- lització débil | Aigua mineral natural. Minera- lització muy débil. Indicada per a dietes pobres en sodi | Aigua mineral natural. Indicada per a dietes pobres en sodi |
| Font | Santolín Quintana- urria (Burgos) | Solares (Cantabria) | Alzola Elgoibar (Guipúzcoa) | Bezoya de Trescasas (Segovia) | Lizartza (Guipúzcoa) | |
| Preu (euros / litre) | 0,25 | 0,26 | 0,23 | 0,30 | 0,31 | |
| Etiquetatge | Correcte | Correcte | Incorrecte | Correcte | Correcte | |
| Volum net (L) | 3,52 | 9,26 | 7,24 | 5,69 | 1,90 | 3,69 |
| Paràmetres caracteritzadors | ||||||
| Residu sec (mg/l) 1 | 264 | 506 | 312 | 37 | 569 | |
| Duresa total (GHF) 2 | 23,7 | 24,9 | 17,7 | 1,7 | 41,8 | |
| PH 3 | 4,5 y 9,5 | 7,9 | 7,9 | 7 | 8 | 7 |
| Bicarbonats (mg/l) | Bicar- bonatada > 600 |
275 | 249 | 183 | 16 | 160 |
| Sulfat (mg/l) | Sulfatada > 200 |
7,64 | 37,4 | 23,9 | <0,5 | 270 |
| Clorur (mg/l) | Clorada > 200 |
4,42 | 144 | 67,8 | 0,63 | 12,8 |
| Calci (mg(l) | Cálcica > 150 |
90,7 | 71,7 | 57,4 | 5,49 | 139 |
| Magnesi (mg/l) | Magnésica > 50 |
2,69 | 16,4 | 5,86 | 0,87 | 16,8 |
| Fluorur (mg/l) | Fluorada > 1 | < 0,1 | < 0,1 | 0,16 | < 0,1 | < 0,1 |
| Ferro (µg/l) | Ferru- ginosa > 1 |
< 5 | 11,4 | < 5 | < 5 | < 5 |
| Sodio (mg/l) | Sódica > 200 |
3,28 | 92 | 45,9 | 1,46 | 9,33 |
| Alumini (µg/l) | < 5 | 5,53 | < 5 | < 5 | < 5 | |
| Manganès (µg/l) | < 0,5 | < 0,5 | < 0,5 | 2,62 | < 0,5 | |
| Carboni orgànic total (mgC/l) | 0,52 | < 0,2 | < 0,2 | < 0,2 | 0,23 | |
| Sílice (mg/l) | 4,57 | 9,15 | 12,4 | 8,93 | 8,81 | |
| Potassi (mg/l) | 0,56 | 1,71 | 0,94 | < 0,5 | 1,13 | |
| Contaminants 4 | Correcte | Correcte | Correcte | Correcte | Correcte | |
| Estat microbiològic | Correcte | Correcte | Correcte | Correcte | Correcte | |
| Cata (1 a 9) | 6 | 6,7 | 6,5 | 5,9 | 6,4 | |
| Producto | Va- lores legis- lados | Font Vella Salcam | Lanjaron | Solán de Cabras | Evian |
|---|---|---|---|---|---|
| Descripció | Aigua mineral natural | Aigua mineral natural. Minera- lització débil. Indicada per a dietes pobres en sodi | Aigua mineral natural. Minera- lització débil. Indicada per a dietes pobres en sodi | Aigua mineral natural. Minera- lització débil. Indicada per a dietes pobres en sodi | Aigua mineral natural. Minera- lització débil. Indicada per a dietes pobres en sodi |
| Font | Font Sacalm San Hilario Sacalm (Gerona) | Salud Lanjaron (Granada) | Solán de Cabras-Beteta (Cuenca) | Cachat Evian (Francia) | |
| Preu (euros / litre) | 0,30 | 0,32 | 0,44 | 0,76 | |
| Etiquetatge | Incorrecte | Correcte | Incorrecte | Correcte | |
| Volum net (L) | 1,5 | 1,5 | 1,5 | 1,5 | |
| Paràmetres caracteritzadors | |||||
| Residu sec (mg/l) 1 | 211 | 162 | 254 | 317 | |
| Duresa total (GHF) 2 | 14,7 | 10,4 | 25,5 | 30,8 | |
| PH 3 | 4,5 y 9,5 | 7,9 | 6,2 | 7,7 | 7,4 |
| Bicarbonats (mg/l) | Bicar- bonatada > 600 |
150 | 107 | 284 | 362 |
| Sulfat (mg/l) | Sulfatada > 200 |
15,5 | 17,8 | 20,9 | 13,3 |
| Clorur (mg/l) | Clorada > 200 |
27,7 | 12 | 7,89 | 7,52 |
| Calci (mg(l) | Cálcica > 150 |
41,9 | 26,3 | 57,3 | 77,9 |
| Magnesi (mg/l) | Magnésica > 50 |
10,2 | 9,38 | 26 | 26,1 |
| Fluorur (mg/l) | Fluorada > 1 | 0,23 | 0,15 | < 0,1 | < 0,1 |
| Ferro (µg/l) | Ferru- ginosa > 1 |
< 5 | < 5 | < 5 | 12,4 |
| Sodio (mg/l) | Sódica > 200 |
14,3 | 9,78 | 4,94 | 6,53 |
| Alumini (µg/l) | < 5 | < 5 | < 5 | < 5 | |
| Manganès (µg/l) | 1,44 | 1,46 | < 0,5 | 1,05 | |
| Carboni orgànic total (mgC/l) | < 0,2 | < 0,2 | < 0,2 | < 0,2 | |
| Sílice (mg/l) | 20 | 17 | 7,64 | 10,7 | |
| Potassi (mg/l) | 1,16 | 1,32 | 1,08 | 1,04 | |
| Contaminants 4 | Correcte | Correcte | Correcte | Correcte | |
| Estat microbiològic | Correcte | Correcte | Correcte | Correcte | |
| Cata (1 a 9) | 6.4 | 6,3 | 6,5 | 5,6 | |
(1) Residu sec: informa del contingut global de minerals d?una aigua. Es considera que una aigua és de “mineralització molt dèbil? quan el residu sec és inferior a 50 mg/l, de “mineralització dèbil? quan és inferior a 500 mg/l de residu sec i de “mineralització forta? quan aquest és superior als 1.500 mg/l.
(2) Duresa: reflecteix el grau de mineralització de l?aigua
(3) PH: informa del carácter ácido o alcalino del Aigua
(3) Contaminants: el nivell de contaminants detectat en totes les mostres és molt baix i en tots els casos es troba molt per sota dels màxims permesos per la norma.
Una per una
Una per una, nou aigües minerals naturals
Aquabona
/imgs/20070601/img.agua.01.jpg “Aigua mineral natural. Mineralització dèbil”- Font de Santolín, Quintanaurria (Burgos)
- Surt a 0,25 euros el litre.
- La millor relació qualitat-preu. De mineralització dèbil, és apta per a dieta baixes en sodi. Una de les de més calci. En el tast, amb 6,7 punts, una de les millors: agrada pel “sabor natural” i per ser “fina” i “suau”.
Solares
/imgs/20070601/img.agua.02.jpg “Aigua mineral natural. Aigua mineromedicinal”- Font de Solares, Cantàbria
- Surt a 0,26 euros el litre.
- Opció interessant per als qui prefereixen aigües de mineralització més alta. Aigua de mineralització “mitjana” (residu sec: 506 mg/l). No apta per a dietes baixes en sodi. La de més clorurs i sodi. L’única amb alumini, encara que la quantitat siga ínfima. En el tast, 6 punts: agrada el seu “bon sabor”, però alhora rep algunes crítiques perquè “es nota el sabor” i perquè “deixa gust en la boca”.
Alzola
/imgs/20070601/img.agua.03.jpg “Aigua mineral natural. Mineralització dèbil. Aigua mineromedicinal”- Font d’Alzola, Elgoibar (Guipúscoa)
- Surt a 0,23 euros el litre, la més barata.
- En l’etiqueta, la composició química ve només en èuscar, quan és obligatori que estiga també en castellà. De mineralització dèbil. No apta per a dietes baixes en sodi. En el tast rep 6,5 punts: agrada el seu “sabor suau”, rep algunes critiques per la “sensació en boca”.
Bezoya
- “Aigua mineral natural. Mineralització molt dèbil”
/imgs/20070601/img.agua.04.jpg Font de Bezoya, Trescasas (Segòvia)- Surt a 0,30 euros el litre.
- L’única de mineralització molt dèbil, el seu residu sec és 37 mg/l. Molt baix contingut mineral, tant en clorurs i sodi com en bicarbonats, calci i magnesi. L’única de les nou que manca de sulfats i potassi; i la de menor duresa. En el tast aconsegueix 5,9 punts i és la menys preferida: agrada pel “sabor natural”, però és criticada per ser “salada” i “basta”.
Insalus
- “Aigua mineral natural. Aigua mineromedicinal”
/imgs/20070601/img.agua.05.jpg Font de Lizartza, Guipúscoa- Surt a 0,31 euros el litre
- Aigua de mineralització “mitjana” (residu sec: 569 mg/l). Apta per a dietes baixes en sodi; molt de sulfat (podria denominar-se sulfatada). És la de més duresa. En el tast, amb 6,4 punts, és de les preferides: agrada pel “sabor natural” i per ser “fina” i “suau”; però rep algunes crítiques pel “gust que deixa”.
Font Vella - Sacalm
/imgs/20070601/img.agua.06.jpg “Aigua mineral natural. Mineralització dèbil”- Font Sacalm, Sant Hilari Sacalm (Girona)
- Surt a 0,30 euros el litre
- En l’etiqueta, el lot i la data de consum preferent resulten il·legibles. De mineralització dèbil. Apta per a dietes baixes en sodi. En el tast rep 6,4 punts: agrada per ser “insípida”; però rep alguna crítica pel “gust estrany”.
Lanjarón
/imgs/20070601/img.agua.07.jpg “Aigua mineral natural. Mineralització dèbil”- Font de Salud, Lanjarón (Granada)
- Surt a 0,32 euros el litre
- De mineralització dèbil, és apta per a dietes baixes en sodi. El pH més baix (6,2). En el tast rep 6,3 punts: agrada el “sabor natural” i “la sensació en la boca”; però és criticada per ser “salada” i per “deixar un gust estrany en la boca”.
Solán de Cabras
/imgs/20070601/img.agua.08.jpg “Aigua mineral natural. Aigua mineromedicinal”- Font de Beteta, Conca
- Surt a 0,44 euros el litre, la segona més cara
- L’única amb envàs de color blau, que la protegeix de la llum. En l’envàs el lot i la data de consum preferent resulten il·legibles. De mineralització dèbil, és apta per a dietes baixes en sodi. De les que tenen més magnesi (26 mg/l). En el tast rep 6,5 punts: agrada pel “sabor natural”, per ser “lleugera” i “poc densa”; i és criticada per “la sensació que deixa en la boca”.
Evian
/imgs/20070601/img.agua.09.jpg “Aigua mineral natural”- Font de Cachat, Evian (França)
- Surt a 0,76 euros el litre, la més cara
- De mineralització dèbil, és apta per a dietes baixes en sodi. La de major contingut de bicarbonats i ferro. En el tast rep 6,6 punts: agrada pel “sabor natural” i per ser “fina”; i rep algunes crítiques pel “gust que deixa”.