EN IMATGES |

Del jaciment al museu

1 Juny de 2007
Img fotorreportajep

Del jaciment al museu

Dins de la diversitat de restes arqueològiques de la península Ibèrica, destaca el jaciment arqueològic d’Iruña-Veleia a Àlaba. Es tracta d’un “oppidum” romà, una ciudad turó, que abraça més de 1.500 anys d’història i que ha proporcionat testimonis des del primer mil·lenni aC fins al segle V dC. El jaciment s’ha convertit en una font inesgotable de troballes de valor incalculable. Cadascuna de les peces viu un viatge apassionant, marcat per la curiositat científica, la paciència, la delicadesa i el rigor, en què l’origen és una capa de terra excavada i el destí, la vitrina d’un museu.

/imgs/20070601/museo1.jpgRuben García Blázquez
El fòssil guia

La casualitat en forma d’una troballa fortuïta d’una peça o una investigació programada representen el començament d’una excavació arqueològica a la recerca de vestigis d’una civilització anterior. Cal seguir l’empremta, i per fer-ho els arqueòlegs se serveixen del “fòssil guia”, aquell que revela a quin moment històric correspon l’objecte mateix i, segurament, tot el que l’envolta. En l’exemple de Veleia, l’anàlisi de les peces es confia a un laboratori holandès de Groningen que facilita els resultats aconseguits mitjançant les famoses proves de carboni 14, sistema al qual se suma l’anàlisi amb un accelerador de partícules que permet, amb poca quantitat de mostra, aconseguir una datació correcta.

/imgs/20070601/museo2.jpgRuben García Blázquez
/imgs/20070601/museo3.jpgRuben García Blázquez
L’espai, el temps, les circumstàncies i l’estrat

L’excavació permet estudiar la seqüència estratigràfica (cada capa de sediments), que revela informació sobre l’època, el moment de construcció, les fases i la destrucció dels elements. Al jaciment alabès, per exemple, es refereix a les cases romanes i tots els seus elements domèstics. Abans de retirar una peça es fotografia i es documenta. Un expert de cada tipologia dels materials (ceràmica, metalls, ossos o vidres) tutela la troballa. A cada part del conjunt de peces semblants i trobades en la mateixa unitat estratigràfica s’aplica el mateix codi. La situació de cada referència es coneix així en tot moment.

/imgs/20070601/museo4.jpgRuben García Blázquez
Una peça, un estudi

La peça trobada i preclassificada és rentada amb aigua destil·lada, i amb un pinzell es neteja acuradament. Aquests trossos petits arriben a revelar el segell de l’artesà que els va elaborar i el temps durant el qual va ser utilitzat.

Després de l’assecatge, es data la peça. Mitjançant un codi es reflecteix la unitat estratigràfica on ha aparegut, encara que això pot ser circumstancial. Amb tot, enquadrar la peça en un determinat tipus d’atuell revelarà l’època i la situació històrica en què va ser utilitzada.

/imgs/20070601/museo5.jpgRuben García Blázquez
/imgs/20070601/museo6.jpgRuben García Blázquez
El trencaclosques tancat

De vegades, encara que són les menys freqüents, s’aconsegueix reconstruir tota una peça. Si es pot fer, la tasca s’encomana a empreses de rehabilitació de Patrimoni. Els seus restauradors preparen l’objecte per a la conservació i l’exhibició. Un especialista classifica tipològicament i cronològicament l’objecte. Però per molt petita que siga la peça, o per molt fosca que semble al principi, pot guardar secrets que només s’arribaran a conèixer si s’hi para atenció.

/imgs/20070601/museo7.jpgRuben García Blázquez
Museu o lloc d’origen?

Un dilema no resolt, de vegades polèmic i sempre subjecte a una necessitat d’anàlisi, és què s’ha de fer amb els descobriments. Hi ha postures extremes que asseguren que tot vestigi ha de romandre i respectar-se verge. Els estudiosos han aconseguit posar-se d’acord en el fet que elements que no poden ser transportats, com ara alguns mosaics, s’analitzen en el seu espai i allí s’exhibisquen protegits. Altres vegades, la millor alternativa és optar per agrupar elements que, una vegada descoberts, corren perill de deteriorar-se o sofrir espoliacions. Tot el que s’analitza s’emmagatzema. Les peces més rellevants formen part del museu i la resta es guarda.

/imgs/20070601/museo8.jpgRuben García Blázquez
Lliçons de la història

El treball d’un arqueòleg no acaba al jaciment ni al museu. La difusió dels resultats forma part de la seua missió. Són projectes integrals que generen molta documentació de cada una de les peces, milers i milers de pàgines. S’origina una memòria documental bàsica per als estudis i publicacions que al seu torn faciliten materials didàctics i històrics. La curiositat científica i l’interès per rescatar exemples pretèrits és un tret d’humilitat intel·ligent en el present. Ajuda a no saber-se els primers, ni els millors.

/imgs/20070601/museo9.jpgRuben García Blázquez
/imgs/20070601/museo10.jpgRuben García Blázquez