Els càmpings milloren les prestacions, encara que continuen suspenent un de cada tres
Si fem cas de l’anàlisi efectuada per CONSUMER EROSKI, un de cada tres no compleix aquestes expectatives, fonamentalment per la mancança d’equipaments i serveis bàsics, a més de la falta d’accessibilitat per als discapacitats (la meitat no està preparat per a les necessitats d’aquestes persones) i les deficiències en seguretat (només un de cada quatre disposa de càmeres de vigilància) i assistència mèdica (el 90% no té personal mèdic propi o assistència mèdica concertada). Les mancances s’agreugen a mesura que disminueix la categoria i les tarifes de la instal·lació. Així, els millors resultats s’obtenen en els càmpings de primera categoria (també els més cars), i els pitjors, en els de tercera categoria (els que menys cobren). Malgrat les deficiències i les necessitats de millora, s’ha constatat una evolució positiva respecte a un estudi semblant fet per aquesta revista cinc anys enrere. De fet, la proporció de suspensos ha disminuït (del 37% al 29%) i el de bones qualificacions (“bé” i “molt bé”) s’ha duplicat (del 21% al 45%). A més, la satisfacció dels seus usuaris, tal com reflecteixen els resultats d’una enquesta efectuada a 400 clients d’aquestes instal·lacions, és generalitzada (la valoren amb vuit punts sobre deu). El preu mitjà d’una estada de quinze dies per a un matrimoni amb un xiquet en temporada alta (agost) és de 380 euros enfront dels 300 euros del 2002, xifra que representa un augment del 27%, deu punts per sobre de l’IPC acumulat (16,6%).
Els resultats s’han basat en la visita que tècnics de CONSUMER EROSKI, fent-se passar per clients, han realitzat a 101 càmpings (al nostre país n’hi ha en l’actualitat 1.206) de 18 províncies: 10 a Barcelona i Madrid; 8 a Alacant i Màlaga; 7 a València i Múrcia; 6 a la Corunya, Cantàbria, Granada, Guipúscoa i Navarra; 5 a Osca, 4 a Astúries, 3 a Còrdova i Biscaia i 2 a Àlaba, Valladolid i Saragossa. En dos de cada tres la visita ha inclòs pernoctació. Se n’han valorat aspectes relacionats amb les característiques dels càmpings, equipament i serveis, l’estat de conservació i netedat, el grau d’accessibilitat, la seguretat i la informació al campista.
La immensa majoria, nou de cada deu, considera que els establiments en què s’allotjaven comptaven amb prou personal per a atendre les necessitats dels campistes. En relació al tracte rebut, el 97% va assenyalar no haver tingut cap tipus de problema amb els treballadors. La proporció de satisfets disminueix fins al 80% dels enquestats quan es va parlar de la quantitat i la qualitat de serveis i instal·lacions oferts en els càmpings (piscines, pàrquing, cafeteria, restaurant, zones esportives, lavabos, dutxes?). Els estudiats a la Corunya i Barcelona són els pitjor dotats en equipament, segons els clients consultats, i és que un de cada quatre campistes afirma que les instal·lacions són insuficients i assenyalen principalment la manca de zona de jocs per a xiquets, d’instal·lacions esportives i de piscines, a més de l’escassetat de lavabos, sobretot en temporada alta.
Una bona oferta de serveis, com és ara la venda de gas butà, la connexió elèctrica, el subministrament d’aigua, la consigna, els fulls de reclamacions, la venda de premsa? resulta primordial per a determinar la qualitat de l’estada. El 85% dels usuaris va assegurar estar satisfet amb les prestacions que ofereix el campament en què s’allotja. Els càmpings de Còrdova i Màlaga són els pitjor valorats, i és que un de cada tres campistes reconeix sentir-se insatisfet davant de la mancança d’aquest tipus de serveis.
El 94% dels usuaris considera que els càmpings estan nets. Sis de cada deu afirmen que l’estat de netedat és “bo” i tres de cada deu que és “molt bo”, mentre que només el 6 % dels campistes assenyala que estan bruts.
Tot i les deficiències que van detectar els tècnics quant a plans i sistemes de seguretat, gairebé nou de cada deu campistes afirmen sentir-se segurs en els càmpings en què s’allotgen i creuen que els campaments tenen prou extintors, mesures de vigilància i sistemes d’alarma, a més de l’assistència mèdica necessària. Tanmateix, aquesta proporció disminueix en els càmpings de tercera categoria, on el nombre de campistes disconforme (15%) dobla els insatisfets allotjats en campaments de primera categoria (7%).
A banda de la seguretat, la informació a l’usuari és un altre dels aspectes rellevants. El 86,5% dels campistes opina que des del campament s’ofereix prou informació, és a dir, la majoria considera que hi ha prou cartells, senyals i mapes, i també que es donen a conèixer les dades necessàries sobre el campament perquè l’estada siga al més satisfactòria i agradable possible. De nou, en els establiments de tercera categoria es detecta el grau més elevat d’insatisfacció (el 39,4% dels seus usuaris no se sent informat degudament)
Poca informació a l'entrada
En l’entrada de la majoria d’establiments s’indicava el nom (92%), en prou menys la categoria (el 58%), la dotació del seu equipament o les normes de comportament, i gairebé cap (el 14%) n’indicava l’aforament. Tot i que l’horari de descans i de silenci nocturn és una dada rellevant en aquestes instal·lacions, només dos de cada tres càmpings l’especificava. També són fonamentals les tarifes, que només apareixien exposades en les entrades del 42% dels càmpings. Encara més baix és el percentatge d’instal·lacions amb informació en altres idiomes (el 54% en anglès, el 35% en francès i el 25% en alemany). A més, la meitat dels establiments disposava de mapes o panells que indicaven la ubicació de les instal·lacions. Una de les primeres impressions, i més influents, que causa un establiment és, sens dubte, el primer contacte que es manté amb la persona de recepció. Només en el 9% el tracte va ser insatisfactori. En vuit de cada deu càmpings l’horari d’obertura de recepció era, a més, com a mínim, de nou del matí a nou de la nit. En canvi, el 6% mancava d’aquest servei i atenien el campista al bar.
Per als qui viatgen amb la mascota, l’accés d’aquests animals és un factor fonamental per a escollir l’establiment on acampar. En el 56% dels càmpings estudiats es permet l’entrada a tot tipus d’animals de companyia, mentre que tres de cada deu admeten només els considerats no perillosos. Així, únicament el 14% prohibeix l’accés d’animals a les seues instal·lacions. En serveis d’hostaleria, el 96% disposava de bar i el 81% de servei de restaurant (proporció que baixa al 57% en els de tercera categoria). D’aquests, tres de cada quatre servien un menú del dia, amb un preu mitjà de 10,2 euros. Per a la venda d’aliments i d’altres productes, el 84% dels càmpings disposaven de supermercat.
- La possibilitat de fer una evacuació amb garanties amb la major rapidesa possible és un element determinant per a la seguretat en els càmpings.
- El càmping ha d’estar situat en un lloc adequat, fora de rambles, llits secs de rius i de terrenys amb risc d’inundació. Tampoc es podrà trobar prop de llocs de captació d’aigües potables per a l’abastiment de poblacions. El campament haurà d’estar tancat en el seu perímetre per impedir-hi l’accés lliure, per bé que la tanca no ha de ser infranquejable per culpa d’una altura excessiva.
- Els camins i accessos al campament han de ser amplis, estar ben il·luminats i perfectament accessibles per als vehicles d’emergència, sense obstacles (per exemple cotxes) que els hi impedisquen el trànsit. A més, s’ha d’evitar l’existència d’esglaons, irregularitats, clots o cap altre tipus de zones mal protegides o sense senyalitzar.
- Les mànegues i extintors han de ser accessibles per als usuaris i els equips d’emergència, estar ben distribuïts per les instal·lacions i en perfectes condicions d’ús. Les preses elèctriques han d’estar ben aïllades i protegides. No ha d’haver-hi cables per terra.
- Els residus inflamables han de ser recollits tan ràpid com es puga. A més, elements com les bombones de gas han d’estar protegides del sol, allunyades de les fonts de calor i fora de l’abast dels xiquets. Altres elements com cuines, foguers i barbacoes també han d’estar situats en llocs segurs, separats i protegits.
- La senyalització dins del campament ha de ser clara per a poder orientar-s’hi fàcilment (taulers amb mapes, indicacions de les vies de sortida, plans, etc.) i per a permetre a l’usuari saber on està. S’ha d’informar els usuaris de l’actuació que han de seguir en el cas que hi haja situacions de perill.
- El càmping ha de disposar de portes d’emergència suficients, distribuïdes per tot el perímetre i proporcionals al nombre de persones allotjades. Han de poder obrir-se i portar a un lloc segur.
- Els cotxes, millor aparcats en una àrea específica, preferiblement en una zona exterior del recinte o allunyada dels llocs d’acampada. La velocitat per als vehicles dins del càmping ha d’estar limitada (no s’han de superar els 10 km /h), especialment en zones amb moviment de xiquets.
- El càmping ha de comptar amb un pla de prevenció de catàstrofes, a més d’una guia o pla d’evacuació.
- És necessari que les instal·lacions disposen d’assistència sanitària (almenys una farmaciola de primers auxilis equipada convenientment per a poder atendre amb la màxima eficàcia possible els accidents més freqüents).
Assistència mèdica i seguretat, deficients
Els responsables dels càmpings han de garantir la seguretat dels campistes en tot moment. La presència de vigilants o guàrdies de seguretat és una de les mesures més freqüents (només dos dels 101 càmpings estudiats no tenien personal d’aquest tipus). Per contra, la instal·lació de càmeres o sistemes de vídeo només s’aplica en un de cada quatre casos, i únicament en càmpings de primera i segona categoria. També és molt comú que el càmping es tanque de nit per motius de seguretat; de fet, un 85% ho fa i la majoria prohibeix el trànsit rodat dins de les instal·lacions.
Aquestes instal·lacions tampoc destaquen en prevenció. El 29% no té elaborat un pla de catàstrofes i el 23% no disposa d’un pla d’evacuació per a actuar en cas d’emergència. A més, un 30% dels campaments que disposen del pla de catàstrofes no el revisa de forma anual igual com passa amb el pla d’evacuació, la revisió del qual no es preveu en el 23% dels càmpings. Almenys, totes les instal·lacions tenien extintors.
Els defectes en matèria de seguretat es van detectar sobretot en els establiments de tercera categoria. El 57% mancava d’un pla d’evacuació i, en una proporció semblant, d’un pla per a fer front a les possibles catàstrofes.
Si una persona amb mobilitat reduïda decidís anar a un càmping d’Espanya es trobaria amb dificultats serioses. En gairebé la meitat dels analitzats, no totes les instal·lacions estan adaptades per a salvar els problemes d’accessibilitat. En el 23% dels càmpings ni tan sols els banys són accessibles per a persones amb problemes de mobilitat.
Dins de les alternatives vacacionals, un dels reclams principals del càmping, a més del contacte amb la naturalesa enfront d’altres opcions, és el menor desemborsament econòmic que exigeix, però, és realment tan barat?
A fi de comparar els preus, CONSUMER EROSKI ha establert dos supòsits bàsics. D’una banda, un matrimoni amb un xiquet de cinc anys que vol passar la primera quinzena d’agost d’acampada en una tenda familiar; d’una altra, la mateixa família però aquesta vegada una caravana substitueix la tenda de campanya. En els dos casos s’han calculat els preus totals amb els descomptes inclosos per reflectir les diferències entre els càmpings de les 18 províncies portades a estudi, així com el salt de preus entre categories.
El que primer crida l’atenció és que el tipus d’allotjament triat no influeix massa en el preu, és a dir, el cost mitjà tant en el primer cas (en tenda de campanya) com en el segon (en una caravana) se situa sobre els 380 euros.
On sí que s’ha registrat una variació notable és en la comparació entre els preus registrats en un informe semblant elaborat al 2002 i els actuals. Fa cinc anys, el preu mitjà que calia pagar era aproximadament 80 euros més barat que en l’actualitat (380 euros al 2007 contra els 300 del 2002, un creixement d’un 27%, deu punts superior al de l’IPC acumulat en aquest període, un 16,6%). Les diferències també són significatives per categories. En el supòsit de la tenda de campanya, al 2002 s’havia de pagar al voltant de 346 euros per allotjar-se en un càmping de primera categoria, preu que cinc anys després ha pujat fins als 426 euros, és a dir, un augment del 23%, gairebé sis punts per sobre de l’augment de l’IPC en aquests cinc anys. En un de segona categoria, el preu mitjà s’ha encarit 60 euros aproximadament (el preu mitjà al 2002 era de 311 euros i ara és d’uns 372 euros, una pujada del 20%, lleugerament per sobre de l’IPC). Els càmpings de tercera categoria són els que menys han acusat aquesta pujada de preus, ja que han experimentat una pujada inferior a 20 euros (cost mitjà fa cinc anys de 255 euros enfront dels prop de 272 de l’actualitat), xifra que representa un increment del 7%, deu punts per sota del creixement de l’IPC.
Piques sense aigua calenta, en dos de cada deu
Entre els càmpings que disposen d’aparcament per a vehicles, a banda del situat en cada parcel·la, un 75% facilitava aquest servei de forma gratuïta. Entre els que ho cobren, el preu mitjà és de 4,6 euros diaris per vehicle, encara que la tarifa d’alguns ascendia a 10 euros i en uns altres el desemborsament per vehicle a penes arribava als 2,5 euros.
Només el 7% dels càmpings tenien gimnàs, el 38% pista polivalent (camps o pistes que serveixen per a practicar diversos esports, com ara bàsquet, futbol, handbol?) i el 20% pista de tenis. Així mateix, en l’estudi s’han analitzat zones de reunió i d’oci destinades als campistes i els resultats mostren que en més de la meitat dels càmpings (56%) hi ha saló social, en el 44% sala de jocs i en el 60% sala de televisió. Així mateix, en el 91% hi ha terrassa, en el 66% barbacoa i, a més, en el 20% hi ha biblioteca, en un 10% ludoteca, en un 12% discoteca i en un 9% cine. El 86% dels campaments disposa de parc infantil.
L’estat general de conservació i netedat es va catalogar com a bo o molt bo. Només es va trobar una netedat millorable en les dutxes i els lavabos del 8% de les instal·lacions analitzades. La pulcritud és extensible a les zones infantils (sis de cada deu es van catalogar com a molt netes) i als bars i restaurants, encara que gairebé en un de cada deu es van registrar algunes deficiències.
Una oferta de serveis àmplia incrementa la sensació de comoditat de l’usuari. Un exemple és el de les connexions per a caravanes i autocaravanes. Encara que la immensa majoria dels càmpings disposaven de connexió elèctrica, només el 69% incloïa subministrament d’aigua per a aquests vehicles. Gairebé vuit de cada de deu càmpings venien gas butà i el 86% estaven proveïts de desguassos químics per a autocaravanes.
Únicament en el 56% de càmpings els usuaris podien utilitzar una consigna per a guardar objectes personals i el 69% tenia caixa forta. Respecte al servei de correspondència, un de cada deu càmpings mancava d’aquest o de bústia (tot i que és obligatori). Quant a la forma de pagament, en gairebé vuit de cada deu càmpings va ser possible pagar amb targeta.
Noves tecnologies, presència insuficient
A això se suma el fet que el 81% dels càmpings analitzats disposa de pàgina web. Dels que en tenen, més de la meitat ofereix al client la possibilitat de fer la reserva en línia.
La cultura del reciclatge de residus, cada vegada més estesa a les llars espanyoles, continua sent una assignatura pendent als càmpings. Els contenidors per a la reutilització de materials com el vidre, el paper, el cartó i les piles escassegen en molts càmpings.
Només en la meitat de les instal·lacions hi ha contenidors per a paper/cartó i piles, quantitat que ascendeix fins al 64% en els contenidors de vidre.