Menjar per aprimar-se

L'estiu és una època tan bona per a treure's quilos de sobre com qualsevol altra, sempre que el pes ideal a aconseguir siga factible i el mètode siga saludable
1 Juny de 2007
Img img alimentacion listado

Menjar per aprimar-se

/imgs/20070601/img.alimentacion.01.jpgPoques vegades dues paraules i dos conceptes tan inversos “menjar i aprimar-se” s’han combinat amb un mateix objectiu: no arriscar la salut de ningú que desitge perdre pes. Es pot, i convé fer-ho, menjar per aprimar-se. Amb això es podrà evitar que el desig tan fort que la bàscula s’ature en el nombre somniat desemboque en una autèntica obsessió per perdre quilos que deixe el benestar en un segon pla. Aquesta és, a més, la millor manera de garantir que la persona no sofrisca el temut efecte rebot o efecte io-io, és a dir, la impossibilitat de mantenir la pèrdua de pes i la tornada no desitjada dels quilos que havien desaparegut.

No hi ha prou de prendre menys calories, cal aprendre a aprimar-se, a eliminar conductes o comportaments que ens porten a engreixar-nos o que dificulten l’aprimament. Cal ser conscients que, per l’esvalotat estil de vida que impera, l’establiment d’hàbits a mitjà i llarg termini és el problema principal per a moltes persones quan es plantegen reduir de pes. Aprimar-se sempre requereix un canvi en l’estil d’alimentació i de vida que ha d’anar més enllà dels dies o els mesos en què s’inicien els nous hàbits alimentaris, i per tant més enllà del que s’entén com “operació biquini” o “estar a dieta dos mesos”. L’estiu és, precisament, una època crítica per a consolidar l’aposta de “menjar per aprimar-se”. Per fer-ho, cal establir també en la rutina diària estival pautes sobre què hem de menjar, com hem de fer-ho i quan.

  • /imgs/20070601/img.alimentacion.02.jpgQuè hem de menjar: Les fruites, hortalisses i verdures típiques de l’estiu comparteixen característiques: tenen molta aigua i fibra, per això omplen ràpid, i els seus sucres escassos aporten dolçor i poques calories. A més, es poden prendre refrescos i gelats baixos en calories. La carn, el peix i els ous es poden reservar per a la nit i deixar per al migdia plats combinats on abunden els vegetals i no tant les proteïnes. Per exemple, una ensalada de pasta amb varietat d’hortalisses i un ou dur trossejat; un gaspatxo com a entrant i una paella de verdures; una tomata en ensalada amb formatge fresc i orenga acompanyada d’un plat de llegums amb arròs. De postres, una bona opció és una infusió o un cafè sense sucre. Fins i tot es pot reservar una peça de fruita o un iogurt desnatat per menjar-lo entre hores.
  • Com hem de menjar: Menjar lentament i mastegar bé té l’avantatge que es menja menys a causa de la sensació de sacietat.
  • Quan hem de menjar: És saludable i convenient trencar el dejuni entre un àpat i un altre si hi passen més de quatre hores. Així s’alleuja el malestar que produeix la sensació de tenir gana i l’ansietat que genera el fet de “no poder menjar”. Ser mesurat amb els aliments ensucrats i no concentrar-los en un àpat ajuda a mantenir estable la glucèmia, i així no es fabricaran greixos inoportuns a partir dels sucres extra. Pensar amb sentit comú, sense renunciar sempre al que abelleix més, fa que la persona se senta més còmoda i tranquil·la per a seguir la dieta.

Esprint final: perdre volum

Tant les persones que ja porten uns quants mesos fent dieta i es troben en el tram final, com les que acaben de començar han de tenir presents tres canvis dietètics molt efectius per a reduir volum corporal en l’esprint final: dieta hiposòdica, hidratació suficient i menys fibra i aliments flatulents.

  • Dieta hiposòdica:
    • Eliminar la sal d’addició i substituir-la per formes alternatives de condimentació, com ara herbes aromàtiques i adobs.
    • Triar més aliments frescos i prescindir dels aliments processats, habitualment amb excés de sal.
    • Prescindir d’olives, precuinats, salses, patates fregides i semblants, embotits, conserves, galetes o cereals de desdejuni.
  • Hidratació suficient: Beure dos litres d’aigua al dia i ajudar-se d’infusions, granissats, sucs i caldos naturals. És la manera que els ronyons netegen d’impureses l’organisme, al mateix temps que s’evita la retenció de líquids.
  • Menys fibra i menys aliments flatulents. És convenient disminuir el consum d’aliments integrals, rics en fibra, i reduir o eliminar temporalment el consum de verdures flatulentes (carxofes, pebres, cebes, cogombres) i d’hortalisses com l’enciam en ensalades. El motiu d’aquests últims canvis, molt puntuals per a no desequilibrar a la llarga el pla dietètic, és que afavoreixen la formació de gasos amb la consegüent i inoportuna inflor abdominal.
Vèncer les dificultats
Quan la força de voluntat flaqueja i perilla l’èxit del pla… Què cal fer…
El cos ens demana un menjar dolç Assaborim el dolç d’aliments ensucrats naturalment: fruites, sucs, batuts de fruita i llet o iogurt desnatats. Optem pels refrescos light, els aliments sense sucre i sense fructosa, i utilitzem sacarina o altres edulcorants semblants sense calories. Seleccionem la xocolata que tinga com a mínim un 80% de cacau perquè conté menys sucre i aporta menys calories. Les infusions dolces de regalèssia i melissa calmen l’apetència pel dolç.
Mengem però no ens assaciem Prenguem entre hores aliments rics en fibra soluble com ara fruites, un grapat de fruits secs o galetes d’avena. Aquesta fibra s’infla en l’estómac i genera sacietat, la mateixa sensació que es produeix quan es pren la fruita al principi de l’àpat. Abans de prendre preparats comercials de fibra, consultem-ho amb un especialista. Ell serà la persona apropiada per a recomanar-nos el tipus de producte, la dosi i el moment adequat de prendre”ls.
Sortim a prendre alguna cosa amb els amics Abans de demanar un menjar sòlid prenguem un bon got d’aigua, així s’inflarà l’estómac i ens calmarà la gana. Triem aliments hipocalòrics: begudes sense calories com aigua, infusions, cafè o té sense sucre, refrescos light, gasosa; o begudes amb poques calories com ara sucs de fruites, de tomata, caldos, orxata i cervesa sense alcohol. Tinguem a mà caramels i xiclets sense sucre. Com a pica-pica, pensem en els envinagrats que no siguen olives, com ara cogombrets i ceballots, les tapes vegetals amb poca maionesa o les llesques amb tonyina i ou.
Massa sobrecàrrega

/imgs/20070601/img.alimentacion.03.jpg

L’última enquesta nacional de salut del Ministeri de Sanitat i Consum publicada a l’abril del 2007 revela que el 44,4% dels homes i el 30,3% de les dones de 18 anys i més tenen sobrecàrrega. A més, un 15,5% dels homes i un 15% de les dones, pràcticament un terç de la població adulta, presenta un índex de massa corporal (IMC) considerat com a obesitat. L’estudi també indica que el 8,8% dels homes i el 12,5% de les dones segueix algun tipus de dieta especial.