Persianes

L'aïllant mòbil

Protegeixen dels sorolls de l'exterior i permeten reduir fins a un 20% les pèrdues de calor a l'hivern
1 Juny de 2007

L'aïllant mòbil

/imgs/20070601/img.consejos.01.jpgLes persianes aïllen del fred, de la calor i dels sorolls. Segons el material i el gruix de les lames, poden reduir fins a un 20% les pèrdues de calor, amb l’estalvi consegüent en el consum de calefacció, o ajudar a mantenir fresc l’ambient sense haver d’utilitzar l’aire condicionat. A més, són una bona ajuda per evitar els sorolls que entren de l’exterior.

Però les persianes també són un element decoratiu important. Les noves tendències amplien les tonalitats del blanc, del gris i del marró, els colors més clàssics, per a aconseguir una integració total en el conjunt de la façana i la resta de la decoració. El calaix on es guarda la persiana enrotllada sol tenir el mateix color que la resta de l’estructura.

Pel que fa a la ubicació, habitualment estan a l’exterior de les finestres, exposades al fred, al sol i la pluja. Tot i això, es pot mantenir el color gràcies al lacat o l’esmaltat de les lames. Els materials amb què estan fetes -alumini, PVC o fusta principalment- i el tractament que tenen impedeixen que es deformen davant de condicions ambientals adverses.

Un model per a cada finestra

  • Enrotllable. És el sistema més utilitzat a les llars. La persiana s’eleva per mitjà d’una cinta, que pot anar encastada en el marc de la finestra, dins de la paret o en una caixa abatible. Quan la cinta es trenca, cal obrir el calaix per a canviar-la. Si s’embruta, la barreja d’aigua calenta amb un producte específic, com l’amoníac, ofereix bons resultats. Les lames es poden netejar amb un drap humit o amb vapor d’aigua.
  • Veneciana. Més lleugera que l’anterior. Permet graduar la quantitat de llum que entra en una habitació. Està composta per llistons fins en posició horitzontal, que s’inclinen per deixar passar la llum i que, en apujar-los, s’apilen fàcilment els uns sobre els altres. Es pot trobar en diferents colors i es fabrica amb alumini, fusta o PVC. Aquesta última és la més comuna. És una bona solució per a la cuina o el bany. Preu: A partir de 23 euros/m2.
  • Alacantines. Són persianes enrotllables mitjançant una corda o cadena, però amb les lames més estretes. Es renten fàcilment, admeten diferents materials i són molt utilitzades en pisos antics. A més, es venen en colors variats, inclosos alguns tan cridaners com el roig o el blau, per això també són útils com a element de decoració. Preu: 25 euros/m2.
  • De seguretat. S’utilitzen, especialment, per a pisos baixos i habitatges unifamiliars. Estan preparades perquè les lames es bloquegen quan s’intenten alçar des de l’exterior. Solen estar fabricades d’alumini extrudit, un material molt resistent.

Materials

  • Fusta. Cada vegada es fa servir menys perquè exigeix unes cures freqüents. Aquestes persianes aporten calidesa i són més robustes, però cal envernissar-les una vegada a l’any. Un altre risc és l’aparició de corc. La fusta de pi és una de les més utilitzades. Preu: Des de 75 euros/m2.
  • PVC. És el material més usat per a la seua instal·lació en la llar. El manteniment és senzill, però el deteriorament de les lames és superior. Són barates i poden estar farcides de poliuretà, que els aporta més resistència. Les persianes de PVC es netegen amb facilitat, la col·locació és senzilla i es poden pintar. Preu: Des de 22 euros/m2.
  • Alumini. Les lames estan farcides d’escuma aïllant de poliuretà, i això les converteix en un aïllant excel·lent del fred i del soroll. Els tipus d’alumini utilitzats són:
    • Laminat. Més dures que les de PVC, resisteixen millor el pas del temps i la pèrdua del color per l’efecte del sol. Preu: Des de 33 euros/m2.
    • Extrudit. És el material més resistent i, per tant, un dels més cars. S’utilitza en les persianes de seguretat per impedir que siguen forçades des de l’exterior. Preu: Des de 90 euros/m2.

Persianes automàtiques

/imgs/20070601/img.consejos.02.jpg Les persianes automàtiques funcionen amb un motor instal·lat en l’eix de rotació. Els dos mecanismes d’elevació són el telecomandament i el botó. Amb un gest senzill, les persianes s’apugen o s’abaixen de manera gradual. Això afavoreix la conservació del motor i allarga la vida de la persiana mateixa.

D’altra banda, gràcies a l’electrònica, es pot aconseguir que totes les persianes s’apugen o s’abaixen alhora. Fins i tot, és possible programar-les perquè s’alcen amb els primers rajos de sol i s’abaixen soles, quan descendeix la temperatura o comença a fer-se fosc. És una manera d’evitar la pèrdua de calor per a estalviar energia i de simular la presència de gent a l’interior, encara que la casa estiga buida.

Ara bé, la seua instal·lació és més costosa, igual com la reparació. Han de tenir un endoll a prop i, quan s’espatlla el motor, la persiana sol quedar inutilitzada, ja que no fa servir cintes i la majoria dels models no disposen de mecanismes manuals d’emergència.

Preu: Cal calcular per separat el cost de les lames i el del motor, que oscil·la entre els 120 i els 300 euros.

ALTERNATIVES A LES PERSIANES
  • Estors. En diferents teixits, dificulten el pas del sol però no obstaculitzen per complet l’entrada de llum. Se subjecten a una banda i a l’altra de la finestra i s’accionen mitjançant un cordó, que permet plegar-los. Són barats (el cost està en funció del teixit) i fàcils d’instal·lar. Preu: Des de 20 euros/m2.
  • Mosquiteres. Més que no impedir el pas de la llum, dificulten l’entrada d’insectes. Poden ser fixes, enrotllables o corredisses. Es venen en colors diferents i estan fabricades amb alumini, PVC o fibra de vidre. El primer se sol utilitzar per al marc, mentre que el PVC i la fibra de vidre es reserven per a la malla de l’interior. Permeten mantenir obertes les finestres a l’estiu, sense sofrir picadures de mosquits molestes. Preu: Des de 25 euros/m2.
  • Gelosies. La seua funció és semblant a la d’una reixa, encara que l’estètica és més decorativa. Es posen en pisos baixos per dificultar-hi l’accés i en zones que necessiten ser ventilades. Són fixes i es poden orientar segons les necessitats. Preu: Des de 50 euros/m2.
  • Tendals. Es col·loquen a l’exterior de la finestra o terrassa, principalment per no deixar passar-hi el sol i la calor. El més important és l’elecció de la lona i el mecanisme d’elevació, que pot ser mitjançant maneta, botó o accionat per un comandament a distància. Les lones acríliques redueixen l’adherència de la pols o l’aparició de floridura. Preu: Des de 200 euros/m2.