Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Dret successori : Per a evitar situacions desagradables, el millor és testar

Deixar-ho tot ben lligat en vida amb un testament costa entre 36 i 60 euros, i estalvia nombrosos maldecaps

La legítima

  • /imgs/20060901/img.informe.03.jpgEn quantes parts es divideix una herència? El cabal hereditari es divideix per disposició legal en tres terços: la “legítima”, la “millora” i el “terç de lliure disposició”. La legítima és la part dels béns de l’herència de la qual el testador no pot disposar lliurement, encara que desitge fer-ho, perquè per llei es reserva a determinats hereus anomenats forçosos, llevat que el testador decidisca desheretar-los expressament. L’abast de la legítima està en funció de les persones que participen en l’herència. De la seua banda, el terç de millora es pot utilitzar per a afavorir en especial algun o alguns fills o descendents; si no es disposa sobre aquest expressament, s’entén que incrementa la quantia de la legítima. Amb el terç de lliure disposició el testador podrà fer el que crega convenient.
  • Per què cal fer la partició de l’herència i quan s’ha de fer? Es pot donar el cas que el testador no s’haja limitat a anomenar hereus en el testament, sinó que també haja fet en aquest testament un repartiment o partició dels béns entre els hereus, assignant a cadascun d’aquests béns concrets en paga de la seua quota hereditària. És l’anomenat testament particional. En aquest cas, els hereus hauran d’ajustar-se al que ha ordenat el testador en el testament amb vista al repartiment dels seus béns, quan no perjudique la legítima dels hereus forçosos. També és possible que el testador, en atenció a la conservació de l’empresa o en interès de la seua família, vulga preservar indivisa una explotació econòmica o bé mantenir el control d’una societat de capital o un grup d’aquestes. En aquest cas, pot usar aquesta facultat, disposant que es pague en metàl·lic la legítima als altres interessats.

L’herència no és lliure

El testador és lliure de deixar els seus béns a qui vulga? No. Hi ha l’obligació legal de deixar una part -la legítima- als descendents, ascendents i cònjuge, segons els casos, denominats per això hereus forçosos. Però cal tenir en compte que les normes no són iguals a tot Espanya. Hi ha determinats territoris que tenen uns drets especials, històrics, anomenats “Drets Forals”, que regulen de forma diferent tot el que es refereix al testament i a les herències.

Quant cal deixar als hereus forçosos?

  • Als fills i descendents (néts, besnéts, etc.), dos terços de l’herència. Un dels terços s’ha de dividir en parts iguals entre els fills, i l’altre terç (l’anomenat de millora) es pot distribuir lliurement entre ells o deixar-ho a un sol descendent.
  • Si no es tenen fills ni descendents, els ascendents (pares, avis, etc.), heretant en primer lloc els progenitors, tenen dret a la meitat de l’haver hereditari dels fills i descendents, excepte el cas en què concorreguessen a l’herència amb el cònjuge vidu del causant, en el supòsit que la legítima dels pares o ascendents siga d’una tercera part de l’herència.
  • El cònjuge vidu també és un dels hereus forçosos del mort, i té dret a l’usdefruit del terç destinat a millora si concorre a l’herència amb fills o descendents; si no hi haguessen descendents, però sí ascendents, tindrà dret a l’usdefruit de la meitat de l’herència. Si no hi ha descendents ni ascendents, el cònjuge sobrevivent tindrà dret a l’usdefruit dels dos terços de l’herència.

Poden els pares desheretar un fill? El testador no pot desheretar sense més al seu capritx. En la llei s’estableixen quines són les causes de desheretació, i fora d’aquestes causes no es pot donar aquesta. Si així i tot té lloc la desheretació, i no se n’expressa la causa, no es prova o és diferent de les que s’estableixen legalment, pot ser anul·lada pels tribunals.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions