Per a augmentar la ingesta de calci n'hi ha prou de prendre una mica més de llet normal
Les excel·lents qualitats nutritives de la llet i dels seus derivats fan que la seua incorporació a la dieta habitual siga convenient en totes les etapes de la nostra vida, però el mèrit més significatiu que tenen, l’aportació abundant de calci de gran biodisponibilitat (la llet conté proteïnes, minerals i vitamines que afavoreixen l’absorció del calci per part del nostre organisme), la converteix en insubstituïble en les fases de creixement i desenvolupament (infància i adolescència) i en períodes fisiològics concrets com l’embaràs i la lactància en les dones.
La llet semidesnatada s’obté a partir de llet sencera, a la qual es treu de primer tot el greix i posteriorment s’hi afegeix la quantitat de nata requerida per a aconseguir que el greix represente entre l’1,5% i l’1,8% del producte, rang establert per la normativa per a la llet semidesnatada (la sencera ha de tenir almenys el 3,5% de greix).
A continuació es procedeix a l’enriquiment amb calci: es poden afegir a la llet sals minerals de calci, caseïnats o caseïnes, fer servir llet ultrafiltrada, llet en pols o llet concentrada. El nostre organisme és més eficient si absorbeix calci orgànic (citrat càlcic, acetat de calci, quelat de calci), que es troba en la llet, que calci inorgànic (fosfat càlcic, carbonat de calci), que permet una concentració més alta de calci en el producte final però que pateix d’una absorció pitjor. Les dades proporcionades pel laboratori no permeten distingir el tipus de calci utilitzat en cada llet analitzada.
La majoria dels fabricants afegeixen també vitamines liposolubles (solubles en greix), ja que durant el desnatat, juntament amb el greix s’eliminen aquestes vitamines de la llet. La llet a la qual s’afegeix algun nutrient (calci, fòsfor, vitamines, proteïnes, etc.) es considera “llet enriquida”, i els seus fabricants tenen l’obligació d’informar en l’etiqueta del producte sobre les característiques nutritives.
La revisió dels etiquetatges d’aquestes nou llets enriquides va revelar que totes incloïen la informació obligatòria, però en molts casos les dades oferides es van revelar poc veraces, fins al punt que el contingut real de calci de quatre d’elles (Central Lechera Asturiana, Kaiku, Lauki i Gaza) va ser notablement inferior al declarat. I en una cinquena, la de Puleva, el defecte va ser del 8% però el marge d’error de la tècnica de mesurament va aconsellar no interpretar que contenia menys calci del declarat. Tanta inexactitud en el contingut real de calci pot ser degut al fet que, segons sembla, alguns fabricants parteixen de la premissa que la llet crua conté 120 mg de calci per cada 100 mil·lilitres, quan en realitat el més comú (els continguts varien en funció de diversos factors) és que no supere els 110 mg/100 ml. Això pot explicar, si bé només en part, que els fabricants es queden curts a l’hora d’afegir calci per a aconseguir els valors declarats en les etiquetes. La solució sembla senzilla: verificar el contingut en calci de la llet d’origen i calcular, en cada remesa, la quantitat que hi cal afegir-ne. Recordem que no es pot incorporar calci discrecionalment, ja que un contingut en aquest mineral superior a 160 mg/100 ml faria precipitar la llet.
Però les discrepàncies entre les quantitats declarades de nutrients i les trobades en l’anàlisi no van acabar en el calci. També la quantitat de fòsfor de Kaiku i Pascual va ser inferior a la compromesa en les etiquetes. I el mateix ocorria amb el magnesi en Celta, amb l’àcid fòlic (vitamina B9) en Lauki i Pascual, amb la vitamina A en Gaza i Puleva, i amb la vitamina E en Gaza. En resum: només els etiquetatges de Río i Président eren correctes.
Al natural, la llet acabada de munyir té entre el 3% i el 6% de greix, depenent de l’alimentació de la vaca i de la raça. La llet sencera ha de contenir un mínim del 3,5% de greix, mentre que la desnatada en tindrà menys del 0,5% i la semidesnatada ha de tenir entre l’1,5% i l’1,8% de greix. En les mostres analitzades el contingut gras va anar des de l’1,47% fins a l’1,57% i tots els valors es van considerar acceptables. No hi ha diferències ressenyables en el contingut gras de les semidesnatades normals i les enriquides en calci. El mateix ocorre amb el contingut en colesterol que, igual que el greix, és poc rellevant: mig litre de llet semidesnatada aporta 30 mil·ligrams de colesterol, quan la quantitat que s’aconsella no superar al dia és 300 mil·ligrams.
La llet, encara que n’aporta d’altres, només és rica en vitamina B12 (més del 30% QDR). El més rellevant a efectes d’aquesta anàlisi és que en el procés d’extracció del greix de la llet s’eliminen les vitamines liposolubles (A, D i E) i és per això que els fabricants de llets semidesnatades i desnatades solen afegir-ne. En concret, la vitamina D esdevé essencial en aquestes llets semidesnatades enriquides en calci, perquè ajuda a l’organisme de qui les ingereix a absorbir el calci i a dipositar-lo en ossos i dents.
De les nou comparades, Río és l’única que no diu estar enriquida en vitamines. Ara bé, les anàlisis van demostrar que en moltes mostres les quantitats de vitamines eren inferiors a les declarades. Gaza, per exemple, afirma estar enriquida en vitamines A, E i D, però al laboratori, en clara irregularitat d’aquesta llet, no es van veure quantitats detectables de vitamines A i E. Quant a la vitamina D, l’única mostra amb un contingut (3,3 micrograms, µg/100 ml) que es va poder mesurar va ser Celta; el de les altres, per limitacions de la tècnica emprada, no s’ha quantificat ja que era inferior a 2,5 µg/100ml (important: cap mostra declarava una quantitat de vitamina D superior a 2,5 µg/100ml). Président i Puleva afirmen que incorporen vitamina D; Puleva afegeix també vitamina A, però contenia només 90 µg/100 ml d’aquesta vitamina en comptes dels 120 µg/100 ml declarats en l’etiqueta. Celta, de la seua banda, assegura incorporar a la llet vitamines A i D, i es va comprovar al laboratori que ho fa fins i tot en quantitats superiors a les anunciades.
De la seua banda, Central Lechera Asturiana, Kaiku, Lauki i Pascual afirmen afegir àcid fòlic (vitamina B9) i vitamines A, D i E. Excepte en vitamina A en Lauki i Pascual (que no arriben a la quantitat declarada) i en vitamina D, que no es va poder mesurar, aquestes mostres arriben, i fins i tot sobrepassen, els continguts declarats.
Amb tot, la major diferència entre una llet enriquida en calci i una altra no enriquida és, lògicament, el contingut en calci. Però vegem-ho en l’apartat següent.
Per a la població adulta en general (els xiquets, les embarassades i els lactants en necessiten més), es recomana una ingesta diària (QDR) de 800 mg de calci. Dos gots de llet (mig litre) al dia garanteixen uns 600 mg de calci, el 75% de la QDR. La llet (tant fa que siga sencera, desnatada o semidesnatada, el contingut de calci no varia) aporta entre 105 i 120 mil·ligrams de calci per cada 100 mil·lilitres (mg/100 ml), mentre que l’enriquida en calci conté (dades d’aquesta anàlisi) entre 130 mg/100 ml i 160 mg/100 ml; la mitjana de les nou mostres estudiades és de 145 mg/100 ml, un 30% més de calci que la llet no enriquida.
El calci que necessitem es pot aconseguir també mitjançant derivats lactis, com ara formatge semicurat (820 mg/100 g), iogurts (130 mg/100 g) o quallades (60 mg/100 g), però hi ha altres aliments, com les sardines en llauna (400 mg/100 g, amb espina), les ametlles (254 mg/100 g) o els créixens (170 mg/100 g) i altres verdures, com el bròquil, que contenen calci, encara que el seu aprofitament per part del nostre organisme (la biodisponibilitat) és menor que en els lactis.
El consum diari de dos gots de llet semidesnatada o desnatada (amb les quals reduïm el greix i les calories de la llet sencera) i d’alguns productes lactis ens garanteix la QDR de calci. És per això que no sembla necessari recórrer a llets enriquides que en el millor dels casos aporten un 50% més de calci que les normals i en el pitjor, només un 15%. A més, el procés d’enriquiment en calci comporta una sèrie de manipulacions de la llet que n’alteren la composició original fins al punt que alguns dels estrictes paràmetres establerts per la norma (vegeu el quadre de dades de l’anàlisi) per a la llet a fi d’evitar problemes de qualitat i fraus no són aplicables a aquestes llets enriquides ni resulten clars d’interpretar. A més, en les llets enriquides en calci no només les quantitats de calci, d’altres minerals i de vitamines són en molts casos inferiors a les anunciades, sinó que tres de les nou (vegeu el quadre de dades i el resum “Una per una, nou llets…”) van presentar problemes de qualitat.
Els qui pateixen d’intolerància a la lactosa (sucre de la llet) o els qui, per la raó que siga, han descartat la llet de la dieta, poden incorporar calci a la dieta consumint altres aliments rics en aquest mineral o recórrer als suplements de calci. No hi ha risc d’un consum excessiu de calci: mitjançant l’orina i els excrements eliminem el calci que no necessitem. S’estima que la ingesta de fins a 2.500 mg diaris és segura.
La llet enriquida en calci podria ser una alternativa en etapes de la vida que necessiten una aportació extra de calci (infància i adolescència, embaràs i lactància, vellesa), però aquest 15%-50% extra es pot aconseguir d’una manera molt senzilla augmentant el consum de llet.
De totes maneres, sobre el calci gravita certa controvèrsia: bona part de la comunitat científica continua posant en dubte la utilitat d’aquest mineral en persones adultes quan s’ingereix mitjançant el consum d’aliments, però al seu torn altres experts asseguren que el calci que utilitza el nostre organisme amb major eficiència és el que contenen aliments com la llet. La veritat és que quan la necessitat de calci és urgent (osteoporosi, tractaments que redueixen la quantitat de calci en l’organisme…), els metges acostumen a prescriure suplements de calci i no suggereixen la ingesta d’aliments rics en calci.
En síntesi i taulas comparativas
En síntesi
- S’han analitzat nou mostres de llet UHT semidesnatades enriquides en calci. Presentades en envasos d’un litre (vuit en bric i una en ampolla de plàstic), costaven des de 0,71 euros (Río) fins a 0,98 euros (Pascual).
- La desnatada i la semidesnatada tenen la mateixa quantitat de calci que la llet sencera: entre 105 mg/100 ml i 120 mg/100 ml. El contingut en calci de les semidesnatades enriquides va anar des dels 131 mg/100 ml de Central Lechera Asturiana fins als 160 mg/100 ml de Celta. El calci afegit representa, de mitjana, un 30% del que per si té la llet.
- Quatre de les nou aporten menys calci del que declaren en l’etiqueta; se situen, per tant, fora de norma. I sis contenien minerals (fòsfor i magnesi) i/o vitamines (A, E i B9) en menor quantitat de l’anunciada.
- Problemes de qualitat en tres mostres: Central Lechera Asturiana va sofrir tractament tèrmic excessiu, Puleva patia -molt presumiblement- d’una mala qualitat microbiològica en la llet d’origen i l’elevat punt de congelació de Lauki sembla indicar un excés d’aigua en el producte.
- Nutricionalment, les nou llets enriquides en calci són semblants: poc energètiques (48-56 calories per cada 100 grams), contenen de mitjana un 4% de proteïnes, un 1,5% de greix i un 5% de carbohidrats.
- Río i Président són les úniques que ni van presentar problemes de qualitat ni oferien menys calci, vitamines o minerals del que declaren.
- El guardó de millor relació qualitat-preu correspon a Celta, la de més calci i una de les millors en tast, a un preu intermedi. Una altra opció: Río, per bé que no afegeix vitamines ni minerals diferents del calci.
| MARCA | Celta | Río | Président | Pascual | Kaiku |
|---|---|---|---|---|---|
| Format | Brik 1 L | Brik 1 L | Botella de plástico 1 L | Brik 1 L | Brik 1 L |
| Preu (euros / litre) | 0,89 | 0,71 | 0,97 | 0,98 | 0,92 |
| Etiquetatge | Incorrecte | Correcte | Correcte | Incorrecte | Incorrecte |
| Greix total (g/100 g) 1 | 1,47 | 1,50 | 1,48 | 1,53 | 1,56 |
| Proteïna (g/100 g) | 3,8 | 4,2 | 4,1 | 4,4 | 3,8 |
| Lactosa (g/100 g) 2 | 5,4 | 4,8 | 5,1 | 5,6 | 4,9 |
| Valor calòric (Kcal/100 ml) | 52 | 51 | 52 | 56 | 50 |
| Calci (mg/100 ml) 3 | 160 | 152 | 146 | 156 | 138 |
| Fòsfor (mg/100 ml) 3 | 149 | 118 | 110 | 130 | 107 |
| Magnesi (mg/100 ml) 3 | 39 | Anàlisi no procedent | Anàlisi no procedent | Anàlisi no procedent | Anàlisi no procedent |
| Àcid fòlic o vitamina B9(µg/100 ml) 3 | Anàlisi no procedent | Anàlisi no procedent | Anàlisi no procedent | 21 | 31 |
| Vitamina A (µg100 ml) 3 | 298 | Anàlisi no procedent | Anàlisi no procedent | 251 | 161 |
| Vitamina D (µg/100 ml) 3 | 3 | Anàlisi no procedent | ND | ND | ND |
| Vitamina E (mg/100 ml) 3 | Anàlisi no procedent | Anàlisi no procedent | Anàlisi no procedent | 1,7 | 1,6 |
| Extracte sec magre (g/100 g) 4 | 10,3 | 9,9 | 10 | 11,1 | 9,52 |
| Punt de congelació (ºC) 5 | -0,635 | -0,538 | -0,566 | -0,749 | -0,548 |
| Prova de glicomacropèptids 6 | Negatiu | Negatiu | Negatiu | Negatiu | Negatiu |
| Furosina (mg/100 g Proteïna) 7 | 310,7 | 212,7 | 257,2 | 191,7 | 202,6 |
| Lactulosa (mg/L) 8 | 755 | 593 | 491 | 645 | 471 |
| Inhibidors 9 | Negatiu | Negatiu | Negatiu | Negatiu | Negatiu |
| Estat higienicosanitari | Correcte | Correcte | Correcte | Correcte | Correcte |
| Tast (1 a 9) | 7 | 6,7 | 5,9 | 6,3 | 5,6 |
| MARCA | Gaza | Central Lechera Asturiana | Puleva | Lauki |
|---|---|---|---|---|
| Format | Brik 1 L | Brik 1 L | Brik 1 L | Brik 1 L |
| Preu (euros / litre) | 0,85 | 0,91 | 0,96 | 0,92 |
| Etiquetatge | Incorrecte | Incorrecte | Incorrecte | Incorrecte |
| Greix total (g/100 g) 1 | 1,56 | 1,57 | 1,52 | 1,51 |
| Proteïna (g/100 g) | 3,8 | 3,3 | 3,8 | 3,8 |
| Lactosa (g/100 g) 2 | 5,7 | 4,6 | 5,7 | 4,5 |
| Valor calòric (Kcal/100 ml) | 54 | 48 | 53 | 48 |
| Calci (mg/100 ml) 3 | 142 | 131 | 149 | 138 |
| Fòsfor (mg/100 ml) 3 | 115 | 126 | 125 | 105 |
| Magnesi (mg/100 ml) 3 | Anàlisi no procedent | Anàlisi no procedent | Anàlisi no procedent | Anàlisi no procedent |
| Àcid fòlic o vitamina B9(µg/100 ml) 3 | Anàlisi no procedent | 113 | Anàlisi no procedent | 21 |
| Vitamina A (µg/100 ml) 3 | ND | 207 | 90 | 133 |
| Vitamina D (µg/100 ml) 3 | ND | ND | ND | ND |
| Vitamina E (mg/100 ml) 3 | ND | 1,8 | Anàlisi no procedent | 1,9 |
| Extracte sec magre (g/100 g) 4 | 10,5 | 8,9 | 10,4 | 9,1 |
| Punt de congelació (ºC) 5 | -0,629 | -0,557 | -0,644 | -0,502 |
| Prova de glicomacropèptids 6 | Negatiu | Negatiu | Positiu | Negatiu |
| Furosina (mg/100 g Proteïna) 7 | 152,2 | 220,9 | 211,9 | 67,9 |
| Lactulosa (mg/L) 8 | 340 | 1585 | 467 | 245 |
| Inhibidors 9 | Negatiu | Negatiu | Negatiu | Negatiu |
| Estat higienicosanitari | Correcte | Correcte | Correcte | Correcte |
| Tast (1 a 9) | 6,8 | 4,7 | 6,7 | 6,3 |
(1) Greix: el contingut de greix en la llet semidesnatada ha d’estar entre l’1,5% i l’1,8%.
(2) Lactosa: Sucre de la llet.
(3) Quan els valors de vitamines i minerals estan destacats en negreta, significa que el contingut trobat en aquestes substàncies és significativament menor al declarat en l’etiqueta del producte. Incompleixen la norma.
(4) Extracte sec magre: el que queda del producte quan se n’elimina l’aigua i el greix. Ha de superar el 8,25% en les llets bàsiques, però les llets enriquides no tenen normativa pròpia.
(5) Punt de congelació: reflecteix la temperatura a la qual la llet es congela; depèn de la concentració de sals del producte. Vuit de les nou mostres obtenen valors acceptables per a llets enriquides; l’excepció és Lauki, en què l’alt punt de congelació suggereix un excés d’aigua en la llet.
(6) Glicomacropèptids: Indicador de la qualitat de la matèria primera utilitzada. El “positiu” de la mostra de Puleva revela que la qualitat microbiològica de la seua llet d’origen podria ser deficient.
(7) Furosina: substància que es produeix a partir de la lactosa durant el tractament tèrmic i de conservació de la llet. En una llet clàssica es consideren normals els valors inferiors a 200 mg/100 g de proteïna. Si tenim en compte que una llet enriquida exigeix un període més llarg de conservació, els valors registrats en les llets analitzades es poden considerar acceptables.
(8) Lactulosa: una altra substància que es produeix a partir de la lactosa durant el tractament tèrmic de la llet. Quantitats superiors a 800 mg/litre es relacionen amb un tractament tèrmic excessiu.
(9) Inhibidors: antibiòtics que poden passar de les vaques tractades amb aquests a la llet; no es van detectar en cap mostra.
Anàlisi no procedent: quan la mostra no declarava addició de vitamines o minerals no es va efectuar l’anàlisi per comprovar el contingut en vitamines o minerals.
ND: No detectat; en vitamina D, quan s’indica ND la quantitat existent és, en tot cas, menor a 2,5 µg/100 ml, perquè la tècnica usada no en detecta continguts inferiors; de totes formes, les mostres amb ND en vitamina D declaren continguts menors a 2,5 µg/100 ml. En vitamines A i E, en canvi, ND es pot considerar incompliment de la norma.
Els valors destacats en negreta expressen irregularitats o incompliment de la norma: o són quantitats de vitamines o minerals inferiors a les declarades en les etiquetes, o indiquen problemes de qualitat del producte.
Una per una
Una per una, 9 llets UHT semidesnatades enriquides en calci
Celta
/imgs/20070101/img.analisis1.leche.01.jpg Llet UHT semidesnatada enriquida en calci, fòsfor i magnesi, i en vitamines A i D. 0,89 euros/litre.- La millor relació qualitat-preu.
- La de més calci (160 mg/100 ml). També les quantitats més elevades de fòsfor i vitamina D. Només una irregularitat: menys magnesi del declarat. És l’única de la qual s’ha quantificat el contingut en vitamina D (3,3 micrograms, µg/100 ml); el de les altres mostres ha sigut inferior a 2,5 µg/100ml (cap no declarava un contingut superior a aquest i, per limitacions de la tècnica, no s’ha pogut quantificar).
- En el tast, amb 7 punts, va ser de les més preferides: comentaris favorables al “sabor” i la “cremositat”, encara que alguns consumidors en van anotar un “sabor una mica fort”.
Río
/imgs/20070101/img.analisis1.leche.02.jpg Llet UHT semidesnatada ultrafiltrada.- 0,71 euros/litre
- La més barata.
- Una altra opció interessant, encara que no afegeix ni vitamines ni minerals diferents del calci. Més que enriquida en calci pot dir-se que és una llet ultrafiltrada, més concentrada. De les que tenen més calci (152 mg/100 ml), és una de les dues (d’un total de nou analitzades) en què no es va detectar irregularitats ni problemes de qualitat.
- En el tast, rep 6,7 punts: agrada pel “sabor de llet natural” i pel “color”, però rep crítiques per la “falta de consistència” i per tenir “poc de sabor”.
Président
/imgs/20070101/img.analisis1.leche.03.jpg Llet UHT semidesnatada enriquida en proteïnes làcties riques en calci i vitamina D.- 0,97 euros/litre
- Una de les dues més cares.
- Una de les dues en què no es va detectar cap irregularitat. No afegeix vitamines (excepte la D, la quantitat de la qual -inferior a 2,5 µg/100ml- no va poder quantificar l’anàlisi) ni minerals diferents del calci.
- En el tast, amb 5,9 punts, se situa entre les menys preferides: va agradar el “sabor dolç” i la “cremositat” que té, però es va criticar la “falta de sabor” i el “sabor estrany”.
Pascual
/imgs/20070101/img.analisis1.leche.04.jpg Llet UHT semidesnatada enriquida en calci, fòsfor i vitamines A, D, E i B9- 0,98 euros/litre
- La més cara.
- Una de les de més calci (156 mg/100 ml). Menys fòsfor del que declara, i el mateix ocorre amb l’àcid fòlic o vitamina B9. La quantitat de vitamina D (inferior en tot cas a 2,5µg/100ml) no va poder ser precisada.
- En el tast, 6,3 punts, entre les més preferides: lloada pel “sabor” i la “cremositat”, va rebre critiques pel “sabor fort” i pel “color fosc”.
Kaiku
/imgs/20070101/img.analisis1.leche.05.jpg Llet UHT semidesnatada enriquida en calci i vitamines A, E, D i àcid fòlic- 0,92 euros/litre
- Prou menys calci (138 mg/100 ml) del declarat (160 mg/100 ml), i el mateix passa amb el fòsfor.
- En el tast aconsegueix 5,6 punts i va ser una de les que menys van agradar: elogis pel “sabor” i el “color”, però criticada per ser “molt líquida” i per tenir “poc de sabor”.
Gaza
/imgs/20070101/img.analisis1.leche.06.jpg Llet UHT semidesnatada amb vitamines A, D i E.- 0,85 euros/litre
- Una de les més barates.
- Menys calci (142 mg/100 ml) del que declara (165 mg/100 ml) i no s’hi va trobar vitamina A i E. La quantitat de vitamina D (inferior en tot cas a 2,5 µg/100ml) no va poder ser precisada.
- En el tast (6,8 punts), entre les preferides: agrada pel “sabor dolç” i pel “color” que té, i al seu torn és criticada per ser “poc cremosa”.
Central Lechera Asturiana
/imgs/20070101/img.analisis1.leche.07.jpg Llet UHT semidesnatada enriquida en calci, àcid fòlic i vitamines A, D i E- 0,91 euros/litre.
- Prou menys calci (131 mg/100 ml) del que declara (160 mg/100 ml). La menor aportació proteica (3,3%) i el menor extracte sec magre (8,9%). Problema de qualitat: llet sotmesa a un tractament tèrmic excessiu.
- En el tast, la pitjor nota (4,7 punts) i va ser una de les que menys van agradar: “cremosa” i “amb bon sabor”, va ser criticada pel “color fosc” i pel “poc sabor de llet”.
Puleva
/imgs/20070101/img.analisis1.leche.08.jpg Llet semidesnatada enriquida en proteïnes, calci i vitamines A i D. UHT- 0,96 euros/litre
- Una de les més cares.
- Menys vitamina A de la declarada. La quantitat de vitamina D (inferior en tot cas a 2,5 µg/100ml) no va poder ser precisada. Una prova feta al laboratori apunta que l’estat higienicosanitari de la llet d’origen era deficient.
- En el tast (6,7 punts), de les que més van agradar: van agradar el “sabor intens”, el “color” i la “cremositat” que té, però va ser qüestionada pel “poc sabor de llet” i per la “falta de consistència”.
Lauki
/imgs/20070101/img.analisis1.leche.09.jpg Llet UHT semidesnatada enriquida amb calci i vitamines E, A, B9 i D- 0,92 euros/litre.
- Prou menys calci (138 mg/100 ml) del que declara (160 mg/100 ml) i el mateix ocorre amb l’àcid fòlic o vitamina B9. Dues característiques positives del producte: el temps més breu d’emmagatzemament i el tractament tèrmic menys agressiu. I una negativa: incompleix la norma pel punt de congelació (-0,520ºC) superior a l’admès, fet que sembla indicar un excés d’aigua en la llet. La vitamina D (inferior en tot cas a 2,5 µg/100ml) no va poder ser precisada.
- En el tast (6,3 punts), posició intermèdia: agrada el “sabor” i el “color” que té, però és criticada per ser “lleugera, poc cremosa” i pel “poc de sabor”.