El viatge de les maletes
…El viatge que emprèn la maleta d’un passatger quan és arrossegada per la cinta dels mostradors de facturació dels aeroports es pot descriure amb molts termes, però en cap cas amb la paraula “senzill”. Una bona mostra és la nova terminal de Barajas, la T4, la infraestructura aeroportuària del món amb els majors avanços en la infraestructures d’equipatges en aquests moments. Té una capacitat per a processar 18.500 equipatges a l’hora; la inspecció automatitzada per raigs X aconsegueix el 100% del que factura. Disposa de 24 unitats de formació de vols (badies de descàrrega als vehicles que es dirigeixen a la bodega de l’avió), i 19 de recollida. El seu funcionament necessita 23 megawatts de potència (el consum mitjà de 10.000 habitatges), 13.000 motors i 15.000 fotocèl·lules. A la sala de control operen més de 100 enginyers i tècnics informàtics (no pot ser fotografiada per seguretat).
Des que a una maleta se li col·loca l’etiqueta al lloc de facturació fins que abandona el sistema amb direcció a la bodega de l’avió és controlada en tot moment. Se sap on està, a qui pertany, quin vol ha de prendre i a quina hora ha d’embarcar. En tot el procés, ningú, excepte si no supera els controls de seguretat, toca el paquet.
Tot això es desenvolupa al subsòl de Barajas. Descendeix fins a 4 pisos que allotgen els rails en què es mouen les maletes. En l’últim pis es troba el túnel de tres quilòmetres que comunica la terminal principal amb la terminal satèl·lit. En aquest últim edifici, no s’hi opera: només serveix per a donar entrada o sortida a l’equipatge.
En el sistema, les maletes es mouen per diversos trams a una velocitat controlada que al túnel assoleix els 10 metres per segon (36 quilòmetres a l’hora). El recorregut que completa cada paquet pot arribar als 96 quilòmetres (la terminal ocupa 500.000 metres quadrats, equivalent a la superfície d’un poble de 3.000 habitants).
A cada una de les maletes es col·loca una etiqueta vinculada a la targeta d’embarcament del viatger que s’identifica com el seu amo. El propietari rep una còpia del codi de barres amb la informació digitalitzada. Aquesta maleta és recollida en una safata basculant que fa una aturada prèvia a l’entrada a les “autopistes de transport”. En aquesta es sotmesa a un escaneig d’inspecció nivell:
- Si no el supera, és transportada a una altra màquina d’inspecció, semblant a un TAC mèdic.
- Si de nou és sospitosa passa a una màquina de nivell
- Si continua la sospita, es trasllada a un contenidor i es busca el propietari. L’avió no s’enlairarà amb l’amo d’aquesta maleta a bord.
La maleta, una vegada classificada com a clara -sense sospita-, comença el recorregut pels canals que la condueixen a la seua ruta definitiva. En cada encreuament de camins, els arcs de lectors automàtics de les etiquetes (les càmeres blaves que es veuen en la imatge) en comproven la identificació, de manera que en cada moment es coneix quina és la posició del paquet per procedir a canalitzar-lo pel camí més eficaç.
Quan la maleta ha superat el primer tram, passa al procés de classificació. Des de la cinta transportadora es col·loca en una placa individual de classificació que rep tota la informació de l’etiqueta. És aquesta placa la que dirigirà l’equipatge a la seua ruta concreta de transport i la dipositarà en un voltejador dinàmic que rep la informació de la safata i l’emmagatzema en un xip.
A partir d’aquí, cada una de les maletes és traslladada al destí final en el voltejador guiat pel xip. Aquest aparell, col·locat en un extrem de la plataforma groga, funciona com un GPS i obeeix les ordres que el condueixen a la seua badia concreta de descàrrega. Si és necessari, la introduirà en el transport d’alta velocitat que uneix la terminal amb el satèl·lit.
A la Terminal 4 es perden 12 maletes per cada 1.000 facturades. La mitjana europea, segons dades de l’Associació Europea d’Aerolínies, és de 40 per 1.000. La majoria de vegades, però, les maletes no es perden. Perden el vol. És a dir, no arriben a embarcar a l’avió que havia de fer-ho. I, o no ho fan mai, o ho fan en un vol posterior amb el mateix destí. Les causes són múltiples. És més fàcil que patisquen problemes les bosses, les motxilles o les maletes amb anses grans, perquè com menys compacte siga el paquet més fàcil és que s’enganxe o s’embosse, i no agafe l’avió.