L'escola de l'adversitat

L'escola de l'adversitat

/imgs/20070101/img.interiormente.01.jpg La psicologia i l’enginyeria de materials, encara que puga semblar estrany, tenen una cosa en comú: el terme resiliència. Aquesta paraula fa referència al fenomen pel qual els cossos retornen a la forma inicial després d’haver sigut sotmesos a una pressió que els deforma. El concepte s’ha aplicat a la psicologia per descobrir per què xiquets i xiquetes que viuen en la misèria, o persones que experimenten situacions límits, són capaços no només de superar les dificultats, sinó fins i tot de sortir-ne enfortides. Aconsegueixen resistir, sobreviure i accedir a una vida productiva per a ells i per a la seua societat.

La resiliència és una capacitat que es manifesta:

• Enfront de la destrucció, mostrant una gran facultat de protegir la pròpia integritat sota pressió.
• Enfront de l’adversitat, establint una actitud vital positiva tot i les circumstàncies difícils.

Trets que potencien la resiliència de les persones.

La vida diària està subjecta a esdeveniments durs: la mort d’un ésser estimat, una malaltia complicada, experiències laborals difícils, problemes seriosos de relació de parella, la soledat, l’aïllament social, la competitivitat per ocupar un lloc, l’atur, els problemes econòmics… Davant aquestes situacions les persones reaccionen de manera diferent segons el seu grau de vulnerabilitat, o dit d’una manera més actual: segons el seu grau de resiliència.

Hi ha trets que potencien aquesta habilitat.

• La introspecció: Faculta la persona a entrar dins d’ella mateixa, a observar-se, a reflexionar i fer-se preguntes. Ajuda a preguntar-se a si mateix i donar-se una resposta honesta.
• La independència: Ajuda a establir límits entre un mateix i els ambients adversos. Potencia l’establiment d’una distància emocional i física davant determinades situacions, sense arribar a aïllar-se.
• La iniciativa: Capacita per a afrontar els problemes i exercir control sobre ells.
• L’humor: Condueix a trobar el costat còmic en les situacions adverses.
• La creativitat: Porta a crear ordre i bellesa a partir del caos i el desordre. En la infància s’expressa en la creació i els jocs que són les vies per a disfressar la soledat, la por, la ràbia i la desesperança.
• La moralitat: Invita a desitjar una vida personal satisfactòria, àmplia i amb riquesa interior. Inclou la consciència moral, el compromís amb valors i la separació entre el que és bo i el que és pitjor.
• L’habilitat per a establir llaços íntims i satisfactoris amb altres persones. Capacita a lliurar-se als altres i a acceptar-los en la pròpia vida.
• Factors que afavoreixen la resiliència
  • Afecció parental. Els estudis efectuats destaquen que una relació càlida, nutritiva i de suport, per bé que no té per què ser omnipresent, amb almenys un dels pares, protegeix o mitiga els efectes nocius de viure en un medi advers. És a dir, fa falta una relació emocional estable amb almenys un dels pares, o bé amb alguna altra persona significativa.
  • Desenvolupament d’interessos i vincles afectius externs. Les persones significatives fora de la família afavoreixen la manifestació de comportaments resilients quan, per exemple, en la mateixa família es viuen circumstàncies adverses. Es tracta que hi haja algun tipus de suport social des de fora del grup familiar.
  • Clima educacional sincer i capaç d’establir límits clars en la conducta.
  • Models socials que motiven poder enfrontar-se de manera constructiva a les adversitats.
  • Viure experiències d’autoeficàcia, autoconfiança i comptar amb una autoimatge positiva.
  • Tenir possibilitat de respondre de manera activa a situacions o factors estressants.
  • Assignar significats subjectius i positius a l’estrès, descrivint les crisis com l’oportunitat d’oferir resposta a les circumstàncies adverses.

  
  A qualsevol edat es pot canviar
  

  Les habilitats i els factors que potencia la resiliència es mostren d’una manera desigual en els diversos tipus de personalitats, però es pot treballar per a aconseguir potenciar els trets que condueixen a gaudir d’aquesta capacitat de superar-se. La dificultat principal a què ens enfrontem quan busquem aquesta millora és la convicció que no es pot canviar. Ens escudem en afirmacions com “és que jo sóc així”, “cada u és com és”, “als meus anys jo ja no puc canviar”. Aquest és el gran error. Més o menys, a qualsevol edat es pot canviar si un s’ho proposa.

  Mai no és tard per fer el corresponent canvi de les actituds pròpies, entrenant-se en tècniques de modificació del pensament, aprenent a interpretar els esdeveniments d’una altra manera, recuperant la capacitat de reflexionar sobre si mateix, treballant-se la valoració de la pròpia personalitat, adquirint habilitats socials com l’assertivitat, aprenent a parlar positivament… Per aconseguir tot això es pot comptar amb professionals de la psicologia, als quals cal acudir no sols quan es pateixen crisis emocionals o psicopatologies, sinó quan algú vol entrenar-se per viure adequadament cada esdeveniment vital.

  La resiliència, la capacitat per resistir i no enfonsar-se, per sortir airosament dels problemes, si és possible amb més força encara, també s’aprèn.