Qualitat assistencial millorable i carència de places
L’opció de les residències està molt limitada per l’escassetat de l’oferta. Al nostre país només hi ha 3,71 places en centres residencials (privats o públics) per cada cent persones més grans de 65 anys (dada de l’IMSERSO, 2006) i la majoria, especialment les de caràcter públic, reben el sol·licitant amb llargues i descoratjadores llistes d’espera.
Els centres de dia constitueixen una alternativa d’atenció quotidiana a la gent gran dependent. En l’actualitat, hi ha registrats prop de 1.703 centres de dia (dada de l’IMSERSO, any 2005) per a majors dependents que compten amb prop de 40.000 places i que acullen la persona dependent durant el dia (normalment de 8.00 a 19.00 hores), de dilluns a divendres -en alguns centres també els caps de setmana i festius-. El servei se centra en cures personals, manutenció, assistència mèdica, rehabilitació, activitats físiques, d’oci i temps lliure i, en la majoria dels casos, inclou el transport del domicili al centre. Aquest model d’establiment assistencial és un dels eixos sobre els quals pivotarà la Llei de Dependència que s’acaba d’aprovar.
El balanç dels resultats obtinguts, tant en l’observació directa com en la recopilació de l’enquesta als centres, és positiu, amb una qualificació mitjana de 7,3 punts sobre 10 i amb una millora respecte a les dades recollides en un informe semblant elaborat per CONSUMER EROSKI al 2002. Tot i això, encara perviuen mancances importants. Malgrat el bon nivell global, dos de cada deu establiments suspenen per una dotació insuficient de personal mèdic i especialista i sis de cada deu centres de dia acumulen llistes d’espera, especialment els de titularitat pública (un 87%) i els centres amb places concertades (un 74%), enfront d’un 22% entre els privats. Dels que sofreixen aquesta limitació, la mitjana se situa en 14 persones, però s’han trobat nou centres amb llistes de més de 30 persones. Una de les conclusions més rellevants de l’estudi és que els centres de dia públics, a més de ser molt més barats, són una mica millors que els privats (7,8 punts enfront dels 7,4 punts i 6,7 punts dels concertats).
Qualitat assistencial, assignatura pendent
Un paràmetre que parla de la qualitat d’un centre de dia és la dotació en personal d’assistència directa (metges, psicòlegs, infermers, auxiliars, gerocultors, etc.). El desplegament en aquest sentit és deficient, ja que només sis de cada deu disposen d’un professional d’atenció directa per a un màxim de sis usuaris, un grau d’atenció aconsellable segons els especialistes entrevistats. Aquesta ràtio es compleix en major mesura en els centres públics (74%), mentre que en els privats aquesta circumstància només es dóna en una mica més de la meitat dels centres consultats (56%) i en la meitat dels concertats. Només un de cada tres centres de dia analitzats disposa de cobertura mèdica permanent, xifra molt semblant a la de l’informe del 2002 i únicament en tres de cada deu unitats d’estada diürna disposen de metges especialitzats en geriatria (32%), l’especialitat idònia.
Només un 16% dels centres informen mensualment i per escrit als familiars dels usuaris sobre la seua evolució (incidències, programació d’activitats, etc.). Segons van assegurar experts en gerontologia i geriatria consultats per CONSUMER EROSKI, l’ideal, sempre considerant la situació i el grau de dependència de cada usuari, és fer un seguiment personalitzat mensual o semestral. Gairebé quatre de cada deu centres (un 37%) no disposen de zones pròpies d’esbargiment i tampoc compten amb parcs a una distància inferior als 250 metres.
En línies generals, tots els centres, segons l’examen dels tècnics de CONSUMER EROSKI, ofereixen un estat molt satisfactori de netedat, lluminositat i amplitud de les instal·lacions, encara que en un 12% es van trobar problemes de conservació relatius al mobiliari (mobles excessivament vells o estances amb necessitat de reformes). El balanç positiu s’estén a les mesures de seguretat, un apartat transcendental en equipaments que acullen persones grans amb incapacitats físiques i mentals i que ha millorat en alguns aspectes des de la publicació de l’anterior informe del 2002. Tot i això, hi ha excepcions: mentre que tots els centres privats i concertats i un 94% dels públics disposen d’un pla d’emergència ben dissenyat (tal com s’exigeix en les diferents legislacions autonòmiques), més de la meitat dels centres observats (un 54%) reconeixen no haver fet mai un simulacre d’incendi (dada semblant a la del 2002). Fa quatre anys, un 15% dels centres consultats no disposava d’un sistema de detecció d’incendis, proporció que en l’actualitat ha baixat al 9%, quantitat encara millorable.
En els menjars, un aspecte de gran importància, els centres de dia també surten ben parats. El 95% asseguren oferir una dieta adequada a les necessitats dietètiques concretes dels usuaris (tan nombroses en aquesta població d’elevada edat). Així, el 94% disposa de dietes específiques per a diabètics, en gairebé tres de cada deu hi ha dietes vegetarianes, el 63% ofereix dietes per a aquells que sofreixen de problemes de deglució i el 17% n’ofereix per als qui pateixen d’hipertensió.
CONSUMER EROSKI va visitar els centres i va observar que en el 90% de les instal·lacions, els menjadors eren prou espaiosos i amplis. En l’apartat de reclamacions i suggeriments, encara que la Llei fa esment a l’obligatorietat d’un mecanisme que reculla els suggeriments d’usuaris i familiars, el 65% dels centres no comptava amb aquest servei, fet més que denunciable (al 2002 el percentatge era del 17%).
Només un 17% dels centres obren les portes els dissabtes i diumenges a fi d’implicar-se al màxim i d’atendre la demanda dels familiars d’usuaris que pateixen d’algun tipus de dependència, i un 10% obren només els dissabtes. D’altra banda, un 42% dels centres de dia tanca en alguna època de l’any com ara els dies festius o durant les vacances estivals (mes d’agost fonamentalment).
Transport adaptat: una inversió cara però necessària
Quant als costos de transport, cal esmentar que dos de cada tres centres inclouen les tarifes del transport en la mensualitat, mentre que el altres el cobren a banda. El preu mitjà registrat en els centres privats consultats és de 125 euros al mes: les mitjanes més cares, a Madrid (260 euros), Barcelona (240 euros) i Cantàbria (220 euros al mes) i les més barates a València i Valladolid (60 euros al mes), i Saragossa (70 euros mensuals).
Gairebé tots els centres disposen de banys geriàtrics, amb una mitjana de tres banys per centre. A més, el 94% dels centres de dia estan ben adaptats (es pot accedir al centre amb una cadira de rodes, escales salvades per rampes, etc.). Tot i això, quatre de cada deu centres visitats no presenten accessos ben habilitats en les diferents dependències del complex que així ho requereixen (rampes o ascensors a l’interior de l’edifici). Així mateix, només en el 54% dels centres es van trobar barres per a agafar-se distribuïdes per tot el recinte, molt importants per a evitar caigudes indesitjables. A més, un 6% dels centres visitats no disposaven de lavabos adaptats indicats degudament.
En general, les notes finals, basades en els resultats recollits pels tècnics de CONSUMER EROSKI en la seua anàlisi in situ i per la informació facilitada pels responsables dels centres, són prou satisfactòries (oscil·len entre el bé i el molt bé) encara que s’observen diferències entre províncies. En l’apartat de serveis la mitjana és de bé, encara que els centres de la província de Granada suspenen. L’àmbit en què es registren qualificacions pitjors és en l’atenció assistencial, on la valoració mitjana no passa d’un aprovat. Les províncies que no aproven són la Corunya, Cantàbria, Guipúscoa, Sevilla i Saragossa, que s’han de conformar amb un regular. Els més ben dotats a nivell assistencial són els de Madrid, Múrcia, Navarra i Valladolid (valoració de molt bé). Quant a l’estat de netedat i conservació dels centres, totes les províncies reben valoracions molt positives, excepte la Corunya i Granada, que es conformen amb un acceptable a causa de les mancances detectades en algun centre de dia visitat (mobiliari vell, seients escassos i gastats per l’ús, terra i parets bruts, etc.).
En definitiva, els centres que surten més ben parats són els d’Àlaba, Alacant, Madrid, Múrcia, Navarra i Valladolid (mitjana de molt bé).
10 respostes que ajuden a encertar amb el Centre de Dia i taulas comparativas
Els centres de dia són establiments que presten, durant el dia, atenció integral i individualitzada a les persones grans que tenen problemes de dependència, de tipus físic o bé psicosocial. Aquest programa no residencial permet a l’ancià dormir a casa seua. Algunes comunitats autònomes han dotat aquests centres d’una denominació diferent (com és el cas d’Andalusia, on se’ls coneix com Unitats d’Estada Diürna).
RECOMANACIÓ: Informem-nos si hi ha algun centre de dia al nostre municipi- o tan prop com siga possible- que s’adapte a les nostres necessitats. Triem un centre pròxim al lloc on visca la família o les amistats.
Millorar o mantenir el nivell d’autonomia personal de la persona gran i donar suport a la família o als cuidadors que afronten la tasca d’atendre”ls, a més d’afavorir la seua compatibilitat laboral. Han de fer possible que les persones grans, a més de ser ateses, puguen gaudir del seu temps lliure.
RECOMANACIÓ: Comprovem que els serveis que ens ofereix un centre de dia cobreixen les nostres necessitats i coneguem les alternatives. Parlem amb un assistent social perquè ens oriente.
- L’edat que determine cada autonomia (entorn dels 60-65 anys).
- Estar empadronats al municipi o a la comunitat autònoma on se sol·licite.
- No patir malalties infectocontagioses o cròniques en estat terminal. Algunes administracions restringeixen l’accés als qui patisquen malalties mentals o trastorns de conducta que puguen alterar greument la convivència del centre; no és el cas dels centres psicogeriàtrics especialitzats en certes malalties com les demències o l’Alzheimer.
- Acreditar la necessitat d’ajuda econòmica, personal o de la unitat familiar.
RECOMANACIÓ: Evitem gestions i desplaçaments innecessaris. Telefonem-hi: preguntem quines són les condicions d’accés, quina documentació hem d’aportar, quina és la llista d’espera (en el cas que n’hi haja) i demanem cita prèvia en cas necessari.
Els centres de dia poden ser de titularitat pública, privada o concertada. Els primers són gestionats per les administracions autonòmiques o locals, mentre que els privats els gestiona una entitat o un particular. En el cas dels concertats, combinen la titularitat privada amb certes places públiques, que es regeixen per les mateixes condicions que en centres públics.
- Respecte a la titularitat: públics, privats i concertats.
- En funció dels usuaris: centres per a vàlids, centre per a assistits, centres mixtos (que atenen tant les persones vàlides com les que tenen algun grau de dependència) i centres psicogeriàtrics. Aquests últims es dirigeixen a persones amb certs problemes psíquics (com l’Alzheimer).
- Per la modalitat assistencial del centre de dia: laboral, continu o de caps de setmana i festius.
RECOMANACIÓ: Si estem interessats en algun centre en particular, visitem-lo atentament abans de prendre una decisió. Comprovem que el centre està autoritzat. Llegim detingudament el Reglament Intern i el Contracte d’Admissió.
Els més habituals són els serveis d’atenció personalitzada, d’infermeria, de restauració, d’assistència social, de teràpia ocupacional i fisioteràpia i d’animació sociocultural. A més d’aquests, hi ha altres serveis, en alguns casos opcionals, que ofereixen els centres de dia al nostre país: servei de transport, perruqueria, podologia, capella, etc.
RECOMANACIÓ: Assegurem-nos que el centre disposa de prou personal, amb la titulació exigida i l’experiència necessària.
La major part dels centres de dia tenen una recepció i mobiliari de vestidor, zona de menjador, àrea d’activitats, lavabos adaptats a les necessitats dels majors i al pas d’una cadira de rodes. El bany geriàtric, d’altra banda, no és obligatori en totes les comunitats autònomes i en alguns centres es paga una tarifa extra per cada ús. Els materials han de ser antilliscants i fàcils de rentar.
Una climatització i ventilació adequada s’exigeix a tots els centres, que han de disposar de sistemes de calefacció i d’aigua calenta. La il·luminació és un altre dels aspectes que preveu la normativa autonòmica, juntament amb la decoració; es persegueix la naturalitat i l’agradabilitat de l’ambient.
D’altra banda, comptar amb enllumenat d’emergència, que totes les dependències estiguen ben indicades i que hi haja almenys un telèfon a disposició dels usuaris, són altres dels mínims d’aquests establiments. Quant al mobiliari, ha de ser segur per a les persones grans, còmode, que permeta l’accés amb cadira de rodes, durador i amb un manteniment adequat.
RECOMANACIÓ: Demanem que ens ensenyen les diferents àrees del centre de dia, comprovem que són àmplies, amb prou ventilació i il·luminació i que tenen lavabos complets. Així mateix, assegurem-nos que totes les dependències disposen d’unes condicions d’higiene i de salubritat extremes.
Els majors poden romandre al centre de dia una mitjana d’onze hores diàries (de 8.00 hores a 19.00 hores).
RECOMANACIÓ: Preguntem si podem visitar el nostre familiar durant l’estada diürna i quin és l’horari en què podem fer-ho.
En molts dels centres de dia la tarifa mensual varia en funció del nivell de dependència dels majors (la mitjana mensual d’un centre de dia se situa en els 508 euros mensuals: 336 euros en els públics, 473 euros en els concertats i 638 euros en els privats). En aquest preu s’inclou l’atenció bàsica a l’usuari (alimentació, servei mèdic i atenció assistencial). En els privats no s’inclou el transport adaptat, i tant en els privats com en els públics i els concertats, els serveis catalogats com a “extra” (podologia, perruqueria…) van a banda.
RECOMANACIÓ: Sol·licitem informació sobre els serveis inclosos i exclosos en el preu. Recordem també que podem tenir dret a subvencions i ajudes de divers tipus, de manera que consultem-les.
Es tracta, en la mesura que es puga, de fer sentir la persona com en la seua pròpia casa i ajudar-lo tant en les seues activitats de la vida diària com en la interacció amb altres membres.
RECOMANACIÓ: Interessem-nos per aspectes del centre com són els sistemes d’emergència, el pla setmanal de menjades (que siga complet, variat, adaptat i supervisat pel metge), les vies de comunicació amb els familiars, les activitats que es fan amb les persones grans, els serveis de rehabilitació, etc.