Centres de dia

Qualitat assistencial millorable i carència de places

Els equipaments d'atenció diürna de persones dependents aconsegueixen una qualificació notable, però el 60% tenen llistes d'espera i dos de cada deu suspenen
1 Gener de 2007
Img temap 265

Qualitat assistencial millorable i carència de places

/imgs/20070101/img.tema-portada.01.jpg Un de cada sis espanyols, gairebé set milions i mig de persones, sobrepassen la barrera dels 65 anys, segons les dades més recents de l’IMSERSO. L’envelliment progressiu dels ciutadans del nostre país ha comportat un creixement progressiu de la població dependent, que s’estima en més de 1.125.000 persones que no es valen per si mateixes en la vida quotidiana perquè pateixen una disminució severa o total de les capacitats físiques o mentals, fet que genera la necessitat d’ajuda constant de familiars o cuidadors per vestir-se, menjar, desplaçar-se…

L’opció de les residències està molt limitada per l’escassetat de l’oferta. Al nostre país només hi ha 3,71 places en centres residencials (privats o públics) per cada cent persones més grans de 65 anys (dada de l’IMSERSO, 2006) i la majoria, especialment les de caràcter públic, reben el sol·licitant amb llargues i descoratjadores llistes d’espera.

Els centres de dia constitueixen una alternativa d’atenció quotidiana a la gent gran dependent. En l’actualitat, hi ha registrats prop de 1.703 centres de dia (dada de l’IMSERSO, any 2005) per a majors dependents que compten amb prop de 40.000 places i que acullen la persona dependent durant el dia (normalment de 8.00 a 19.00 hores), de dilluns a divendres -en alguns centres també els caps de setmana i festius-. El servei se centra en cures personals, manutenció, assistència mèdica, rehabilitació, activitats físiques, d’oci i temps lliure i, en la majoria dels casos, inclou el transport del domicili al centre. Aquest model d’establiment assistencial és un dels eixos sobre els quals pivotarà la Llei de Dependència que s’acaba d’aprovar.

/imgs/20070101/img.tema-portada.02.jpg Tenint en compte la seua rellevància, CONSUMER EROSKI ha estudiat 134 centres de dia per a gent gran dependent ubicats a la Corunya, Àlaba, Alacant, Astúries, Barcelona, Cantàbria, Còrdova, Granada, Guipúscoa, Madrid, Màlaga, Múrcia, Navarra, Sevilla, València, Valladolid, Biscaia i Saragossa. Així mateix, ha enquestat els responsables de cada centre a fi d’obtenir la màxima informació sobre els serveis i l’atenció assistencial, la informació a l’usuari, els preus i la seguretat i accessibilitat dels centres. D’aquests, 46 eren públics, 49 privats i 39 de titularitat concertada. A més, tècnics de CONSUMER EROSKI, en qualitat de clients ficticis -al·legaven que volien ingressar un familiar- van visitar, durant el mes d’octubre passat, cada un dels centres de dia per comprovar sobre el terreny l’estat de les instal·lacions i la seua conservació, la lluminositat, l’espai hàbil disponible per a les persones grans (zones de passeig, amplitud de les dependències del centre), la netedat, la seguretat i l’accessibilitat de les instal·lacions.

El balanç dels resultats obtinguts, tant en l’observació directa com en la recopilació de l’enquesta als centres, és positiu, amb una qualificació mitjana de 7,3 punts sobre 10 i amb una millora respecte a les dades recollides en un informe semblant elaborat per CONSUMER EROSKI al 2002. Tot i això, encara perviuen mancances importants. Malgrat el bon nivell global, dos de cada deu establiments suspenen per una dotació insuficient de personal mèdic i especialista i sis de cada deu centres de dia acumulen llistes d’espera, especialment els de titularitat pública (un 87%) i els centres amb places concertades (un 74%), enfront d’un 22% entre els privats. Dels que sofreixen aquesta limitació, la mitjana se situa en 14 persones, però s’han trobat nou centres amb llistes de més de 30 persones. Una de les conclusions més rellevants de l’estudi és que els centres de dia públics, a més de ser molt més barats, són una mica millors que els privats (7,8 punts enfront dels 7,4 punts i 6,7 punts dels concertats).

Qualitat assistencial, assignatura pendent

/imgs/20070101/img.tema-portada.03.jpg Entre els principals elements que s’han de millorar, destaca la gran proporció de suspensos (un 33%) en la qualitat assistencial (la mesurable, perquè l’afabilitat, el respecte i l’afecte en el tracte són difícils d’objectivar en la majoria dels casos), un dels aspectes crucials d’aquests centres i en els quals es van constatar, segons les dades facilitats, deficiències en dotació i en la qualificació del personal.

Un paràmetre que parla de la qualitat d’un centre de dia és la dotació en personal d’assistència directa (metges, psicòlegs, infermers, auxiliars, gerocultors, etc.). El desplegament en aquest sentit és deficient, ja que només sis de cada deu disposen d’un professional d’atenció directa per a un màxim de sis usuaris, un grau d’atenció aconsellable segons els especialistes entrevistats. Aquesta ràtio es compleix en major mesura en els centres públics (74%), mentre que en els privats aquesta circumstància només es dóna en una mica més de la meitat dels centres consultats (56%) i en la meitat dels concertats. Només un de cada tres centres de dia analitzats disposa de cobertura mèdica permanent, xifra molt semblant a la de l’informe del 2002 i únicament en tres de cada deu unitats d’estada diürna disposen de metges especialitzats en geriatria (32%), l’especialitat idònia.

/imgs/20070101/img.tema-portada.04.jpg Un 35% mancava de fisioterapeutes especialitzats i fins i tot un 7% dels centres, malgrat disposar d’aquest servei, no comptaven amb una sala específica adaptada per a aquest fi. Així mateix, un 53% utilitzen per a les cures la mateixa consulta mèdica, quan es recomana que hi haja dues sales (i segons els experts si són contigües millor): una orientada exclusivament a les cures i una altra per a les consultes mèdiques.

Només un 16% dels centres informen mensualment i per escrit als familiars dels usuaris sobre la seua evolució (incidències, programació d’activitats, etc.). Segons van assegurar experts en gerontologia i geriatria consultats per CONSUMER EROSKI, l’ideal, sempre considerant la situació i el grau de dependència de cada usuari, és fer un seguiment personalitzat mensual o semestral. Gairebé quatre de cada deu centres (un 37%) no disposen de zones pròpies d’esbargiment i tampoc compten amb parcs a una distància inferior als 250 metres.

Seguretat millorable i netedat notable

En línies generals, tots els centres, segons l’examen dels tècnics de CONSUMER EROSKI, ofereixen un estat molt satisfactori de netedat, lluminositat i amplitud de les instal·lacions, encara que en un 12% es van trobar problemes de conservació relatius al mobiliari (mobles excessivament vells o estances amb necessitat de reformes). El balanç positiu s’estén a les mesures de seguretat, un apartat transcendental en equipaments que acullen persones grans amb incapacitats físiques i mentals i que ha millorat en alguns aspectes des de la publicació de l’anterior informe del 2002. Tot i això, hi ha excepcions: mentre que tots els centres privats i concertats i un 94% dels públics disposen d’un pla d’emergència ben dissenyat (tal com s’exigeix en les diferents legislacions autonòmiques), més de la meitat dels centres observats (un 54%) reconeixen no haver fet mai un simulacre d’incendi (dada semblant a la del 2002). Fa quatre anys, un 15% dels centres consultats no disposava d’un sistema de detecció d’incendis, proporció que en l’actualitat ha baixat al 9%, quantitat encara millorable.

Bé en serveis

En els menjars, un aspecte de gran importància, els centres de dia també surten ben parats. El 95% asseguren oferir una dieta adequada a les necessitats dietètiques concretes dels usuaris (tan nombroses en aquesta població d’elevada edat). Així, el 94% disposa de dietes específiques per a diabètics, en gairebé tres de cada deu hi ha dietes vegetarianes, el 63% ofereix dietes per a aquells que sofreixen de problemes de deglució i el 17% n’ofereix per als qui pateixen d’hipertensió.

CONSUMER EROSKI va visitar els centres i va observar que en el 90% de les instal·lacions, els menjadors eren prou espaiosos i amplis. En l’apartat de reclamacions i suggeriments, encara que la Llei fa esment a l’obligatorietat d’un mecanisme que reculla els suggeriments d’usuaris i familiars, el 65% dels centres no comptava amb aquest servei, fet més que denunciable (al 2002 el percentatge era del 17%).

Només un 17% dels centres obren les portes els dissabtes i diumenges a fi d’implicar-se al màxim i d’atendre la demanda dels familiars d’usuaris que pateixen d’algun tipus de dependència, i un 10% obren només els dissabtes. D’altra banda, un 42% dels centres de dia tanca en alguna època de l’any com ara els dies festius o durant les vacances estivals (mes d’agost fonamentalment).

Transport adaptat: una inversió cara però necessària

/imgs/20070101/img.tema-portada.05.jpg Al 2002, la meitat dels centres de dia consultats mancaven de servei de transport propi, però en aquest estudi s’ha pogut constatar que el 13% dels centres no compten amb transport adaptat (mitjançant elevadors, grues, rampes, etc.), un element bàsic per a persones amb problemes de mobilitat reduïda, com és el cas de la gent gran dependent. A més, en gairebé un de cada quatre centres amb transport, els majors van en els autobusos només amb el xofer, sense personal sanitari o d’un altre tipus que els acompanye en els desplaçaments.

Quant als costos de transport, cal esmentar que dos de cada tres centres inclouen les tarifes del transport en la mensualitat, mentre que el altres el cobren a banda. El preu mitjà registrat en els centres privats consultats és de 125 euros al mes: les mitjanes més cares, a Madrid (260 euros), Barcelona (240 euros) i Cantàbria (220 euros al mes) i les més barates a València i Valladolid (60 euros al mes), i Saragossa (70 euros mensuals).

Podologia i perruqueria

/imgs/20070101/img.tema-portada.06.jpg La podologia i la perruqueria són els serveis “estrella” dels centres de dia. En el cas particular de la podologia, són molts els majors i familiars que concedeixen gran importància a aquesta prestació, a causa dels problemes freqüents relacionats amb els peus que sofreixen les persones d’avançada edat. Uns serveis que normalment es cobren a banda, en un 85% dels centres en el cas del servei de podologia, i en un 94% en el cas de la perruqueria. Els preus mitjans oscil·len entre els 8 euros per un servei de perruqueria i els 12 euros pel de podologia, sense apreciar diferències significatives entre els públics, privats i concertats. Amb tot, s’han trobat centres on per exemple, el servei de perruqueria arriba a costar fins a 23 euros, com en algun centre de dia de Navarra i fins a 50 euros a Màlaga pel servei de podologia.

Accessi- bilitat, millorable

Gairebé tots els centres disposen de banys geriàtrics, amb una mitjana de tres banys per centre. A més, el 94% dels centres de dia estan ben adaptats (es pot accedir al centre amb una cadira de rodes, escales salvades per rampes, etc.). Tot i això, quatre de cada deu centres visitats no presenten accessos ben habilitats en les diferents dependències del complex que així ho requereixen (rampes o ascensors a l’interior de l’edifici). Així mateix, només en el 54% dels centres es van trobar barres per a agafar-se distribuïdes per tot el recinte, molt importants per a evitar caigudes indesitjables. A més, un 6% dels centres visitats no disposaven de lavabos adaptats indicats degudament.

Valoració global

En general, les notes finals, basades en els resultats recollits pels tècnics de CONSUMER EROSKI en la seua anàlisi in situ i per la informació facilitada pels responsables dels centres, són prou satisfactòries (oscil·len entre el bé i el molt bé) encara que s’observen diferències entre províncies. En l’apartat de serveis la mitjana és de bé, encara que els centres de la província de Granada suspenen. L’àmbit en què es registren qualificacions pitjors és en l’atenció assistencial, on la valoració mitjana no passa d’un aprovat. Les províncies que no aproven són la Corunya, Cantàbria, Guipúscoa, Sevilla i Saragossa, que s’han de conformar amb un regular. Els més ben dotats a nivell assistencial són els de Madrid, Múrcia, Navarra i Valladolid (valoració de molt bé). Quant a l’estat de netedat i conservació dels centres, totes les províncies reben valoracions molt positives, excepte la Corunya i Granada, que es conformen amb un acceptable a causa de les mancances detectades en algun centre de dia visitat (mobiliari vell, seients escassos i gastats per l’ús, terra i parets bruts, etc.).

En definitiva, els centres que surten més ben parats són els d’Àlaba, Alacant, Madrid, Múrcia, Navarra i Valladolid (mitjana de molt bé).

Quant costen els centres de dia?

/imgs/20070101/img.tema-portada.07.jpgLa mitjana mensual se situa en els 508 euros per usuari. Als centres privats la mitjana va ascendir a 638 euros, gairebé el doble del que cobren de mitjana els centres de titularitat pública (336 euros). Una mica menys cobren els concertats, 473 euros. Es pot concloure que els centres de dia són, ara per ara, relativament cars en comparació amb els preus de les residències, ja que segons va publicar CONSUMER EROSKI al 2005 (veieu l’estudi de Residències de la Tercera Edat) la mitjana que es paga en les residències privades va ser de 1.342 euros al mes, mentre que en les públiques va ser de 956 euros mensuals. A més, en el cas dels centres de dia, com hem vist més amunt, els preus de serveis com ara podologia o perruqueria i el transport als centres privats no estan inclosos en la tarifa mensual, per la qual cosa la despesa per a les famílies és encara més alta. Cal destacar els casos particulars dels centres privats de dia ubicats a Guipúscoa (un centre), Navarra (un centre), Màlaga (dos centres) i Barcelona (quatre centres), que cobraven al voltant de 900 euros al mes, gairebé com una residència, quantitat que arriba a duplicar la mitjana de l’estudi.

10 respostes que ajuden a encertar amb el Centre de Dia i taulas comparativas

Què és un centre de dia?

Els centres de dia són establiments que presten, durant el dia, atenció integral i individualitzada a les persones grans que tenen problemes de dependència, de tipus físic o bé psicosocial. Aquest programa no residencial permet a l’ancià dormir a casa seua. Algunes comunitats autònomes han dotat aquests centres d’una denominació diferent (com és el cas d’Andalusia, on se’ls coneix com Unitats d’Estada Diürna).

RECOMANACIÓ: Informem-nos si hi ha algun centre de dia al nostre municipi- o tan prop com siga possible- que s’adapte a les nostres necessitats. Triem un centre pròxim al lloc on visca la família o les amistats.

Quin és l’objectiu dels programes d’estada diürna?

Millorar o mantenir el nivell d’autonomia personal de la persona gran i donar suport a la família o als cuidadors que afronten la tasca d’atendre”ls, a més d’afavorir la seua compatibilitat laboral. Han de fer possible que les persones grans, a més de ser ateses, puguen gaudir del seu temps lliure.

RECOMANACIÓ: Comprovem que els serveis que ens ofereix un centre de dia cobreixen les nostres necessitats i coneguem les alternatives. Parlem amb un assistent social perquè ens oriente.

Quins són els requisits per a accedir a aquests centres?

  • L’edat que determine cada autonomia (entorn dels 60-65 anys).
  • Estar empadronats al municipi o a la comunitat autònoma on se sol·licite.
  • No patir malalties infectocontagioses o cròniques en estat terminal. Algunes administracions restringeixen l’accés als qui patisquen malalties mentals o trastorns de conducta que puguen alterar greument la convivència del centre; no és el cas dels centres psicogeriàtrics especialitzats en certes malalties com les demències o l’Alzheimer.
  • Acreditar la necessitat d’ajuda econòmica, personal o de la unitat familiar.

RECOMANACIÓ: Evitem gestions i desplaçaments innecessaris. Telefonem-hi: preguntem quines són les condicions d’accés, quina documentació hem d’aportar, quina és la llista d’espera (en el cas que n’hi haja) i demanem cita prèvia en cas necessari.

De qui depenen?

Els centres de dia poden ser de titularitat pública, privada o concertada. Els primers són gestionats per les administracions autonòmiques o locals, mentre que els privats els gestiona una entitat o un particular. En el cas dels concertats, combinen la titularitat privada amb certes places públiques, que es regeixen per les mateixes condicions que en centres públics.

Tipus de centres de dia

  • Respecte a la titularitat: públics, privats i concertats.
  • En funció dels usuaris: centres per a vàlids, centre per a assistits, centres mixtos (que atenen tant les persones vàlides com les que tenen algun grau de dependència) i centres psicogeriàtrics. Aquests últims es dirigeixen a persones amb certs problemes psíquics (com l’Alzheimer).
  • Per la modalitat assistencial del centre de dia: laboral, continu o de caps de setmana i festius.

RECOMANACIÓ: Si estem interessats en algun centre en particular, visitem-lo atentament abans de prendre una decisió. Comprovem que el centre està autoritzat. Llegim detingudament el Reglament Intern i el Contracte d’Admissió.

Quins serveis s’hi ofereixen?

Els més habituals són els serveis d’atenció personalitzada, d’infermeria, de restauració, d’assistència social, de teràpia ocupacional i fisioteràpia i d’animació sociocultural. A més d’aquests, hi ha altres serveis, en alguns casos opcionals, que ofereixen els centres de dia al nostre país: servei de transport, perruqueria, podologia, capella, etc.

RECOMANACIÓ: Assegurem-nos que el centre disposa de prou personal, amb la titulació exigida i l’experiència necessària.

Quins són els materials mínims dels centres?

La major part dels centres de dia tenen una recepció i mobiliari de vestidor, zona de menjador, àrea d’activitats, lavabos adaptats a les necessitats dels majors i al pas d’una cadira de rodes. El bany geriàtric, d’altra banda, no és obligatori en totes les comunitats autònomes i en alguns centres es paga una tarifa extra per cada ús. Els materials han de ser antilliscants i fàcils de rentar.

Una climatització i ventilació adequada s’exigeix a tots els centres, que han de disposar de sistemes de calefacció i d’aigua calenta. La il·luminació és un altre dels aspectes que preveu la normativa autonòmica, juntament amb la decoració; es persegueix la naturalitat i l’agradabilitat de l’ambient.

D’altra banda, comptar amb enllumenat d’emergència, que totes les dependències estiguen ben indicades i que hi haja almenys un telèfon a disposició dels usuaris, són altres dels mínims d’aquests establiments. Quant al mobiliari, ha de ser segur per a les persones grans, còmode, que permeta l’accés amb cadira de rodes, durador i amb un manteniment adequat.

RECOMANACIÓ: Demanem que ens ensenyen les diferents àrees del centre de dia, comprovem que són àmplies, amb prou ventilació i il·luminació i que tenen lavabos complets. Així mateix, assegurem-nos que totes les dependències disposen d’unes condicions d’higiene i de salubritat extremes.

Horaris

Els majors poden romandre al centre de dia una mitjana d’onze hores diàries (de 8.00 hores a 19.00 hores).

RECOMANACIÓ: Preguntem si podem visitar el nostre familiar durant l’estada diürna i quin és l’horari en què podem fer-ho.

Preus

En molts dels centres de dia la tarifa mensual varia en funció del nivell de dependència dels majors (la mitjana mensual d’un centre de dia se situa en els 508 euros mensuals: 336 euros en els públics, 473 euros en els concertats i 638 euros en els privats). En aquest preu s’inclou l’atenció bàsica a l’usuari (alimentació, servei mèdic i atenció assistencial). En els privats no s’inclou el transport adaptat, i tant en els privats com en els públics i els concertats, els serveis catalogats com a “extra” (podologia, perruqueria…) van a banda.

RECOMANACIÓ: Sol·licitem informació sobre els serveis inclosos i exclosos en el preu. Recordem també que podem tenir dret a subvencions i ajudes de divers tipus, de manera que consultem-les.

Qualitat dels centres

Es tracta, en la mesura que es puga, de fer sentir la persona com en la seua pròpia casa i ajudar-lo tant en les seues activitats de la vida diària com en la interacció amb altres membres.

RECOMANACIÓ: Interessem-nos per aspectes del centre com són els sistemes d’emergència, el pla setmanal de menjades (que siga complet, variat, adaptat i supervisat pel metge), les vies de comunicació amb els familiars, les activitats que es fan amb les persones grans, els serveis de rehabilitació, etc.