Sensors d'obstacles

Aparcar amb precisió i senzillesa

Instal·lats de sèrie en molts vehicles, aquests radars d'aparcament adverteixen de la presència d'obstacles fora del camp de visió, encara que obliguen a aparcar amb més cura per no fer malbé els sensors
1 Gener de 2007
Img consejo listado 172

Aparcar amb precisió i senzillesa

Després de dècades de treure el cap per la finestreta, de sortir del cotxe per calcular la distància entre els vehicles ja aparcats i d’anar periòdicament al taller pels desperfectes comesos en les maniobres dels més de 27 milions d’automòbils que circulen pel nostre país, als últims anys s’ha estès el més semblant a una solució. Els tècnics de les empreses d’automoció han dissenyat un radar d’aparcament basat en uns sensors que s’instal·len als para-xocs, generalment en els posteriors, que informen dels obstacles que es troben en els angles morts de visió i de la distància per maniobrar de què es disposa. Tot i això, també obliga a aparcar amb més cura per evitar trencar amb un cop lleu un dels seus delicats sensors.

El seu funcionament és molt senzill: s’activa quan s’utilitza la marxa enrere i detecta tot obstacle altres vehicles, persones, animals- a una distància d’entre 1,5 i 2 metres, segons el model. La informació s’envia a una unitat de control que gestiona les dades i que un altaveu converteix en un senyal acústic, que augmentarà la freqüència a mesura que ens aproximem a l’obstacle. Aquest so es converteix en un xiulet continu quan la distància és inferior als 30 centímetres. A aquesta alerta es pot sumar una de visual a fi de millorar la precisió de la maniobra, que utilitza un equip de llums LED o una pantalla LCD que passa del verd al groc i d’aquest al roig com més prop es trobe l’altre vehicle, contenidor o rastell: el verd avisa de l’obstacle des dels 1,5 metres fins als 50 centímetres, el groc informa que es troba a una distància entre 50 i 30 centímetres i el roig adverteix que l’automòbil es troba entre els 30 i els 10 centímetres.

Diversitat d’opcions

El ventall de models s’obre depenent dels extres que s’afegeixen a aquest sistema:

  • Tecnologia asimètrica: La unitat de control gestiona independentment les dades enviades per cada sensor. Aquestes dades es reflecteixen en la pantalla indicant en quin costat es troba l’obstacle més pròxim.
  • Sense fil: Estalvien el treball de la instal·lació dels cables entre la unitat de gestió i l’habitacle (els cables entre els sensors i la unitat de gestió s’han de continuar instal·lant).
  • Pantalla integrada: Són els models que tenen una pantalla LCD integrada en un espill retrovisor interior.

ULTRASONS O ELECTROMAGNÈTICS?

Els assistents d’aparcament es poden dividir segons la tecnologia de detecció que utilitzen, que a més condiciona el mètode d’instal·lació dels sensors. Als primers models de detecció per infrarojos, avui ja una mica desfasats, se sumen els dispositius anomenats de tercera generació, que són els que avui dominen el mercat i que utilitzen dos sistemes diferents: el d’emissió d’ultrasons i el de microones (emet ones que detecten alteracions electromagnètiques).

  • Els sensors d’ultrasons: són uns petits cilindres, entre dos i quatre segons l’equip adquirit, d’uns 19 mil·límetres de diàmetre (com una moneda d’1 euro) que emeten ones d’ultrasons a 40 kilohertzs que rebotaran en els obstacles amb un angle entre 130º-160º horitzontalment i 50º-60º verticalment. S’encasten al para-xocs, per la qual cosa és necessari fer-hi uns forats. El problema dels ultrasons és que són prou direccionals i pot haver-hi un obstacle que no entre en el camp de detecció de cap dels dos sensors del conjunt bàsic. En la majoria de cotxes en què vénen de sèrie hi ha quatre, i de vegades cinc, sensors, però en els equips bàsics només dos, i deixen part del para-xocs `cec”, per això és aconsellable instal·lar-ne dos més. A més, els sensors poden sofrir interferències produïdes per altres aparells ultrasònics. El preu oscil·la entre els 80 i els 140 euros.
  • El sistema de detecció electromagnètic o de microones: es basa en la detecció d’alteracions del camp electromagnètic produïda pels objectes sòlids. La seua instal·lació és més senzilla, ja que els sensors vénen integrats en una tira d’alumini que es col·loca dins el para-xocs, per la qual cosa no cal fer-hi forats. A més, la cobertura de detecció és completa i no requereix la instal·lació de sensors suplementaris, com ocorre amb els sistemes basats en els ultrasons. Cal tenir en compte que pel fet que aquest sistema informa d’alteracions en el camp electromagnètic, només detectarà obstacles quan el cotxe estiga en moviment: deixarà d’emetre xiulets en el moment en què s’ature la maniobra d’aparcament i es reactivarà quan el vehicle es torne a moure. El preu varia des dels 80-110 euros fins als 300 que costen els de mans lliures Bluetooth.
CONSELLS
  • Es recomana no pintar els sensors perquè això redueix la seua capacitat de detecció i pot arribar a inutilitzar-los. El millor és buscar la manera d’integrar-los estèticament o adquirir-ne uns ja pintats de sèrie en el color desitjat.
  • /imgs/20070101/img.motor.03.jpgEncara que tots els fabricants coincideixen que aquest dispositiu redueix l’estrès produït en aparcar, si som sensibles als sons estridents és possible que l’estrès ocasionat pel bip-bip siga igual o superior que el que intentem evitar. Per això és recomanable adquirir un equip que tinga un volum regulable.
  • Les dues tecnologies són molt sensibles a la brutícia. Una pluja de forta intensitat i el fang que puga haver-hi a la carretera poden influir en l’eficiència dels sensors. És aconsellable revisar-los i netejar-los.
  • No serà sobrer intentar que els sensors del para-xocs s’incloguen en l’assegurança del vehicle, atès que encara és un sistema poc estès a nivell europeu, per la qual cosa és més que probable que algun dels nostres sensors es trenque perquè un altre conductor continue aparcant pel mètode de contacte.
  • No s’ha d’oblidar que és un sistema auxiliar que només afegeix seguretat i que, en cap cas, substitueix la visió del conductor.