Seguretat en les altures

Seguretat en les altures

/imgs/20070101/img.vivienda.01.jpg Ocultes els 365 dies de l’any, les escales domèstiques es converteixen en el moment menys pensat en l’única eina per a resoldre nombrosos problemes domèstics. A més de ser útils, també han de ser segures. Una simple tasca com és canviar una bombeta fosa, arreglar una persiana o penjar un quadre pot acabar en un accident domèstic perquè l’escala no suportava el pes, perquè era molt vella i no complia les condicions exigides per al seu ús o perquè no estava homologada.

L’oferta és variada tant en materials com en pes i alçada. El primer pas per a una bona elecció és determinar quina mida necessitem. D’això dependrà el nombre d’esglaons, que sol estar entre tres i vuit, i l’alçada. Amb tres esglaons es pot treballar a uns 2,5 metres, amb quatre esglaons a 2,75 metres, amb cinc esglaons a gairebé 3 metres i amb vuit esglaons es freguen els 4 metres. Com més esglaons tinga, més pes i incomoditat en el maneig comportarà. El pes ideal voreja els quatre quilos, amb una resistència mínima de 150 quilos.

Quant al preu, el ventall és ampli: des de 20 euros fins més de 300. Amb independència del cost, han d’estar certificades per la normativa europea UNE-EN 131. Aquesta informació ha de quedar recollida en l’etiqueta al costat de les instruccions. Abans d’emportar-se l’escala a casa és convenient provar-la en el mateix comerç i verificar-ne l’estabilitat i la solidesa.

MATERIALS

La diversitat de materials amb què es construeixen aquest tipus d’escales és àmplia. Les més comunes són les d’alumini -encara que també és possible trobar-les de fusta, de fibra de vidre, de plàstic o d’acer- i de tipus tisora, és a dir, amb una articulació que permet plegar-la.

• Aliatge d’alumini. És lleugera i inoxidable, encara que més fràgil. La normativa estableix que el gruix mínim de totes les parts d’alumini és d’1,2 mil·límetres.
  Preu. Entre 20 euros (3 esglaons) i 50 euros (6 esglaons).
• Acer. Eina pesada, però molt resistent: el gruix mínim de l’acer ha de ser d’un mil·límetre.
  Preu. Entre 35 i 50 euros.
• Fibra de vidre. Són escales lleugeres, aïllants del corrent elèctric, però fràgils en ambients freds i amb resistència limitada a la calor. Les més cares.
  Preu. Entre 100 i més de 300 euros.
• Fusta. Algunes de les varietats més adequades són la fusta d’avet, de pi silvestre o de faig. La més aïllant, però una de les menys resistents.
  Preu. Entre 45 i 120 euros.

REQUISITS D’UNA BONA ESCALA

La normativa que regeix a la Unió Europea per a escales portàtils és la norma UNE-EN 131, que determina els tipus, les dimensions, les càrregues que ha de suportar, les resistències i els mètodes d’assaig, entre altres qüestions. Aquesta normativa especifica la necessitat que les escales disposen d’elements de seguretat que n’impedisquen l’obertura mentre s’usen i obliga que no hi haja punts tallants i que els claus i caragols estiguen protegits perquè no s’afluixen sols. També regula els elements següents de què consta una escala:

• Esglaons. L’amplària interior, és a dir, la mida de l’esglaó entre els travessers, ha de tenir un mínim de 280 mil·límetres, mentre que l’exterior, la dels travessers, ha de ser de 340 mil·límetres. La profunditat de l’esglaó, on es recolza tot el peu, ha de ser igual o superior a 80 mil·límetres i ha d’estar en posició horitzontal durant l’ús. La distància mínima entre esglaons és de 230 mil·límetres i la màxima, de 300 mil·límetres. L’ideal és que els esglaons siguen antilliscants, durs i fixats als travessers amb claus o cola.
• Plataforma. És l’últim esglaó de l’escala, més ample que els altres: les dimensions mínimes són de 25 centímetres d’amplària per 25 centímetres de llargària. La norma exigeix que s’eleve amb un dispositiu en el moment en què es tanca l’escala i que no es balancege quan una persona està pujada en la vora frontal.
• Barana de seguretat. Es considera que ha de tenir una altura mínima de 60 centímetres respecte a la plataforma, que actua com un esglaó més, a fi que servisca de punt de suport.
• Acabat. Les vores, els angles o les parts sortints han d’estar bisellats o arrodonits. Les parts de metall oxidables han d’estar protegides per una capa de pintura o altres revestiments i els elements de fusta han d’estar tractats en totes les cares i recoberts d’una capa protectora transparent i permeable al vapor d’aigua.
• Articulacions. Les escales dobles (que s’obren en forma de V) han d’estar unides per una articulació duradora, concebuda perquè cap de les parts de l’escala puga tocar qualsevol altra part durant l’ús. L’eix d’articulació ha de ser d’acer i ha de tenir un diàmetre mínim de 5,3 mil·límetres.
• Suports al terra. Han d’estar proveïts en la base de dispositius antilliscants que s’ajusten als travessers. La seua missió és donar estabilitat a l’escala i fixar-la al terra.