Qüestió de tintes
El preu de les impressores és un més dels paràmetres que cal tenir en compte en el càlcul del cost final d’imprimir des de la comoditat de la llar les fotografies i els documents. Ni tan sols és el paràmetre més important. L’ús que li vulguem donar i, en especial, el preu, notable, de les tintes condicionen, i molt, l’elecció de la tecnologia d’impressió. La despesa, si no, pot ser astronòmica.
En el cas de Canon o Epson, el sistema és piezoelèctric i el cartutx és un simple dipòsit de tinta que permet que els cartutxos oficials siguen una mica més barats. Però aquest sistema obliga a fer neteges periòdiques dels injectors de la impressora, un procés automàtic que consumeix una gran quantitat de tinta; i la tinta és un dels líquids més cars del món.
Aquests preus contrasten amb els de les impressores en si, que baixen any rere any, fins a situar-se en alguns casos per sota dels 40 euros, encara que la mitjana voreja els 100 euros per a un aparell domèstic. Alguns experts anomenen aquest model de negoci “el sistema de la fulla d’afaitar”, en el qual es regala el mànec i es guanyen diners amb la venda de fulles. El resultat és que al final del primer any el cost de la tinta gastada pot triplicar el valor de l’aparell.
Per descomptat, no val la pena comprar una impressora de raig de tinta per usar-la només en la impressió de documents, o ni tan sols de forma mixta, combinant impressió de text i imatges. El problema d’aquest tipus d’impressores és que suporten malament els temps d’impressió prolongats (per exemple, imprimir més de 30 fulls de cop) i els capçals de l’injector solen embrutar-se. A més, la mecànica del tambor que fa lliscar el paper es ressent molt. Un altre problema és que la tinta tendeix a assecar-se, per la qual cosa si no s’usa la impressora amb assiduïtat els injectors es bloquegen amb la tinta seca.
Un altre món completament diferent és el de les impressores làser, que en comptes de treballar amb petits cartutxos de líquid ho fan amb contenidors grans d’una mena de tinta seca anomenada “tòner”. El que fa el làser és fixar amb calor el “tòner” sobre la superfície del paper. Es tracta d’una tècnica molt més ràpida, neta i eficaç. L’avantatge de les làmines de tinta seca és que es poden administrar amb molta més eficiència, a més de la major capacitat del contenidor, per la qual cosa amb un s’imprimeixen entre 2.000 i 3.000 pàgines.
La tinta seca, d’altra banda, té molta més resistència a les condicions ambientals, per la qual cosa un cartutx pot durar anys. De fet, si es pensa en una impressora exclusiva per a textos i documents d’oficina, aquesta opció és la ideal, per la gran resistència i capacitat d’impressió. Les impressores làser, que en un principi eren cares, han baixat els preus fins al punt que n’hi ha des de 100 euros. Això sempre que la impressora només imprimisca en blanc i negre, perquè el preu de les làser en color es dispara i no surt rendible en la majoria de les llars.
El preu del cartutx contenidor també és car, entre els 60 i els 90 euros, però si es compara la quantitat de fulls que pot imprimir amb el cost del cartutx (sense tenir en compte la inversió en la màquina), el preu per pàgina impresa és molt inferior respecte del que costaria en una impressora de raig de tinta; aproximadament 0,03 euros per pàgina enfront dels 0,09 euros per pàgina. A més, la despesa per consumibles (tintes) es redueix a una o dues compres anuals o bianuals. Per tant, una solució adequada per a molts usuaris consisteix a utilitzar a casa una impressora làser per a passar a paper els documents i portar a una botiga de revelat les fotografies digitals (amb una qualitat final superior i un preu per còpia semblant, si no inferior, a la impressió domèstica).
Enfront dels preus dels cartutxos oficials, fabricats i recomanats per les marques, s’ha desenvolupat un mercat de recàrrega, reciclatge i fins i tot de fabricació de cartutxos genèrics molt més assequibles. Generalment el preu d’un cartutx genèric és entre dues i tres vegades menor que el d’un cartutx oficial i res no indica que funcionen pitjor que els homònims amb pedigrí.