Millor margarina que mantega
Mantega o margarina? Encara que n’hi ha que tenen clares les preferències, moltes persones dubten quan volen preparar les torrades de l’esmorzar, els entrepans dels fills i algunes salses o plats. Els dos són aliments sense pràcticament proteïnes ni hidrats de carbonis (menys d’un 1% dels dos nutrients), però molt grassos i calòrics, per això cal moderar-ne la ingesta; però hi ha particularitats que els distingeixen. No és la menys important el fet que la mantega té origen animal i procedeix exclusivament de llet o nata, mentre que la margarina s’obté amb complexos processos tecnològics a partir d’olis vegetals (encara que es pot elaborar amb greix animal, avui gairebé totes són 100% vegetals). També és un lloc comú que el sabor tradicional de la mantega i la seva imatge de producte més natural li han fet guanyar adeptes enfront de la margarina. Que, encara que neix fa només unes dècades com a resultat de les necessitats i els esforços de la indústria alimentària, compta amb un parell d’arguments convincents: costa molt menys -gairebé la meitat- que la mantega i resulta més fàcil d’untar pel fet que el greix és més tou.
Si, tal com ha fet CONSUMER EROSKI en aquesta anàlisi comparativa, es comparen al laboratori les mantegues més venudes (la matèria grassa de les quals, tota làctia, representarà entre el 80% i el 90% del producte: se’n van analitzar sis, les convencionals d’Arias, Breda, Pascual i Central Lechera Asturiana i les “fàcils d’untar” d’Arias i Président) amb les margarines més consumides, es comprova que la margarina és més saludable per a un consum freqüent. Així de rotund.
Es van analitzar, a més de les sis mantegues citades, Flora i Tulipán, dues margarines de les denominades “tres quarts” perquè, en comptes del 80%-90% de greix que han de tenir per a anomenar-se margarines, contenen entre el 60% i el 62% de greix, tot d’origen vegetal; també es van incloure en aquesta anàlisi la margarina Artua, que en realitat és “matèria grassa per a untar 55%”, i la “semimargarina” Ligeresa, que té un 40% de greix. En total, per tant, 10 mostres que han estat comparades com si es tractés del mateix producte, ja que els seus usos culinaris i alimentaris són idèntics.
Per què es conclou que la margarina és més saludable que la mantega per a un consum freqüent? Perquè té molt menys greix (entre el 57% d’Artua i el 40% de Ligeresa, davant del 83% de mitjana de les mantegues) i perquè, a més, aquest greix té un perfil més cardiosaludable: la proporció d’àcids grassos saturats és notablement inferior, té al voltant d’un 30% de mitjana de saturats enfront del gairebé 70% de les mantegues. I la margarina manca de colesterol, quan la mantega en conté en una quantitat considerable (250 mg/100 g). També és menys energètica: aporta entre 500 i 550 calories per cada 100 grams, enfront de les 748 calories per cada 100 grams que, de mitjana, aporten les mantegues. Influeix molt en la composició nutricional de la margarina que un 44% del producte, de mitjana, és aigua, mentre que en la mantega només representa el 15%.
La balança afavoreix la mantega en només dos paràmetres: no té additius, quan les margarines en contenen en diversitat generosa (emulgents, conservants, acidulants, aromes i colorants) i, d’altra banda, la sal de les margarines, sense ser excessiva (tenen entre el 0,2% i el 0,7% de sal, quan es considera que un aliment és massa salat a partir de l’1,5%), multiplica per 10 la insignificant quantitat de les mantegues (0,04% de sal, de mitjana). També es pot considerar com un avantatge de la mantega, encara que menor respecte dels anteriors, que les vitamines i el calci que tenen són naturals, mentre que en les margarines s’afegeixen en el procés industrial d’elaboració. Això és perquè el greix de la mantega, encara que resulta menys saludable per al nostre organisme, conté nutrients dels quals manquen els greixos vegetals.
Però encara hi ha un altre apartat nutricional important en el qual vencen les margarines a les mantegues. És el dels greixos trans, l’efecte dels quals en la salut es considera encara pitjor que el dels saturats, ja que contribueixen a elevar el nivell del colesterol dolent (LDL) i a disminuir el colesterol bo (HDL). Aquests greixos trans representen, de mitjana, el 0,7% del greix en les margarines, davant d’un 2,5% en la mantega, si bé en la mantega són greixos trans naturals, i això presumeix que els podria fer menys perjudicials que els sorgits del procés tecnològic -hidrogenació dels greixos vegetals- que se segueix per a produir la margarina. No hi ha encara acord científic en aquest sentit i es continua investigant; de totes maneres, com que l’estructura molecular dels greixos trans naturals és idèntica a la dels no naturals, sembla prudent ser cauts i adjudicar-los, en un principi, efectes semblants en el nostre organisme. El que crida més l’atenció és que aquest avantatge nutricional de la margarina enfront de la mantega no sempre ha estat el que avui es constata, més aviat al contrari. Una anàlisi publicada el 1996 per aquesta revista va revelar que el 8,6% del greix de les margarines era compost, de mitjana, per àcids grassos trans; en una comparativa posterior (publicada el 2001) i també de CONSUMER EROSKI, la mitjana de greixos trans en les margarines es va reduir fins a l’1,5%, mentre que en aquest últim, 13 anys després del primer, representa només el 0,7%. Es pot concloure que els productors de margarines han sabut modernitzar la fórmula del seu producte i adequar-la tant a les futures normatives europees, que es preveuen molt exigents amb la reducció dels greixos trans en la indústria alimentària -es parla fins i tot de prohibició-, com a uns consumidors cada vegada més ben informats i més exigents amb la seva alimentació, que han començat a vincular-la decisivament amb la cura de la seva salut. Cal dir també que es comencen a veure al mercat mantegues lleugeres amb continguts de greix al voltant del 50%, i fins i tot amb només el 20% de greix, fet que significa una reducció important de calories, de greixos saturats i de greixos trans; és a dir, que fan més saludable el producte.
En síntesi i taula comparativa
Bons productes
Tant les mantegues com les margarines, ho ha comprovat l’anàlisi, són productes ben elaborats (per exemple, les margarines contenen totes les vitamines que anuncien i en quantitats superiors a les declarades) i resulten segurs per al consum (l’estat higienicosanitari va ser correcte en les 10 mostres). I compleixen la normativa de qualitat (humitat, extracte sec magre, sal, proporció i origen -vegetal o animal- del greix, ús d’additius i la seva quantitat, i acidesa) en tots els aspectes, tret de les irregularitats d’escassa rellevància que afectaven l’etiquetatge de les sis mantegues.
D’altra banda, el tast es va fer amb l’aliment en cru i s’hi van integrar tant les mantegues com les margarines: un tast cec en què els jutges ignoraven si es tractava d’un producte o de l’altre. I van aconseguir qualificacions més bones les mantegues? Doncs no. La nota màxima aconseguida per les mantegues va ser de 6,9 punts (la van obtenir Breda i Président “fàcil d’untar”), mentre que la de les margarines (Ligeresa i Flora) va ser gairebé la mateixa: 6,9 i 6,8 punts; en canvi, les dues pitjors qualificacions de les mantegues (Pascual i Central Lechera Asturiana) es van quedar al voltant de 5,5 punts, mentre que la pitjor de les margarines (Artua) va superar els 6 punts. Tant els resultats del tast com els de les anàlisis de laboratori van evidenciar que les mantegues convencionals i les “fàcils d’untar” són productes gairebé idèntics i ho són tant en composició nutricional com en característiques organolèptiques.
La lògica apuntava que el guardó de millor relació qualitat-preu s’havia d’adjudicar a una margarina. I així va ser: va correspondre a Ligeresa, una margarina que pot ser considerada light (té el 40% de greix, quan en les altres aquest nutrient representa entre el 57% i el 61% del producte) i que, amb un preu (5,1 euros el quilo) intermedi per a una margarina però molt inferior al de les mantegues (8,4 euros el quilo, de mitjana), ofereix la composició nutricional més saludable. A més, Ligeresa va resultar una de les tres mostres preferides (dues margarines i una mantega) en el tast.
| Marca | Arias | Breda | Pascual | Central Lechera Asturiana | Arias (fàcil d’untar) |
|---|---|---|---|---|---|
| Denominació de venda | Mantega | Mantega | Mantega | Mantega | Mantega |
| Al·legacions nutricionals | “font natural de vitamina A” | “Sense sal” | “Font de vitamines A, D i E” | – | – |
| Format (g) | 125 (10×12.5) | 500 | 250 | 250 | 250 |
| Preu (euros/quilo) | 9,11 | 8,32 | 7,88 | 8,43 | 9,28 |
| Humitat (%)) 1 | 14,8 | 15,8 | 15,1 | 13,2 | 15,5 |
| Extracte sec magre (%) 2 | 1,4 | 2,2 | 2,3 | 1,0 | 1,4 |
| Greix (%) 3 | 83,8 | 82 | 82,6 | 85,8 | 83,1 |
| Àc. grassos saturats (%) | 69,5 | 70,0 | 69,9 | 69,0 | 66,1 |
| Àc. grassos insaturats (%) | 28,1 | 27,6 | 27,7 | 28,4 | 31,2 |
| Relació insaturats/saturats | 0,4 | 0,4 | 0,4 | 0,4 | 0,5 |
| Àc. grassos trans (%) | 2,4 | 2,4 | 2,4 | 2,6 | 2,7 |
| Àc. grassos trans (g/100g) | 2 | 2 | 1,7 | 2,1 | 2,2 |
| Valor calòric (cal/ 100g) | 754 | 738 | 743 | 772 | 748 |
| Tipus de greix | Lacti | Lacti | Lacti | Lacti | Lacti |
| Clorur sòdic (%) 4 | 0,04 | 0,04 | 0,04 | 0,04 | 0,03 |
| Sorbat potàssic .E-202(ppm) 5 | No detectat | No detectat | No detectat | No detectat | No detectat |
| Acidesa (% com a oleic) 6 | – | – | – | – | – |
| Calci (ppm) | 168 | 206 | 204 | 147 | 154 |
| Vitamina A (ppm) | 6,7 | 6,8 | 5,3 | 6,8 | 7,9 |
| Vitamina B12 (µg/kg)) | – | – | – | – | – |
| Vitamina B2 (ppm) | – | – | – | – | – |
| Vitamina B6 (ppm | – | – | – | – | – |
| Vitamina D3 (µg/kg) | 10 | 10 | 6 | 224 | 33 |
| Vitamina E (ppm) | 12,4 | 12,8 | 10,4 | 11,3 | 14,3 |
| Vitamina B9 (ppm) | – | – | – | – | – |
| Tast (d’1 a 9) | 6,1 | 6,9 | 5,6 | 5,5 | 6,5 |
| Marca | President (fàcil d’untar) | Flora | Tulipán | Ligeresa | Artua |
|---|---|---|---|---|---|
| Denominació de venda | Mantega | Margarina 3/4 | Margarina 3/4 | Margarina vegetal lleugera | Matèria grassa per a untar 55% |
| Al·legacions nutricionals | – | “100% vegetal” “amb fòlic B i omega 3 y 6” |
“amb calci, llet i vitamines A-D-E” | “amb vitamines A,D y E”, “tot el sabor, menys calories” | ” sense colorants” |
| Format (g) | 250 | 250 | 250 | 250 | 250 |
| Preu (euros/quilo) | 7,43 | 5 | 3,93 | 5,10 | 5,13 |
| Humitat (%)) 1 | 15,7 | 39,6 | 37,5 | 56,8 | 43,2 |
| Extracte sec magre (%) 2 | 2,6 | 0,5 | 1,2 | 2,8 | 0 |
| Greix (%) 3 | 81,7 | 60 | 61,3 | 40,4 | 56,8 |
| Àc. grassos saturats (%) | 69,2 | 20,6 | 31,4 | 27,5 | 34,6 |
| Àc. grassos insaturats (%) | 28,5 | 78,7 | 67,8 | 71,8 | 64,7 |
| Relació insaturats/saturats | 0,4 | 3,8 | 2,2 | 2,6 | 1,9 |
| Àc. grassos trans (%) | 2,3 | 0,7 | 0,8 | 0,7 | 0,7 |
| Àc. grassos trans (g/100g) | 1,9 | 0,4 | 0,5 | 0,3 | 0,4 |
| Valor calòric (cal/ 100g) | 735 | 539 | 552 | 364 | 511 |
| Tipus de greix | Lacti | Vegetal | Vegetal | Vegetal | Vegetal |
| Clorur sòdic (%) 4 | 0,03 | 0,23 | 0,32 | 0,73 | 0,51 |
| Sorbat potàssic .E-202(ppm) 5 | No detectat | 92 | 102 | 103 | 95 |
| Acidesa (% com a oleic) 6 | – | 0,4 | 0,4 | 0,4 | 0,4 |
| Calci (ppm) | 202 | 61 | 1.326 | 52 | 48 |
| Vitamina A (ppm) | 7,3 | 7,7 | 8,8 | 5,8 | 5,3 |
| Vitamina B12 (µg/kg)) | – | 28 | – | – | – |
| Vitamina B2 (ppm) | – | – | – | – | 13 |
| Vitamina B6 (ppm | – | 50,4 | – | – | – |
| Vitamina D3 (µg/kg) | 5 | 95 | 88 | 51 | 64 |
| Vitamina E (ppm) | 11,1 | 195 | 181 | 165 | 115 |
| Vitamina B9 (ppm) | – | 5 | – | – | Menor que 0,01 |
| Tast (d’1 a 9) | 6,9 | 6,8 | 6,4 | 6,9 | 6,2 |
1. Màxim per a la humitat en la mantega: 16%. En les margarines no n’hi ha màxim.
2. Màxim per a l’extracte sec magre en la mantega: 2%. En les “margarines” no n’hi ha un màxim.
3. Greix: L”mantegues” han de tenir un contingut de matèria grassa igual o superior al 80% i inferior al 90%; les “margarines tres quarts” un mínim del 60% i un màxim del 62%, les “semimargarines” un mínim del 39% i un màxim del 41%. I la “matèria grassa d’untar X%” , un contingut de matèria grassa inferior al 39 %, superior al 41 % i inferior al 60 % o inferior al 39 %.
4. Màxim per al clorur sòdic en mantegues: 5%. En les margarines no n’hi ha màxim.
5. Sorbat potàssic: Additiu permès en les margarines, amb un màxim de 1000 ppm en els preparats grassos (exclosa la mantega) amb un contingut mínim de greix del 60% i 2000 ppm per a preparats grassos amb un contingut de greix inferior al 60%.
6. Acidesa: màxim del 0,5% expressat en àcid oleic en les “margarines”.
Un a un
Deu margarines i mantegues
ARIAS, mantega
- Envàs de plàstic, de 10 unitats de 12,5 grams cada una. Surt a 9,11 euros el quilo, la segona més cara de les 11 mostres d’aquesta comparativa.
- Al·legacions nutricionals: “Font natural de vitamina A”.
- Etiquetatge incorrecte: no presenta el lot en forma de quatre lletres. Encara que no és obligatori, indica els ingredients: nata i ferments làctics.
- La de més greix (84% del producte) i la més energètica, amb 754 calories per cada 100 grams, si bé totes tenen un poder calòric semblant.
- Quasi el 70% del seu greix és saturat. Greixos trans (naturals): 2,4% del greix.
- En el tast aconsegueix 6,1 punts: agrada pel “color” i no és criticada en cap paràmetre.
BREDA, mantega
- Llauna de 500 grams, surt a 8,32 euros el quilo.
- Al·legacions nutricionals: “Sense sal” (efectivament, només té el 0,04% de sal).
- Etiquetatge incorrecte: no presenta el lot en forma de quatre lletres.
- Quasi el 83% del producte és greix. És una de les mostres amb una proporció més alta de greix saturat (representa el 70% del greix).
- Els greixos trans (naturals), encara menys saludables que els saturats, hi representen el 2,4% del greix.
- En el tast aconsegueix 6,9 punts: agrada per ser “saborosa” i “cremosa” i no rep crítiques en cap paràmetre.
PASCUAL, mantega
- Terrina de 250 grams, surt a 7,88 euros el quilo i és una de les mantegues més barates.
- Al·legacions nutricionals: “Font de vitamines A, D i E”.
- Etiquetatge incorrecte: no expressa la quantitat total de matèria grassa en percentatge (l’esment que fa és “Min. 80% MG”.) *A més, fer una al·legació nutricional (“font de vitamines….”) l’obliga a incloure llista d’ingredients, exigència que incompleix.
- El 83% del producte és greix, i és una de les mantegues amb més proporció de greix saturat (el 70% del greix total). Els greixos trans (naturals) hi representen el 2,4% del greix.
- En el tast va ser una de les dues pitjors, ja que només va obtenir 5,6 punts: agrada pel “sabor” i el “color”, però és criticada perquè “no s’escampa bé”.
CENTRAL LECHERA ASTURIANA, mantega
- Terrina de 250 grams, surt a 8,43 euros el quilo.
- Etiquetatge incorrecte: facilita la informació mitjançant la composició nutricional, però no ho fa tal com exigeix la norma (matèria grassa total, en percentatge).
- La mantega més grassa (86%) i energètica (772 calories per cada 100 grams), si bé en els dos paràmetres totes les comparades són semblants.
- En el tast va ser una de les dues pitjors, amb només 5,5 punts: agrada pel “color” però va ser criticada perquè “no s’escampa bé”.
PRÉSIDENT, Mantega fàcil d'untar
- Terrina de 250 grams, surt a 7,43 euros el quilo i és la mantega més barata de les comparades.
- Dins de les mantegues, la millor opció.
- Etiquetatge incorrecte: no indica el lot en forma de quatre lletres.
- Una de les mantegues menys grasses (82%) i calòriques (735 cal/100 grams), encara que en els dos paràmetres són totes semblants.
- En el tast es va revelar com la mantega més preferida i com una de les tres millors mostres de tota la comparativa: va aconseguir 6,9 punts i va agradar pel “color” sense ser criticada en cap paràmetre.
- Però tampoc no va ser elogiada per resultar més fàcil d’escampar.
ARIAS, mantega fàcil d'untar
- Terrina de 250 grams, surt a 9,28 euros el quilo i és la més cara de les comparades.
- Etiquetatge incorrecte: no presenta el lot en forma de quatre lletres. Encara que no és obligatori, indica els ingredients: nata i ferments làctics.
- El 83% és greix. És una de les mantegues amb menys proporció de greix saturat (66% del greix total) però també una de les més energètiques (748 calories per cada 100 grams), si bé en els tres paràmetres totes les comparades són semblants.
- En el tast és qualificada amb 6,5 punts: agrada pel “sabor” i no és criticada en cap dels paràmetres estudiats. Però tampoc no va ser elogiada per resultar més fàcil d’escampar.
LIGERESA, margarina vegetal lleugera
- Terrina de 250 grams, surt a 5,10 euros el quilo. És la millor relació qualitat-preu de tota aquesta comparativa.
- Al·legacions nutricionals: “amb vitamines A, D i E”, i “tot el sabor, menys calories”.
- En el llistat d’ingredients indica llet desnatada. Conté vitamines E, A i D afegides, en una quantitat d’acord amb la declarada.
- És, amb una notable diferència, la mostra amb menys greix (només representa el 40% del producte), i la menys energètica (364 calories per cada 100 grams, quan les altres margarines superen les 500; i les mantegues, les 730 calories per cada 100 grams), i una de les més saludables (el 27% del greix és saturat, i el 0,7, greixos trans).
- Un petit però: encara que no conté una quantitat excessiva de sal (0,73%) és la mostra més salada de les 10 comparades.
- En el tast aconsegueix 6,9 punts i és una de les tres (de les 10 comparades), més preferides: agrada per ser “fàcil d’escampar” i pel “color” i no és criticada en cap paràmetre.
TULIPÁN
- “Margarina tres quarts” amb el 61% de greix.
- Terrina de 250 grams, surt a 3,93 euros el quilo, la més barata de tota la comparativa.
- Al·legacions nutricionals: “amb calci, llet i vitamines A-D-E”.
- Etiquetatge correcte: En el llistat d’ingredients indica llet desnatada i sals de calci. Conté vitamines A, D i E afegides, i en una quantitat que s’ajusta a la declarada. Particularment enriquida en calci (1.326 ppm, parts per milió).
- En el tast aconsegueix 6,4 punts, agrada perquè és “fàcil d’escampar” i pel “color” i no és criticada en cap dels paràmetres.
ARTUA
- Matèria grassa per a untar 55%
- Terrina de 250 grams, surt a 5,13 euros/quilo.
- Al·legacions nutricionals: “Sense colorants”.
- Té el 57% de greix, i d’aquest és saturat el 35%, la proporció més gran dins de les margarines i, per tant, el perfil lipídic menys saludable, tot i que molt millor que el de les mantegues (proper al 70% de greix saturat).
- Declara un 51% d’oli de germen de blat de moro (és l’única margarina que informa -encara que d’una part, en aquest cas- del greix vegetal que utilitza), i és l’única margarina que assegura no contenir colorants, encara que indica altres additius (emulgents, conservant, aromes) presents en les altres.
- Conté vitamines E, A i D afegides, i és l’única que conté B2; en totes, la quantitat s’ajusta a la declarada.
- En el tast obté 6,2 punts i agrada perquè és “fàcil d’escampar”i no és criticada en cap paràmetre.
FLORA
- Es una “margarina tres quarts” amb el 60% de greix.
- Terrina de 250 grams, surt a 5 euros el quilo.
- Al·legacions nutricionals: “100% vegetal”, “amb fòlic B i Omega 3 i 6”.
- Conté vitamines E, A i D afegides, i també (és l’única que en conté) B9, B6 i B12. En totes aquestes, la quantitat s’ajusta a la declarada.
- L’al·legació “amb Omega 3 i 6”, fins i tot sent certa, confon per partida doble: aquests greixos també els contenen les altres margarines, i a més són greixos Omega de cadena curta, i no els que prevenen les malalties cardiovasculars, que són els EPA i DHA.
- Té greix abundant (un 60%), però el perfil és el més saludable, per l’escàs contingut en greix saturat (només el 21% del greix, quan en la resta de margarines va des del 27% fins al 35%; i en les mantegues frega el 70%) i per la proporció de greixos trans (un 0,7% del greix, igual que la resta de margarines, però molt menys que les mantegues, que tenen entre el 2,3% i el 2,7% de greixos trans) . És la margarina amb menys sal, un 0,2%.
- En el tast aconsegueix 6,8 punts i figura entre les tres mostres més preferides: agrada perquè és “fàcil d’escampar” i no va ser criticada en cap paràmetre.